17 de juny 2019

Reflexions municipals

Gibert (PSC), Farrés (PSC) i Morell (Podemos),
després de firmar el pacte. Autor: David B. 
Un cop Sabadell té ja nova alcaldessa podem dir que el 155 mana a la nostra ciutat, no tant per la traïció de Podem, com per la inutilitat de quatre llistes sobiranistes. Cal dir que al PSC no li va caldre ni el vot de C’s per aconseguir la batllia. Que el sobiranisme no hagi estat hegemònic té dues causes: una de tàctica i un altra d’estratègica. La tàctica és electoral, de divisió de partits, l’estratègica és de manca de continguts en el govern dels darrers quatre anys i d’absència de projecte de futur. Desitgem tot l’encert al govern del PSC, perquè la ciutat no pot restar aturada més temps, però desitgem transcendir-lo des de la mobilització social i l’exigència als partits. La mobilització social ha de contenir l’esforç d’unitat social i aportar horitzó a tothom. És estratègic aportar continguts. I anant als continguts, també podem dir que la batllessa Farrés comença malament: no parlar en el seu discurs de l’excepcionalitat del país i, com a mínim, de la conciutadana Forcadell i del conciutadà Cuixart a la presó, i volent treure, com va dir, la pancarta que demana la llibertat dels presos politics,  com a primera actuació potser no és la millor manera d’encetar un mandat.

Per altra banda no acabem d’entendre que els promotors de l’eslògan:  ‘separats sumem més’, critiquin ara l’existència d’altres llistes independentistes. Aquesta obsessió per ‘eixamplar la base’, ha fet perdre la batllia de Barcelona i ara el senyor Margall critica les llistes de Primàries. No serà, potser, que units hauríem sumat més i avui un independentista seria alcalde de Barcelona i qui sap si també de Sabadell? Poder presentar-se a unes eleccions no és patrimoni de ningú. Això ha de servir perquè a les properes eleccions, els polítics exerceixin la unitat i cedeixin la sobirania de cada partit per construir una plataforma gran i unida. El poble ja hi creu en la unitat. Només falta que hi creguin els polítics.

Per tot plegat ens sembla oportú reproduir dues reflexions sobre aquestes eleccions municipals. La primera és la que el nostre vicepresident i candidat per la llista de Primàries Sabadell, Joaquim Clusa, va fer el proppassat 1 de juny, amb el títol  “Independència i República. Primàries de Catalunya” on publica la seva opinió personal sobre el balanç de la presentació de les llistes sobiranistes a les eleccions locals i els resultats obtinguts. Escriu el senyor Clusa:

“ Vull, primer de tot, agrair molt als 1180 amigues i amics que han donat el seu vot compromès i generós a la candidatura de ’Independència i República. Primàries de Catalunya’ , on hi era al número 27, i que ens han fet costat en una campanya il·lusionant, amb un equip cohesionat, malgrat haver-la començat massa tard, amb limitacions de tota mena.

A la vista del poc suport rebut, haig d’admetre que em vaig equivocar al presentar-me com un partit independentista més, amb l’objectiu d’ajudar més a la unitat (fent de ‘ciment’, com diem) i com a reacció precisament a la falta d’unitat. Aquesta llista hauria pogut esdevenir majoritària amb un 41,7% (amb l’1,3% nostre), davant del 29,9% del PSC i el 10,2% de C’s. Haig de reconèixer que la llista de Podemos amb el 5,2% dels vots té la clau per decantar la alcaldia entre dos programes de ciutat i de país molt diferents.

També dir que, per sort, i amb números a la ma i en base a * https://icon.cat/util/elecciones*, Primàries no hauria perjudicat a cap candidatura independentista, ni en nombre de regidories ni en l’ordre.

Desitjo el millor per a la persona que esdevingui alcalde o alcaldessa, en aquests moments excepcionals de ciutat i de país, i a la qual intentaré donar el meu suport per a tot el que siguin millores per a Sabadell.

Però davant d’una possible alcaldia de PSC i C’s haig de recordar que són els partits que ens van aplicar la píndola de l’ anomenat 155, que va representar la suspensió de drets i llibertats, i que ha portat la presó ignominiosa i l’exili polític. I que ara han suspès als nostres diputats i senador elegits, i s’esforcen que Puigdemont, Comín i Junqueras no puguin seure al Parlament Europeu en unes eleccions on es va obtenir el 50% de suport a Catalunya, a favor de l’ independentisme. El futur Ajuntament hi serà part bel·ligerant per mantenir aquesta situació d’excepcionalitat o per revertir- la.

Al mateix temps que reconec, doncs, que va ser un error presentar-me i dividir el vot independentista, tot i haver esperonat la participació i fer present el mandat de l’1-O2017 per a la independència i la república, també penso que va ser un error, encara més greu, a la vista dels resultats, que ERC, JxC i Crida, no anessin junts, participant en unes primàries de llistes obertes i programa comú, en una ciutat com Sabadell amb molt votants espanyolistes, especialment del PSC i C’s, per raons històriques, sociològiques i demogràfiques i que ja veiem que sempre voldran diluir-nos i enfrontar-nos.

I com que crec que ’Independència i República. Primàries de Catalunya’ ha estat la única candidatura que es va mullar posant al programa les primeres mesures que faríem des de l’ajuntament, les vull tornar a recordar, com a tancament d’aquesta carta, perquè efectivament entenc que és el millor per a la ciutadania, sigui quin sigui l’equip de govern del proper dia 15J, i pel nostre objectiu d’*Independència i República*. Són les 11 següents:

1. Declaració institucional de suport a la República catalana i als presos i exiliats polítics.
2. Retornar les pancartes i llaç groc al balcó de l'Ajuntament i als edificis municipals.
3. Endegar una reflexió compartida per definir una visió del que ha de ser el Sabadell els propers anys.
4. Acordar amb la resta dels partits sobiranistes el Programa municipal dels propers 4 anys amb transparència.
5. Plantejar la reestructuració dels departaments de l'Ajuntament.
6. Establir prioritats al Pla local de l'habitatge (2019-2024/2030).
7. Promoure l'Àrea Vallès en el context de la Regió Metropolitana de Barcelona per deixar de ser perifèria.
8. Declaració als consells comarcals del Vallès Occidental i Oriental per endegar el projecte de l'àrea Vallès.
9. Activar la relació amb els municipis del nostre entorn proper per consensuar estratègies comunes en seguretat, economia, mobilitat, rodal...
10. Establir sistemàtica de neteja dels nostres carrers (vials i voreres).
11. Posar sobre la taula tots els projectes que la ciutadania de Sabadell (entitats, associacions...) estan treballant en aquest moment.

http://clusa-oriach.cat/20190601-COMIAT-DISCULPES%20-EleccionsMunicipals-JClusa.pdf

I crec que ara, i en els propers 4 anys, el més important és fer costat als partits independentistes de l’Ajuntament i a totes les iniciatives que treballin amb generositat de mires per tal d’unir a l’independentisme i fer la feina d’acostar l’ajuntament a la ciutadania, amb informació i debat permanent, consultes quan calgui, i eleccions primàries al seu moment.”

La segona reflexió és l’article que ha publicat el periodista Josep Asensio, amb el títol “El pacte de la vergonya” on analitza el anomenat ‘Pacte de la Concòrdia’ que ha portat al partit de Podem Sabadell a donar suport al PSC per aconseguir l’alcaldia de Sabadell. Llegiu l’article tot seguit.

El pacte de la vergonya

No, no es tracta de fer mal. Es tracta d'una constatació, la meva opinió, amb tota seguretat, però basat en fets demostrables. Puc equivocar-me, és clar, però les evidències són tan clares que el futur que ens espera d’aquest pacte que elles anomenen "de la concòrdia", està molt lluny de ser creïble. El 1972, la cantant italiana Mina es va fer famosa per la cançó ‘Parole, parole’. Doncs això, res més que això, paraules, paraules, a les quals jo afegiria fum fum, fum, alguna cosa al que ja estem acostumats a Sabadell.

Confesso que tan sols fa uns dies, volia manifestar en aquest espai el meu suport a un canvi d'aires, a una recuperació de la confiança, i a no mirar al passat. Tenia en la meva ment diversos paràgrafs que anava a escriure no amb molta passió, però sí amb el convenciment del respecte a allò que les urnes van dir. La meva opció de pacte entre els dos partits guanyadors no va quallar, va quedar descartat i per tant m'inclinava a rebutjar aquest recel que va néixer en mi el mateix dia de les eleccions, quan es va saber que la Marta Farrés era la guanyadora. Estava disposat a esborrar del meu cap el passat d'aquesta militant socialista pertanyent a la ‘gauche divine’, a oblidar els seus deu anys de suport incondicional a Manuel Bustos i el pagament per part d’ Smatsa d'algun viatge privat. De debò que la meva intenció era mirar al futur, un futur molt negre que plana sobre la nostra ciutat, en favor d'una entesa, de la recerca de sinergies que ens compactaren com a ciutadans d'una ciutat malalta. Entenia que fer-nos mal no portava enlloc i que, conseqüentment, la recerca de consensos era i continua sent l'única via perquè Sabadell surti del forat on es troba.

Malgrat tot, la lectura pausada del pacte signat entre Marta Farrés i Marta Morell i, especialment, l'assemblea de Podem de dijous passat m'han tornat a la realitat. El primer perquè, com deia Mina, són meres intencions, meres paraules sense contingut, un aparador al més pur estil Bustos, per molt que em diguin que "al PSC local ja no queda ningú d'aquella època". Puc començar a creure que alguna cosa ha canviat, però Marta Farrés neix i creix en el bustismo més dur, en el qual és difícil oblidar els seus deu anys de col·laboracionisme. Treballar amb corruptes et converteix en corrupte? És evident que no. El que et converteix és en còmplice i no ho dic jo; ho demostren desenes de fotos de Marta Farrés al costat de Manuel Bustos des del mateix dia de la imputació de l'exalcalde.

El "pacte de la concòrdia" és una simple llista d'intencions sense contingut real, un cant de sirenes on les paraules, ben seleccionades, ens fan creure que, ara sí, els barris, el feminisme, la ciutadania, els col·lectius diversos , la participació, els serveis públics, la sostenibilitat, la justícia ambiental i desenes de paraules grandiloqüents queden reflectides en un paper que, pel sol fet de estar escrites ja es pressuposa que arribaran a bon terme. Mireu vosaltres; Marta Farrés ha guanyat les eleccions. Serà la primera alcaldessa de Sabadell. Fins aquí res a dir. Però és que ho va a ser amb el suport d'una regidora que porta temps utilitzant mètodes antidemocràtics per aconseguir els seus propòsits personals. Mal començament per Farrés que pretén ni més ni menys que renunciar a aquestes pràctiques. Mirin cap a Montcada i Reixac, on En Comú Podem ha rebutjat un pacte amb el PSC, també esquitxat per la corrupció de l'entorn de Manuel Bustos. És un altre estil, és clar ...

El que ha passat a l'assemblea de Podemos dijous passat, posa de manifest que la Marta Morell ha traspassat ja tots els límits. El seu vincle directe amb la secretaria general de Podem Catalunya li ha permès sancionar i anul·lar tots aquells que no la recolzen i que constitueixen una majoria gens menyspreable. Coneixedora d'aquesta realitat, va tenir por que es rebutgés el pacte amb el PSC i va aconseguir que no entressin a la sala els díscols, amb l'argument que no van donar suport a Podemos en les eleccions municipals. ¡Però si va ser ella la que no va voler integrar-se en la candidatura de confluència Sabadell el Comú! ¡Però si va ser ella la que no va voler participar en les primàries! Morell no va deixar entrar ni a la premsa, en la seva línia absolutista. Així va guanyar. Les seves ànsies de poder i els seus contactes han aconseguit els seus propòsits, que són i seran una tinença d'alcaldia amb un sou d'escàndol, molt lluny del de la majoria dels seus votants. Però és que, a més a més, aquests 53 vots a favor del pacte amb el PSC representen tan sols el 6 per cent dels inscrits a Podem Sabadell. Una irregularitat que pagarem molt cara. Els inscrits de Podemos humiliats per Morell tenen a partir d'ara una llarga travessa del desert si volen tornar l'ètica a un partit mort a Sabadell, un partit del qual Morell n’ha tret profit només pel nom.

Les pintades aparegudes a la Concòrdia contra Morell no són intranscendents. Morell, per a qui no ho sàpiga, va militar en les joventuts d'ERC, va ser una destacada activista dels CDR i va participar activament en el referèndum il·legal de l'1 d'octubre. Molts ens preguntem què li haurà ofert Farrés perquè de la nit al dia doni suport a un partit que va votar a favor de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya i que segurament retirarà la pancarta dels presos de la façana de l'Ajuntament, amb els vots de Ciutadans. Molts sabem, també, la resposta. Aquesta opacitat és la que em fa ser pessimista de nou.

La parafernàlia dialèctica, unida a les purgues i depuracions dels militants rebels en un partit assembleari sorgit del 15M és un mal començament. Impossible doncs donar suport a un estrany moviment que no està basat en un projecte de ciutat sinó més bé en dos projectes personals. La suma còmplice del ‘bustisme’ i de mètodes stalinistes és un còctel explosiu que igual arregla voreres i places però que assenyalarà i humiliarà a qui es posi en contra i donarà copets a l'esquena als que callin i atorguin. O sigui, un nou "estil Bustos" alguna coseta més moderna però basada en els seus mateixos principis. En tot aquest desgavell m'agradarà saber el paper de Ciutadans, molt digne en l'anterior legislatura, però que té el dilema de donar suport a aquesta espècie de monstre o de participar en projectes de ciutat al marge de qui els proposi.

El panorama no pinta gens bé. Potser torni a canviar d'opinió algun dia. Els fets ho aniran confirmant.

Josep Asensio
Periodista

Article publicat al digital  iSabadell   el 15 de juny del 2019