22 d’octubre 2018

Medalla de la Ciutat


En la concentració de dimarts passat dia 16 d’octubre davant l'ajuntament de Sabadell, de record i exigència de llibertat immediata dels nostres presos i exiliats polítics, al complir-se un any de l’empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart,  es va palesar, per part de l’entitat Òmnium Cultural de Sabadell,  la noble i necessària iniciativa de sol·licitar la concessió de  la Medalla de la Ciutat  “al mèrit per la pau” per als nostres conciutadans Carme Forcadell i Jordi Cuixart , així com també per l’expresident de l’ANC Jordi Sánchez.

La nostra Associació Sabadell Memorial, en Junta Directiva celebrada el proppassat dimecres dia 17, va acordar per unanimitat donar suport incondicional a aquesta generosa iniciativa comanant a la secretaria l’enviament d’un correu d’adhesió a la Delegació de Sabadell d’ Òmnium Cultural fent palès que, les nostres  dues entitats Associació Sabadell Memorial i Unió Catalanista de Sabadell, es posaven a la seva disposició per fer costat a qualsevol altre gestió que fos necessari endegar en el futur. No podem, com a sabadellencs, deixar de pensar en els nostres presos polítics i  donar el nostre escalf a totes i tots ells amb aquesta proposició de concessió de la Medalla de la Ciutat, que sens dubte serà una mostra de la nostra solidaritat. Volem recordar que la Carme Forcadell fou convidada protagonista  de varies conferències celebrades a la nostra Entitat,  on va deixar la seva empremta de catalanitat i patriotisme.

Ens plau comunicar a tots els nostres associats, col·laboradors i simpatitzants l’adhesió de les nostres entitats a aquesta iniciativa d’Òmnium, aprofitant per demanar-vos que, en la mesura de les vostres possibilitats, doneu suport particularment o col·lectiva a aquesta iniciativa ciutadana que esperem sigui una realitat ben aviat.

Amb els millors desitjos per a tots vosaltres, us agraïm d’antuvi el suport que doneu a la llibertat de les preses i presos polítics i alhora també de Catalunya.

Secretariat de l’ASM

01 d’agost 2018

Nou Reglament del Cementiri


Benvolguts associats, col·laboradors, amics i amigues:

El proppassat 29 de juny la Regidoria de Salut de l’ajuntament en feu arribar la convocatòria següent:

El proper dimecres dia 4 de juliol, a les 16:30 h. a la Sala 3 del Casal Pere Quart es farà una reunió per presentar la nova proposta de Reglament del Cementiri a totes les vocalies de Sabadell i associacions interessades.

Al següent enllaç trobareu el document de l’avantprojecte del Reglament així com el tràmit per si voleu fer alguna proposta: https://seu.sabadell.cat/seuelectronica/p/ModiReglCementiri_cat.asp

Esperem comptar amb la vostra presència.

Molt cordialment,

Teresa Corbella Cordomí
Cap de Servei de Salut

Des de l’Associació Sabadell Memorial us volem compartir el document que hem tramés a l’Ajuntament com aportació a la compareixença pública sobre aquest projecte de Reglament del Cementiri, després de la convocatòria del 29 de juny i de la reunió del passat dimecres 4 de juliol al Casal Pere Quart, per si pot ser del vostre interès.

Com us hem anat informant oportunament, la nostre entitat es va constituir l’any 2005, després de fer una campanya ciutadana amb actes públics per tal d’abaratir els preus de les renovacions de nínxols i sepultures que havia creat alarma social. Vam fer noves campanyes el 2010 i el 2015, junt amb el Síndic de Greuges i altres entitats, com les Associacions de Veïns. Estem contents d’haver ajudar a crear més sensibilitat per les qüestions del Cementiri i haver aconseguit també finalment escurçar els terminis mínims de renovació de les concessions, amb el consegüent estalvi que beneficia a les persones més necessitades. Lamentablement no hem aconseguit gaire més.

Els serveis funeraris i tanatori  crematori i cementiri de gestió de Torra SA, adjudicats per l’Ajuntament en 1989, 2007 i 2010 és una empresa que avui factura uns 9 milions d’euros, té 45 persones de plantilla, i treballa a Sabadell (i els municipis de Castellar, Caldes de Montbui i Sant Llorenç Savall) en règim de monopoli, perquè no té competència,malgrat que podria tenir-la. Una empresa d’aquesta entitat que fa un servei públic creiem que mereixeria més transparència i participació ciutadana en les seves decisions, perquè tenim la percepció que els preus són massa alt i el servei millorable, com ja vam exposar en una reunió amb la Federació d’Associacions de Veïns fa uns 4 anys, en la qual hi van participar el nostre President en Manel Pagès (tristament traspassat el mes de gener del 2017) i el vocal de l’entitat en Joaquim Clusa.

Una llàstima no haver disposat de més temps de compareixença pública per unir els esforços de tothom i fer una actuació més unitària davant de l’Ajuntament. Per això vam demanar que s’allargués aquest termini, amb poques esperances d’aconseguir-ho, perquè el ple d’aprovació ja està convocat. Aquestes gestions i al·legacions s’han fet arribar de forma individual a totes les Associacions de Veins de Sabadell i a la Federació d’AAVV.

Restem a la vostra disposició per tal de fer noves reunions i més documents, si ho voleu, per tal de seguir fent aquesta tasca de ciutadania i fer un Sabadell millor i més unit.

Podeu llegir tot seguit, de forma resumida, la part més propositiva del document d’al·legacions al projecte de Nou Reglament del Cementiri, que vàrem fer arribar a l’Ajuntament:


OBJECTIUS DE L'ASSOCIACIÓ SABADELL MEMORIAL EN RELACIÓ AL NOU REGLAMENT DEL CEMENTIRI   I   A  TOTA LA GESTIÓ DELS SERVEIS FUNERARIS

-    DONAR EL MILLOR SERVEI AL PREU MÉS BAIX POSSIBLE. A recordar l’estudi que va fer l’ASM comparant el cost fiscal municipal d’un habitatge per m2 i el d’un nínxol  (incloent-hi el preu de renovació), molt desequilibrat en contra del cementiri.
-     ABARATIR EL PREU DE RENOVACIÓ I NOVA COMPRA. Ja sia per menys termini o per preu absolut, o ambdues, com ja ho vam fer en les campanyes del 2003- 2005, 2010 i 2015, aconseguint baixar dels 50 i  30 anys mínims a 15, junt amb les actuacions del Síndic i altres. .
-       REDUIR L’ESFORÇ DE PAGAMENT DE LES NOVES CONCESSIONS I LES RENOVACIONS, donant més facilitats a les famílies amb pagaments anuals.
-      GARANTIR MÉS TRANSPERÈNCIA en els aspectes de gestió i econòmics amb més informació i justificació anual dels preus dels serveis funeraris i del Cementiri.

DEMANEM:

EN RELACIÓ AL REGLAMENT

  1. L’AMPLIACIÓ DEL TERMINI D’AUDIÈNCIA PÚBLICA des del 12 de juliol fins el 30 de juliol, atès que a la reunió del dia 4 es va posar de relleu que algunes AAVV no disposaven de la informació, la qual va ser tramesa un altre vegada el dijous dia 5.
  2. La CONVOCATÒRIA D’UNA NOVA REUNIÓ amb les AAVV i entitats interessades amb la regidoria i serveis tècnics, per tal de poder obtenir més aclariments i diàleg de tots els aspectes relacionats amb la gestió i els preus dels serveis funeraris.
  3. TERMINI MÍNIM DE RENOVACIÓ DELS NÍNXOLS SIGUI DE 10 ANYS ENLLOC DELS 15 aprovats.
  4. Que el pagament de la renovació es pugui FER EN QUOTES ANUALS, JUNT AMB EL PAGAMENT DE LA TAXA DE MANTENIMENT. Podria representar un pagament anual d’uns 25-35 € en nínxols de 3ª fila, més assequible.
  5. Que es disposi al cementiri d’un lloc amb aigua per poder ESCAMPAR LES CENDRES del difunts, si així ho volen els familiars, amb el reciclatge que faci falta.
  6. Que les ESCALES METÀL·LIQUES per accedir a les files altes dels nínxols es modernitzin i  tinguin més elements de seguretat, i es comprometi en el Reglament.
  7. Que les PERSONES GRANS PUGUIN ACCEDIR ALS NÍNXOLS DE LES FILES SUPERIORS acompanyades de personal del cementiri, demanats amb antelació, si és el cas.
  8. Que es presenti la JUSTIFICACIÓ ECONÒMICA DELS TERMINIS MÍNIMS I PREUS DE LES NOVES CONCESSIONS I DE LES RENOVACIONS en funció de les inversions previstes al  Pla Director del Cementiri del 2007 i els acords de concessió de 2010 del Cementiri. 
EN RELACIÓ A LES ORDENANCES FISCALS I A LA GESTIÓ DELS SERVEIS FUNERARIS  I  TANATORI

  1. Que es faci PÚBLIC L’INFORME ECONÒMIC ANUAL QUE HA D’ACOMPANYAR L’ORDENANÇA FISCAL del Cementiri de cada any, justificant les despeses de manteniment.
  2. RENUNCIA DE L’AJUNTAMENT AL CÀNON DE L’11% dels serveis funeraris que Torra factura i que, de fet, paguen les famílies, i QUE EL SERVEIS S’ABARATEIXI EN AQUESTA PROPORCIÓ.
  3. MILLORA DE les CONDICIONS D’APARCAMENT A L’ENTORN DEL TANATORI MUNICIPAL, ja sigui com a zona blava o com aparcaments temporals.
  4. Que l’Ajuntament expliqui les gestions que ha fet davant de l’Agencia Tributaria Española per tal D’ABARATIR I SUPRIMIR L’IVA DEL 21% sobre els preus. I que entenem que no caldria pagar si el servei estigués municipalitzat.
  5. Que es confeccioni una ESTADÍSTICA ANUAL DEL CEMENTIRI: inversions anuals i finançament del cementiri, mortalitat i ús del crematori, inversions executades i inversions pendents del cementiri, comparació amb els preus de les ordenances Fiscals, al menys amb Barcelona, Terrassa Manresa i Girona
  6. SUPRESSIÓ DE LA SUBVENCIÓ PER PREMI D’INCINERACIÓ DEL 5 I 10% DELS INGRESSOS DEL CREMATORI de més de  pel fet de passar del nombre de 708 incineracions anuals, perquè ja el 2015 n’hi van haver 1037, i que va ser de 25.976€, pel fet que es tracta d’una empresa que té uns ingressos anuals de més de 8 M€.
  7. Atès que les concessions ara  ja no es poden  municipalitzar perquè caldria pagar el lucre cessant a Torra fins 2027, cal fer pedagogia de QUANT COSTARIEN EL SERVEIS FUNERARIS DEL TANATORI I DEL CEMENTIRI FOS DE GESTIÓ MUNICIPAL (COMPARACIO AMB TERRASSA).
  8. Urgència de trobar localitzacions adients al Pla d’Urbanisme perquè es pugui OBRIR A SABADELL NOVES FUNERÀRIES QUE FACIN LA COMPETÈNCIA A TORRA SA I abarateixin els preus.
  9. REUNIÓ ANUAL, ABANS DE FER LES ORDENANCES FISCALS, DE L’AJUNTAMENT AMB LES ASSOCIACIONS DE VEÏNS I ENTITATS INTERESSADES PER TAL DE FER EL SEGUIMENT DELS PROBLEMES I PROPOSTES PLANTEJADES.

Sabadell, 11 de Juliol del 2007

06 de juliol 2018

Carta de Carme Forcadell

Fa uns dies vàrem escriure una carta a Carme Forcadell a la presó d’Alcalà Meco. La nostra Associació va tenir la gran sort de poder comptar fa uns anys amb la valorada presència de la Carme en unes conferències programades per parlar de llengua i nació. Li vam fer notar aquesta circumstància en la carta que li vàrem enviar i pocs dies desprès vam rebre una emocionada contestació, de la que reproduïm literalment els següents paràgrafs:

“Recordo perfectament la xerrada que vaig fer amb l’Associació Sabadell Memorial, el que no sabia és que ja en fa 10 anys, a mi ara tot em sembla molt llunyà (...) Malgrat el patiment i sacrifici, tinc esperança en el futur i confio en la gent, en la bona gent com vosaltres, que treballen sense defallir per Catalunya i per la nostra llibertat. Som un gran poble i n’hem d’estar orgullosos. (...) Vull agrair a tots els membres de l’Associació, tot el que heu fet, tot el que feu i tot el que sé que fareu per Catalunya  i pel futur en llibertat. (...) No us preocupeu, estic serena i tranquil·la perquè soc conscient d’haver complert amb el meu deure com a Presidenta del Parlament i com a demòcrata i això m’ajuda a superar aquesta terrible situació.”

Aquesta setmana la Carme i la resta de presos polítics tornen a Catalunya. Ho fan privats encara de llibertat, separats de les seves famílies. Hi ha qui creu que mereixen seguir a la presó per pertànyer a una organització criminal i per haver fet una rebel·lió, imaginada només en el cervell del jutge instructor. Altres creuen, com la cap de l’oposició Inés Arrimadas, que va dir en un tuït: “Nuevo pago de Sánchez a los separatistas a cambio de llevarle a Moncloa sin pasar por las urnas. Increíble que el control penitenciario de encausados por rebelión se deje en manos de quienes siguen amenazando con saltarse las leyes y dar otro golpe” i que pensa que els nostres presos polítics mereixen estar empresonats per molts anys  i com més lluny millor dels seus fills i les seves parelles, perquè el càstig s’estengui a les seves famílies. Hi ha qui veu en l’apropament  ─que el govern espanyol s’ha apressat  a fer abans de la reunió prevista amb l'executiu català─ una oportunitat per obrir un nou cicle polític. I finalment hi ha qui seguirà reivindicant que, malgrat el benefici de l’apropament, el que seria de justícia és que tots els presos polítics estesin ja en llibertat i sense cap càrrec.
Amb l’empresonament provisional dels líders sobiranistes catalans, les cartes han esdevingut la principal via per tenir-los, sinó físicament presents, per tenir present la seva veu i per això hem volgut fer-vos arribar de primera mà les paraules i els sentiments de la Carme. Si podeu i fins que no estiguin lliures, escriviu-los cartes, són la seva principal connexió amb l’exterior. Quedar privat de llibertat per raons arbitraries, infundades i falses, és realment un fet trist. No obstant, rebre una carta alleugera el cor de qui pateix aquesta pena i és una ajuda també per a qui l’escriu.
Tot seguit podeu llegir si voleu una altra carta enviada als mitjans per Jordi Turull que rebla i confirma aquests raonaments.

Cartes a la presó
Li deia a la carta que vaig enviar al president Torra i que la Blanca, la meva dona, va tenir el goig llegir en l’emotiu acte de presa de possessió dels nous consellers i conselleres que malgrat l’enorme injustícia i patiment que suposa el nostre empresonament, al meu cor només hi ha espai per la gratitud i el compromís. No hi cap ni una engruna de rancúnia ni ressentiment cap a ningú. I ningú és ningú. I si una cosa ajuda, per sobre de tot, a mantenir aquesta actitud i estat d’ànim, que Déu faci que no la perdi, són precisament totes i cada una de les cartes que rebem a la presó.
Cartes darrera de les quals hi ha una persona per la qual sento una necessitat infinita de fer públic el meu agraïment, ja que mai podré correspondre com caldria davant la impossibilitat material de poder contestar-les totes. Cartes que sense conèixer la persona que les escriu, només veient el municipi d’on prové ja t’alliberen per un instant de tanta monotonia i aïllament. I et transporten a molts records, vivències i paisatges fora dels murs d’aquesta presó.
Cartes plenes de sentiments que t’emocionen i t’omplen d’orgull de veure que formes part d’un país d’una qualitat humana impressionant. Cartes plenes de compromís i perseverança que t’ajuden, i molt, a anar per aquí amb el cap ben alt i la dignitat intacta. I que et donen molta esperança i confiança en que el nostre patiment i sacrifici no serà en va.
Cartes de persones de tota mena, condició i edat. De gent molt gran i d’infants. D’empresaris i d’aturats. De persones plenes de salut i de persones que lluiten per superar una greu malaltia. D’una transversalitat que, per molt que se n’hagi parlat, aquí la palpes i la veus. Cartes de gent que t’ha votat i de gent que et diu que ni ho han fet ni ho faran, però que són el contrast del relat que volen imposar a cops de martell: la causa per expandir la justícia, la democràcia, la llibertat, suma més que no pas separa, uneix a la gent.
Cartes de tots els racons del país i de tots els continents que demostren que el que defensem son valors i ideals universals. Cartes positives, carregades de sentiments, d’orgull i de convenciment del que es defensa i no d’atac als que injustament ens han empresonat. Cartes, en definitiva, que son el mirall d’un país i d’una societat pel que val molt la pena servir. Com ens dèiem l’altre dia amb en Josep Rull, si algú d’aquests que intenta imposar el relat de la confrontació, la violència, la divisió, etc., que de l’anècdota en fa la regla general, si agafés a l’atzar 20 o 30 cartes que ens envien a cadascun dels presos o exiliats, segurament veuria una altra realitat que desautoritza qualsevol relat frontista. Una altra realitat, anònima, que no surt als mitjans però que escriu cartes i que demostra que la majoria de gent a Catalunya es mou a favor de i no pas en contra de. A favor d’allò que és i serà victoriós al segle XXI i volen pacíficament engrandir la justícia, la democràcia i la llibertat i no pas empetitir-la.
Estic emocionat i honorat perquè persones d’aquesta qualitat humana dediquin una estona de la seva vida a fer-nos arribar el seu escalf, el seu suport i, sobretot, el seu compromís. Son cartes que fan que em reafirmi molt més, i cada dia més, en el meu compromís amb la gent, amb el país i amb tot allò pel que injustament ens han empresonat.
No hi ha cap presó que pugui apagar la dignitat, el compromís pacífic i democràtic de tantes i tantes persones tan diferents. A tots els que no us puc contestar, gràcies per tant.

Jordi Turull
Diputat de JxC
Publicada al diari Naciódigital.cat el dimarts 3 de juliol del 2018

31 de març 2018

La darrera portada

El Diari de Sabadell ha sortit aquest dijous a la venda per última vegada. D'aquesta manera el diari tanca una etapa amb dificultats econòmiques i laborals de tot tipus. L'empresa propietària “Vallesana de Publicaciones, S.A.“ ha traspassat la capçalera al grup Novapress Edicions i els nous propietaris, Marc Basté i Leo Torrecilla, volen tornar a treure el rotatiu al carrer el 10 d'abril amb un nou equip. La nostra Associació, com entitat que vetlla per la preservació del patrimoni cultural de la ciutat, vol aprofitar per recordar un breu resum de la història del diari, que ha estat sens dubte durant més de 75 anys un referent del periodisme local.

L’any 1942 neix a Sabadell un butlletí de “La Falange“ que, amb el temps es converteix en un diari que es diu ‘Sabadell’. Els directors d'aquesta publicació els nomenava l'alcalde. La direcció, la redacció, els tallers del diari estaven ubicats en uns locals de “La Falange” a la Rambla (l’actual Casal Pere Quart). La connivència del diari amb el poder municipal es fa palesa amb la creació, un significatiu 18 de juliol de 1952 i sota la direcció del periodista local José Cabeza, d’una secció titulada “Diálogos con el Alcalde”, on es publicaven ─suposadament sense cap censura─ les cartes que els ciudatans feien arribar al diari i en les que qüestionaven a l’alcalde, José Mª Marcet, sobre temes o problemes de la ciutat i que el batlle responia per, segons ell mateix escriu en les seves memòries: “complacer a mis peticionarios sin el inconveniente de largas esperas y así poder satisfacer los deseos de un mayor número de ciudadanos, sobre sus problemas o sus aspiraciones, de sus necesidades, sus alegrias o sus tristezas”.

A principis dels anys 70, sorgeix la necessitat de fer un diari que no segueixi només una línia editorial marcada pel “gobierno”, sinó que respongués a les necessitats del carrer, que en aquells dies bullia amb demandes socials i polítiques. L'any 1975, mesos abans de la mort de Franco, el director del ‘Sabadell’, en Josep Palau, es jubila i es busca un substitut que pugui fer la transició d'acord amb els nous temps. El candidat escollit fou Ramon Rodríguez Zorrilla, que en aquella època tenia 35 anys, estava vinculat a diferents associacions municipals i s'havia dedicat a l'ensenyament. Amb Rodríguez al capdavant, el diari crea ‘Vallesana de Publicaciones S.A’.

Amb la mort de Franco, queda palès que no poden continuar editant un diari sotmès a la línia del ‘Movimiento’ i decideixen crear-ne un de nou. El nou ‘Diari de Sabadell’ es crea oficialment el 1977, i des de llavors ha estat l’únic diari de la ciutat. La transició es va veure com l’escenari ideal per treure al mercat una publicació local que vetllés per desmarcar Sabadell de l’absorció de Barcelona. La transformació del ‘Sabadell’ en ‘Diari de Sabadell’ va significar des del principi un diari més obert. Des de les primeres edicions ja hi van aparèixer tots els grups polítics i sindicals. El problema inicial era que no tenien prou treballadors titulats com a periodistes, d'acord amb les exigències legals per la premsa diària. Com que es considerava premsa diària aquella que es publicava més de tres dies a la setmana, el diari va fer servir l'estratègia d'afegir a les capçaleres del dimarts i dels dimecres els subtítols de “Deportivo” i “Económico” respectivament. De fet, el diari havia anat creixent constantment al llarg de la seva història, sense rebre mai cap subvenció. Això els va permetre traslladar-se des de la Rambla, al carrer Calders i, posteriorment, a l'edifici actual al carrer Sant Quirze. Això també els havia permès comptar amb una rotativa pròpia durant molt de temps. Però la crisi econòmica dels darrers anys ha colpejat fortament els mitjans impresos i l'any 2009 van començar a externalitzar la impressió de la publicació.

El diari paulatinament va anar ampliant el personal titulat i va poder suprimir aquells subtítols, sortint de dimarts a dissabte com a ‘Diari de Sabadell’. Si bé inicialment tot el diari era en castellà, actualment era bilingüe. La introducció del català es va anar fent progressivament al llarg del temps, tot i que sempre hi ha pesat més el castellà perquè això va semblar a la direcció que els podria donar més lectors. S’hi anaren incorporant periodistes de la talla de Josep Gisbert, actual cap de política de la Vanguardia, Manuel Moreno, corresponsal d'El País,  i d’altres com Matíes Serracant, Quimet Fité, Rosa Ten, Lluís Papell, Josep Costajussà. etc. que donaren al diari un anys de brillantor que darrerament s’ha anat perdent.

Malgrat la col·laboració i l'esforç de molta gent honesta, el Diari de Sabadell mai és va acabar de treure de sobre la ferum de "Movimiento" i l'acatament als diversos ‘amos’ que la ciutat ha tingut des del 1979. Com exemple, en l’època del ‘bustisme’, algun lector havia comptat fins a 8 fotos de l’alcalde Bustos en una sola edició, era doncs un mitjà de propaganda de l’alcalde.

Que no desaparegui la capçalera del nostre diari local és una gran notícia. Confiem que la nova direcció tingui en compte totes aquestes circumstàncies històriques i emprengui la publicació d’un progressista nou Diari de Sabadell, obert a una ciutat que necessita actualment tenir mitjans i altaveus que critiquin constructivament ja que, en cas contrari, ens vèiem abocats només a llegir publicacions municipals fets amb molt bona intenció, però lògicament parcials en els seus continguts.

Associació Sabadell Memorial

Unió Catalanista de Sabadell