19 de febrer 2019

Al·legacions presentades el 28-12-18 al Reglament del Cementiri


ASSOCIACIÓ SABADELL MEMORIAL (ASM)
Associació que vetlla per la defensa del Patrimoni Històric de la ciutat, dignificar el Cementiri Municipal i fomentar el catalanisme del segle XXI, i en el seu nom, Montserrat Barderi i Crusafont, presidenta, Antoni Boleda i Roura, secretari, i Joaquim Clusa i Oriach, vicepresident, en relació al Reglament del Cementiri, en exposició pública des del 19 de novembre de 2018

EXPOSEN

1.     Que presentem aquesta al·legació al projecte de Reglament del Cementiri, perquè la nostra entitat va ser creada el 2005 degut a l’alarma social que van generar els nous preus de les renovacions de les sepultures. Encara té sentit el nostre objectiu social perquè crèiem que especialment els preus, tant dels serveis funeraris, com del Cementiri són massa elevats,  i que, en part, són deguts a la situació de monopoli real que té l’empresa Torra S.A. Serveixin per il·lustrar que aquesta ALARMA SOCIAL de preus elevats és compartida arreu del nostre país, les dues notícies recents següents:



2.    Pel tal de sintetitzar la tasca que, en relació al Cementiri, ha fet la nostra entitat des del 2005, ens permetem transcriure l’informe que es va presentar a la darrera assemblea general del passat 19 de novembre:

L’entitat Associació Sabadell Memorial fou constituïda el 27 de gener de 2005 i fou formalment registrada el 29 de juny del mateix any en el Registre d’Associacions, amb la finalitat d’agrupar aquells ciutadans de Sabadell preocupats per la conservació i millora del Cementiri Municipal, lloc a on reposen les despulles dels nostres avantpassats que, amb el seu esforç i treball, van bastir la nostra Ciutat. El cementiri és un espai on es concentra i es fa present la nostra Memòria Històrica i és, al mateix temps, un conjunt monumental de gran valor artístic, arquitectònic i urbanístic. L’artífex de la creació de l’Associació Sabadell Memorial  fou en Manel Pagès i Panadès (1938-2017), que fins a la seva mort, el gener del 2017, en fou el seu President, l’anima i el seu principal impulsor, al costat dels socis de l’entitat que, amb seu treball i suport, li han donat continuïtat fins ara.
Una de les primeres tasques que es va fixar l’ASM fou la de lluitar, enfront de l’administració municipal, per exigir la reducció de les taxes abusives existents en la renovació de concessions de sepultures del cementiri de Sabadell. L’ASM va encapçalar i liderar les protestes ciutadanes que es produïren en aquells  anys, programant diverses conferències i debats amb els afectats, que ompliren varies vegades la Faràndula. Després de moltes reunions amb l’ajuntament, s’aconseguí rebaixar les taxes més d’un 50%.
L’èxit d’aquesta campanya va fer prendre la decisió a la nostra entitat de prioritzar les seves activitats cap a la fiscalització de la gestió del Cementiri feta per l’ajuntament, especialment pel que fa a la relació entre el que es recapta i el que s'inverteix. Controlar al mateix temps els costos reals de les obres, taxes o serveis que realitzen tan l'Ajuntament com els concessionaris. Fruit d’aquesta fiscalització, s’ha aconseguit en els darrers tres anys (2016- 2018) i després de vàries reunions amb la Regidoria de Salut i amb el Consell de Districte del Centre, plantejar les nostres reivindicacions per obtenir una reducció substancial en els terminis de les renovacions de les concessions, il·lògics i exagerats, així com la supressió o reducció de l’IVA del 21%, denunciant que les taxes per reposar en el cementiri eren ─per m2─  quasi deu vegades més cares, que els impostos per viure en un habitatge de la ciutat. Ras i curt, a Sabadell resulta més car morir-se que viure-hi.
Després de vàries reunions amb els actuals responsables de l’ajuntament  ─la darrera es va fer el 16 de març de 2017 amb el Regidor de Salut  senyor Ramon Vidal─  es va aconseguir modificar l’Ordenança Fiscal que fixava els terminis de renovacions de les sepultures, rebaixant-ne els anys gairebé a la meitat, fet que ha representat un nou abaratiment del cost de renovació, especialment per aquelles persones vulnerables i de més edat, i en general per tots els veïns de Sabadell.
Més recentment l’ajuntament va presentar l’avantprojecte de nou Reglament del Cementiri, al que la nostra Associació va presentar-hi vàries al·legacions, reivindicant les nostres repetides exigències. La resposta de la Regidoria de Salut, rebuda el proppassat 9 d’octubre, fou realment decebedora doncs amb bones paraules es negaven la majoria de les propostes fetes en les nostres al·legacions. Restem pendents de l’aprovació en un proper Ple de l’ajuntament del Reglament definitiu, al que farem novament al·legacions.
A banda d’aquestes activitats, l’Associació Sabadell Memorial, ha treballat igualment per fomentar la presència a tota la ciutat de monuments, plaques i carrers, que recordi a propis i estranys, els fills il·lustres de la Ciutat, col·laborant amb totes aquelles entitats que s’ocupen del Nomenclàtor, amb l’objectiu que la Ciutat de Sabadell reflecteixi en els carrers, places i edificis, la seva història i les seves arrels, vetllant per la defensa del patrimoni històric de la Ciutat. Dins d’aquestes accions es poden mencionar les reunions fetes amb tècnics d’urbanisme i patrimoni, per la recuperació del templet modernista del Passeig, obra reivindicada abastament per la ciutat, així com els contactes per millorar el disseny del mateix Passeig de la Plaça Major, malmès i empantanegat des de fa una pila d’anys. També s’han mantingut contactes periòdics amb la recentment creada Associació de Tècnics Tèxtils, per aconseguir bastir a Sabadell el Museu Tèxtil dins del renovat Vapor Pissit, espai que es manté des de fa molts mesos aturat i sense perspectives de ser aprofitat pels responsables la instal·lació del museu.
Volem finalment deixar constància del nostre insistent treball en aquestes qüestions tan sensibles, per el coneixement dels nostres associats i de tots els sabadellencs. També com a record i homenatge a dues persones, en Manel Pagès (E.P.R.) i en Lluís Marquès (E.P.R.)  que tristament ens han deixat fa pocs mesos i que foren de les persones que més varen treballar i lluitar, dins de la Junta Directiva, per aconseguir aquestes millores i que ara des de l’ASM també volem reivindicar.

      3.  Que per seguir insistint en la rebaixa de preus i en la millora de la gestió del cementiri i dels serveis funeraris de la ciutat, vam presentar al·legacions a l’avantprojecte del Reglament de data 4 d’agost passat, i, més recentment a les Ordenances Fiscals de data 14 de novembre, i de les quals reproduirem a la present la majoria dels continguts que ja vam presentar. No podem oblidar que es tracta d’un servei municipal que mou uns 9 MILIONS D’€ A L’ANY, AMB UNA PLANTILLA DE 45 PERSONES, i que seria aproximadament la meitat del que costa la Neteja Pública i Recollida i Eliminació de Brossa d’uns 20 M€ i unes 400 persones de plantilla, si no anem malfixats per les informacions de premsa.

4.  Que considerem POC ARGUMENTADA LA CONTESTA donada a l’ *Acta de la Comissió del Cementiri de 6 de setembre* passat:


i que el Sr.Regidor ens va avançar amablement per correu de 9 d’octubre, que agraïm, tot deplorant que QUALSEVOL CONVOCATÒRIA AMB ENTITATS I ASSOCIACIONS DE VEÏNS, DE POC SERVIRÀ JA per a les Ordenances Fiscals de 2019 i el Reglament del Cementiri.
En resposta al seu escrit de data 11/07/2018, relatiu al tràmit d'audiència pública del nou Reglament del Cementiri on ens adjunten un document amb diverses aportacions, els informem del següent:
En primer lloc, agraïm la seva col·laboració i els comuniquem que els tràmits rebuts en aquesta fase d'audiència s'han tractat en la darrera reunió de la Comissió d'estudi creada per a la redacció del nou Reglament del Cementiri.
Concretament, en relació a les seves sol·licituds, es va procedir a ampliar en 7 dies hàbils el tràmit d'audiència de l'avantprojecte, tanmateix una vegada s'aprovi inicialment el text del Reglament aquest estarà en exposició pública amb el corresponent període d'al·legacions.
L'altre punt amb incidència sobre el Reglament és referent a la proposta de canvi del termini mínim de renovació dels drets funeraris, per a que sigui de 10 anys enlloc dels 15 anys aprovats en la modificació que es va portar a terme el 2016. En relació a aquest suggeriment, es considera que la variació dels terminis de renovació és recent i que en el seu moment es va considerar adequat fer un termini intermedi de la meitat del període més llarg.
En relació a la resta de temes, relatius a la gestió del servei, proposta de projectes i justificacions econòmiques, es proposa tractar-los en una reunió temàtica en la que es puguin explicar les inversions realitzades al Cementiri i les obres planificades, així com el tractament dels diversos suggeriments, ja que no són objecte de
regulació en el Reglament del cementiri que es portarà a aprovació.

5.   Que tot i la situació d’"alarma social", valorem positivament, les MILLORES DEL CEMENTIRI I DELS SERVEIS FUNERARIS de la ciutat en els darrers anys, i en especial les següents:

-               la reducció dels terminis mínims de renovació dels nínxols des dels 30 anys a 15, perquè representa una reducció de l’esforç que han de fer les famílies a curt termini, en la línia del que havia demanat la nostra associació el 2005, 2010 i 2017.
-               els  nous accessos per carretera
-               l’ampliació de l’espai d’aparcament  al cementiri
-               les noves instal·lacions per a la incineració, annexes al cementiri
-               la unió del cementiri nou amb el vell
-               els serveis nous de lavabos al centre del cementiri
-               la millora en l’estat de neteja i cura
-               la pressió limitada que fa Torra SA als titulars morosos que han de renovar els seus títols (encara que estem en desacord amb la retenció de títols i escriptures a les persones que s’ha requerit el pagament i no han pagat, o l’han pagat parcialment)
-               l’ampliació del nombre de capelles al Tanatori, en terreny de concessió de l’Ajuntament
-               la propera construcció de 600 columbaris per a cendres

6     6.   Que, al mateix temps, constatem encara un conjunt de DEFICIÈNCIES IMPORTANTS, quines evidències amb fotografies es detallen tot seguit:


















         7.     Que en relació a cadascun d’aquests PROBLEMES fem les VALORACIONS següents:

-       NÍNXOLS BUITS. Una part és degut als preus elevats de les renovacions, resultants del canvi de termini de concessió, i en part, és el resultat del major nombre d’incineracions que ja superen el 50% del total de defuncions. En el futur, els cementiris canviaran de fesomia amb la preferència per columbaris i retirada de cendres, amb molta menys necessitat de nínxols. Les ampliacions de cementiris, segurament, s’assemblarà més al de Roques Blanques del Papiol que a l’actual de Sant Nicolau, que és bé cultural protegit.

-    DETERIORAMENT DELS ESPAIS PRIVATS. No oblidem que la responsabilitat de conservació és de la propietat, però també que la gestió del cementiri hauria de ser més curosa en recordar aquest deure i sobretot fer *actuació subsidiària* de millora, amb càrrec a la propietat, com ja està previst a les ordenances fiscals (3.7), i al Reglament

-      DETERIORAMENT DELS ESPAIS PÚBLICO-PRIVATS. És una responsabilitat de la concessionària, imputant a la propietat / concessió la part que correspongui.

-     ROBATORIS. L’Ajuntament i la concessionària, no poden eximir-se de responsabilitat i de la necessitat de compensació a les sepultures afectades, encara que sigui amb una assegurança complementària, contràriament al què diu l’article 46.3 del Reglament en exposició pública

2     8.  Que agraeixen la publicació al PORTAL DE TRANSPARÈNCIA DE L’AJUNTAMENT DE L’AUDITORIA A L’EMPRESA TORRA SA.


de 74 pàgines, amb la informació molt poc coneguda i que segurament MEREIX MÉS PEDAGOGIA I RECORDATORI PER PART DE L’AJUNTAMENT, següent:

o    Presta els serveis funeraris als municipis de Sabadell, Castellar del Vallès, Caldes de Montbui i Sant Llorenç Savall
o    INGRESSOS TOTALS DE L’ANY 2015 de 8.700.911€ (6,9 M€ de les Pompes Fúnebres, 0,53 M€ del Crematori i 1,26 M€ del Cementiri). Es tracta per tant, d’una empresa  mitjana- gran amb 45 persones de plantilla.
o    Patrimoni net de 2,54 M€
o    RESULTAT DE L’EXERCICI de 629.119€ (859.328 €, el 2014)
o    Amortitzacions de 234.960 € per compromís (recuperació) de concessió (valorada en 9,3 M€, el 2015, després de l’amortització anual). La resta d’amortitzacions són d’escassa quantia.
o    Paga anualment un CÀNON DEL 10% DELS INGRESSOS TOTALS A L’AJUNTAMENT.
o    És titular del SERVEI FUNERARI I DE CREMATORI FINS A L’ANY 2027
o    En data 10 de gener de 2010 (ADMINISTRACIÓ BUSTOS) va passar a ser titular del SERVEI DE CEMENTIRI PER 34 ANYS (fins 2044), ampliable fins a 50 anys (2060)
o    PROVISIONS PER ACTUACIONS EN INFRAESTRUCTURA DE 3,77 M€, a finals del 2015, al Passiu del Balanç
o    Obres al Cementiri pel període 2014 – 2015 acordades a la Comissió de Seguiment (sense valorar) de 24 de gener de 2015 (pàg 25): Tancament de recintes / Instal·lació de depuradora als Lavabos de la Creu del Sud /Ampliació de l’entrada de l’aparcament- Canvi de senyalització /Adaptació d’un espai per a les cendres, pendent de proposta per fer estudi i revisar ordenança fiscal
o    OBRES PREVISTES PEL PERÍODE 2016-2017 PER VALOR DE 760.000 € per les obres següents: Reordenació de l’espai de la carretera del mig i noves sepultures / Connexió entre recintes Meridional- Via Làctia / Adaptació per espai per a cendres / Fase III b de la pavimentació i millora del cementiri vell / Reparacions a la capella / Reparacions extraordinàries
o    AMPLIACIÓ DE LA CONCESSIÓ ADMINISTRATIVA DELS SERVEIS FUNERARIS FINS EL 2027 PER L’EFECTE DE L’AMPLIACIÓ DEL TANATORI del carrer Xaloc 27, annex al Tanatori actual, el 7 de juliol del 2009 (Administració Bustos), que inclou també la cessió per part de l’Ajuntament del terreny, de forma gratuïta, per a la construcció del Tanatori, i constitució d’una hipoteca de 4,2 M€ amb la garantia dels bens immobles
o    Crèdits vigents a llarg termini (pàg 28) per valor de 5,595 M€ després d’una quantia inicial de 7,074 M€
o    CÀNON A PAGAR A L’AJUNTAMENT acordat en data de 26 de juny de 2009 (Administració Bustos), FINS EL 2027: 11% DE *TOTS ELS INGRESSOS QUE PERCEBI EL CONCESSIONARI tant pel servei de tanatori, com del forn, com dels serveis complementaris autoritzats o que s’autoritzin en un futur per l’Ajuntament*. S’estableix també un incentiu que serà *entre el 5 i el 10% dels ingressos del Crematori*, *quant a un nombre d’incineracions previstes* (pàgina 32)
o    Cànon a pagar pel Cementiri municipal, per acord del 7 de gener del 2010: *1,50% de tots els ingressos derivats de la concessió* (pàg 33)
o    Inversions previstes al Cementiri, a l’aprovació de la concessió (llista de 9 grups d’obres amb el calendari fins 2040): 8.067.402€, essent el darrer pla aprovat el 2014- 2015 de 1.150.000 €.
o    L’auditoria, datada el 9 de desembre de 2016, fa 12 recomanacions de comptabilitat i gestió econòmica (pàg 48).
o    A L’AUDITORIA ESPECÍFICA DEL CREMATORI (pàgs 50 a 61) s’indica que els ingressos van ser de 535.629 €, com ja s’indicava a l’auditoria general, que es van realitzar 1037 serveis, l’any 2015, i que l’empresa va tenir un PREMI DE 25.976€ corresponents a l’incentiu del 5% dels ingressos per superar les 680 incineracions i del 10% per  les que van excedir de 780, pagats com a subvencions per l’Ajuntament. Els BENEFICIS ABANS D’IMPOSTOS van ser de 115.549 €, equivalents a un 21,6% DELS INGRESSOS BRUTS.
o    A L’AUDITORIA ESPECÍFICA DEL CEMENTIRI (pàgs 62 a 74) s’indica que els ingressos del 2015 van ser de 1.262.167 € (1.508.543€, el 2014), unes PÈRDUES ABANS D’IMPOSTOS DE -346.732€ (sense informació d’anys anteriors), mentre que a l’estudi de costos del 2014 s’indica que hi ha equilibri, i que el marge reduït es pot millorar amb la gestió del conjunt de serveis funeraris.
 9.   Que no hem sabut trobar L’ACORD MUNICIPAL aprovatori dels PREUS DELS SERVEIS FUNERARIS I DEL TANATORI MUNICIPAL, ni al web de l’Ajuntament ni al de Torra S.A.


els quals constitueixen el 79,4% dels ingressos totals de la Funerària Torra SA i que, com ja s’ha esmentat, són també els de més entitat que les famílies han de pagar en el moment de pèrdua de familiars, DESCONEIXENT L’ACORD MUNICIPAL QUE ELS EMPARA. A diferència, per exemple, del web de CASSA que l’inclou.

4      10.  Que entenem que els CANVIS DEL NOU REGLAMENT que vol destacar la regidoria i serveis tècnics de l’Ajuntament (annex 1 amb la transcripció de les 11 diapositives del document de presentació del dia 4 de juliol d’enguany), són  D’ENTITAT LIMITADA tal com indica la segona diapositiva: *Finalitat del nou Reglament: millorar el seu redactat, facilitar la seva aplicació i aclarir  alguns punts del text regulador, fer-lo més entenedor per a tothom, Ajuntament, ciutadania i gestor del servei*. No obstant, entenem des de l’ASM que la confirmació del període mínim de renovació de 15 anys, ja recollit a l’Ordenança Fiscal, és un contingut molt positiu que redueix a curt termini l’esforç de les famílies, ESTANT D’ACORD AMB LA RESTA DELS CANVIS PROPOSATS, llevat dels aspectes que s’indiquen a la present al·legació.

       11. Que el Cementiri és, per tant, una part petita del negoci total de la concessionària perquè el gruix són els serveis funeraris i de tanatori i el que produeix factures de quantia elevada que han de pagar les famílies, en moment molt tristos de la vida de les famílies. De fet representa el 14,51% del negoci de Torra (pàg 54 de l’Auditoria per a la distribució de les despeses indirectes), junt a la del 6,11% del Crematori, d’un total d’ INGRESSOS A L’ENTORN DELS 9 M€.  La INTERRELACIÓ ENTRE ELS ASPECTES ECONÒMICS DEL CEMENTIRI I LA TOTALITAT DE LA CONCESSIÓ es produeix perquè són els ingressos de la concessió els que financen les obres d’infraestructura, ja només amb els 0,53 M€ d’ingressos del cementiri, del 2015, no permetrien fer-ho, d’acord a les xifres que es presenten a l’apartat següent. Segons l’art 47 de l’avantprojecte de Reglament,*Construcció de sepultures i espais per a cendres*, *Les obres de construcció de sepultures, construccions funeràries i d’espais per a cendres, que es projectin implantar dins el recinte del cementiri s’executaran d’acord amb el Pla Director del Cementiri...*. LES QÜESTIONS ECONÒMIQUES DEL REGLAMENT DEL CEMENTIRI ESTAN LLIGADES A TOTA LA GESTIÓ ECONOMICA DELS SERVEIS FUNERARIS CONCESSIONATS A TORRA SA. I que la discussió sobre el nou Reglament és un moment  adient per fer un estat de situació sobre els serveis funeraris que no es va fer prou bé al discutir els nous preus de renovació de nínxols i sepultures, que VAN CREAR ALARMA SOCIAL. CONSEQÜENTMENT EL REGLAMENT DEL CEMENTIRI NO ES POT AILLAR DEL CONJUNT DE LA GESTIÓ DELS SERVEIS FUNERARIS.

       12. Que la interrelació esmentada, entenem que justifica que no siguem aliens tampoc a la discussió sobre la construcció al BARRI DE GRÀCIA d’un nou Tanatori i serveis funeraris per part de l’ EMPRESA MÉMORA. ESTANT D’ACORD amb el posicionament a la contra de l’ AAVV de Gràcia en aquesta qüestió i en la iniciativa de l’Ajuntament de revisar el POUM vigent en aquests usos (essent Terrassa un bon referent), fem palès la urgència de disposar d’algunes localitzacions urbanístiques adients per tal que L’EMPRESA TORRA SA PUGUI TENIR UNA COMPETÈNCIA NECESSÀRIA i abaratir els preus actuals dels serveis funeraris que considerem alts.

13.  Que, en aquest context de discussió de preus i de terminis de concessió, no podem deixar de recordar els continguts  més rellevants de L’INFORME EXTRAORDINARI DEL SÍNDIC MUNICIPAL DE GREUGES SOBRE CEMENTIRI I SERVEIS FUNERARIS, de 1 de juny de 2016, perquè en cas de resolució judicial, l’Ajuntament hauria de donar la concessió a 99 anys, enlloc de 50, com han fet ja altres Ajuntaments, per a les sepultures quina renovació es va fer abans del 1988, amb repercussió evident sobre l’equilibri econòmic de la concessió. Són especialment els següents (les majúscules seran sempre nostres!):

-       *Des de l’any 2011el Síndic ha rebut més de CINQUANTA QUEIXES RELATIVES A LES CONCESSIONS FUNERÀRIES I ELS SERVEIS FUNERARIS EN GENERAL, a banda de les nombroses consultes i assessoraments...La ciutadania es queixa principalment dels terminis de les caducitats de les concessions, però també de l’elevat preu de renovar-les, de la manca d’informació de la concessionària dels drets de la ciutadania,, de l’elevat cost dels serveis en general, i també dels robatoris que es produeixen dins dels cementiris.* (pàg 2, paràgraf 1)
-       Recomanació 1. *Que les concessions atorgades fins a l’any 1988, cal entendre-les fetes a 99 anys i no a 50 com pretén l’Ajuntament....* (pàg 9, p.1)
-       Recomanació 3. *Que l’Ajuntament modifiqui el Reglament, a banda de REBAIXAR ELS PREUS DE LES RENOVACIONS DE LES CONCESSIONS, MODIFIQUIN ELS TERMINIS DE RENOVACIÓ...* (pàg 9, p. 3)
-       Recomanació 4. *Que s’impulsin mesures que reforcin la TRANSPARÈNCIA EN LA INFORMACIÓ en els preus dels serveis funeraris, i també reforçar el règim d’infraccions i sancions, i els serveis d’inspecció. I s’editi la informació, de forma que sigui clar, i entenedora pel públic en general* (pàg 9, p.4)
-       Recomanació 5. *Que l’empresa concessionària i l’Ajuntament, INFORMIN DEGUDAMENT ALS CIUTADANS I CIUTADANES DELS DRETS que els emparen, i no utilitzin la gestió indirecte per vulnerar el dret a la bona administració* (pàg. 9 final, p.5)

8      14.   Que hem consultat els INFORMES ECONÒMICS DE L’EXPEDIENT de les Ordenances Fiscals d’enguany (307€ per columbari a 15 anys), així com l’informe de 2014, corresponent al darrer l’any que es van modificar les ordenances, i que ens plantegen els DUBTES SEGÜENTS:

-       En el d’enguany: la FALTA DE JUSTIFICACIÓ DETALLADA EN EL COMPTE D’EXPLOTACIÓ PREVISIONAL dels ingressos previstos de 995.573€ i en despeses, el detall de les inversions realitzades i pendents (4,7 M€), del total previst de 8,1M€ indicats el 2004, així com el seu finançament, i de la previsió de la demanda per tipus de sepultures.
-       La diferència de la REPERCUSSIÓ DE LES AMORTITZACIONS d’inversions de 139.863,98€ enguany i de 234.960€ del 2004, ambdós referits al total de 34 anys de la concessió atorgada.
-       La interpretació de: *una retribució del concessionari del 4,6% sobre els ingressos previstos -x- , abans d'impostos, la qual s'ha de considerar raonable considerant que els resultats que no s'assoleixen, si es compara amb els habituals en una concessió, es veuen compensats pel fet de SER GESTIONADA CONJUNTAMENT AMB LA CONCESSIÓ DE SERVEIS FUNERARIS* (pàg 7, final, de l’informe de 2014), perquè ens vindria a dir que la viabilitat econòmica del cementiri ha d’estar integrada a la resta de serveis funeraris, i per tant, cal sempre la informació del conjunt de la empresa.
-       A la vista que el COST DE LA INVERSIÓ EN COLUMBARIS (inclosos els beneficis del gestor-concessionari), ES RECUPERA TOT AMB LES CONCESSIONS DELS PRIMERS 15 Í 30 ANYS, la interpretació de: *La previsió d’una tarifa a 30 anys respon a la voluntat de servei, de no limitar l’oferta de terminis, i no respon a una probabilitat de que la concessió es pugui contractar per aquest termini, atenent l’evolució dels serveis de cementiri i la demanda real. Per això NO S’HAN PREVIST INGRESSOS DERIVATS DE LA CONCESSIÓ A MÉS DE 15 ANYS. Tampoc s’inclouen tarifes per a una potencial renovació d’aquestes concessions, una vegada conclogui el termini de concessió de 15 anys....*.
-       Conseqüentment, entenem que els PREUS DETALLATS DE LES SEPULTURES DELS DIFERENTS TIPUS NO ESTAN PROU JUSTIFICATS (per què són aquest i no uns altres d’inferiors o superiors, en funció de les demandes estimades), més enllà del que pugui semblar, a l’informe del 2014, que amb uns preus inferiors o diferents per a cada tipus de sepultura es produirien pèrdues.

9     15. Que en data 7 de març del 2016, l’Associació Sabadell Memorial va presentar en una conferència a l’auditori de l’Acadèmia Catòlica, els resultats d’un estudi comparatiu entre el cost d’adquisició i manteniment d’un nínxol al Cementiri, cada any, i els impostos d’IBI, recollida de brossa i taxa de circulació d’un habitatge mig, ambdós per m2 edificat, on es posava de relleu que el cementiri era més de deu vegades més car, en impostos municipals, que un habitatge mitjà.

16.    Que la nostra entitat va demanar un INFORME EMPRESARIAL DE TORRA SA A L’EMPRESA AXESOR, en base a la informació fiscal i pública depositada al Registre Mercantil, a l’abast de tothom per una quantitat raonable. L’informe (INFORME - 02/04/2016)  dóna a Torra S.A. les QUALIFICACIONS, MOLT POSITIVES, següents: *Scoring 9/10. Riesgo Mínimo. Probabilidad de impago: 0,386%. Calificación: 9/10. Evolución Neutra. TORRA SA obtiene rentabilidad económica como consecuencia de su inversión en activo, lo que a priori, favorece la situación económicafinanciera de la empresa. Alta rentabilidad financiera. El rendimiento neto derivado de la actividad típica que la empresa obtiene como consecuencia de sus fondos propios presenta unos valores elevados (pàg 6-7). Rentabilidad Económica 10,85%  (beneficis s./ actius). Rentabilidad Financiera  34,63%  (beneficis s./ fons propis). C) RESULTADO ANTES DE IMPUESTOS (A + B) 49300 736.010 846.648 799.097 945.669 1.208.393 **(2010 - 2014)* (pàg 14).

17.    Que la present al·legació s’ha d’interpretar junt al contingut de l’al·legació que vam presentar sobre l’avantprojecte de Reglament i la que presentarem abans del 30 de novembre.

 

PROBLEMES PRINCIPALS A RESOLDRE PEL REGLAMENT DEL CEMENTIRI I PER LA GESTIÓ DELS SERVEIS FUNERARIS


1.     Es troba a faltar una TASCA PEDAGÒGICA important fins al tancament de l’audiència publica per part de la regidoria i els serveis tècnics en un assumpte d’aquesta entitat en una empresa concessionària que té una facturació a l’entorn dels 9 M€ i 45 persones de plantilla. Aquesta tasca pedagògica la trobem especialment necessària en relació a L’AUDITORIA DE TORRA SA PENJADA PORTAL DE TRANSPARÈNCIA DEL 2015 I AL PLA DIRECTOR DEL CEMENTIRI APROVAT EL 2007, amb la llista de les obres d’infraestructura pendents i millora dels serveis del cementiri.
2.     Percepció que els PREUS DEL TANATORI SÓN ALTS EN RELACIÓ A D’ALTRES POBLACIONS (Terrassa, Manresa...) i que estan condicionats per la situació de monopoli que l’empresa Torra SA té a la ciutat, per uns serveis gestionats avui en règim de monopoli.
3.     La taxa anual de manteniment del cementiri d’una mitjana de 20€, no està prou justificada perquè no hem disposat dels INFORMES ECONÒMICS DE LES DESPESES DE MANTENIMENT.
4.     Percepció de PREUS MASSA ALTS DELS NÍNXOLS NOUS I LA SEVA RENOVACIÓ, i que els preus actuals no han estat prou justificats econòmicament, en relació al Pla Director del Cementiri del 2007, i que els 15 anys mínims segurament són excessius.
5.     No hem pogut disposar  dels INFORMES ECONÒMICS que justifiquen la ORDENANÇA FISCAL de Serveis Funeraris de cada any
6.     Les CONDICIONS D’APARCAMENT DEL TANATORI Torra a l’avinguda d’Orient són molt deficients, veient que els Tanatoris de Barcelona i Terrassa disposen d’aparcament ampli.
7.     Falten instal·lacions (lloc o petit llac) per el TRACTAMENT DE LES CENDRES per a les famílies que les vulguin escampar.
8.     Les ESCALES METÀL·LIQUES PER ACCEDIR ALS NÍNXOLS MÉS ALTS són molt antigues i no donen prou seguretat, especialment a la gent més gran, sense que hi hagi un servei d’atenció personalitzada.
9.     L’empresa Torra SA paga uns CÀNONS DE CONCESSIÓ EQUIVALENTS A UN 10% DELS INGRESSOS TOTALS, i entenem que això produeix un increment de preus dels usuaris finals, perquè en el cas que l’Ajuntament gestionés aquests serveis directament no hi tindria beneficis i només equilibraria el servei.
10.   Es desconeixen les gestions QUE ES VAN DEMANAR A L’AJUNTAMENT PER REBAIXAR L’IVA del 21% o no pagar-lo per tractar-se d’un servei municipal, encara que la gestió sigui per empresa privada.
11.   FUNERARIA TORRA SA treballa, de fet, en règim de monopoli a Sabadell perquè no té competència d’altres funeràries, tot i que avui no hi ha cap limitació legal  perquè s’hi instal·lin, en els llocs que permeti el Pla General d’Urbanisme (POUM).
12.   FALTA DE TRANSPARÈNCIA. A l’actual Anuari Estadístic Municipal la consulta de *cementiri municipal* dona *0 respostes* i només hi figura la mortalitat i les causes de mort.
13.   FALTA ACLARIR SI ELS CANONS sobre les facturacions totals A FAVOR DE L’AJUNTAMENT, i que incrementa els preus dels serveis funeraris, de l’11% del Tanatori, del 10% del Crematori i de l’1,5% del Cementiri, ho són en concepte de LLOGUER de les terrenys i instal·lacions municipals, en quin cas haurien de ser una quantia fixada i no lineal sobre la facturació.

OBJECTIUS I CRITERIS DE LA NOSTRE ENTITAT

En relació a les ordenances fiscal i reglament del cementiri i a tota la gestió dels serveis funeraris, en general, són els següents:

-       DONAR EL MILLOR SERVEI AL PREU MÉS BAIX POSSIBLE. A recordar l’estudi que va fer l’ASM comparant el cost fiscal municipal d’un habitatge per m2 i el d’un nínxol  (incloent-hi el preu de renovació), molt desequilibrat en contra del cementiri.
-       ABARATIR EL PREU DE RENOVACIÓ I NOVA COMPRA. Ja sia per menys termini o per preu absolut, o ambdues, com ja ho vam fer en les campanyes del 2003- 2005, 2010 i 2015, aconseguint baixar dels 50 i  30 anys mínims a 15, junt amb les actuacions del Síndic i altres. .
-       REDUIR L’ESFORÇ DE PAGAMENT DE LES NOVES CONCESSIONS I LES RENOVACIONS, donant més facilitats a les famílies amb pagaments anuals.
-       GARANTIR MÉS TRANSPERÈNCIA en els aspectes de gestió i econòmics amb més informació i justificació anual dels preus dels serveis funeraris i del Cementiri, i en especial en relació a les indicacions del Síndic de 2016 pel que fa a la jurisprudència del termini de concessió per a les renovacions anteriors a 1988. En resum, que els PAGAMENTS TOTALS SIGUIN BEN ENTENEDORS per la ciutadania, de forma que en aquest cas s’entengui bé quan es paga cada any tant per la sepultura (encara que s’hagi pagat una vegada) com pel manteniment, amb la inclusió de l’IVA corresponent.
-       La necessitat d’adoptar PREUS I TARIFES MÍNIMES I FLEXIBLES, mentre no es faci un replantejament complert de tots els preus del cementiri, especialment en un moment que hi podrien haver RESOLUCIONS JUDICIALS, canviant els terminis de concessió per a les RENOVACIONS ANTERIORS AL 1988, a 99 ANYS ENLLOC DELS 50.

DEMANEN:


1.     Que el TERMINI MÍNIM DE RENOVACIÓ DELS NÍNXOLS SIGUI DE 10 ANYS ENLLOC DELS 15,  i que el pagament de la renovació es pugui FER EN QUOTES ANUALS EQUIVALENTS (al tipus actual de l’1,36%), JUNT AMB EL PAGAMENT DE LA TAXA DE MANTENIMENT,  modificant la totalitat de l’article 27.

2.     Que els TERMINIS MÍNIMS O BREUS DELS NÍNXOLS, s’apliqui a la totalitat de les files, modificant específicament, l’article 27.2.2.

3.     Que es disposi al cementiri d’un LLOC AMB AIGUA per poder ESCAMPAR LES CENDRES del difunts, si així ho volen els familiars, amb el reciclatge que faci falta, i les tarifes que corresponguin

4.     Que les ESCALES METÀL·LIQUES per accedir a les files altes dels nínxols es modernitzin i  tinguin més elements de seguretat, i que les PERSONES GRANS PUGUIN ACCEDIR ALS NÍNXOLS DE LES FILES SUPERIORS en l’elevador hidràulic dels enterraments, acompanyades de personal del cementiri, demanat amb antelació, si és el cas. I que es comprometi en el Reglament, com a dret addicional de l’article 4.1., i que tingui el seu desplegament al títol IV, amb un nou article.

5.   Que l'Ajuntament es sotmeti a l'ARBITRATGE de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya en relació al contingut de l’INFORME EXTRAORDINARI DEL SÍNDIC MUNICIPAL DE GREUGES SOBRE CEMENTIRI I SERVEIS FUNERARIS, de 1 de juny de 2016, pel qual les renovacions fetes entre el 14 de juliol de 1955 fins el 3 de desembre de 1988, ho són a un termini de 99 anys i no de 50, i que actuï en conseqüència, modificant, si escau, tot el contingut de l'article 27. I que, paral·lelament, es presenti un estudi urgent del nombre i quantia de les renovacions afectades i l'efecte que tindria a l'equilibri econòmic del cementiri, i la taxa de manteniment per els propers anys.

6.    Afegir una DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA, per la qual no sigui considerada una falta greu la falta de pagament de les sepultures renovades entre el 14 de juliol de 1955 i el 3 de desembre de 1988,a que es refereix l'article 59.2.f, mentre s'espera l'arbitratge de la Generalitat de Catalunya, per tal de donar a aquestes sepultures una renovació a 99 anys.

7.  Que es modifiqui l'article 46.3, per tal que L'AJUNTAMENT ASSUMEIXI LA RESPONSABILITAT DELS ROBATORIS I ACTES DE VANDALISME AL CEMENTIRI, en les mateixes condicions de mercat que una assegurança de robatori en habitatges.


COMPLEMENT A LES AL·LEGACIONS A LES ORDENANCES FISCALS, PRESENTADES EL 14 DE NOVEMBRE

1. QUE ES REBAIXIN ELS PREUS DELS COLUMBARIS DE 307,65€, assumint que a l’acabament del període de primera concessió es podrà fer noves concessions, perquè l’estudi de costos del 2018 posa de relleu que els preus dels nous columbaris rescabalen la totalitat de la inversió i despeses associades, inclosos els beneficis de la gestió. Segons els nostres càlculs, el preu seria de 169,36€, amb només una renovació als 15 anys, al tipus d’interès de l’1,36%, utilitzat en els càlculs de les equivalències entre els preus de les renovacions a 15 i 30 anys. El càlcul matemàtic, assumint que els pagaments han de ser d’igual quantia, és que la inversió actual ha de ser igual al primer pagament més el segon actualitzat.

2. Que els preus es publiquin AMB L’IVA VIGENT, INCLÒS, enlloc de sense IVA, com ara, i tenint en compte que els serveis funeraris tenen tipus diferents del 9 del 21%, per tal de fer més entenedors els preu. 

3. Que es presenti la JUSTIFICACIÓ ECONÒMICA DELS TERMINIS MÍNIMS I PREUS DE LES NOVES CONCESSIONS I DE LES RENOVACIONS, en funció del Compte d’Explotació del Cementiri, les inversions previstes al  Pla Director del Cementiri del 2007, les pendents en data d’avui i els acords de concessió del 2010. 

EN RELACIÓ A D’ALTRES ASPECTES ECONÒMICS DELS SERVEIS FUNERARIS

1. Que l’Ajuntament estudiï la RENUNCIA AL CÀNON DE L’11% dels serveis funeraris que Torra factura i que, de fet, paguen les famílies, i QUE EL SERVEIS S’ABARATEIXI EN AQUESTA PROPORCIÓ. Alternativament que es substitueixi el cànon lineal en funció de la facturació, per un lloguer fix de les instal·lacions municipals, si escau. Igualment pels cànons del 5-10% en el Crematori i de l’1,5% en el Cementiri.

2. Que l’Ajuntament expliqui les gestions que ha fet davant de l’Agencia Tributaria Española (o Congrés de Diputats)  per tal D’ABARATIR I SUPRIMIR L’IVA DEL 21% sobre els preus, perquè entenem que no caldria pagar si el servei estigués municipalitzat, pel fet de tractar-se d’una taxa, encara que la gestioni una empresa concessionària. I que comenci les gestions si no les ha fetes.

3. Supressió de la subvenció per premi d’incineració del 5 i 10% dels ingressos de més (25.976€, el 2015), pel fet de passar del nombre de 708 incineracions anuals, perquè ja el 2015 n’hi van haver 1037, i que va ser de 25.976€, pel fet que es tracta d’una empresa que té uns ingressos anuals de més de 9 M€ i una rendibilitat econòmica de l’11% i i financera del 34%.

4. Que es confeccioni una ESTADÍSTICA ANUAL: inversions anuals i finançament del cementiri, mortalitat i ús del crematori, inversions executades i inversions pendents del cementiri, comparació amb els preus de les ordenances Fiscals, al menys amb Barcelona, Terrassa Manresa i Girona. AMB MÉS INFORMACIÓ ANUAL justificant econòmicament els terminis mínims de renovació, amb l’equilibri econòmic de la concessió. I que inclogui, també, la comparació, per m2, entre el cost del cementiri i els impostos municipals que paga un habitatge mitjà anualment. En relació als serveis funeraris: facturació anual i NOMBRE DE SERVEIS SEGONS ESCALAT DE FACTURES pagades per les famílies.

5. Urgència de trobar LOCALITZACIONS ADIENTS EN LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL D’URBANISME (POUM) perquè es puguin obrir a Sabadell noves funeràries que facin la competència a Torra SA i abarateixin els preus. Aclariment de si en aquest cas, les noves funeràries haurien de pagar els actuals cànons que paga Torra S.A.

6. La CONVOCATÒRIA DE NOVES REUNIONS de les AAVV i entitats interessades amb la regidoria i serveis tècnics, per tal de poder obtenir més aclariments i diàleg de tots els aspectes relacionats amb la gestió i els preus dels serveis funeraris, per tal de fer-ne un replantejament complert que abarateixi i millori els serveis necessaris en els moments més trists de les famílies.

7. Que s'incloguin  cadascuna de les tombes i panteons del Cementiri de Sant Nicolau com "bens històrics d'interès local" al Catàleg del Pla Especial de Protecció de Bens Arqueològics, mediambientals i arquitectònics de Sabadell (PEPBAMAS), actualment el reelaboració, en el "Catàlegs de Bens Protegits", addicional a la protecció del pla vigent del conjunt i les tombes monumentals, per tal de facilitar també una assegurança contra robatoris.

Sabadell a 29 de desembre de 2018

Signat: Junta de l’Associació Sabadell Memorial
(elegida en l’assemblea general de l’Associació Sabadell Memorial de 19 de novembre de 2018)

Presidenta:            Montserrat Barderi Crusafont
Vicepresident:       Joaquim Clusa i Oriach
Secretari:              Antoni Boleda i Roura
Tresorer:               Xavier Marcet i Morera
Vocals:       Jaume Giravent
                  Ramon Montraveta i Vila
                  Josep Riba i Piqué
                  Miquel Crusafont  i Sabater
                 Àngels Pagès i Morales
                 Mireia Izard i Gavarró
                 Montserrat Bori i Ferran

Dies de records, dies de tristesa.

Recordant als co-fundadors, el 2005, de la  nostra entitat, ASSOCIACIÓ SABADELL MEMORIAL, Manel Pags i Lluis Marquès, i de la qual van ser President i Secretari respectivament.

18 de febrer 2019

Què demanem a l’alcaldia de Sabadell

Tot va començar com una trobada casual entre amics i coneguts, però aquest any ha anat més lluny, sense sortir de l’esperit inicial. Algunes desenes de persones s’han trobat el matí de diumenge al voltant de l’escultura d’Agustí Puig dedicada a Antoni Farrés al parc de Catalunya dies després del desè aniversari de la seva mort. Aquest 2019 és una triple efemèride per a l’entorn de l’exalcalde Farrés i d’igual manera per a l’esquerra local. A l’abril farà 40 anys que Farrés i el PSUC van arribar a l’alcaldia després de guanyar les primeres municipals des de la Segona República. Al juny, en canvi, farà 20 anys que va deixar el despatx principal de la plaça Sant Roc. I aquest dimecres, 13 de febrer, va fer 10 anys de la mort de Farrés, a causa d’un càncer de pulmó.

Cal recordar Farrés quan aquests dies encetem un cicle electoral de vertigen que ens portarà des d’ara fins el 26 de maig, amb una campanya permanent de partits que ens voldran vendre les seves idees i projectes. Cal recordar l’alcalde Farrés, que fou alcalde de Sabadell i per Sabadell, quan analitzem quines propostes han fet els partits en aquesta darrera etapa, i veiem que el panorama és més aviat trist, especialment per qui va ser el partit majoritari a les darreres eleccions, imposades en el context de la (ineficaç però dolorosa) suspensió de la Generalitat després de les lleis de desconnexió de 6 i 7 de setembre de l’any passat, del referèndum de l’1d’octubre i la declaració d’independència al Parlament del 27 d’octubre. Ens referim al bloc del 155 i especialment a “Ciudadanos”, PSC i PP. Perquè no creiem pas que els resultats de les municipals de fa 4 anys es puguin extrapolar a les del mes de maig proper, però sense descartar que la possibilitat existeix.

Malgrat tot tenim l'alcaldia en perill, a la vista del moment actual i dels resultats del 21D.
Sense voler imaginar encara sobre quins poden ser els resultats de les properes municipals, el que sí que podem fer és estudiar quin hauria de ser el perfil ideal del nou alcalde o alcaldessa que governi la ciutat els anys vinents. Aquesta anàlisi l’ha fet i publicat en Manel Larrosa, arquitecte i regidor del PSUC en les dues primeres legislatures de Farrés, en el seu darrer article a Diari de Sabadell amb el títol “Un nou Farrés, si us plau!“. Ho ha fet a gairebé 100 dies de les properes eleccions municipals, amb unes candidatures pràcticament tancades, però amb els programes a mig fer, malgrat els avenços que ja tenim de Fernández, Ciuró, Farré, Hernández, González, Gesa i Vidal.

Poques persones, per no dir cap, presenten avui el currículum municipalista i la perspectiva històrica d’en Manel Larrosa, amb la seva opinió feta amb periodicitat més que mensual sobre la ciutat, els seus problemes i les propostes continuades, en els darrers 30 anys. Ell va liderar els grans projectes de ciutat de l’etapa Farrés, com els habitatges socials de la Plaça d’Espanya o un Parc Catalunya que no només no va costar un duro a l’Ajuntament sinó que amb els beneficis es va poder arranjar el Parc del Taulí.

En el seu article Larrosa marca el ‘perfil’ que, a parer seu, hauria de marcar l’actuació de la nova alcaldia, comparant-la amb el mandat de Farrés, quan escriu que “deu anys després de la seva mort, vint anys després de la fi del seu mandat i quaranta anys després de l’arribada a l’ajuntament encara podem reivindicar un nou Farrés, que tingui les característiques de ‘Liderat’ (alcaldia jove, forta i que faci equip...), ‘Pro públic’ (socialdemòcrata i que opti per un bon equilibri públicoprivat...), ‘Territori’ (que faci un pol de 400.000 habitants amb Terrassa, i que s’enfronti constructivament amb Barcelona des de tot el Vallès), ‘Polític’ (capaç de parlar el mateix discurs al centre que als barris...) i ‘Social’ (que faci una oferta sòlida als 22.000 joves en edat d’emancipació endegui 5000 habitatges socials en 12 anys, que ens faci més ciutat universitària..).

Potser hauríem de preguntar a l’arquitecte Larrosa: critiques a algun en concret o estàs pensant amb algú en concret que acompleixi semblant perfil?. Per això, des d’aquí, esperonem a l’arquitecte Manel Larrosa que si no vol fer un pas endavant com el de Carmena a Madrid que, com a mínim,  faci un programa ben detallat dels projectes a corregir, desplegar i iniciar a la nova legislatura perquè ajudi sobretot als partits que segueixen defensant per a Catalunya el projecte d’estat propi, com son ERC, PdCAT, la Crida i la CUP, tan a fer el programa com a tenir després una veritable unitat d’acció que no ha estat possible fins avui. I sobretot, com ell diu, “Que mostri a escala catalana un exemple de nou país fet des del municipalisme”. Si voleu llegir l’article d’en Larrosa podeu fer-ho tot seguit.

Un nou Farrés, si us plau!

Deu anys després de la seva mort (13-2-2009), vint anys després de la fi del seu mandat (1999) i quaranta anys després de l’arribada a l’ajuntament (1979) encara podem reivindicar un nou Farrés.

Liderat

Ens cal una alcaldessa, o un alcalde, que dirigeixi la ciutat. Tot i que una alcaldia forta comporta inconvenients. Ho sabem, vam conèixer el Toni en tots els seus matisos. Que no duri vint anys, però que els traci. Cal un liderat fort, però que faci equip amb els regidors. Una alcaldia jove, que demostri que la seva generació mereix respecte. I que es guanyi aquest respecte personal i d’equip. No cal que de partida tingui al cap el model sencer a vint anys vista, però sí que els construeixi en plena navegació i, això també, des del primer dia. Que nomeni un equip directiu tècnic professional, res de coordinadors ni assessors. Una alcaldia que parli. Que no emeti només algun tuït. Que traci horitzó. Capaç de fer surf sobre el conjunt de partits, sumant-los en tot el possible, sense excusar-se en les dificultats de la divisió de la representació electoral. No un líder fort sense cultura pública, però tampoc un antilíder sense direcció, tou de mena.

Pro públic

Cal que disposi d’una sòlida cultura (o d’una intuïció) d’opcions públiques. Que opti per un bon equilibri publicoprivat que redefineixi la ciutat. Que no es queixi de les dificultats de la “màquina administrativa”, sinó que les venci. Una alcaldia que no se la mengi la màquina, sinó que l’engreixi en favor de la ciutat. Que modernitzi l’administració. Capaç de definir horitzons econòmics i socials. Ha de ser de perfil socialdemòcrata, no de paraula, sinó de fets: econòmicament potent, socialment contundent. Que no sigui una persona alternativa (és a dir, hippie), sinó una personalitat radical, revolucionària.

Territori

Que alliberi la ciutat de l’actual condemna a la insignificança i la suburbialització, per exemple, davant de Cerdanyola o Sant Cugat.

Que recuperi capitalitat en un moment en què ja van millor els pobles petits amb grans polígons industrials (amb més ocupació, major inversió…) que no pas les velles capitals (val també per a Terrassa). Una alcaldia que cooperi amb Terrassa i que hi faci front comú: el pol regional de 400.000 habitants –una quarta part de Barcelona, poca broma!–. Que cooperi amb el Vallès, que tingui visió regional i d’escala catalana. Que s’enfronti a Barcelona, superant el debat que no ha de ser simplement a la contra, sinó en favor d’una regió que no ens menyspreï, però emparant la capitalitat, la seva i la nostra. Que canviï el model de transport públic en autobús de la ciutat, fins a fer-nos un model exportable. Que municipalitzi tot el creixement urbà pendent.

Polític

Capaç de parlar el mateix discurs al centre i als barris. Una alcaldia que soldi la ruptura electoral entre aquests dos àmbits. Capaç d’un nou horitzó republicà, respectuós amb els no independentistes, però amb pedagogia de republicanisme federal, de baix a dalt. Tant de bo sorgís amb primàries i que ens oferís liderat, equip i programa, de cop. Capaç de presentar-se a les primàries de l’ANC, les del seu partit i on faci falta. Que mostri a escala catalana un exemple de nou país fet des del municipalisme.

Social

Una alcaldia que municipalitzi l’ajuntament (el faci ciutadà), en comptes de pensar que l’òptim és la gestió centralitzada de tots els serveis. Que no s’excusi dient que ha d’atendre les urgències i que això fa perdre horitzó. Que fonamenti un discurs de salari social: escola, sanitat, habitatge, transport. Amb opcions socials fortes en habitatge i formació. Que faci una oferta sòlida als 22.000 joves en edat d’emancipació. Que endegui una política d’habitatge públic a l’escala dels 5.000 habitatges que demanem en 12 anys. Amb voluntat de cooperar intensament amb la ciutat. Que consideri les entitats i institucions locals com a eines públiques en tot allò possible. Que traspassi a la gestió social molts dels serveis perifèrics de l’ajuntament (neteja, recollida brossa, serveis ambientals, manteniments…). Que traci compromisos amb la formació, des de l’FP dual a la universitat. Que estrenyi lligams amb la UAB fins a fer-nos ciutat universitària.

Hi va haver un cicle de 20 anys Farrés (1979-1999), seguit de 20 anys més amb la bombolla immobiliària i la crisi. Amb les eleccions municipals de la primavera ens cal iniciar un nou cicle de 20 anys, no menys transformador que el període Farrés.

Manel Larrosa
Arquitecte i exregidor del PSUC (1979-1987)]

Article publicat al  Diari de Sabadell  el 13 de febrer del 2019

22 d’octubre 2018

Medalla de la Ciutat


En la concentració de dimarts passat dia 16 d’octubre davant l'ajuntament de Sabadell, de record i exigència de llibertat immediata dels nostres presos i exiliats polítics, al complir-se un any de l’empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart,  es va palesar, per part de l’entitat Òmnium Cultural de Sabadell,  la noble i necessària iniciativa de sol·licitar la concessió de  la Medalla de la Ciutat  “al mèrit per la pau” per als nostres conciutadans Carme Forcadell i Jordi Cuixart , així com també per l’expresident de l’ANC Jordi Sánchez.

La nostra Associació Sabadell Memorial, en Junta Directiva celebrada el proppassat dimecres dia 17, va acordar per unanimitat donar suport incondicional a aquesta generosa iniciativa comanant a la secretaria l’enviament d’un correu d’adhesió a la Delegació de Sabadell d’ Òmnium Cultural fent palès que, les nostres  dues entitats Associació Sabadell Memorial i Unió Catalanista de Sabadell, es posaven a la seva disposició per fer costat a qualsevol altre gestió que fos necessari endegar en el futur. No podem, com a sabadellencs, deixar de pensar en els nostres presos polítics i  donar el nostre escalf a totes i tots ells amb aquesta proposició de concessió de la Medalla de la Ciutat, que sens dubte serà una mostra de la nostra solidaritat. Volem recordar que la Carme Forcadell fou convidada protagonista  de varies conferències celebrades a la nostra Entitat,  on va deixar la seva empremta de catalanitat i patriotisme.

Ens plau comunicar a tots els nostres associats, col·laboradors i simpatitzants l’adhesió de les nostres entitats a aquesta iniciativa d’Òmnium, aprofitant per demanar-vos que, en la mesura de les vostres possibilitats, doneu suport particularment o col·lectiva a aquesta iniciativa ciutadana que esperem sigui una realitat ben aviat.

Amb els millors desitjos per a tots vosaltres, us agraïm d’antuvi el suport que doneu a la llibertat de les preses i presos polítics i alhora també de Catalunya.

Secretariat de l’ASM

01 d’agost 2018

Nou Reglament del Cementiri


Benvolguts associats, col·laboradors, amics i amigues:

El proppassat 29 de juny la Regidoria de Salut de l’ajuntament en feu arribar la convocatòria següent:

El proper dimecres dia 4 de juliol, a les 16:30 h. a la Sala 3 del Casal Pere Quart es farà una reunió per presentar la nova proposta de Reglament del Cementiri a totes les vocalies de Sabadell i associacions interessades.

Al següent enllaç trobareu el document de l’avantprojecte del Reglament així com el tràmit per si voleu fer alguna proposta: https://seu.sabadell.cat/seuelectronica/p/ModiReglCementiri_cat.asp

Esperem comptar amb la vostra presència.

Molt cordialment,

Teresa Corbella Cordomí
Cap de Servei de Salut

Des de l’Associació Sabadell Memorial us volem compartir el document que hem tramés a l’Ajuntament com aportació a la compareixença pública sobre aquest projecte de Reglament del Cementiri, després de la convocatòria del 29 de juny i de la reunió del passat dimecres 4 de juliol al Casal Pere Quart, per si pot ser del vostre interès.

Com us hem anat informant oportunament, la nostre entitat es va constituir l’any 2005, després de fer una campanya ciutadana amb actes públics per tal d’abaratir els preus de les renovacions de nínxols i sepultures que havia creat alarma social. Vam fer noves campanyes el 2010 i el 2015, junt amb el Síndic de Greuges i altres entitats, com les Associacions de Veïns. Estem contents d’haver ajudar a crear més sensibilitat per les qüestions del Cementiri i haver aconseguit també finalment escurçar els terminis mínims de renovació de les concessions, amb el consegüent estalvi que beneficia a les persones més necessitades. Lamentablement no hem aconseguit gaire més.

Els serveis funeraris i tanatori  crematori i cementiri de gestió de Torra SA, adjudicats per l’Ajuntament en 1989, 2007 i 2010 és una empresa que avui factura uns 9 milions d’euros, té 45 persones de plantilla, i treballa a Sabadell (i els municipis de Castellar, Caldes de Montbui i Sant Llorenç Savall) en règim de monopoli, perquè no té competència,malgrat que podria tenir-la. Una empresa d’aquesta entitat que fa un servei públic creiem que mereixeria més transparència i participació ciutadana en les seves decisions, perquè tenim la percepció que els preus són massa alt i el servei millorable, com ja vam exposar en una reunió amb la Federació d’Associacions de Veïns fa uns 4 anys, en la qual hi van participar el nostre President en Manel Pagès (tristament traspassat el mes de gener del 2017) i el vocal de l’entitat en Joaquim Clusa.

Una llàstima no haver disposat de més temps de compareixença pública per unir els esforços de tothom i fer una actuació més unitària davant de l’Ajuntament. Per això vam demanar que s’allargués aquest termini, amb poques esperances d’aconseguir-ho, perquè el ple d’aprovació ja està convocat. Aquestes gestions i al·legacions s’han fet arribar de forma individual a totes les Associacions de Veins de Sabadell i a la Federació d’AAVV.

Restem a la vostra disposició per tal de fer noves reunions i més documents, si ho voleu, per tal de seguir fent aquesta tasca de ciutadania i fer un Sabadell millor i més unit.

Podeu llegir tot seguit, de forma resumida, la part més propositiva del document d’al·legacions al projecte de Nou Reglament del Cementiri, que vàrem fer arribar a l’Ajuntament:


OBJECTIUS DE L'ASSOCIACIÓ SABADELL MEMORIAL EN RELACIÓ AL NOU REGLAMENT DEL CEMENTIRI   I   A  TOTA LA GESTIÓ DELS SERVEIS FUNERARIS

-    DONAR EL MILLOR SERVEI AL PREU MÉS BAIX POSSIBLE. A recordar l’estudi que va fer l’ASM comparant el cost fiscal municipal d’un habitatge per m2 i el d’un nínxol  (incloent-hi el preu de renovació), molt desequilibrat en contra del cementiri.
-     ABARATIR EL PREU DE RENOVACIÓ I NOVA COMPRA. Ja sia per menys termini o per preu absolut, o ambdues, com ja ho vam fer en les campanyes del 2003- 2005, 2010 i 2015, aconseguint baixar dels 50 i  30 anys mínims a 15, junt amb les actuacions del Síndic i altres. .
-       REDUIR L’ESFORÇ DE PAGAMENT DE LES NOVES CONCESSIONS I LES RENOVACIONS, donant més facilitats a les famílies amb pagaments anuals.
-      GARANTIR MÉS TRANSPERÈNCIA en els aspectes de gestió i econòmics amb més informació i justificació anual dels preus dels serveis funeraris i del Cementiri.

DEMANEM:

EN RELACIÓ AL REGLAMENT

  1. L’AMPLIACIÓ DEL TERMINI D’AUDIÈNCIA PÚBLICA des del 12 de juliol fins el 30 de juliol, atès que a la reunió del dia 4 es va posar de relleu que algunes AAVV no disposaven de la informació, la qual va ser tramesa un altre vegada el dijous dia 5.
  2. La CONVOCATÒRIA D’UNA NOVA REUNIÓ amb les AAVV i entitats interessades amb la regidoria i serveis tècnics, per tal de poder obtenir més aclariments i diàleg de tots els aspectes relacionats amb la gestió i els preus dels serveis funeraris.
  3. TERMINI MÍNIM DE RENOVACIÓ DELS NÍNXOLS SIGUI DE 10 ANYS ENLLOC DELS 15 aprovats.
  4. Que el pagament de la renovació es pugui FER EN QUOTES ANUALS, JUNT AMB EL PAGAMENT DE LA TAXA DE MANTENIMENT. Podria representar un pagament anual d’uns 25-35 € en nínxols de 3ª fila, més assequible.
  5. Que es disposi al cementiri d’un lloc amb aigua per poder ESCAMPAR LES CENDRES del difunts, si així ho volen els familiars, amb el reciclatge que faci falta.
  6. Que les ESCALES METÀL·LIQUES per accedir a les files altes dels nínxols es modernitzin i  tinguin més elements de seguretat, i es comprometi en el Reglament.
  7. Que les PERSONES GRANS PUGUIN ACCEDIR ALS NÍNXOLS DE LES FILES SUPERIORS acompanyades de personal del cementiri, demanats amb antelació, si és el cas.
  8. Que es presenti la JUSTIFICACIÓ ECONÒMICA DELS TERMINIS MÍNIMS I PREUS DE LES NOVES CONCESSIONS I DE LES RENOVACIONS en funció de les inversions previstes al  Pla Director del Cementiri del 2007 i els acords de concessió de 2010 del Cementiri. 
EN RELACIÓ A LES ORDENANCES FISCALS I A LA GESTIÓ DELS SERVEIS FUNERARIS  I  TANATORI

  1. Que es faci PÚBLIC L’INFORME ECONÒMIC ANUAL QUE HA D’ACOMPANYAR L’ORDENANÇA FISCAL del Cementiri de cada any, justificant les despeses de manteniment.
  2. RENUNCIA DE L’AJUNTAMENT AL CÀNON DE L’11% dels serveis funeraris que Torra factura i que, de fet, paguen les famílies, i QUE EL SERVEIS S’ABARATEIXI EN AQUESTA PROPORCIÓ.
  3. MILLORA DE les CONDICIONS D’APARCAMENT A L’ENTORN DEL TANATORI MUNICIPAL, ja sigui com a zona blava o com aparcaments temporals.
  4. Que l’Ajuntament expliqui les gestions que ha fet davant de l’Agencia Tributaria Española per tal D’ABARATIR I SUPRIMIR L’IVA DEL 21% sobre els preus. I que entenem que no caldria pagar si el servei estigués municipalitzat.
  5. Que es confeccioni una ESTADÍSTICA ANUAL DEL CEMENTIRI: inversions anuals i finançament del cementiri, mortalitat i ús del crematori, inversions executades i inversions pendents del cementiri, comparació amb els preus de les ordenances Fiscals, al menys amb Barcelona, Terrassa Manresa i Girona
  6. SUPRESSIÓ DE LA SUBVENCIÓ PER PREMI D’INCINERACIÓ DEL 5 I 10% DELS INGRESSOS DEL CREMATORI de més de  pel fet de passar del nombre de 708 incineracions anuals, perquè ja el 2015 n’hi van haver 1037, i que va ser de 25.976€, pel fet que es tracta d’una empresa que té uns ingressos anuals de més de 8 M€.
  7. Atès que les concessions ara  ja no es poden  municipalitzar perquè caldria pagar el lucre cessant a Torra fins 2027, cal fer pedagogia de QUANT COSTARIEN EL SERVEIS FUNERARIS DEL TANATORI I DEL CEMENTIRI FOS DE GESTIÓ MUNICIPAL (COMPARACIO AMB TERRASSA).
  8. Urgència de trobar localitzacions adients al Pla d’Urbanisme perquè es pugui OBRIR A SABADELL NOVES FUNERÀRIES QUE FACIN LA COMPETÈNCIA A TORRA SA I abarateixin els preus.
  9. REUNIÓ ANUAL, ABANS DE FER LES ORDENANCES FISCALS, DE L’AJUNTAMENT AMB LES ASSOCIACIONS DE VEÏNS I ENTITATS INTERESSADES PER TAL DE FER EL SEGUIMENT DELS PROBLEMES I PROPOSTES PLANTEJADES.

Sabadell, 11 de Juliol del 2007

06 de juliol 2018

Carta de Carme Forcadell

Fa uns dies vàrem escriure una carta a Carme Forcadell a la presó d’Alcalà Meco. La nostra Associació va tenir la gran sort de poder comptar fa uns anys amb la valorada presència de la Carme en unes conferències programades per parlar de llengua i nació. Li vam fer notar aquesta circumstància en la carta que li vàrem enviar i pocs dies desprès vam rebre una emocionada contestació, de la que reproduïm literalment els següents paràgrafs:

“Recordo perfectament la xerrada que vaig fer amb l’Associació Sabadell Memorial, el que no sabia és que ja en fa 10 anys, a mi ara tot em sembla molt llunyà (...) Malgrat el patiment i sacrifici, tinc esperança en el futur i confio en la gent, en la bona gent com vosaltres, que treballen sense defallir per Catalunya i per la nostra llibertat. Som un gran poble i n’hem d’estar orgullosos. (...) Vull agrair a tots els membres de l’Associació, tot el que heu fet, tot el que feu i tot el que sé que fareu per Catalunya  i pel futur en llibertat. (...) No us preocupeu, estic serena i tranquil·la perquè soc conscient d’haver complert amb el meu deure com a Presidenta del Parlament i com a demòcrata i això m’ajuda a superar aquesta terrible situació.”

Aquesta setmana la Carme i la resta de presos polítics tornen a Catalunya. Ho fan privats encara de llibertat, separats de les seves famílies. Hi ha qui creu que mereixen seguir a la presó per pertànyer a una organització criminal i per haver fet una rebel·lió, imaginada només en el cervell del jutge instructor. Altres creuen, com la cap de l’oposició Inés Arrimadas, que va dir en un tuït: “Nuevo pago de Sánchez a los separatistas a cambio de llevarle a Moncloa sin pasar por las urnas. Increíble que el control penitenciario de encausados por rebelión se deje en manos de quienes siguen amenazando con saltarse las leyes y dar otro golpe” i que pensa que els nostres presos polítics mereixen estar empresonats per molts anys  i com més lluny millor dels seus fills i les seves parelles, perquè el càstig s’estengui a les seves famílies. Hi ha qui veu en l’apropament  ─que el govern espanyol s’ha apressat  a fer abans de la reunió prevista amb l'executiu català─ una oportunitat per obrir un nou cicle polític. I finalment hi ha qui seguirà reivindicant que, malgrat el benefici de l’apropament, el que seria de justícia és que tots els presos polítics estesin ja en llibertat i sense cap càrrec.
Amb l’empresonament provisional dels líders sobiranistes catalans, les cartes han esdevingut la principal via per tenir-los, sinó físicament presents, per tenir present la seva veu i per això hem volgut fer-vos arribar de primera mà les paraules i els sentiments de la Carme. Si podeu i fins que no estiguin lliures, escriviu-los cartes, són la seva principal connexió amb l’exterior. Quedar privat de llibertat per raons arbitraries, infundades i falses, és realment un fet trist. No obstant, rebre una carta alleugera el cor de qui pateix aquesta pena i és una ajuda també per a qui l’escriu.
Tot seguit podeu llegir si voleu una altra carta enviada als mitjans per Jordi Turull que rebla i confirma aquests raonaments.

Cartes a la presó
Li deia a la carta que vaig enviar al president Torra i que la Blanca, la meva dona, va tenir el goig llegir en l’emotiu acte de presa de possessió dels nous consellers i conselleres que malgrat l’enorme injustícia i patiment que suposa el nostre empresonament, al meu cor només hi ha espai per la gratitud i el compromís. No hi cap ni una engruna de rancúnia ni ressentiment cap a ningú. I ningú és ningú. I si una cosa ajuda, per sobre de tot, a mantenir aquesta actitud i estat d’ànim, que Déu faci que no la perdi, són precisament totes i cada una de les cartes que rebem a la presó.
Cartes darrera de les quals hi ha una persona per la qual sento una necessitat infinita de fer públic el meu agraïment, ja que mai podré correspondre com caldria davant la impossibilitat material de poder contestar-les totes. Cartes que sense conèixer la persona que les escriu, només veient el municipi d’on prové ja t’alliberen per un instant de tanta monotonia i aïllament. I et transporten a molts records, vivències i paisatges fora dels murs d’aquesta presó.
Cartes plenes de sentiments que t’emocionen i t’omplen d’orgull de veure que formes part d’un país d’una qualitat humana impressionant. Cartes plenes de compromís i perseverança que t’ajuden, i molt, a anar per aquí amb el cap ben alt i la dignitat intacta. I que et donen molta esperança i confiança en que el nostre patiment i sacrifici no serà en va.
Cartes de persones de tota mena, condició i edat. De gent molt gran i d’infants. D’empresaris i d’aturats. De persones plenes de salut i de persones que lluiten per superar una greu malaltia. D’una transversalitat que, per molt que se n’hagi parlat, aquí la palpes i la veus. Cartes de gent que t’ha votat i de gent que et diu que ni ho han fet ni ho faran, però que són el contrast del relat que volen imposar a cops de martell: la causa per expandir la justícia, la democràcia, la llibertat, suma més que no pas separa, uneix a la gent.
Cartes de tots els racons del país i de tots els continents que demostren que el que defensem son valors i ideals universals. Cartes positives, carregades de sentiments, d’orgull i de convenciment del que es defensa i no d’atac als que injustament ens han empresonat. Cartes, en definitiva, que son el mirall d’un país i d’una societat pel que val molt la pena servir. Com ens dèiem l’altre dia amb en Josep Rull, si algú d’aquests que intenta imposar el relat de la confrontació, la violència, la divisió, etc., que de l’anècdota en fa la regla general, si agafés a l’atzar 20 o 30 cartes que ens envien a cadascun dels presos o exiliats, segurament veuria una altra realitat que desautoritza qualsevol relat frontista. Una altra realitat, anònima, que no surt als mitjans però que escriu cartes i que demostra que la majoria de gent a Catalunya es mou a favor de i no pas en contra de. A favor d’allò que és i serà victoriós al segle XXI i volen pacíficament engrandir la justícia, la democràcia i la llibertat i no pas empetitir-la.
Estic emocionat i honorat perquè persones d’aquesta qualitat humana dediquin una estona de la seva vida a fer-nos arribar el seu escalf, el seu suport i, sobretot, el seu compromís. Son cartes que fan que em reafirmi molt més, i cada dia més, en el meu compromís amb la gent, amb el país i amb tot allò pel que injustament ens han empresonat.
No hi ha cap presó que pugui apagar la dignitat, el compromís pacífic i democràtic de tantes i tantes persones tan diferents. A tots els que no us puc contestar, gràcies per tant.

Jordi Turull
Diputat de JxC
Publicada al diari Naciódigital.cat el dimarts 3 de juliol del 2018