El dijous 2 de febrer proppassat es va celebrar a la Sala d’Actes de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, la quarta conferència del cicle “PASSAT, PRESENT I FUTUR DE SABADELL, en la formació de Catalunya” que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, sota el títol:
"Els Museus de Sabadell "
La conferencia fou desenvolupada per en Miquel Crusafont i Sabater, ex director del Museu d’Història de Sabadell. Doctor en Història i en Enginyeria. President de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics de l’Institut d’Estudis Catalans.
L’acte s’havia de celebrar al Casal Pere Quart, però l’Ajuntament va decidir tancar tots els locals Municipals, per por d’una gran nevada. Cap servei meteorològic, ni d’emergències de la Generalitat ho havia previst. Tampoc la ràdio o la TV van donar cap avís d’emergència per la zona de Sabadell. Tot allò que no depenia de l’Ajuntament va funcionar amb absoluta normalitat i sense cap incidència.
Dit això, tot seguit podeu llegir un resum de la seva documentada i brillant exposició, palesada pels llargs aplaudiments dels assistents:
Sabadell ha disposat d’un llegat artístic, industrial i cultural de primer ordre, que supera amb escreix a la majoria de les ciutats europees semblants. També disposa d’un magnífic potencial humà, que ha bastit una societat civil, amb una gran força creativa. En ells llargs i foscos anys de la postguerra, fou capaç de superar la guerra civil, la invasió franquista i la dictadura falangista. Amb l’adveniment de la democràcia, es va propiciar un enfortiment del poder polític en el si de la societat sabadellenca. Aquesta situació, per si mateixa, no seria pas negativa, si la ideologia imperant durant tots aquest anys no hagués estat intervencionista ni sectària, fet que desgraciadament es va produir. Si a això hi afegim a més la mediocritat dels dirigents polítics i de la gent que els envolta, entendrem perquè a Sabadell s’han perdut tantes oportunitats i s’ha malbaratat el patrimoni intel·lectual, històric i humà. El panorama museístic de Sabadell, n’és el trist paradigma.
Sabadell s’ha salvat del naufragi intel·lectual, principalment gràcies a les Entitats i al seu teixit associatiu, que amb moltes dificultats i entrebancs, han emprès pel seu compte ─lliures de la tutela política─, una sèrie d’iniciatives que han reeixit i que ens porten l’esperança de que podrem superar aquesta situació d’apatia i desori per part dels polítics de torn. Una mostra en poden ser: l’Institut de Paleontologia, el Museu del Gas, el Teatre del Sol i el de Sant Vicenç, l’Orquestra Simfònica i els Amics de l’Òpera, son el millors exemples d’aquestes activitats, fetes per un grapat de persones que, esmerçant esforços i detraient hores del seu temps lliure, han portat a terme un treball ingent per fer que aquestes i d’altres iniciatives, no deixin la ciutat orfe del seu patrimoni cultural.
Sabadell necessita recuperar el passat, per poder construir un referent de cara l’exterior i de cara el futur. Aquesta és la única forma que tenim per reafirmar la nostra personalitat i evitar ser un suburbi de Barcelona.
