Assemblea General Ordinària 2015

Assemblea General Ordinària 2015

Benvolgut consoci:

D’acord amb els Estatuts de l’Associació, la Junta Directiva en Sessió Ordinària celebrada el passat 16 de novembre d’enguany, va aprovar la convocatòria de l'assemblea GENERAL ORDINÀRIA, de l’Associació Sabadell Memorial, pel dilluns 14 de desembre de 2015, a les 7 del vespre en convocatòria única, en el domicili social de l'associació, radicat en els locals de l'Acadèmia Catòlica de Sabadell, carrer de Sant Joan, 20 de Sabadell,  segons l'Ordre del dia que fou enviat a tot els socis per correu electrònic el dia 24 de novembre de 2015. D'acord amb els Estatuts, aquesta Assemblea es reuneix com a mínim una vegada l'any. És important que tots els socis que pugueu hi assistiu.

Associació Sabadell Memorial

Registre nº 30.525 de la Generalitat CIF G63979793.
Registre de l’Ajuntament de Sabadell nº 667 del 10-10-2005

Els quatre criminals de l'Apocalipsis

El divendres passat 13 de novembre els trets van interrompre el brogit nocturn de París. Estat Islàmic sacsejava, amb set atemptats simultanis, el tarannà serè i les nits despreocupades de la capital francesa. En Manel Pagès, president de la nostra entitat Associació Sabadell Memorial, ha volgut deixar passar un dies per fer una reflexió serena i profunda sobre els fets que, a parer seu, han pogut estar a l’origen dels atacs parisencs. L’article que podeu llegir al nostre Bloc, analitza la cimera de les Açores on es varen reunir Bush, Blair, Aznar i Durão Barroso, i considera que aquell esdeveniment fou l’inici de l’escalada dels atacs dels jihadistes que, des d’aquelles dates fins avui, han multiplicat el número d’atemptats amb un esfereïdor resultat de milers de víctimes mortals.

Els quatre criminals de l'Apocalipsis

Els quatre genets es van reunir a les Açores i sense preveure ni tan sols imaginar-ne les conseqüències, van obrir la Caixa de Pandora.

El quatre criminals per satisfer les seves apetències i en la obnubilació que l'envaïment provoca, van invocar el monstre de la guerra. I la bèstia els hi va concedir la gràcia de poder satisfer la seva cobejança inconfessable. Van aconseguir els seus espuris propòsits per tal d’alimentar la seva cobdícia insaciable. Incapaços de preveure les terribles seqüeles de les seves maquinacions, van materialitzar els seus designis envaint i destruint tot el que van considerar oportú. Van engegar la dinàmica diabòlica de la guerra i la bèstia es va revoltar furiosa contra tots nosaltres. Sense pietat, ni aturador, el terror s’ha escampat absolutament descontrolat, per tot el planeta.

Amb la irresponsabilitat que la impunitat atorga als arrogants, ajuntat amb l'atreviment dels ignorants, el quartet de les Açores va exhibir impúdicament als ulls de la humanitat sencera, la seva aliança ignominiosa. Tots quatre es van retratar, cofois i satisfets d'haver aconseguit els seus propòsits. Ignorant que havien sembrat la llavor de l'odi i la venjança per tota la terra. Amb aquesta estúpida escena, certificaven la seva responsabilitat directe amb tots els actes vandàlics i criminals que la seva insensatesa va desfermar.

Per justificar la seva aventura militar, van utilitzar sense complexos ni vergonya la mentida i l'engany. Van inventar i propagar la informació de que a l’Iraq existien grans arsenals d’armes de destrucció massiva. Sense cap mena de prova i amb molta imaginació, els serveis secrets americans van certificar la seva existència i el gran perill que significaven per la humanitat. Tot era fals. Tampoc van fer cap cas dels informes que denunciaven la inexistència dels artefactes destructius i les conseqüències que aquest error originaria. L’Albert Camus ja ens va deixar dit que “Anomenar malament les coses afegeix més dolor a les desgràcies”.

Tot plegat per amagar les seves veritables intencions. La invasió del país i l’apropiació de les seves riqueses. Van ignorar les grans manifestacions fetes arreu del món en contra de la guerra. També van menystenir les veus assenyades que els advertien de la injustícia que anaven a cometre i el sofriment que generaria la seva irresponsabilitat. Van actuar barroerament en nom d'una democràcia de conveniència. Van prescindir de tot i de tothom i no van tenir cap mirament per la població afectada.

Despertada la bèstia, aquesta ha seguit imparable el seu camí de destrucció i maldat. No s’han salvat ni la gent ni la cultura. Els més afectats i coneguts, Síria, Afganistan, Líbia, Egipte, Iemen i molts d’altres. També Europa. No ens enganyem, la sang dels innocents no apaivagarà la fera. Al contrari l’esperonarà. No oblidem que la guerra és germana bessona del terrorisme.

La primera condició per acabar amb tanta desgràcia i sofriment, és conèixer les causes i els culpables. Els quatre genets de les Açores són força coneguts. Bush, Blair, Aznar i Barroso.

Una segona condició és deixar d’alimentar la bèstia. Si no eliminem les fonts de subministrament tan espiritual com material el mal continuarà viu i fent la seva feina.

Una tercera condició és deixar de fer l’hipòcrita i enganyar. En comptes de defensar els propis interessos econòmics, militars, ideològics i estratègics, s’ha de lluitar atacant al veritable enemic. I no anar en contra dels que s’enfronten a l’Estat Islàmic.

Una vegada les condicions anteriors s’hagin complert, estarem en condicions d’acabar amb la guerra i el terror. Però sempre han de ser els interessats amb la seva pròpia política militar, social, econòmica i religiosa els que ho han de gestionar. I tenint present la història recent dels països on es va destapar la Caixa de Pandora no cometre una vegada més l’error de voler imposar la democràcia occidental com un remei universal. Els talismans no existeixen. Cada País ha d’estructurar-se d’acord amb els seus valors específics i la seva cultura. El que per nosaltres és una solució, per altres pot ser una desgràcia.

No sé si és possible contenir l'avenç del mal o acabar amb els conflictes i el terrorisme. El que veig difícil de moment, és tornar a ficar dins la Caixa de Pandora tot el mal escampat. Espero que tard o d’hora s’aconseguirà. I la bèstia restarà adormida a l'espera que un altre insensat, un Franco, un Hitler o un Napoleó la desperti.

Associació Sabadell Memorial

Manel Pagès i Panadès

President

Sabadell, 18 de novembre del 2015

PRESÈNCIA DE CATALUNYA ALS CARRERS

Hem dit moltes vegades, que una nació sotmesa i espoliada, si encara l’hi queda dignitat i força s’ha de treure el jou com més aviat millor, si no vol morir pobre, menystinguda i despersonalitzada. La reivindicació econòmica, agafa una gran força si va acompanyada per un sentiment nacional profund. Per una forta personalitat diferenciada dels espoliadors. Aquesta personalitat es manifesta, es fa visible, agafa rellevància, en els signes externs que la identifiquen i que les demés nacions o Estats, reconeixen, accepten i validen. Excepte lògicament l’opressor, l’explotador i els traïdors.

En aquests moments, el Govern de la Generalitat, ha iniciat el procés per establir un Estat propi que pugui defensar els interessos de tots els ciutadans que viuen a Catalunya. Que impedeixi el robatori sistemàtic a que ens sotmet l’Estat espanyol, que evidentment no és el nostre. Però si volem reeixir en la nostra lluita per la independència, hem de fer allò que podem i sabem fer. Enfortir la nostra Pàtria. Exhibint la Bandera i l’Escut de Catalunya. També fent visible la nostra història als carrers de pobles i ciutats.

En aquest sentit, l'Associació Sabadell Memorial demana als ciutadans de Sabadell, que es facin ressò d’aquesta iniciativa i es mobilitzin per tal que l’Ajuntament accepti materialitzar les següents propostes:

1)- Canviar el carrer anomenat Covadonga, i posar carrer Carlemany.

El carrer Covadonga, es refereix a la reconquesta castellana, de les terres ocupades pels moros, iniciada pels nobles visigots refugiats a les muntanyes asturianes. És la reconquesta espanyola mitificada per la dictadura franquista. No té cap connexió ni cap significat per Catalunya, ni per Sabadell. En canvi, el nom de Carlemany, emperador dels Francs, evoca la batalla de Poitiers, on el seu avi, Carles Martell, atura la invasió musulmana a França. Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi Carolingi que ajudà a formar els primers Comtats Catalans a les dues vessants dels Pirineus, per impedir les incursions musulmanes. Aquests Comtats signifiquen el naixement de la Nació Catalana. En el moment que s’independitzen dels francs, es crea l’Estat Català, basat en la supremacia del Comtat de Barcelona. Estat que dura fins el 1714 i que ara volem recuperar.

2)- Erigir al passeig de la Plaça Major un monument al General Moragues i posar el seu nom al Passeig.

El general Josep de Moragues i Mas que nasqué el 1669 a Joanetes, és el símbol de la resistència als invasors espanyols. Fou uns dels pocs militars que lluità durant tots els 9 anys que durà la Guerra de Successió a Catalunya, essent protagonista ja des del 1705 en els combats del Congost, fins a la Campanya Catalana de 1713-1714. L’any següent, amb 46 anys, fou capturat per les tropes borbòniques quan intentava fugir de la Catalunya que encara resistia lliure de l'ocupació borbònica. Fou executat sense honors militars, aplicant-se-li el càstig reservat als traïdors: fou arrossegat viu pels carrers, fou decapitat i el seu cos fou esquarterat. La seva calavera decapitada fou penjada en una gàbia al Portal de Mar de Barcelona com a escarni a tots aquells que es resistissin a la tirania absolutista borbònica i a l'administració dels seus lacais botiflers. A Joanetes té dedicat un monument a la seva memòria i a Sort, on va anar a viure quan es va casar, també hi podem trobar un magnífic monument a la memòria d’aquest patriota exemplar. És precisament aquest monument el que voldríem reproduir a Sabadell.

En aquest moments històrics en que el poble de Catalunya vol recuperar la llibertat i l’Estat propi, aquestes dues propostes ajudarien a visualitzar la Nació Catalana, enfortir la nostra identitat i propagar l’ideal catalanista. És molt important lluitar per poder disposar dels nostres recursos econòmics i evitar l’espoli ignominiós a que estem sotmesos. També per poder construir les infraestructures necessàries per la reactivació econòmica i la creació d'empreses única manera de crear llocs de treball.

Tot això és molt important. Però no és suficient sinó va acompanyat per un profund sentiment de pertinença a un País. És el que en diem patriotisme i en el cas específic de Catalunya, catalanisme. Congriar l’economia, els sentiments, la identitat, la personalitat, la llengua, la història i la voluntat de ser catalans, enforteixen la nostra personalitat i és essencial per aconseguir la Catalunya rica, lliure i sobirana que volem: una gran Nació amb el seu corresponent Estat.

Demanem a tots els ciutadans, a totes les Entitats de Sabadell i especialment als partits polítics amb sensibilitat catalanista, que ens ajudin a tirar endavant aquest projecte.

Manel Pagès i Panadès
President de l’Associació Sabadell Memorial

Sabadell, 11 de gener de 2012

LES RELACIONS CATALUNYA ESPANYA

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2012-13

El proppassat dijous 13 de desembre, i a la Sala d’Actes de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, es va celebrar la tercera conferència del Cicle “LES RELACIONS CATALUNYA ESPANYA”, que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, amb el títol:

“L’economia catalana sense Espanya”

La conferencia fou desenvolupada pel Sr. Modest Guinjoan, Doctor en Economia per la UAB i autor del llibre “Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència”. El conferenciant fou presentat pel també economista Dr. Joan B. Casas, Degà del Collegi d’Economistes de Catalunya, que feu una extensa i completa biografia de la carrera docent i professional del Sr. Guinjoan.

Tot seguit oferim un breu resum de la documentada i brillant exposició del Sr. Modest Guinjoan, que fou molt aplaudida pels assistents a la conferència que varen omplir a vessar la sala d'actes:

El conferenciant va començar la seva exposició dient que Catalunya en aquests moments es troba en una cruïlla de camins: un pot portar-nos cap a la independència i l’altre cap a la submissió a Espanya. Si escollim el primer camí, hem d’admetre que és un camí sense retorn i n’hem d’assumir les conseqüències. Una d’elles serà sens dubte un possible boicot comercial, i que va ser l’eix central de la seva exposició. Malgrat tot, abans de veure quins serien els seus efectes, va convenir que Catalunya té un potencial econòmic, industrial i social capaç de superar qualsevol entrebanc en aquest camí.

Per bé o per mal, moltes de les noves adscripcions a l’independentisme es deuen a raons econòmiques. Amb tot, encara hi ha qui que, precisament per raons econòmiques, encara dubta sobre la viabilitat econòmica d’un estat català independent. Malgrat les opinions d’acadèmics de prestigi (i ara polítics) com el conseller Mas Colell o del ex-economista del FMI i professor de Harvard, Kenneth Rogoff en favor d’aquesta viabilitat, la reacció dels empresaris és bàsicament de por, amb tres arguments bàsics: poden quedar fora de la Unió Europea, els espanyols trauran els tancs i segurament no vendrem a Espanya.

Tot seguit i fent referències molt concretes al llibre “Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència”, que el Sr. Guinjoan va escriure en col·laboració amb en Xavier Cuadras Morató, professor titular del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, el conferenciant va explicar que els autors en el llibre han fet un exercici de simulació, amb dades econòmiques a la mà, per demostrar que, tot i que es produís un dur boicot per part dels consumidors espanyols als productes catalans, Catalunya hi sortiria guanyant gràcies a la desaparició del dèficit fiscal.

Aprofundint en el en el cas concret dels efectes d’un possible boicot als productes catalans per part d’un mercat espanyol ressentit pel procés d’emancipació català, el conferenciant va desgranar tots els escenaris possibles que afectarien Catalunya, considerant que hi ha moltes circumstàncies que no podem prendre en consideració. És un procés que tindria moltes incerteses, sobretot derivades del tipus de transició que hi hagués, que tindria repercussions econòmiques. Aquests escenaris són pràcticament impossibles d'estimar d'una manera mínimament rigorosa. En canvi, el dèficit fiscal és conegut, i hem mirat la repercussió comercial que pot tenir si hi ha un boicot, que és una amenaça de la independència, i l'hem intentat quantificar. Per exemple si Catalunya no fos acceptada a la UE, les conseqüències per a l'economia catalana podriren ser que això dificultaria les exportacions a la resta d'Europa, sense cap mena de dubte, però no d'una manera enorme. Hi ha molts països tercers que tenen avantatges comercials que fan que siguin competitius a Europa, però evidentment és un escenari indesitjable. El nostre principal mercat, després d'Espanya, és Europa.

A continuació va establir una hipòtesi de un boicot del 40/20, es a dir que els consumidors espanyols fessin un boicot del 40% en vendes al consumidor i 20% a empreses, encara que sembla que això és tirar llarg doncs difícilment s'arribaria a aquest nivell. L'impacte d'un boicot així podria fer caure un 6% el PIB, però que es veuria compensat àmpliament per la reducció d’un 8% del dèficit fiscal. D’altra banda cal considerar que les empreses competeixen en els mercats que poden i en aquells en què tenen capacitat per implantar-se. El mercat espanyol és un mercat tradicionalment molt important, però també és cert que està perdent pes relatiu en la cistella de clients de les empreses catalanes, i això és normal en un procés de globalització i d'integració europea com el que estem vivint.

Per acabar el Sr. Modest Guinjoan va arribar a la conclusió que el boicot no seria tan greu com ens podríem pensar, ja que al seu parer no podria ser molt llarg en el temps i que es centraria en una sèrie de productes, no en tots, i per a moltes persones podria tenir una durada relativament curta. Depèn molt del tipus de transició política que hi hagués: si fos una decisió molt majoritària a Catalunya, que fos acceptada a Espanya amb resignació, amb una negociació política entre els dos governs i la UE, potser tindríem una situació a la txecoslovaca en què hi hauria antipaties durant un cert temps, però no hi hauria un daltabaix en termes comercials. D’altra banda, també va treure valor al típic argument unionista contra les reclamacions per reduir el dèficit fiscal català contraposant-lo a un superàvit comercial en un context de mercats oberts com l’actual. Finalment va donar dades concretes de la creixent obertura de l’economia catalana al mercat no espanyol, fet que afavoreix la disminució de l’esmentat boicot hipotètic espanyol contra Catalunya.

Al final es va fer un animat col·loqui entre els assistents i el dos economistes presents a la sala i als que van acomiadar amb grans aplaudiments.

LES RELACIONS CATALUNYA ESPANYA

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2012-13

El proppassat dijous 8 de novembre, i a la Sala d’Actes de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, es va celebrar la segona conferència del Cicle “LES RELACIONS CATALUNYA ESPANYA”, que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col•laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, sota el títol:

“La societat civil a Catalunya ”

La conferència va anar a càrreg Na Carme Forcadell i Lluís, filòloga. Llicenciada en Filosofia i Ciències de la Informació. Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana i fundadora de la Plataforma per la Llengua.

La conferenciant va confirmar en primer lloc que Catalunya fa més de 300 anys que no té Estat, concretament des de la desfeta del 1714 i per aquest motiu, si volia subsistir com a Nació, la societat civil ha hagut d’assumir aquesta mancança realitzant moltes de les tasques pròpies d’un Estat. La Renaixença, amb la Mancomunitat creada per En Prat de la Riba, n’és un exemple clar. També va destacar que a Catalunya, l’avenç nacional sempre ha anat acompanyat de l’avenç social.

Al llarg de tot aquest temps, només les successives guerres i les dictadures imposades per l’Estat espanyol, han pogut aturar les reivindicacions nacionals catalanes. Però els catalans mai hem claudicat, ni oblidat la Pàtria perduda i hem resistit l’ofec a que hem estat sotmesos.

Un cop superada la dictadura franquista, amb una democràcia incipient durant la transició i al llarg dels darrers trenta anys, l’estat espanyol ha volgut continuar la destrucció de la identitat nacional catalana amb uns mètodes menys ofensius, però igualment nocius per el nostre país. La sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut aprovat pel Parlament i referendat pels catalans ha trencat definitivament qualsevol entesa amb Espanya, que no sigui una separació civilitzada. El darrer cop de porta que el Govern de Mariano Rajoy ha donat a la proposta del Parlament català en forma del Pacte Fiscal ha estat la gota que ha fet vessar el got.

Les iniquitats contra Catalunya, els atacs contra la nostra llengua i l’espoli econòmic a que estem sotmesos, ha indignat i revoltat als catalans. Aquesta situació ha fet néixer un moviment independentista, que ha trasbalsat tot Catalunya. Va exposar tot seguit la Sra. Forcadell, com es van gestar les consultes populars per la independència, que van assolir un èxit impressionant de participació, i que paral•lelament la creació i desenvolupament de l’Assemblea Nacional Catalana, van sembrar la llavor per l’espectacular augment del sentiment independentista al nostre país. També hi van contribuir la manifestació pel dret a decidir de l’any 2010 i finalment l’esclat popular a favor d’un Estat Propi del darrer onze de setembre, que es va fer a Barcelona, sota els auspicis i l’organització de la societat civil, personalitzada per l’Associació de Municipis per la Independència i l’Assemblea Nacional Catalana que van convocar la manifestació i que va aconseguir treure al carrer a 2 milions de persones que van reclamar la independència per Catalunya i que el nostre país esdevingui un nou Estat dins la Unió Europea.

Finalment la conferenciant va assegurar que en les properes eleccions del dia 25 novembre, es decidideix el futur del nostre País. És l’esdeveniment més important per Catalunya en el darrers 300 anys i ha de ser sens dubte el preludi d’un referèndum que pot canviar la història de Catalunya i que si tenim seny, podrem recuperar l’Estat Català i amb ell la plenitud Nacional.

Programa del Cicle d'INFORMACIÓ i DEBAT 2012-2013

Passat, present i futur de Sabadell

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2011-2012

El dijous 19 d'abril, i a la Sala d’Actes del Casal Pere Quart de Sabadell, es va celebrar la sisena conferència del cicle “PASSAT, PRESENT I FUTUR DE SABADELL, en la formació de Catalunya” que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell amb el títol:¡

“Expectatives, reptes i objectius de Sabadell”

La conferència va anar a càrreg d'en Manel Pagès i Panadès, Enginyer, President de l’Associació Sabadell Memorial, membre de la Unió Catalanista de Sabadell, vocal de la Junta de la Societat Catalana de Tecnologia de l’IEC, ex-regidor de l’Ajuntament de Sabadell i autor dels llibres “Full de Ruta cap a la Independència, Catalunya entre la ignorància i el coneixement” i “Sobre la Memòria, evolució, cultura i mnemotècnia”.

A continuació publiquem un breu resum de la seva documentada i brillant exposició, que fou molt aplaudida pels assistents a la conferència:

La importància comercial de Sabadell, va permetre realitzar la Revolució Industrial i ser-ne capdavantera en el nostre País i a Europa. Però en aquests últims anys, s’està convertint en ciutat dormitori i està perdent rellevància respecte a altres ciutats de Catalunya. Podem atribuir aquesta davallada, a diverses causes. La pèrdua de pes específic de la Societat Civil, acompanyat d’un increment del poder polític municipal.

Les facilitats atorgades al sector immobiliari en detriment de la Indústria, dit d’una altra manera, afavorir l’especulació i entorpir l’economia productiva. S’han rebutjat equipaments industrial importants, a canvi de projectes populistes. S’ha boicotejat l’execució d’infraestructures imprescindibles pel creixement econòmic. Hem permès sense dir res, la desaparició de la Caixa d’Estalvis de Sabadell.

Però la causa principal i decisiva en l’empobriment econòmic i cultural ha estat l’espoli econòmic que l’Estat Espanyol perpetra a Catalunya i que puja 20 mil milions a l’any. Si volem recuperar la importància de Sabadell, hem de potenciar la Societat Civil.

Reconèixer els errors comesos i evitar que la gent mediocre i cobdiciosa ocupi càrrecs executius. I com objectiu bàsic i determinant, aconseguir la independència econòmica de Catalunya i instaurar l’Estat Català, per la defensa dels interessos dels ciutadans de Catalunya.

Passat, present i futur de Sabadell

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2011-2012

El dijous 2 de febrer proppassat es va celebrar a la Sala d’Actes de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, la quarta conferència del cicle “PASSAT, PRESENT I FUTUR DE SABADELL, en la formació de Catalunya” que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, sota el títol:

"Els Museus de Sabadell "

(Museus d'Història i d'Art, Institut de Paleontologia, altres aspectes del patrimoni i de les institucions culturals de la ciutat)

La conferencia fou desenvolupada per en Miquel Crusafont i Sabater, ex director del Museu d’Història de Sabadell. Doctor en Història i en Enginyeria. President de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics de l’Institut d’Estudis Catalans.

L’acte s’havia de celebrar al Casal Pere Quart, però l’Ajuntament va decidir tancar tots els locals Municipals, per por d’una gran nevada. Cap servei meteorològic, ni d’emergències de la Generalitat ho havia previst. Tampoc la ràdio o la TV van donar cap avís d’emergència per la zona de Sabadell. Tot allò que no depenia de l’Ajuntament va funcionar amb absoluta normalitat i sense cap incidència.

Dit això, tot seguit podeu llegir un resum de la seva documentada i brillant exposició, palesada pels llargs aplaudiments dels assistents:

Sabadell ha disposat d’un llegat artístic, industrial i cultural de primer ordre, que supera amb escreix a la majoria de les ciutats europees semblants. També disposa d’un magnífic potencial humà, que ha bastit una societat civil, amb una gran força creativa. En ells llargs i foscos anys de la postguerra, fou capaç de superar la guerra civil, la invasió franquista i la dictadura falangista. Amb l’adveniment de la democràcia, es va propiciar un enfortiment del poder polític en el si de la societat sabadellenca. Aquesta situació, per si mateixa, no seria pas negativa, si la ideologia imperant durant tots aquest anys no hagués estat intervencionista ni sectària, fet que desgraciadament es va produir. Si a això hi afegim a més la mediocritat dels dirigents polítics i de la gent que els envolta, entendrem perquè a Sabadell s’han perdut tantes oportunitats i s’ha malbaratat el patrimoni intel·lectual, històric i humà. El panorama museístic de Sabadell, n’és el trist paradigma.

Sabadell s’ha salvat del naufragi intel·lectual, principalment gràcies a les Entitats i al seu teixit associatiu, que amb moltes dificultats i entrebancs, han emprès pel seu compte ─lliures de la tutela política─, una sèrie d’iniciatives que han reeixit i que ens porten l’esperança de que podrem superar aquesta situació d’apatia i desori per part dels polítics de torn. Una mostra en poden ser: l’Institut de Paleontologia, el Museu del Gas, el Teatre del Sol i el de Sant Vicenç, l’Orquestra Simfònica i els Amics de l’Òpera, son el millors exemples d’aquestes activitats, fetes per un grapat de persones que, esmerçant esforços i detraient hores del seu temps lliure, han portat a terme un treball ingent per fer que aquestes i d’altres iniciatives, no deixin la ciutat orfe del seu patrimoni cultural.

Sabadell necessita recuperar el passat, per poder construir un referent de cara l’exterior i de cara el futur. Aquesta és la única forma que tenim per reafirmar la nostra personalitat i evitar ser un suburbi de Barcelona.

Passat, present i futur de Sabadell

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2011-2012

El dijous 1 de desembre es va celebrar al Casal Pere Quart de Sabadell la tercera conferència del cicle “PASSAT, PRESENT I FUTUR DE SABADELL, en la formació de Catalunya” que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, sota el títol:

"L’urbanisme a Sabadell. Parcs i jardins públics "

La conferencia fou desenvolupada per Na Teresa Mira i Lozano, arquitecte urbanista i redactora dels plans generals urbanístics de St. Llorenç Savall i de Sta. Perpètua de Mogoda. Avui dia treballa a l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda en temes d’Urbanisme, medi ambient i habitatge. Ha estat també als ajuntaments de Sabadell i el Prat i al Consell Comarcal del Vallès occidental Membre de la Fundació Bosch i Cardellach.Va presentar l’acte, Na Mònica Zamora i Basachs, responsable d’Urbanisme de l’ASM.

La conferenciant va començar la seva exposició tot dient que Sabadell, al igual que totes les ciutats del seu tipus, no poden deslligar-se del País –Catalunya- on estan ubicades. Vivim dins l’àrea mediterrània, influenciats per la seva geografia i clima. Estem condicionats per les nostres arrels històriques. L’estudi i el coneixement dels nostres orígens urbans, ens marca la nostra personalitat i ens desperta el sentiment de pertinença que és el primer pas cap a la independència. El coneixement del passat, saber llegir a la ciutat la seva empremta, no només és imprescindible per poder realitzar una planificació assenyada, també és clau per governar-la.

Tot seguit i acompanyant la seva dissertació amb projeccions dels plànols i mapes adients, la senyora Mira va dir que el desenvolupament racional de la trama urbana, exigeix una planificació, que ha de respondre a uns objectius determinats. Els Plans d’Ordenació Urbanística, depenen de l’Administració. La Llei del Sòl és Estatal i Catalunya no hi té competències i en canvi condiciona l’accés a l’habitatge, les possibilitats de tenir places i parcs, etc. Els Ajuntaments poden urbanitzar i marcar uns criteris de creixement sostenibles, de medi ambient, de prevenció de riscs, salvaguarda dels bens patrimonials, artístics, culturals, naturals, els elements arquitectònics distintius del passat i els aspectes econòmics.

Finalment la conferenciant va concloure la seva exposició afirmant que l’Ajuntament ha d’admetre les opinions dels ciutadans, que poden exercir el seu dret d’acció pública sobre l’urbanisme, i han d’exigir que se'ls escolti i que tinguin en compte les seves opinions i necessitats. La remodelació de la ex Plaça Major afectada en els darrers anys per tota mena d'obres i modificacions que han culminat actualment per les obres del ferrocarril, ha de contemplar les exigències dels afectats més propers, els que més pateixen les conseqüències d'aquestes obres. Si no aprofitem l'oportunitat que ara se'ns presenta potser no en tindrem cap més altra per poder projectar una Plaça Major que esdevingui la "nostra Plaça", com era abans. Els ciutadans tenim el dret de conèixer el pla que l'Ajuntament ha elaborat per a la urbanització del passeig i que guarden en el més absolut secret. Només el seu coneixement públic, pot evitar que es facin més barrabassades urbanístiques en una ciutat que n’ha hagut de patir en excés.

Un cop acabada la conferencia, que fou acollida amb molts aplaudiments per part de les persones que omplien la Sala d'Actes del Casal Pere Quart, es feu un interessant col·loqui amb els assistents on la senyora Teresa Mira pogué ampliar alguns dels temes que no havien quedat prou extensament exposats.

Passat, present i futur de Sabadell

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2011-2012

El proppassat dijous 10 de novembre es va celebrar al Casal Pere Quart de Sabadell la segona conferència del cicle “PASSAT, PRESENT I FUTUR DE SABADELL, en la formació de Catalunya” que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la inestimable col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, sota el títol:

        “Sabadell en el context de la industrialització catalana”

La conferencia fou desenvolupada pel doctor Esteve Deu i Baigual, Dr. En Història, Professor Emèrit del departament d’Economia i Història de la UAB, Especialista en Història Industrial i de l’Empresa. Ex director de l’ Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell i autor de diversos llibres de la seva especialitat i de nombrosos articles periodístics.

El doctor esteve Deu va iniciar la seva exposició constatant que la base econòmica de Catalunya al inici de la revolució industrial era l’agricultura. Una agricultura especialitzada i diferenciada de l’existent a la resta de l’Estat que estava basada en una economia agrària cerealista. En canvia a Catalunya, estava principalment formada per els cultius de l’oli, el vi i els fruits secs. Aquest fet diferencial, va propiciar la creació d’una xarxa comercial catalana dirigida cap a Espanya i a Europa. L’excedent de capital obtingut en aquests negocis, va permetre posteriorment la creació d’una indústria tèxtil del cotó, del lli i dels estampats. El 70% d’aquesta producció s’exportava principalment als mercats americans.

A mitjan segle dinou, les filadores mecàniques van reemplaçar les filadores manuals. Per dotar a aquests enginys de la força motriu necessària, s’aprofita l’energia hidràulica i posteriorment els vapors que varen permeten la mecanització dels processos productius. Les fàbriques cotoneres, s’ubiquen bàsicament als voltants de Barcelona, i més tard, cercant ma d’obra més barata, es traslladen al costat dels rius, formant-se les conegudes colònies tèxtils. Al Vallès neix la indústria llanera i de l’estam que representa el 100% de la producció peninsular, essent Sabadell una de les ciutats punteres en la fabricació de teixits d’alta qualitat, que li valgué el sobrenom de “la Manchester catalana”.

El conferenciant va exposar tot seguit que, en les fàbriques tèxtils les primeres màquines emprades eren d’importació, i a causa de la dificultat de trobar peces de recanvi, la seva reparació i manteniment va induir la creació de tallers mecànics especialitzats i tota una sèrie d’indústries auxiliars com fusteries, arts gràfiques, químiques, etc. El tallers mecànics comencen copiant i acaben produint els seus propis models i, fins i tot, inventant. En Ferran Casablancas, amb la filatura dels grans estiratges, i els germans Picanyol, amb els telers automàtics, en poden ser un magnífic exemple.

El doctor Deu va finalitzar la seva intervenció afirmant que la guerra, l’autarquia franquista, la miopia empresarial, el sectarisme polític i la globalització han destruït tot aquest esplèndid patrimoni i, el que és pitjor, no hi ha hagut ni renovació ni recanvi en l’entramat industrial de la nostra ciutat i en conseqüència Sabadell ha esdevingut finalment una ciutat dormitori, que ha menystingut els seus orígens i oblidat el seu passat. En l’ordre polític també pot confirmar que la seva societat ha restat fins ara adormida, conformista, i dirigida sense ordre ni concert per una classe política i empresarial que es pot reconèixer per la seva incompetència.

Al finalitzar la seva interessant i brillant exposició, els aplaudiments del públic van complimentar la seva qualitat, obrint-se tot seguit un interessant debat amb els nombrosos assistents a l'acte.