Programa del Cicle d'INFORMACIÓ i DEBAT 2012-2013

Passat, present i futur de Sabadell

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2011-2012

El dijous 19 d'abril, i a la Sala d’Actes del Casal Pere Quart de Sabadell, es va celebrar la sisena conferència del cicle “PASSAT, PRESENT I FUTUR DE SABADELL, en la formació de Catalunya” que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell amb el títol:¡

“Expectatives, reptes i objectius de Sabadell”

La conferència va anar a càrreg d'en Manel Pagès i Panadès, Enginyer, President de l’Associació Sabadell Memorial, membre de la Unió Catalanista de Sabadell, vocal de la Junta de la Societat Catalana de Tecnologia de l’IEC, ex-regidor de l’Ajuntament de Sabadell i autor dels llibres “Full de Ruta cap a la Independència, Catalunya entre la ignorància i el coneixement” i “Sobre la Memòria, evolució, cultura i mnemotècnia”.

A continuació publiquem un breu resum de la seva documentada i brillant exposició, que fou molt aplaudida pels assistents a la conferència:

La importància comercial de Sabadell, va permetre realitzar la Revolució Industrial i ser-ne capdavantera en el nostre País i a Europa. Però en aquests últims anys, s’està convertint en ciutat dormitori i està perdent rellevància respecte a altres ciutats de Catalunya. Podem atribuir aquesta davallada, a diverses causes. La pèrdua de pes específic de la Societat Civil, acompanyat d’un increment del poder polític municipal.

Les facilitats atorgades al sector immobiliari en detriment de la Indústria, dit d’una altra manera, afavorir l’especulació i entorpir l’economia productiva. S’han rebutjat equipaments industrial importants, a canvi de projectes populistes. S’ha boicotejat l’execució d’infraestructures imprescindibles pel creixement econòmic. Hem permès sense dir res, la desaparició de la Caixa d’Estalvis de Sabadell.

Però la causa principal i decisiva en l’empobriment econòmic i cultural ha estat l’espoli econòmic que l’Estat Espanyol perpetra a Catalunya i que puja 20 mil milions a l’any. Si volem recuperar la importància de Sabadell, hem de potenciar la Societat Civil.

Reconèixer els errors comesos i evitar que la gent mediocre i cobdiciosa ocupi càrrecs executius. I com objectiu bàsic i determinant, aconseguir la independència econòmica de Catalunya i instaurar l’Estat Català, per la defensa dels interessos dels ciutadans de Catalunya.

Passat, present i futur de Sabadell

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2011-2012

El dijous 2 de febrer proppassat es va celebrar a la Sala d’Actes de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, la quarta conferència del cicle “PASSAT, PRESENT I FUTUR DE SABADELL, en la formació de Catalunya” que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, sota el títol:

"Els Museus de Sabadell "

(Museus d'Història i d'Art, Institut de Paleontologia, altres aspectes del patrimoni i de les institucions culturals de la ciutat)

La conferencia fou desenvolupada per en Miquel Crusafont i Sabater, ex director del Museu d’Història de Sabadell. Doctor en Història i en Enginyeria. President de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics de l’Institut d’Estudis Catalans.

L’acte s’havia de celebrar al Casal Pere Quart, però l’Ajuntament va decidir tancar tots els locals Municipals, per por d’una gran nevada. Cap servei meteorològic, ni d’emergències de la Generalitat ho havia previst. Tampoc la ràdio o la TV van donar cap avís d’emergència per la zona de Sabadell. Tot allò que no depenia de l’Ajuntament va funcionar amb absoluta normalitat i sense cap incidència.

Dit això, tot seguit podeu llegir un resum de la seva documentada i brillant exposició, palesada pels llargs aplaudiments dels assistents:

Sabadell ha disposat d’un llegat artístic, industrial i cultural de primer ordre, que supera amb escreix a la majoria de les ciutats europees semblants. També disposa d’un magnífic potencial humà, que ha bastit una societat civil, amb una gran força creativa. En ells llargs i foscos anys de la postguerra, fou capaç de superar la guerra civil, la invasió franquista i la dictadura falangista. Amb l’adveniment de la democràcia, es va propiciar un enfortiment del poder polític en el si de la societat sabadellenca. Aquesta situació, per si mateixa, no seria pas negativa, si la ideologia imperant durant tots aquest anys no hagués estat intervencionista ni sectària, fet que desgraciadament es va produir. Si a això hi afegim a més la mediocritat dels dirigents polítics i de la gent que els envolta, entendrem perquè a Sabadell s’han perdut tantes oportunitats i s’ha malbaratat el patrimoni intel·lectual, històric i humà. El panorama museístic de Sabadell, n’és el trist paradigma.

Sabadell s’ha salvat del naufragi intel·lectual, principalment gràcies a les Entitats i al seu teixit associatiu, que amb moltes dificultats i entrebancs, han emprès pel seu compte ─lliures de la tutela política─, una sèrie d’iniciatives que han reeixit i que ens porten l’esperança de que podrem superar aquesta situació d’apatia i desori per part dels polítics de torn. Una mostra en poden ser: l’Institut de Paleontologia, el Museu del Gas, el Teatre del Sol i el de Sant Vicenç, l’Orquestra Simfònica i els Amics de l’Òpera, son el millors exemples d’aquestes activitats, fetes per un grapat de persones que, esmerçant esforços i detraient hores del seu temps lliure, han portat a terme un treball ingent per fer que aquestes i d’altres iniciatives, no deixin la ciutat orfe del seu patrimoni cultural.

Sabadell necessita recuperar el passat, per poder construir un referent de cara l’exterior i de cara el futur. Aquesta és la única forma que tenim per reafirmar la nostra personalitat i evitar ser un suburbi de Barcelona.

Passat, present i futur de Sabadell

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2011-2012

El dijous 1 de desembre es va celebrar al Casal Pere Quart de Sabadell la tercera conferència del cicle “PASSAT, PRESENT I FUTUR DE SABADELL, en la formació de Catalunya” que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, sota el títol:

"L’urbanisme a Sabadell. Parcs i jardins públics "

La conferencia fou desenvolupada per Na Teresa Mira i Lozano, arquitecte urbanista i redactora dels plans generals urbanístics de St. Llorenç Savall i de Sta. Perpètua de Mogoda. Avui dia treballa a l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda en temes d’Urbanisme, medi ambient i habitatge. Ha estat també als ajuntaments de Sabadell i el Prat i al Consell Comarcal del Vallès occidental Membre de la Fundació Bosch i Cardellach.Va presentar l’acte, Na Mònica Zamora i Basachs, responsable d’Urbanisme de l’ASM.

La conferenciant va començar la seva exposició tot dient que Sabadell, al igual que totes les ciutats del seu tipus, no poden deslligar-se del País –Catalunya- on estan ubicades. Vivim dins l’àrea mediterrània, influenciats per la seva geografia i clima. Estem condicionats per les nostres arrels històriques. L’estudi i el coneixement dels nostres orígens urbans, ens marca la nostra personalitat i ens desperta el sentiment de pertinença que és el primer pas cap a la independència. El coneixement del passat, saber llegir a la ciutat la seva empremta, no només és imprescindible per poder realitzar una planificació assenyada, també és clau per governar-la.

Tot seguit i acompanyant la seva dissertació amb projeccions dels plànols i mapes adients, la senyora Mira va dir que el desenvolupament racional de la trama urbana, exigeix una planificació, que ha de respondre a uns objectius determinats. Els Plans d’Ordenació Urbanística, depenen de l’Administració. La Llei del Sòl és Estatal i Catalunya no hi té competències i en canvi condiciona l’accés a l’habitatge, les possibilitats de tenir places i parcs, etc. Els Ajuntaments poden urbanitzar i marcar uns criteris de creixement sostenibles, de medi ambient, de prevenció de riscs, salvaguarda dels bens patrimonials, artístics, culturals, naturals, els elements arquitectònics distintius del passat i els aspectes econòmics.

Finalment la conferenciant va concloure la seva exposició afirmant que l’Ajuntament ha d’admetre les opinions dels ciutadans, que poden exercir el seu dret d’acció pública sobre l’urbanisme, i han d’exigir que se'ls escolti i que tinguin en compte les seves opinions i necessitats. La remodelació de la ex Plaça Major afectada en els darrers anys per tota mena d'obres i modificacions que han culminat actualment per les obres del ferrocarril, ha de contemplar les exigències dels afectats més propers, els que més pateixen les conseqüències d'aquestes obres. Si no aprofitem l'oportunitat que ara se'ns presenta potser no en tindrem cap més altra per poder projectar una Plaça Major que esdevingui la "nostra Plaça", com era abans. Els ciutadans tenim el dret de conèixer el pla que l'Ajuntament ha elaborat per a la urbanització del passeig i que guarden en el més absolut secret. Només el seu coneixement públic, pot evitar que es facin més barrabassades urbanístiques en una ciutat que n’ha hagut de patir en excés.

Un cop acabada la conferencia, que fou acollida amb molts aplaudiments per part de les persones que omplien la Sala d'Actes del Casal Pere Quart, es feu un interessant col·loqui amb els assistents on la senyora Teresa Mira pogué ampliar alguns dels temes que no havien quedat prou extensament exposats.

Passat, present i futur de Sabadell

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2011-2012

El proppassat dijous 10 de novembre es va celebrar al Casal Pere Quart de Sabadell la segona conferència del cicle “PASSAT, PRESENT I FUTUR DE SABADELL, en la formació de Catalunya” que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la inestimable col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, sota el títol:

        “Sabadell en el context de la industrialització catalana”

La conferencia fou desenvolupada pel doctor Esteve Deu i Baigual, Dr. En Història, Professor Emèrit del departament d’Economia i Història de la UAB, Especialista en Història Industrial i de l’Empresa. Ex director de l’ Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell i autor de diversos llibres de la seva especialitat i de nombrosos articles periodístics.

El doctor esteve Deu va iniciar la seva exposició constatant que la base econòmica de Catalunya al inici de la revolució industrial era l’agricultura. Una agricultura especialitzada i diferenciada de l’existent a la resta de l’Estat que estava basada en una economia agrària cerealista. En canvia a Catalunya, estava principalment formada per els cultius de l’oli, el vi i els fruits secs. Aquest fet diferencial, va propiciar la creació d’una xarxa comercial catalana dirigida cap a Espanya i a Europa. L’excedent de capital obtingut en aquests negocis, va permetre posteriorment la creació d’una indústria tèxtil del cotó, del lli i dels estampats. El 70% d’aquesta producció s’exportava principalment als mercats americans.

A mitjan segle dinou, les filadores mecàniques van reemplaçar les filadores manuals. Per dotar a aquests enginys de la força motriu necessària, s’aprofita l’energia hidràulica i posteriorment els vapors que varen permeten la mecanització dels processos productius. Les fàbriques cotoneres, s’ubiquen bàsicament als voltants de Barcelona, i més tard, cercant ma d’obra més barata, es traslladen al costat dels rius, formant-se les conegudes colònies tèxtils. Al Vallès neix la indústria llanera i de l’estam que representa el 100% de la producció peninsular, essent Sabadell una de les ciutats punteres en la fabricació de teixits d’alta qualitat, que li valgué el sobrenom de “la Manchester catalana”.

El conferenciant va exposar tot seguit que, en les fàbriques tèxtils les primeres màquines emprades eren d’importació, i a causa de la dificultat de trobar peces de recanvi, la seva reparació i manteniment va induir la creació de tallers mecànics especialitzats i tota una sèrie d’indústries auxiliars com fusteries, arts gràfiques, químiques, etc. El tallers mecànics comencen copiant i acaben produint els seus propis models i, fins i tot, inventant. En Ferran Casablancas, amb la filatura dels grans estiratges, i els germans Picanyol, amb els telers automàtics, en poden ser un magnífic exemple.

El doctor Deu va finalitzar la seva intervenció afirmant que la guerra, l’autarquia franquista, la miopia empresarial, el sectarisme polític i la globalització han destruït tot aquest esplèndid patrimoni i, el que és pitjor, no hi ha hagut ni renovació ni recanvi en l’entramat industrial de la nostra ciutat i en conseqüència Sabadell ha esdevingut finalment una ciutat dormitori, que ha menystingut els seus orígens i oblidat el seu passat. En l’ordre polític també pot confirmar que la seva societat ha restat fins ara adormida, conformista, i dirigida sense ordre ni concert per una classe política i empresarial que es pot reconèixer per la seva incompetència.

Al finalitzar la seva interessant i brillant exposició, els aplaudiments del públic van complimentar la seva qualitat, obrint-se tot seguit un interessant debat amb els nombrosos assistents a l'acte.

Passat, present i futur de Sabadell

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2011-12

El dijous 6 d'octubre de 2011 es va celebrar al Casal Pere Quart de Sabadell, la primera de les set sessions programades del Cicle d’Informació i Debat “PASSAT, PRESENT I FUTUR DE SABADELL en la formació de Catalunya” que, com l'any passat, enguany ha organitzat l’Associació Sabadell Memorial amb la inestimable col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, sota el títol:

“Sabadell una vila de mercat en la Catalunya medieval”

La primera conferencia va anar a càrrec del senyor Albert Roig i Deulofeu, llicenciat en Filosofia i Lletres, historiador medievalista català i arqueòleg. El senyor Roig ha fet diversos estudis d’actuació integral sobre el patrimoni històrico- cultural. Actualment és codirector de l’empresa d’estudis i patrimoni ARRAGO,SL. També és autor de “La vila medieval de Sabadell(segles XI i XVI)" dels Quaderns d’Arqueologia.

El conferenciant va començar la seva dissertació fent un resum del desenvolupament de Sabadell a l’època medieval, dient que la Vila de Sabadell tenia una importància cabdal, molt més del que els sabadellencs ens pensem. Era una vila fortificada amb nombroses torres de defensa, uns valls enormes i portals d’entrada per les diferents vies de comunicació. Els Reis de Catalunya, van atorgar el privilegi de mercat i el de proveïment d’aigües rodades. També recomanaven als pobles del voltant, que en cas de perill busquessin refugi a la nostra Vila, ja que estava molt ben defensada. Gaudia d’una potent indústria artesanal i era un centre comercial, que la seguretat, les bones comunicacions i el mercat afavorien.

Tot seguit va palesar que la ciutat de Sabadell està ubicada en un lloc privilegiat com és la Depressió Prelitorial. Els romans ja van aprofitar aquesta circumstància natural fent passar en aquest indret, en el segle I aC., la Via Augusta, pel mig del pla, on uns segles després si va assentar la vila de Sabadell aprofitant parts de l’antiga via pel traçat dels carrers de la Salut, Sant Quirze i Sant Cugat.

El conferenciant va asseverar també amb rotunditat que Sabadell, per vergonya nostra, és la única ciutat de Catalunya, d’Espanya o d’Europa, que ha destruït tot el patrimoni medieval i fins hi tot la seva Plaça Major. No n’ha quedat res. D’aquesta ignomínia, en son especialment responsables els Ajuntaments d’aquests últims 75 anys que, en funció d’una modernitat dubtosa, una especulació desenfrenada i d’uns criteris ideològics caducats, han menyspreat sistemàticament tot el que fa referència al nostre passat gloriós, origen de la nostra ciutat. Només la iniciativa privada ha pogut preservar uns pocs elements del nostre passat i el seu record. Finalment el senyor Roig va afermar que només coneixent el nostre passat, els nostre orígens, podrem estimar la nostra ciutat.

Acabada la seva interessant i brillant exposició, que els aplaudiments del públic van apreciar, es va obrir un interessant debat amb els nombrosos assistents a l'acte.

INFORMACIÓ I DEBAT 2011-2012

Benvolguts amics:

Sabadell en aquests últims anys, ha sofert una degradació en tots els àmbits, tan en paràmetres relatius com absoluts. Ha deixat de ser una ciutat industrial per convertir-se en una ciutat dormitori. Del reconeixement internacional hem passat al desconeixement de Sabadell dels propis sabadellencs. D’un alt nivell cultural hem avançat envers la vulgaritat subvencionada. El passat de Sabadell ha quedat colgat pel desconeixement de la joventut i la indiferència general. Els únics que han millorat substancialment, en aquests temps, han estat els governants municipals.

Davant d’aquest panorama desolador, l’ASM ha programat un nou cicle de conferències que intenta conscienciar als sabadellencs sobre la necessitat de canviar aquesta dinàmica nefasta, que ens aboca a la mediocritat dels col·lectius que obliden les seves arrels, malmeten la capacitat creadora i acaben perdent la seva identitat.

Manel Pagès i Panadès

President

__________________________________________________________________

L’ASM, us convida al inici del cicle

INFORMACIÓ I DEBAT 2011-2012

PASSAT, PRESENT I FUTUR DE SABADELL

en la formació de Catalunya

El dijous 6 d’octubre d’enguany, a 2/4 de 8 del vespre al Casal Pere Quart de Sabadell, amb la conferència

Sabadell una vila de mercat en la Catalunya medieval

L’establiment del mercadal. L’urbanisme singular d’una vila murada. Prosperitat del món urbà: comerç i artesanat. Aportació de Sabadell en la formació de l’’Estat Català i la Nació Catalana. La invasió i el Decret de Nova Planta. Els signes d’identitat, la Bandera de Sabadell. La Llengua.

La conferencia anirà a càrrec de

N’Albert Roig i Deulofeu

Llicenciat en Filosofia i Lletres, historiador medievalista català i arqueòleg. Estudis d’actuació integral sobre el patrimoni històrico- cultural. Codirector de l’empresa d’estudis i patrimoni ARRAGO, SL. Autor de “La vila medieval de Sabadell(segles XI i XVI) “ Quaderns d’Arqueologia.

Finalitzat l’acte, anirem a sopar al Restaurant del Mercat, on comentarem la conferència.

Els interessats haurien de comunicar-ho al 93 716 1440 o enviar un E-Mail a l’ASM

Els indignats i el nazisme

L'Associació Sabadell Memorial, veu amb preocupació, com un grup de gent que s’autodenominen “indignats”, han adoptat unes actituds provocadores, antidemocràtiques i anticatalanes, que posen en perill l’estabilitat, el prestigi i la cohesió social del nostre país. També les institucions democràtiques i d’autogovern.

L’existència d’uns mitjans de comunicació i d’unes xarxes socials que possibiliten la difusió instantània i massiva d’informacions i notícies, permet a minories anònimes, sense cap responsabilitat i amb absoluta impunitat, manipular i difondre consignes que promouen mobilitzacions sense objectius concrets i encara menys aportar solucions viables.

Es provoca l’agitació social sense cap més altre objectiu que la desestabilització. Amb la complicitat d’uns intel·lectuals que es consideren progressistes i que es creuen amb possessió de la veritat, però que en el millor dels cassos son uns vulgars tontos útils al servei de gent espavilada i d’objectius molt concrets que res tenen a veure amb el moviment dels “indignats”.

Per aquest motiu tot seguit podeu trobar un escrit del nostre President, que sota el títol “INDIGNATS I ENGANYATS”, fixa i determina la visió de la nostra Entitat arran d’aquest candent tema. Esperem que la nostra opinió, que d’altra banda és compartida per molts altres comunicadors del nostre país, us ajudarà a conèixer i a donar el valor real d’aquest moviment que alguns mitjans de comunicació, d’una forma irresponsable, han difós més del que pertocava.

Indignats i enganyats

Les consultes populars sobre la independència celebrades arreu de Catalunya i la gran manifestació del 10 de juny de 2010 pel dret a decidir, de forma cívica i pacífica, amb més d’un milió i mig de participants, van mostrar a Europa, a Espanya i a molts catalans adormits, que el moviment independentista havia arrelat amb força a Catalunya. També va quedar clar, que aquest procés no tindria aturador i que era irreversible.

Els mitjans de comunicació espanyols, ho van silenciar, atacar o ridiculitzar. El govern, el PSOE i el PP, van intentar per tots els mitjans, impedir-ho o boicotejar-ho. No tan sols no se’n van sortir, sinó que l’hi van donar més ressò. Per l’altre cantó podem constatar, que els ciutadans de Catalunya no han valorat suficientment, la importància que aquests esdeveniments signifiquen pel futur del nostre País.

Els que si han entès les conseqüències que se’n poden derivar i el perill que aquestes manifestacions signifiquen per la unitat d’Espanya i pels seus interessos econòmics, es l’Estat Espanyol. Davant la impossibilitat de contrarestar frontalment el moviment independentista, han optat per desestabilitzar la Generalitat de Catalunya. D’una forma sibil·lina i maquiavèl·lica. I de retruc manipular la informació, confondre a la opinió publica i desviar l’atenció dels veritables responsables, tot donant les culpes als que ho volen arreglar.

El mètode emprat, és d’una eficàcia contrastada, doncs ja va ser utilitzat pels romans i perfeccionat pels Nazis. Consisteix en utilitzar el descontentament popular, per tal de que uns agitadors professionals, canalitzin la protesta contra uns suposats culpables o enemics, que res tenen a veure amb els motius de la indignació.

Els perjudicats per la crisis econòmica, llegeixen el llibre “indigneu-vos” i amb tota la raó s’indignen i protesten. S’hi afegeixen els coneguts vàndals, els rebenta festes i delinqüents de tota mena. A partir d’aquest caldo de cultiu tan sucós, els agents de l’Estat Espanyol entren en acció. Aprofiten la desorientació i la bona fe, per imposar en les assemblees de democràcia real, consignes radicals i desestabilitzadores, amb un objectiu clar i concret. Neutralitzar el moviment independentista.

Als estrategs espanyols, els neguiteja molt més la victòria de CiU que la de Bildu. Si Catalunya es separa, Espanya fa fallida econòmica. Per tan, cal impedir aquesta opció. La moguda comença a Madrid i acaba a Barcelona. Obliguen a retirar l’Estelada de la plaça de Catalunya. Al monument a Francesc Macià, l’embruten i el bategen com a Durruti. Cal parlar en castellà doncs d’aquesta manera ens entenem tots. A Catalunya hem de pagar l’impost de successions i a Madrid no cal. Els mil cinc-cents milions d’euros que ens deu el Govern Zapatero, que no els paguin, doncs se’ls quedaria CiU. Cal fer un districte electoral únic, per tal de marginar els partits nacionalistes. Etc. etc.

En canvi s’obliden que l’Estat Espanyol espolia 22 mil milions d’euros cada any a Catalunya i que això obliga a fer les retallades. No els ha elegit ningú i exigeixen democràcia real, tot maltractant, insultant i robant als diputats elegits democràticament. En una prova de cinisme, els tontos útils que han iniciat aquest desgavell, diuen que no son responsables de res. El que també ha quedat clar, és que aquesta colla no donen cap solució. El que si poden fer, com han demostrat sobradament, és espatllar-ho tot una mica més.

Manel Pagès i Panadès

Sabadell 27 de juny de 2011

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2010-11 "Sobre la independència de Catalunya"

El dijous 5 de maig es va celebrar al Casal Pere Quart de Sabadell, la sisena Sessió i última del cicle d’informació i debat “SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA”, que ha organitzat amb un èxit notable l’Associació Sabadell Memorial amb la inestimable col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, sota el títol:

“Catalunya en una cruïlla històrica”

Aquesta darrera sessió ha consistit en un debat sobre la independència de Catalunya, entre tots els assistents a la sessió i els quatre conferenciants que han participat en el Cicle com a ponents. Per obrir el debat i com introducció, els conferenciants van fer un resum de les seves respectives intervencions i que cronològicament van ser:

Miquel Crusafont i Sabater, historiador.

Va parlar dels orígens de la nació catalana. Formació de l’Estat català. Diferencies històriques en la idiosincràsia entre els catalans i els castellans o espanyols. Invasió i pèrdues de les llibertats individuals, polítiques i nacionals. La repressió i el genocidi cultural que pateix Catalunya des de fa 300 anys per part de l’Estat espanyol. Impossibilitat de poder-nos entendre.

Carme Forcadell i Lluís, filòloga.

En la seva intervenció va comentar els problemes que el català esdevingui la llengua pròpia i nacional de Catalunya. Política d’exterminació del català per part del govern espanyol. Impediments que posa la Unió Europea per declarar el català com llengua oficial. Necessitat de que la Generalitat de Catalunya i els catalans defensin activament la llengua pròpia de Catalunya. Predomini del català a la xarxa, gràcies a que el govern de Madrid no pot fer res per impedir-ho.

Joan B. Casas, economista.

Va fer un repàs de l’economia i l’explotació de Catalunya. L’espoli fiscal que pateix el nostre país i que és de 22 mil milions d’euros anuals i que equival a un 12 % del PIB. Va afirmar que el Fons Monetari Internacional diu que si Catalunya fos independent, seria un dels estats més rics del món. El primer pas en aquest sentit és l’obtenció del Concert Econòmic.

Manel Pagès i Panadès, enginyer.

Va parlar de la independència de Catalunya i de l’Estat català, afirmant que aquests projectes nacionals no tan sols son possibles, sinó que son desitjables i necessaris si volem subsistir econòmicament i com a poble. Cal treballar perquè la massa crítica d’independentistes assoleixi un nivell de més d’un 55%. La Generalitat de Catalunya és l’embrió del futur Estat i el Parlament és l’organisme que l’ha de proclamar.

Després d’aquesta introducció per part dels ponents, és va iniciar un intents debat amb els nombrosos assistents que omplien el saló d’actes del Casal Pere Quart. Es va poder constatar la unanimitat de totes les persones que van intervenir en el debat, de la necessitat que en aquests moments té Catalunya d’aconseguir la independència i cal que tots els catalans, la societat civil i els partits polítics treballin per aquest ambiciós i alhora necessari objectiu.

Cicle d’ INFORMACIÓ I DEBAT 2010-2011 "Sobre la Independència de Catalunya"

El dijous dia 7 d’abril es va celebrar al Casal Pere Quart de Sabadell, la quinta conferència del cicle d’informació i debat “SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA”, que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, sota el títol:

“El catalanisme de la independència”

La conferencia la va desenvolupar el nostre president en Manel Pagès i Panadès que com be sabeu és Enginyer, vocal de la Junta de la Societat Catalana de Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans, així com també autor dels llibres “Full de Ruta cap a la Independència.” i “Sobre la Memòria, evolució, cultura i mnemotècnia”.

En el saló d’actes del Casal Pere Quart, es van reunir gairebé un centenar de persones que van seguir amb molt interès l’exposició que va fer el conferenciant, qui va començar fent un breu repàs de la història recent de la nostra Nació, especialment pel que fa als primers passos del catalanisme de la Renaixença i a la transició democràtica desprès de la mort del dictador Franco i a les fites assolides fis avui per obtenir una certa autonomia de l’Estat espanyol. Va certificar que aquest Estat s’enduu de Catalunya 22 mil milions d’euros cada any, a canvi de res. Aquest espoli comporta un empobriment progressiu de Catalunya. És en aquests moments, l’argument més important per convèncer als catalans de la necessitat d’independitzar-nos d’Espanya. Les autonomies espanyoles subvencionades amb els diners que paga Catalunya, gaudeixen d’un nivell de vida superior al dels catalans. Tot seguit va comentar les manifestacions fetes recentment per l’exdirigent del Fons Monetari Internacional el senyor Kenneth Rogoff, en el sentit de poder afirmar amb tota seguretat que si Catalunya fos independent, seria un dels països més rics del món. A sobre, el Govern de Madrid intenta destruir la personalitat de Catalunya, els nostres signes d’identitat i la nostra llengua. Espanya s’ha convertit en un mal son per Catalunya.

El Sr Pagès va constatar que abans la majoria d’exportacions de Catalunya anaven destinades al mercat espanyol i que actualment Espanya només rep un 30% dels nostres productes, un altre 30% és per consum propi i l’altra 30% va destinat a la resta del món. L’àrea econòmica de l’arc mediterrani, des de València, Barcelona fins a Lió, és una de les 22 regions més desenvolupades del planeta, per tant el mercat de Catalunya és Europa i el món, no pas Espanya. La independència seria beneficiosa per a tots els habitants de Catalunya. Per aconseguir-la, cal que una majoria de catalans la vulgui i que el parlament de Catalunya la proclami.

El conferenciant va assegurar a tots el presents que la independència és viable, possible i convenient. El nombre d’independentistes, creix d’una manera important i ja sobrepassa el 50 % de la població. Tots plegats hem de continuar treballant per aconseguir una “massa crítica” suficient d’independentistes, que ens permeti assolir aquest objectiu, en un futur que cada vegada és més pròxim.

El Sr. Manel Pagés va concloure la seva conferència afirmant que el catalanisme de la Renaixença, s’ha transformat darrerament en el catalanisme de la independència.

Acabada la seva intervenció, el Sr. Pagès va encetar un interessant col•loqui amb alguns dels assistents que li varen formular preguntes molt interessants, especialment arran de la possibilitat real d’assolir la independència en un termini de temps relativament curt. Això va donar peu a poder ampliar les explicacions donades al llarg de la seva xerrada pel conferenciant.