Cicle d’ INFORMACIÓ I DEBAT 2010-2011 "Sobre la Independència de Catalunya"

El dijous dia 7 d’abril es va celebrar al Casal Pere Quart de Sabadell, la quinta conferència del cicle d’informació i debat “SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA”, que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, sota el títol:

“El catalanisme de la independència”

La conferencia la va desenvolupar el nostre president en Manel Pagès i Panadès que com be sabeu és Enginyer, vocal de la Junta de la Societat Catalana de Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans, així com també autor dels llibres “Full de Ruta cap a la Independència.” i “Sobre la Memòria, evolució, cultura i mnemotècnia”.

En el saló d’actes del Casal Pere Quart, es van reunir gairebé un centenar de persones que van seguir amb molt interès l’exposició que va fer el conferenciant, qui va començar fent un breu repàs de la història recent de la nostra Nació, especialment pel que fa als primers passos del catalanisme de la Renaixença i a la transició democràtica desprès de la mort del dictador Franco i a les fites assolides fis avui per obtenir una certa autonomia de l’Estat espanyol. Va certificar que aquest Estat s’enduu de Catalunya 22 mil milions d’euros cada any, a canvi de res. Aquest espoli comporta un empobriment progressiu de Catalunya. És en aquests moments, l’argument més important per convèncer als catalans de la necessitat d’independitzar-nos d’Espanya. Les autonomies espanyoles subvencionades amb els diners que paga Catalunya, gaudeixen d’un nivell de vida superior al dels catalans. Tot seguit va comentar les manifestacions fetes recentment per l’exdirigent del Fons Monetari Internacional el senyor Kenneth Rogoff, en el sentit de poder afirmar amb tota seguretat que si Catalunya fos independent, seria un dels països més rics del món. A sobre, el Govern de Madrid intenta destruir la personalitat de Catalunya, els nostres signes d’identitat i la nostra llengua. Espanya s’ha convertit en un mal son per Catalunya.

El Sr Pagès va constatar que abans la majoria d’exportacions de Catalunya anaven destinades al mercat espanyol i que actualment Espanya només rep un 30% dels nostres productes, un altre 30% és per consum propi i l’altra 30% va destinat a la resta del món. L’àrea econòmica de l’arc mediterrani, des de València, Barcelona fins a Lió, és una de les 22 regions més desenvolupades del planeta, per tant el mercat de Catalunya és Europa i el món, no pas Espanya. La independència seria beneficiosa per a tots els habitants de Catalunya. Per aconseguir-la, cal que una majoria de catalans la vulgui i que el parlament de Catalunya la proclami.

El conferenciant va assegurar a tots el presents que la independència és viable, possible i convenient. El nombre d’independentistes, creix d’una manera important i ja sobrepassa el 50 % de la població. Tots plegats hem de continuar treballant per aconseguir una “massa crítica” suficient d’independentistes, que ens permeti assolir aquest objectiu, en un futur que cada vegada és més pròxim.

El Sr. Manel Pagés va concloure la seva conferència afirmant que el catalanisme de la Renaixença, s’ha transformat darrerament en el catalanisme de la independència.

Acabada la seva intervenció, el Sr. Pagès va encetar un interessant col•loqui amb alguns dels assistents que li varen formular preguntes molt interessants, especialment arran de la possibilitat real d’assolir la independència en un termini de temps relativament curt. Això va donar peu a poder ampliar les explicacions donades al llarg de la seva xerrada pel conferenciant.

Cicle d’ INFORMACIÓ I DEBAT 2010-2011 "Sobre la Independència de Catalunya"

El dijous dia 3 de març es va celebrar al Casal Pere Quart de Sabadell, la quarta conferència del cicle d’informació i debat “SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA”, que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col•laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, sota el títol:

“L’economia catalana, 22 mil milions de raons per a la independència”

La conferència va anar a càrrec del degà del Colllegi d’Economistes de Catalunya el senyor Joan B. Casas, doctor en Economia Financera i Comptabilitat i Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, que ha estat nomenat recentment membre del Consell Assessor per a la reactivació Econòmica i el Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

El saló d’actes del Casal Pere Quart, es va omplir amb més d’un centenar de persones que van seguir amb molt interès l’exposició que va fer el conferenciant arran de la situació actual de l’economia catalana. Va començar afirmant que Catalunya disposa d’una economia diversificada i competitiva, on cada cop el sector serveis és més important però, sense deixar de banda, que també és encara una potència industrial equiparable a les economies més desenvolupades del món. L’euro ha comportat la internacionalització de l’economia catalana, i ha comportat que si abans la majoria d’exportacions de Catalunya anaven destinades al mercat espanyol, actualment Espanya només ens compra un 30% de la nostra producció, un altra 30% és per consum propi i l’altra 30% s’exporta a la resta del món. Per tant va concloure en aquest apartat que en un hipotètic examen la nota que obtindria Catalunya pel que fa a dèficit i deute, competitivitat i possibilitats de desenvolupament, serien avui de notable alt. Va remarcar peró que aquesta nota podria esdevenir, en un futur no gaire llunyà, molt més baixa pel fet que cada cop la sagnia que representa l’espoli fiscal pel nostre país és més considerable i això pot fer que la nostra salut econòmica se’n ressenti cada cop més.

El Sr. Casas va estudiar tot seguit l’àrea econòmica de l’arc mediterrani, des de València i Barcelona fins a Lió, assegurant que és una de les 22 regions més desenvolupades del planeta. Va fer referència també a la importància que cal donar al corredor mediterrani, és a dir l'eix viari i econòmic entre Barcelona i València i per extensió una línia més àmplia, de Lió i Perpinyà a Alacant o Múrcia. Sembla que ara el ministre de Foment José Blanco ho té clar, o almenys això diu, perquè ja s'ha compromès a potenciar aquesta àrea que, centrada l’estat espanyol, representa més del 20% de PIB.

Arribat aquest punt el conferenciant va endinsar-se en el problema real de l’economia catalana: el dèficit fiscal. Quin és el dèficit fiscal de Catalunya respecte a Espanya? L’últim any del qual es disposen dades oficials contrastades és el 2001 (per causa de la política d’ocultisme del govern de Madrid). Aquest any es varen pagar a Madrid 36.240 milions d’euros i se’n varen rebre 24.932, cosa que suposa una diferència de gairebé el 10% del PIB. Això vol dir que de cada 100€ ingressats pels catalans, més de 9 es perden pel camí. El més greu però és que aquest 10 % del PIB de Catalunya se l’emporta l’Estat Espanyol a canvi de res. En termes absoluts som la comunitat que més paga i, comparativament, menys rep. Tot i tenir només el 15,7% de la població, aportem el 21% dels diners totals. Per exemple, la inversió pública a Andalusia és quasi el doble que a Catalunya, mentre que la seva població que només és de 900.000 persones més que Catalunya. Aquest dèficit és el més gran sofert per cap regió europea o fins i tot mundial, amb renda per càpita similar a la catalana, doncs el dèficit fiscal màxim és d’un 4% del PIB a Alemanya, un 2,5% als Estats Units, un 2% al Canadà i un 2% a Austràlia.

Aquest espoli de quasi 22.000 milions d’euros ( 3’6 bilions de pessetes), comporta un empobriment progressiu de Catalunya i en aquests moments ha de ser l’argument més important per convèncer als catalans de la necessitat d’independitzar-nos d’Espanya. Les autonomies espanyoles subvencionades amb els diners que paga Catalunya, gaudeixen d’un nivell de vida superior al dels catalans. Per tant pel conferenciant la conclusió és clara: la independència és viable, possible i convenient. El nombre d’independentistes, creix d’una manera important i ja sobrepassa el 50 % de la població. Hem de continuar treballant per aconseguir una massa crítica suficient d’independentistes, que ens permeti assolir aquest objectiu, en un futur que cada vegada és més pròxim. Potser el primer pas serà aconseguir un consens entre tota la societat civil i les forces polítiques catalanes per exigir un nou pacte fiscal, que ens doni els mateixos drets que gaudeixen el País Basc i Navarra.

Acabada la seva intervenció, el Sr. Casas va contestar les moltes qüestions que li foren plantejades pels assistents i que van donar peu a un encès debat que va enriquir molt els conceptes i les idees exposades, en el sentit que només la independència, primer financera i després política, pot evitar l’empobriment i la decadència dels nostre país.

Cicle d’ INFORMACIÓ I DEBAT 2010-2011 "Sobre la Independència de Catalunya"

El dijous dia 3 de febrer, es va celebrar al Casal Pere Quart de Sabadell, la tercera conferència del cicle d’informació i debat “SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA” que organitza l’Associació Sabadell Memorial, amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell , sota el títol:

“La llengua catalana, un signe d’identitat irrenunciable”

La conferència va anar a càrrec de la vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua la senyora Carme Forcadell i Lluís, llicenciada en Filosofia i Ciències de la de la Informació i vocal de la Junta d’Òmnium Cultural de Sabadell.

El més d’un centenar de persones que es van aplegar al saló d’actes del Casal Pere Quart, van seguir amb atenció el tema que la senyora Forcadell va desenvolupar, començant per afirmar que la invasió de Catalunya el 1714 pels exèrcits espanyols i francesos, va provocar que l'ús del català fos prohibit al Principat de Catalunya en el camp oficial amb el Decret de Nova Planta del 1716. Aquest decret va comportar en efecte la prohibició de la llengua catalana i la imposició de l’espanyol com a llengua única i les consegüents represàlies contra els catalans que utilitzessin el català. Varen ser suprimides les universitats catalanes i també es va prohibir l’ensenyament del català a l’escola i fer-lo tot en castellà. Es van castellanitzar els topònims, els noms propis i els cognoms. Va comportar també la prohibició d’utilitzar el català en qualsevol acte públic o oficial. Els llibres i els diaris només es podien imprimir en espanyol.

La conferenciant va continuar exposant que, cap al 1830 quan comença la Renaixença, el català torna a agafar una considerable empenta. La guerra i la dictadura franquista destrueixen la mínima recuperació de la llengua i tornen a imposar a sang i foc l’espanyol. Després de la mort del dictador, es va iniciar una nova etapa de recuperació lingüística amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya (1977) i el català va esdevenir cooficial amb el castellà.

Tot seguit la senyora Forcadell va fer una revisió detallada de la llei de Normalització Lingüística de l’any 1983 que garanteix l'ús oficial d'ambdues llengües per tal d'assegurar a tots els ciutadans la participació en la vida pública, i posava com a objectiu l'ensenyament i el coneixement de totes dues llengües, les equilibrava en els mitjans de comunicació social, evitant també qualsevol discriminació per motius lingüístics i especificava les vies d'impuls institucional en la normalització lingüística a Catalunya. També va parlar abastament de la posterior llei de Política Lingüística de l’any 1998 que pretenia consolidar el procés impulsat per la llei de Normalització Lingüística de l’any 1983 en l'àmbit de l'administració i de l'ensenyament, adaptar a les necessitats del moment la regulació dels mitjans de comunicació i les indústries culturals i establir una normativa lingüística destinada al món socieconòmic, tot plegat amb l'objectiu d'avançar en la generalització del coneixement complet i de l'ús normal de la llengua catalana, la qual cosa havia de permetre donar un nou impuls a l'ús social de la llengua.

Tot i aquest reguitzell de lleis i normes la conferenciant va afirmar que la repressió contra la llengua, l’espoli i l’escanyament econòmic continuen. Sota un vernís democràtic, l’Estat espanyol persegueix implacablement el seu objectiu d’assimilar Catalunya, destruir la nostra identitat i fer desaparèixer el català. D’una forma barroera el PP i subtilment el PSOE, utilitzen tots els mitjans al seu abast, especialment els tribunals, la immigració i els mitjans de comunicació per anorrear la llengua catalana i deixar-la com a llengua residual, potenciant el castellà per intentar que esdevingui l’única llengua a Catalunya.

Va concloure la seva intervenció dient que, al seu parer, ha arribat l’hora que el Govern de la Generalitat i tots els catalans, plantem cara als nostres enemics i defensem la nostra cultura, els nostres interessos i d’una forma especial la nostra llengua.

Tot seguit es va fer un interessat col·loqui amb els presents i la conferenciant que van aportar moltes idees per aconseguir els objectius de potenciar l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida social i pública.

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2010-11 sobre la independència de Catalunya

El dijous 2 de desembre del 2010, es va celebrar al Casal Pere Quart de Sabadell, la segona conferència del cicle sota el títol:

“La Renaixença de Catalunya una tasca escapçada”

La conferència va anar a càrrec d’en Miquel Crusafont i Sabater, Doctor en Història i Enginyeria, president de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics de l’Institut d’Estudis Catalans. Soci també de l'Associació Numismàtica Espanyola i del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, col·laborador amb nombroses institucions catalanes i espanyoles en assumptes relacionats amb la numismàtica.

Més de mig centenar persones van omplir el Casal Pere Quart i van seguir amb atenció el tema que el Dr.Crusafont va desenvolupar i que resumim a continuació:

En primer lloc va parlar de la invasió de Catalunya el 1714 per les tropes espanyoles i franceses, que va comportar la destrucció de l’Estat Català i de la Generalitat, amb les consegüents represàlies contra els patriotes catalans, la prohibició de la llengua catalana, la instauració de l’absolutisme i la imposició de contribucions i impostos abusius. Tot seguit va esmentar el conferenciant que, al seu parer, amb l’Oda a la Pàtria d’Aribau es pot dir que comença a Catalunya la Renaixença que segueix amb Frederic Soler (Serafí Pitarra), Mossèn Cinto Verdaguer i d’altres. Va parlar també d’Enric Prat de la Riba, el seny ordenador, que crea la Mancomunitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l’Escola Industrial, l’Escola d’Administració Pública, etc. Tot això és anorreat per la Dictadura del General Primo de Ribera. Més tard amb l’adveniment de la República es restaura la Generalitat i es reprèn la Renaixença, que queda definitivament destruïda per la guerra civil i la dictadura franquista. Finalment el conferenciant considera que, tot i l’adveniment de la democràcia, l’espoli de Catalunya continua i la guerra contra el català el protagonitza ara el PP a través del Tribunal Constitucional, dipositaris del nacionalisme espanyol.

Tot seguit es va fer un debat entre els assistents que van proposar qüestions, que tant el conferenciant com el nostre President senyor Pagès, van respondre extensament.

Benet XVI visita Catalunya

El govern espanyol persisteix amb la seva obsessió de subjugar i espoliar el nostre País. D’una forma sanguinària com va perpetrar el criminal Franco o de forma democràtica com ho practica l’Estat Borbònic. El PSOE i el PP s’han repartit la feina. El PSOE des del govern i en nom de la solidaritat, ens roba, ens perjudica amb infraestructures tercermundistes i ens discrimina en els serveis socials. El PP en nom de la sagrada unitat d’Espanya, utilitza els tribunals per dividir i ofegar la nostra llengua, marginar la nostra cultura i destruir la nost ra identitat nacional.

Amb un estatut esguerrat, un tripartit fracassat i un PP que ens ha declarat la guerra, la única possibilitat de sobreviure, és la independència. Cal aprofitar esdeveniments o circumstàncies per preparar i fer possible aquest objectiu. En aquest sentit, és bàsic difondre els nostres símbols nacionals. La nostra identitat és percebuda i coneguda si es fa visible als demés. L’hem de donar a conèixer de la mateixa manera que Espanya fa tot el possible per impedir-ho.

Dintre de poc, el Papa Benet XVI visitarà la capital de Catalunya, per beneir el Temple de la Sagrada Família de Barcelona. El món sencer estarà pendent d’aquesta visita i milions de persones seguiran l’esdeveniment per la premsa, la ràdio i la TV. És un fet històric important que ens permet de donar a conèixer les nostres reivindicacions. Una forma de fer-ho, és mostrar al món, també al Papa, els nostres signes d’identitat nacionals amb civisme i educació.

És forassenyat que partits que integren la Generalitat, facin campanya en contra d’aquesta visita. En canvi és important i oportuna, la iniciativa d’Òmnium Cultural de facilitar banderes als veïns per on ha de passar el Papa. Aparquem idealismes tan legítims com estèrils i donem-l’hi la benvinguda amb la bandera de Catalunya, la nacional o l’estelada.

Manel Pagès i Panadès
President de l’Associació Sabadell Memorial

Article publicat al diari digital ASABADELL.cat el divendres 5 de novembre de 2010

Després de la Manifestació

Ja res tornarà a ser igual. El 10 de juliol es van manifestar per Barcelona, sota el lema “Som una Nació; Nosaltres decidim” prop de dos milions de persones contra la sentència de mort de l’Estatut. Però el crit majoritari dels manifestants, era per la independència de Catalunya i la bandera omnipresent, l’Estelada. L’estupidesa i l’anticatalanisme visceral del PP, amb la complicitat del PSOE, han propiciat allò que volien impedir. En la seva obcecació paranoica per la indissoluble unitat d’Espanya, han enfortit un procés independentista, impensable fa ben poc temps i amb una empenta que res ni ningú podrà aturar.

Tot i la seva transcendència, els partits nacionalistes espanyols i els mitjans de comunicació madrilenys, han tergiversat, amagat o menyspreat, un esdeveniment que marcarà un abans i un després en el llibre de la història. També assenyalarà el moment en que va començar, la secessió de Catalunya de l’imperi espanyol. Tot sigui dit, un imperi decadent, obsolet i tronat. Que no es facin il·lusions la caterva d’ignorants, hereus del llegat franquista. El procés és irreversible i tard o d’hora, Catalunya tindrà un Estat propi que vetllarà pels seus interessos i pel benestar dels catalans.

L’Estat espanyol en la seva obsessió uniformadora i centralista, ha construït una entelèquia abocada al fracàs econòmic i polític. Imposar com un dogma de fe, que la unitat d’Espanya és sagrada, porta per la seva essència antidemocràtica i franquista, inexorablement a la desafecció. La seva incapacitat d’adaptar-se als canvis que conformen un nou ordre mundial, el condemnen a l’ostracisme. Per molt que ho vulguin ignorar i amagar, Espanya s’esfondra sense remei. La crisi institucional i econòmica que els Governs espanyols, amb el seu sectarisme jacobí i la seva incompetència han creat, és la constatació més evident de la necessitat de separar-nos.

Manel Pagès i Panadès,
President de l’Associació Sabadell Memorial

27 de juliol de 2010

La clau de la independència radica en l’Estatut

El TC, després de quatre anys d’estudiar la forma de destruir, anihilar o anul·lar l’Estatut aprovat pel nostre Parlament i en referèndum pels catalans, finalment ha dictat la sentència de mort. La Generalitat, el Parlament, els partits i els catalans, hauríem d’ignorar i fer cas omís d’aquesta arbitrarietat. No l’hem d’acatar, no l’hem d’acceptar, ni l’hem de complir. La nostra desobediència ha d’arribar tan de lluny com puguem, tan com siguem capaços. Només la força i la violència ens poden impedir d’exhibir els nostres símbols nacionals, parlar sempre en català, cantar els nostres himnes, proclamar que som una Nació, preparar la independència i lluitar per aconseguir un Estat propi.

La resistència a les imposicions espanyoles, només serà possible si els catalans estem units en la defensa dels nostres interessos. Seria un greu error, que el moviment catalanista es fracturés entre els que defensen l’Estatut i els que el rebutgen per inservible. Com més autonomia, poder polític i econòmic aconseguim, més possibilitats tindrem d’aconseguir la independència. Lluitar per un autogovern més fort, no està renyit amb la lluita per a la independència, ans al contrari, les dues es complementen i s’enforteixen. Cal saber aprofitar l’autonomia, per avançar cap a la plena sobirania.

Fan una mala feina, aquells que en nom de la independència, boicotegen les manifestacions a favor de l’Estatut. Aquests forassenyats es situen objectivament, en el mateix bàndol de l’anticatalanisme visceral, que lidera el PP. Aquestes accions que trenquen la unitat, per molta xerrameca radical que exhibeixen, a part de l’afany de protagonisme, només serveixen per donar ales a la quinta columna unionista. Anem doncs a la manifestació del 10 de juliol contra la sentència del TC i per la independència.

Manel pagès i Panadès.
President de l’Associació Sabadell Memorial
Autor del llibre, “Full de Ruta cap a la Independència”

Sabadell, 2 de juliol de 2010

L’ OLLA DE GRILLS CONSTITUCIONAL

Si l’economia espanyola és un immens desgavell, el Tribunal Constitucional sembla una olla de grills. No sentim el soroll, però intuïm la remor. Porten prop de quatre anys debatent com castrar l’Estatut, una dotzena d’inquisidors, designats digitalment entre el PSOE i el PP. Un bloqueig d’aquesta magnitud, des legitima qualsevol organisme. En una empresa, d’aquesta inoperància en diríem

droperia. El melodrama va començar quan el PP, el Defensor del Pueblo (no del català, evidentment) i quatre autonomies subvencionades (per nosaltres) van tenir la mala llet de denunciar per inconstitucional l’Estatut de Catalunya. No en tenen prou en robar-nos sinó que a més ens volen escanyar.

Aquestes impugnacions es basen en les 62 esmenes que el President Montilla va presentar al Congrés de diputats espanyol l’endemà d’haver aprovat l’estatut el parlament català. Com que el PSOE no va poder-lo esmenar o manipular, el PP es va encarregar de fer-les-hi la feina bruta impugnant-lo davant del TC. Els hi hauria de caure la cara de vergonya, si és que en tenen. Els prolegòmens d’aquesta ignomínia, la instrucció d’aquest judici aberrant, la va iniciar el Tejero i els seus tricornis el 23 F. La van continuar els Governs de Madrid amb el cafè per a tothom, la LOAPA, la invasió competencial, etc.

Que ningú es vulgui enganyar i deixem de fer l’orni. Hauríem de saber, que la sentència de mort contra l’Estatut, està dictada abans de començar el judici (com es fa en qualsevol dictadura). Amb el vist i plau dels partits espanyols i de l’Estat personificat en el Rei, que la signarà com el Franco signava les sentències. És evident que el pacte fàustic de la transició s’ha trencat. D’una forma unilateral i premeditada, l’Estat ha prescindit i menyspreat la part catalana. Una vegada més hem estat enganyats i traïts. El miratge de l’Estat de les Autonomies, s’ha esvaït. Del federalisme no cal ni parlar-ne, doncs es va morir abans de néixer. Però la desnaturalització del règim autonòmic i la invalidació de l’Estatut arrossega pel pedregar a la pròpia Constitució Espanyola. Davant d’aquesta paròdia, ni la Generalitat, ni els catalans ens podem quedar amb els braços creuats o dormir a la palla. Per responsabilitat i dignitat. També per necessitat. Ens hi juguem el futur com a Poble i el benestar de tot un País.

En el món occidental, civilitzat i culte, al qual pertanyem, impera la democràcia i el poder emana del poble, que s’expressa mitjançà el vot. Aquesta és la única legitimitat i legalitat admissibles en el segle XXI i que imposa la Unió Europea. Però Espanya és diferent, pertany a un altre món. Aquí el que preval, son els dictàmens inapel•lables d’uns funcionaris intocables. A l’Estat espanyol el poder radica més en una burocràcia hereva del franquisme, que no pas en una democràcia. El govern català, la Generalitat i el Parlament, haurien de donar una resposta inequívoca i contundent. De forma immediata i sense concessions i els partits que facin el paperina, els ciutadans els haurien de castigar amb llur vot.

Sense més dilacions, la societat catalana s’hauria de preparar per afrontar uns reptes més decisius. La degradació de la vida política i la davallada econòmica ha arribat a uns extrems intolerables. Hem de lluitar per canviar una situació que ens perjudica greument, hipoteca el nostre futur i que ens aboca a la misèria més absoluta. Ja no es tracta de discutir una sentència. El que qüestionem és el propi Tribunal, la Constitució que l’empara i un Estat Espanyol que en sustenta tot l’entramat. La via autonòmica ja no dona més de si, tot i que l’hem de saber aprofitar per avançar i consolidar el País. L’encaix amb Espanya s’ha demostrat inviable. Els catalans ho hem provat tot i n’hem sortit esquilats. Suposant que l’Estatut fos aprovat integrament, que és molt suposar, l’aplicació, la interpretació i la reglamentació la decidiria el Govern espanyol. Conseqüentment la centralització, l’espoli i la discriminació continuarien exactament igual o pitjor. Ha arribat el moment d’encarar la solució definitiva als problemes plantejats. Utilitzem el dret a l’autodeterminació que la Unió Europea permet i avala. La defensa de l’Estatut i les consultes sobre la independència celebrades arreu de Catalunya, assenyalen inequívocament el camí que cal seguir. El Parlament ha acceptat la convocatòria d’un referèndum sobre la independència de Catalunya. Votem i proclamem ben alt que som una nació i volem un Estat propi. Només l’Estat Català, pot defensar eficaçment els nostres interessos i superar la crisi econòmica que ens ofega. Si volem i votem, podem aconseguir-ho. Només cal llegir i seguir, el “Full de Ruta cap a la Independència”.

Manel Pagès i Panadès.
President de l’Associació Sabadell Memorial
Membre de la Societat Catalana de Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans.

Article publicat al diari ASABADELL+ el dilluns 14 de juny del 2010

Entrevista al nostre President

El periodista sabadellenc Josep Gamell ha fet recentment una entrevista al nostre President en Manel Pagés i Panadès que fou publicada al Diari de Sabadell el dijous dia 20 de maig de 2010 en l’espai LA GASETA DEL DIJOUS.

En aquesta entrevista el periodista qualifica a en Manel Pagès de “sabadellenc i catalanista de soca-rel, un roc de la terra absolutament típic, inconfusible, personalíssim, indestructible que porta les quatre barres i l’escut de Sabadell a la sang”.

Per començar en Manel Pagès, responent les preguntes del periodista, fa un recorregut vital per la seva biografia, des dels records de la seva infantesa, passant pels seus jocs de nen i les seves primeres passes per l'escola i pels estudis de música al Conservatori. També recorda la seva vinculació amb l'Escola Industrial de Sabadell, primer com alumne i mes tard com a professor de física i matemàtiques. Desprès fa esment dels seus anys a l'Escola Industrial de Terrassa com estudiant de Peritatge i més tard la seva entrada al mon del treball, primer a l'empresa ASEA-CES i al cap d'uns any com a responsable de la nova fàbrica de ABB Motors a Sant Quirze

Més endavant el periodista s'interessa pels objectius de l’Associació Sabadell Memorial que en Manel Pagès va fundar, juntament amb d’altres sabadellencs, i aquest li explica la finalitat d’aquesta entitat, dient-li que “es tracta d’una associació sense ànim de lucre que vetlla per la conservació i millora del cementiri municipal, que fomenta també que la ciutat de Sabadell reflecteixi en carrers, places i edificis, la seva història i les seves arrels, defensant igualment el patrimoni històric de la ciutat enfront de l’administració municipal o de qualsevol altre organisme públic o privat”.

Si voleu llegir l’entrevista completa, podeu demanar-la a la nostra adreça de correu electrònic

a.sabadellmemorial@gmail.com

i us serà enviada tot seguit en format PDF.

El full de ruta cap a la independència

Presentació del llibre d’en Manel Pagès i Panadès

El proppassat dijous 8 d’abril, es va celebrar al casal Pere Quart de Sabadell, la conferència i presentació del llibre, “Full de Ruta cap a la Independència” amb el subtítol de “Catalunya entre la ignorància i el coneixement” d’en Manel Pagès i Panadès amb pròleg d’en Joan Laporta i Estruch.

La presentació de l’acte va anar a càrrec de Àlex Fenoll i Cruells, d’Òmnium Cultural de Sabadell i fou seguit amb molta atenció per més d’una cinquantena de persones.

En Manel Pagès i Panadès, de l’Associació Catalana de Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans i President de l’ASM, va fer la sinopsi del seu assaig dient que ha tractat d’escriure un llibre didàctic, entenedor i amè. Recorda en els primers capítols que l’Estat Català es va formar fa més de mil anys i que en fa 296 va ser destruït a sang i a foc, pels exèrcits francesos i espanyols. Constata més endavant que el principal enemic de Catalunya és l’Estat espanyol i a partir del Catalanisme de la Renaixença, formula el Catalanisme de la Independència. Assenyala que els nostres drets es basen en la història i en la voluntat popular i no en cap Constitució. Denúncia el genocidi cultural, l’espoli i l’asfíxia econòmica que impunement ens sotmeten els Governs de Madrid. Exposa la necessitat de modificar el rumb i els límits de la via autonòmica i fer-ne un instrument d’emancipació. Per la defensa dels interessos de Catalunya i dels Catalans, reivindica el dret de la Nació Catalana, a posseir el corresponent Estat. Expressa el deure de continuar la tasca de la Renaixença i la responsabilitat d’iniciar la Reconquesta de l’Estat Català. Emfasitza la importància d’Internet en aquests afers i finalment descriu amb claredat, senzillesa i rigor, els passos necessaris per aconseguir aquests objectius.

En acabar l’exposició dels motius que l’ha portat a escriure aquest llibre, tant el mateix Sr. Pagès com el Sr. Fenoll van contestar a les qüestions que li foren presentades per moltes de les persones assistents i amb aquest col•loqui es va tancar l’acte.

Secretariat de la Associació Sabadell Memorial