26 de desembre 2016

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2016

En compliment del que preveuen els Estatuts de l’Associació, el dia 12 de desembre de 2016 es celebrà en el domicili social de l’Associació  ─locals de l’Acadèmia Catòlica, carrer de Sant Joan núm. 20 de Sabadell─  i en el Saló de Juntes, l’Assemblea General Ordinària de l’any 2016 de  l’Associació Sabadell Memorial (ASM), sota la presidència de la Sra. Montserrat Barderi i Crusafont vicepresidenta primera de l’Associació, en absència per malaltia del President de l’Associació Sr. Manel Pagès i Panadès. La Sra. Vicepresidenta, abans d’iniciar l’Assemblea, va voler excusar l’assistència de la tresorera Sr. Elena Ardanuy per motius mèdics. Tot seguit donà la benvinguda als socis assistents i els agraí la seva presència a l’Assemblea Anual, que es desenvolupà segons l’ordre del dia, enviat per correu electrònic el dia 6 de desembre de 2016 a tots els associats, sota els següents punts:

1.- Lectura i aprovació de l’acta de l’Assemblea General de l’any 2015.
El secretari Sr. Xavier Marcet va procedir a la lectura de l’acta de l’Assemblea General de l’any 2015. que fou aprovada per unanimitat.

2.- Tresoreria. Estat de comptes.
En absència de la tresorera Sra. Elena Ardanuy, el secretari va presentar l’estat de comptes de l’Associació fent tot seguit el següent

ANÀLISI:
L’exercici del 2016 presenta un increment dels ingressos bruts en concepte de quotes de socis però degut a devolucions i cobraments pendents, ha disminuït   l’ingrés net per quotes. La despesa pel lloguer del local s’ha augmentat el darrer any. Les despeses financeres s’han reduït degut al retorn per part del Banc Sabadell de les comissions de manteniment del compte. Tampoc s’han incrementat les despeses per invitacions a ponents, doncs aquest curs només s’ha fet dues conferències. Per tot això el romanent  s’ha incrementat respecte l’any anterior, però cal treballar per augmentar el nombre de socis i el cobrament de quotes pendents per intentar millorar el “cash flow” ja que, en condicions normals, no es podrà fer front a totes les despeses previstes.

3.- Moviment de socis.
El secretari informa que, pel que fa a les altes i baixes de socis durant l’any, s’han produït tres altes.

4.- Activitats.
Enguany s’han celebrat dins el curs 2015-2016 dues conferències en un nou format, aprovat en Junta, de debat-tertúlia. El primer dels debats es va celebrar el dia 21 d’abril i va anar a càrrec de l’historiador Sr. Jaume Benages i Pàmies, autor del llibre “Que no t’expliquin històries”  per tractar sobre “La corrupció informativa de l’Estat espanyol”  que fou presentat pel Sr.Manel Pagès i moderat pel també historiador de la nostra ciutat el Sr. Miquel Crusafont. El segon es va celebrar el dia 12 de maig per exposar i debatre sobre la situació del Cementiri de Sabadell. En absència per motius personals del responsable d’aquesta secció en la nostra Associació Sr. Lluis Marquès, fou el President Sr. Manel Pagès qui va exposar el problema de l’alt cost de les renovacions de concessions i dels serveis funeraris. Tot seguit es va obrir el debat que fou moderat pel secretari Sr. Xavier Marcet. En fer-se una àmplia difusió d’aquest acte per Internet i també a través de les xarxes socials, amb mails específics als mitjans de comunicació i partits polítics de la ciutat, l’assistència de públic fou nombrosa, amb notables intervencions per part dels assistents, molt interessats amb el tema.
Per els propers debats-tertúlia del curs 2016-2017, s’han portat a terme contactes amb ponents de prestigi per parlar, entre d’altres temes, sobre la internacionalització del procés d’independència, el disseny i pacificació del centre de Sabadell, l’economia catalana en el nou Estat, etc.

5.- Seccions.
Urbanisme: En la reunió de Junta del dia 17 d’octubre es va convidar l’exregidor d’Urbanisme, Sr. Marc Batlle, per parlar de la remodelació de la Plaça Major. El Sr. Batlle va fer una interessant exposició de les mancances i falles que, a parer seu, s’han detectat en la urbanització de la plaça, doncs els diversos projectes que s’han fet fins ara no incorporen una visió conjunta del traçat de la plaça i les servituds que l’estació dels FCG i la circulació dels vehicles, tant públics com privats, comporten en l’eix principal de la ciutat. Creu també que Sabadell ha perdut una oportunitat molt bona per fer un projecte integral de pacificació de tot el centre. Pel que fa al templet modernista, reiteradament reivindicat per la nostra Associació, la Junta establirà contactes amb l’arquitecte Pere Vidal, exregidor de cultura de l’ajuntament, per organitzar un debat-tertúliua sobre l’orientació  que s’hauria de donar al templet, en el sentit de debatre arran de la seva funcionalitat, be sigui com a monument modernista o per destinar-lo a espai de concerts, restauració o altres serveis. També es proposa fer una recollida de signatures per demanar la seva reconstrucció. La nostra Associació celebra el canvi de nom que el nou ajuntament ha fet del carrer Alfons XIII, donant-li el nom de carrer de la República, malgrat que per nosaltres hauria estat molt més adient posar-li el nom de carrer de la República Catalana.
Cementiri: S’han portat a terme, apart del debat-tertúliua abans esmentat, nombroses actuacions en el sentit de reclamar a l’ajuntament la reducció de l’IVA de les renovacions, que en l’actualitat és del 21 %, amb tramesa de vàries instàncies a l’ajuntament demanant aquesta reducció i també s’ha sol•licitat diverses vegades entrevistes amb els responsables tant de la concessionària com de l’ajuntament. Igualment s’han mantingut reunions amb la Federació d’Associacions de Veïns i amb regidors de l’oposició.
Museu Tèxtil: A la vista del poc interès demostrat tan per part de l’administració com per part de l’Associació de Tècnics Tèxtils, en endegar i tirar endavant el projecte del Museu Tèxtil, s’han reduït les activitats de la nostra Associació en aquesta secció a l’espera de noves informacions i propostes dels seus directes responsables.

6.- Col·laboracions amb altres entitats
Els contactes de la nostra Associació amb diverses entitats de la ciutat s’han anant produint al llarg de tot l’any, molt especialment  amb l’Acadèmia Catòlica

7.- Renovació de la Junta Directiva.
Com estableixen els Estatuts de la nostra Associació, aquest any no s’escau fer renovació total ni parcial de la Junta Directiva, per tant continuen en els seus càrrecs tots els membres de la mateixa.

8.- Torn obert de paraules i clausura de l’acte a càrrec del President
El Sr. Joaquim Clusa, en nom de tots els associats presents a l’Assemblea, va sol·licitar fer constar en acta la valoració molt positiva de la tasca que porta a terme la Junta Directiva i de manera molt especial el seu President el Sr. Manel Pagès.
Finalment la Vicepresidenta Sra. Montserrat Barderi va donar per acabada l’Assemblea, agraint novament als socis assistents  la seva presència i col·laboració.

Sabadell, 21 de desembre de 2016

Publicat per la Secretaria de les associacions ASM i UCS

31 de juliol 2016

Madrid sí que paga els traïdors: el cas de Sixena

El monestir de Santa Maria de Sixena es troba en aquella zona de Catalunya que anomenem Franja de Ponent, que és la part de Catalunya que Javier de Burgos iniquament va posar sota control de províncies aragoneses el 1833. És un monestir molt antic, fundat en el segle XII. Acabada la Guerra d’Espanya del 1936-39 (coneguda pel malnom de Guerra Civil), el monestir de Sixena, com la gran majoria d’edificis religiosos situats en zona republicana, havia sofert greus desperfectes a mans dels criminals incontrolats de la FAI.

L’agost de 1936, després del saqueig, l’arquitecte i historiador Josep Gudiol va visitar el monestir, que havia quedat força malmès, particularment els frescos, enfosquits pel fum dels incendis. Gudiol va tornar a Barcelona a cercar fons per a rescatar l’art de Sixena. Va aconseguir 4.000 pessetes, que li va donar el llavors conseller de cultura Ventura Gassol, xifra molt alta per a l’època i molt més en plena guerra; a més de pagar-li dos tècnics especialistes en aquestes tasques. Es pot dir que els catalans s’ho van treure del plat per pagar aquesta restauració. Val a dir que el govern de l’estat va aprovar l’operació.
Amb l’ajut de la població de Vilanova de Sixena, es van arrencar les pintures i es van dur a Barcelona, on es van guardar a la Casa Amatller. El 1940, van ser dipositades de forma segura al MNAC i van ser restaurades el 1943 pel mateix Gudiol, acabat de tornar de l’exili. El 1960, el qui era llavors director d’aquest museu, Josep Maria Ainaud de Lasarte va promoure el rescat de la resta dels frescos que encara hi havia a Sixena. D’acord amb les autoritats de llavors, l’estat, l’ajuntament de Vilanova de Sixena i de la mateixa comunitat, la resta de frescos i la resta d’obres d’art també van ser dutes a Barcelona, restaurades i posades sota protecció.
El sostre del monestir es va ensorrar el 1990. Si Catalunya i els catalans no hi haguessin intervingut, totes les obres d’art de Sixena s’haurien perdut per sempre.
El 1992, el llavors conseller de cultura de la Generalitat, Joan Guitart, va arribar a un acord amb la superiora de la comunitat segons el qual el monestir va cedir les obres d’art a la Generalitat a perpetuïtat. El pacte només es trencaria si les obres no estaven ben custodiades, que no és el cas. La cessió va venir acompanyada pel pagament de 40 milions de pessetes per part de la Generalitat de Catalunya, una suma considerable en aquell moment.
Com a conseqüència de la gran davallada de vocacions religioses, la comunitat de Sixena havia envellit molt. El 1980, les monges van ser traslladades a Barcelona, a Vallvidrera, amb les companyes de la seva orde, on hi romandrien fins la seva mort. La darrera va morir l’any 2000.
Catalunya no tant sols va tenir cura de les obres d’art d’aquest monestir, sinó també de les persones. Durant totes aquestes dècades, a Aragó, ningú va moure un dit ni es va preocupar absolutament de res, ni es va gastar un sol cèntim ni en rescatar, ni en restaurar, ni en conservar aquestes obres d’art. Si s’haguessin deixat les obres d’art del monestir sota la responsabilitat dels aragonesos, aquestes ja s’haurien destruït, no existirien. Si Catalunya no hagués acollit les monges del monestir, ves a saber on haurien anat a parar.
Ara, amb la feina feta, els diners gastats, tot el treball fet i les monges ja mortes, els aragonesos, en comptes d’agrair la feina feta per Catalunya, tenen la barra i el cinisme de parlar d’espoli i exigir-ne el retorn a Aragó; retorn d’uns objectes que, cal insistir-hi i remarcar-ho, si no fos per Catalunya ara ni tant sols existirien. Òbviament, no diuen ni una paraula de compensar Catalunya d’alguna manera per les despeses i enrenous provocats pel rescat, trasllat i conservació de totes aquestes obres d’art.
Els tribunals espanyols -no podia ser d’altra manera-, els han donat la raó. No han tingut en compte cap dels arguments de la Generalitat, entre els quals un de ben objectiu: un nou trasllat malmetrà, de ben segur, les obres de forma definitiva i potser irreparable. Fins l’advocat dels aragonesos ha dit públicament que vindrà a recollir les obres amb un camió especialitzat, com si es tractessin de sacs de patates.
Tant se’ls en donen les obres d’art, el que és important és humiliar a Catalunya i premiar els aragonesos que, de tenir una identitat i un idioma propis i d’haver defensat, fins al 1714, els seus drets, els seus furs i el seu autogovern davant el rei de Madrid, les seves autoritats i la inquisició castellana, han passat a sotmetre’s de gust a l’estat espanyol. Hi ha aragonesos enterrats al Fossar de les Moreres, aragonesos que sabien què hi havia en joc, també al seu país. Però d’aquest aragonesos, pel que sembla, no en queden gaires
Potser Roma no pagava els traïdors, però Madrid, pel que es veu, sí que ho fa.

Carles Camp
Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya

12/07/2016

01 d’abril 2016

El negoci de la mort

Que morir-se és gratis no ho dubta ningú, i després de tot, és una cosa per la que tots hem passar com a única certesa que tenim en aquesta vida. La qüestió de tot això és sobre el negoci que gira al voltant d'això. Un negoci controlat per aquestes temudes funeràries que són l'última baula de la cadena de la vida. Tot això amb l'objectiu de "descansar en pau" però, atenció! descansar només durant 30 o 50 anys com a màxim, doncs el nínxol o la tomba es "compra" per un temps determinat. Depenent de les normatives, el que fas adquirir una concessió administrativa del terreny, un cop s'acaba t'avisen per si vols renovar. Si els familiars no es fan càrrec del cost, passes a una ossera comuna. Trista ironia. Aquestes darreres setmanes els sabadellencs afectats estan reben unes cartes del concessionari del servei funerari Torra, SA. a tots els titulars que se’ls hi ha acabat la concessió funerària, “emplaçant-los  perquè en el període de 60 dies pugui sol·licitar, si ho estima pertinent, la renovació de la concessió”. Dit en paraules entenedores: s’amenaça als titulars d’expropiar-els-hi la sepultura i el que és més lamentable el seu contingut o sigui les despulles dels éssers estimats, si no paguen la renovació. La nostra associació Sabadell Memorial, ha volgut prendre cartes en aquest assumpte, en el sentit de pressionar l’ajuntament de Sabadell perquè aturi aquest procediment. En el nostre Blog podreu trobar la instància entrada al Registre, on s’exposen abastament les raons de la reclamació i demandes que adreça Sabadell Memorial al nostres dirigents municipals.

Instància a l’Ajuntament de Sabadell

Associació  Sabadell  Memorial  (ASM)   CIF G-63979793, amb registre de l’Ajuntament de Sabadell nº 667 del 10-10-2005, legalitzada  amb el  nº 30.525 de la Generalitat de Catalunya. Amb domicili social a Sabadell  D.P. 08202   carrer de Sant Joan, 20. En el seu nom i com a legal representant de l’Associació Sabadell Memorial, en Manel Pagès i Panadès, amb DNI 38.944.940 Y.  
MANIFESTA:
Amb relació a l’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 3.7, TAXA SOBRE SERVEIS DEL CEMENTIRI MUNICIPAL, el següent:
En aquets moments  els ciutadans de Sabadell estan sent pressionats amb una càrrega totalment injusta ,abusiva i econòmicament insuportable. Ens referim a l’Ordenança Fiscal núm.3.7 TAXA SOBRE SERVEIS FUNERARIS i en especial pel que fa referència a la RENOVACIÓ DE CONCESIÓ, Article 5é 5,4. Torra S.A.  està enviant cartes a tots els titulars que se’ls hi ha acabat la concessió funerària, “emplaçant-los  perquè en el període de 60 dies pugui sol·licitar, si ho estima pertinent, la renovació de la concessió. Transcorregut aquest termini de 60 dies, si no ha sol·licitat la renovació, es comunicarà a l’Ajuntament als efectes procedents. Entre aquests, la declaració de caducitat de la concessió i reversió de la sepultura a l’Ajuntament”.
Dit en paraules entenedores: s’amenaça als titulars d’expropiar-els-hi la sepultura i el que és més lamentable el seu contingut o sigui les despulles dels éssers estimats, si no paguen la renovació. Davant d’aquesta situació voldríem exposar les següents consideracions:
Segons diu l’Ordenança Fiscal 3.7. per la renovació d’un nínxol de 1ª fila s’han de pagar 785,30 € , d’un columnari 1.848,40 € i d’una tomba 626,55 €/m2, però com que ara ho gestiona un concessionari, el cost s’incrementa amb un 21%  d’IVA que ha de suportar el contribuent, perquè el pagament ha passat del Ajuntament a una empresa privada.  Per aquest motiu renovar un nínxol costa 950,21 €, un columnari 2.226,4 € i una tomba 758,12 €/m2. Una factura pagada per un contribuent a Torra S.A. per la renovació  d’una tomba de 7,32m2  és de 5.380€ IVA inclòs. La renovació d’un nínxol la fan automàticament per 30 anys i d’una tomba per 50.  Normalment les persones que han de fer la renovació, la majoria son pensionistes i aquestes quantitats son un abús totalment injust.  Molts no poden pagar aquestes quantitats i menys en aquestos temps i fer-ho per tants anys, si ho fan és perquè no volen abandonar els seus difunts, siguin pares, fills o germans i aquí l’Ajuntament està jugant amb els sentiments de les persones  i axó es injustificable.
El REGLAMENT DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE SABADELL (Aprovat en sessió 13 Gener 2.009) en la SECCIÓ 1ª Article 26 i 27 diu textualment: “La concessió breu sobre nínxols es podrà concedir per un període mínim de 2 o de 5 anys, cadascuna de les prorrogues tindrà una durada no inferior a 1 any ni superior a 5 anys, amb una màxima durada de 10 anys.  La concessió prolongada es podrà atorgar per un termini MÀXIM de 30 anys.  L’Article 31 diu. La concessió sobre sepultures monumentals i tombes es podrà atorgar per un termini MÀXIM de 50 anys”.
Llavors, ¿perquè un nínxol el fan renovar obligatòriament per 30 anys, quan és permès fer-ho per concessions inferiors?  Perquè una tomba es fa renovar obligatòriament per 50 anys, quan el reglament diu simplement per un màxim de 50 anys?.   Aplicant lo que diu el REGLAMENT, però renovant un nínxol només per una concessió breu de 10 anys ,costaria  316,7 € i una tomba per el mateix període de 10 anys 909,75 €  IVA inclòs , axó seria una carga més lleugera, justa i menys abusiva per el  contribuent. Continuem no estan d’acord amb el criteri que té aquest Ajuntament a l’hora de fer renovació del TITOL FUNERARI, però de moment és URGENT fer-ne una revisió.
Si fem la comparació, una casa normal de la Creu Alta de 138m2 habitables i 55m2 de pati paga 485€ d’IBI i 62,4€ per les deixalles, total 547,4 €/any. Un pis de 108  m2 al centre paga 670€ i 62€ respectivament, total 732€/any. La renovació de CONCESSIÓ  d’una tomba de 7,32 m2, val 5.380€ per ”50 anys” i amb una  taxa de 114 € té un cost real anual de 269€. Per tant el cost per m2 d’una casa a la Creu Alta té un cost de 3,9€ m2/any i al centre de 6,8€ m2/any i al Cementiri 30,27€m2/any. Es increïble però realment cert, REPOSAR en el Cementiri Municipal és gairebé 6 vegades més car que viure a la ciutat de Sabadell.
Respecte al cost de l’obra, cal tenir en compte que els panteons i tombes van a càrrec del ciutadà, el qual només disposa del terreny. Pel que fa als nínxols aquests van càrrec de l’Ajuntament el qual cobra per una concessió de 30 anys, tan si és nou com de recuperació, d’un nínxol de la 1ª fila: 785,30 € quan el cost real del nínxol és de 250 € . És evident que l’Ajuntament no hi perd res en l’operació, ans al contrari.
També voldríem saber que pensa fer aquest Ajuntament si un ciutadà no pot o no vol pagar aquesta renovació perquè creu que es injusta, ja que cada any  paga la taxa de manteniment que li correspon. Canviar el sistema actual es pura voluntat política, doncs  pràcticament es pagaria el mateix però fraccionat amb els anys. D’aquesta manera es facilitaria el seu pagament.
Pels motius exposats,
SOL·LICITA:
  1. Que aquest Ajuntament i de forma immediata, aturi aquest procés i permeti pagaments amb concessions de menys anys a tot aquell que ho demani o en tingui necessitat.
  2. Que s’aturin les amenaces d’expropiació i llurs execucions.
  3. Que s’elimini el 21% d’IVA. Si no hi ha cap més possibilitat, que la gestió dels serveis funeraris retornin a l’Ajuntament.
  4. Que s’equiparin els costos de les sepultures, manteniment, renovacions o compra als preus dels habitatges.
  5. Que la concessió del nínxols nous, s’ajusti al cost real de l’obra i el valor d’amortització del terreny. Amb més motiu els de segona mà o recuperats.
  6. Que l’Ajuntament deixi de percebre el cànon que cobra a la concessionària segons la seva facturació, ja que en definitiva ho acaben pagant els ciutadans.
  7. Que no es faci negoci amb el cementiri perquè és injust, il·legal i il·legítim.
  8. Que es prenguin les mesures necessàries per donar satisfacció a les reivindicacions exposades, que són populars i més que justificades.
Sabadell a 31 de març de 2016
Signat, Manel Pagès i Panadès
President de l’Associació Sabadell Memorial                                        

29 de gener 2016

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2014-2015

ELS JARDINETS L'ANY 1925
Aquesta entitat, seguint el seus objectius fundacionals ha realitzat durant el curs 2014-2015 les reunions mensuals per tractar els temes de ciutat i de país, i un seguit d’activitats i d’altres actuacions que es relacionen tot seguit.

El dijous 16-10-2014, a la Sala d’Actes de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell es va celebrar una conferència que amb el títol: “Reflexions jurídiques entorn al 9N” va anar a càrrec de Dolors Feliu i Torrent, llicenciada en Dret (UB), advocada de la Generalitat davant del Tribunal Constitucional i que va participar en la defensa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006).

El mes de desembre de 2014 i a la Sala de Juntes de l’Acadèmia Catòlica, es va fer com cada any l’Assemblea General Ordinària de socis, on s’aprovaren els comptes i s’informà de les activitats dutes a terme durant el curs.

La secció d’urbanisme, ha portat a terme un estudi de la remodelació del Passeig de la Plaça Major i efectuat un debat sobre l’actuació de l’ajuntament en aquest espai urbà i fer una proposta als responsables per estudiar la instal·lació del templet modernista que hi havia a la Plaça del Doctor Robert i que es pot reconstruir amb els plànols existents a l’ajuntament.

Els responsables del tema del cementiri, en els contactes mantinguts amb l’ajuntament i el concessionari del servei, han pogut constatar que el marge d’actuació de la nostra Associació en els possibles litigis entre els ciutadans i l’administració municipal, és cada vegada més limitat. Per tant s’ha decidit potenciar altres actuacions, sense deixar de banda del tot les reclamacions que es puguin fer en aquest terreny.

Pel que fa al Museu Tèxtil, la nostra Associació ha esperonat i donat suport a la creació de l’entitat “Associació de Tècnics Tèxtils de Sabadell”, formada pels teòrics que van ordenar i exposar el mostrari de teixits i que enguany s’ha constituït i legalitzat formalment, amb la seva seu social al Vapor Pissit.
L’activitat de la Unió Catalanista de Sabadell, entitat integrada dins de la nostra Associació, s’han concretat en l’enviament d’informació catalanista per mitjà del correu electrònic a les persones integrades en els nostre fitxers informàtics i en la difusió dins de les xarxes socials dels plantejaments d’aquesta entitat.

Durant l’any s’ha incrementat, en la mesura de les nostres possibilitats, la col·laboració de la nostra Associació amb l’Assemblea Nacional Catalana, assistint a les reunions on se’ns ha convocat i als actes relacionats amb aquesta entitat. Hem continuant també els contactes i les relacions amb d’altres entitats com Òmnium Cultural, Associació de Tècnics Tèxtils i l’Acadèmia Catòlica.