18 de febrer 2010

Museu Tèxtil i demagògia

L’Associació Sabadell Memorial ha defensat des de la seva creació, el Patrimoni Cultural de Sabadell i d’una forma especial el seu llegat històric. Per aquest motiu vam impulsar la constitució d’una Comissió formada per diverses Entitats Ciutadanes per la creació d’un MUSEU TÈXTIL DE LA LLANA. També vam donar suport al grup de teòrics tèxtils, que han dedicat desinteressadament temps i esforços per recuperar els mostraris tèxtils que Sabadell va generar i que sense l’esforç d’aquests abnegats treballadors jubilats, s’haguessin perdut irremissiblement. Afirmem que és una fita molt important que esmena una greu mancança cultural i històrica de Sabadell, l’acord del Ple de l’Ajuntament del 2 de febrer passat, pres per unanimitat, de convertir el Vapor Pissit en la seu del futur Museu Tèxtil i rehabilitar la maquinària existent, aprofitant els fons d’ajut Europeus.

Si algú hi està en contra, que ho digui clarament. El que no és admissible, és voler desacreditar amb mitges veritats i demagògia barata, un projecte que gaudeix del suport majoritari, tan polític com social, de la Ciutat de Sabadell. Dir que en comptes del Museu hauríem de preocupar-nos de l’atur, és pura demagògia. Les preocupacions o el treball dels ciutadans no poden eliminar l’atur. Els qui s’haurien de preocupar de la greu crisi econòmica, generadora de l’atur, son el Govern de la Generalitat i sobretot el Govern Espanyol que són els que tenen el poder i les competències per fer-ho. És alarmant la incapacitat que demostren per poder eradicar aquest terrible flagell.

El nom de Sabadell, apareix per primera vegada el 1.050. Al 1400 es basteixen els primers molins drapers al Ripoll i al 1559 es funda el Gremi de Paraires. Al 1800 amb l’aigua del Ripoll i al 1900, amb la construcció dels vapors, Sabadell deixa de ser pagesa i artesana i entra en l’Era Industrial. Sabadell neix i s’engrandeix amb la indústria tèxtil i es converteix en una Ciutat moderna i en un centre Industrial capdavanter. Esdevé el primer centre llaner d’Espanya i es un referent internacional, anomenada la Manchester catalana. Aquests és el nostre patrimoni més preuat. El que tenim de recordar i conservar.

L’Arxiu Històric no té res a veure amb un Museu. Voler canviar-lo de lloc en plena crisi, és llençar diners en va. El Museu de Paleontologia, té entitat pròpia internacionalment reconeguda. Els altres Museus, devaluats amb plafons didàctics i amb una pretesa modernitat que fa riure, són d’interès local i ja estan bé allà on són. En canvi disposar d’un Museu Llaner especialitzat, seria d’interès per a tots els estudiosos d’arreu del món i un reclam turístic de primer ordre. Potser això si que ajudaria a pal•liar l’atur. Pontificar que les instal·lacions, màquines i mostraris, no tenen cap importància o que son casolans o que no aporta cap valor afegit, amb arguments falsos i tendenciosos, més que una irresponsabilitat, és una estupidesa. Cal dir que la majoria dels Museus Industrials i Tecnològics de Catalunya i sobretot d’Europa, no son cartells i textos trets d’Internet, sinó instruments i fàbriques que funcionen. Només cal viatjar i anar a visitar-los. En quan al Vapor Pissit, té la suficient capacitat per poder bastir una part important del futur Museu Tèxtil llaner. Amés és l’edifici de configuració industrial més important i antic que es conserva a Sabadell. Construït l’any 1842 és el més significatiu. Mereixedor d’exposar-hi amb dignitat, la història tèxtil específica de Sabadell en les seves vessants tècniques, socials i econòmiques.

El Museu Tèxtil a cal Pissit no hipoteca res. La selfactina tampoc. Encara menys un hipotètic i desconegut Projecte Museístic, que no sabem on s’ubicarà. Però presentat amb arguments tan estrafolaris com que “tindrà cara i ulls” , que no serà narcisista ni provincià i d’altres llocs comuns que no paga la pena reproduir. El que no es pot acceptar, és contraposar una entelèquia, a un Museu Tèxtil avalat per la majoria dels sabadellencs. El que si ha hipotecat el futur Museu Tèxtil, ha estat la incúria municipal que ha permès que gran quantitat de maquinària, molta d’ella única, hagi desaparegut i d’altre s’hagi deteriorat. En comptes de promoure aquest Museu, els diferents Ajuntaments o no han fet res tot i el mandat dels Plens o han generat impediments o simplement l’han boicotejat. Només ens queda un dubte. ¿L’article que va sortir en el Diari de Sabadell, denigrant el Museu Tèxtil nonat, estava inspirat per alguna Autoritat Municipal que vol continuar amb el mateix joc d’aprovar públicament un projecte, per després impedir-ho a la pràctica o era una opinió individual, fruit de l’animadversió contra la industria tèxtil, tan de moda aquests últims anys?

Manel Pagès i Panadès
President de l’Associació Sabadell Memorial.


Article publicat al Diari de Sabadell del divendres dia 26 de febrer de 2010


06 de febrer 2010

Un anunci enganyós



El passat 27 de gener van aparèixer als principals diaris de Catalunya anuncis de la Generalitat a pàgina sencera i pagats per tots els contribuents, en els que es pretenia informar sobre la reforma de l’impost de successions aprovada recentment pel Parlament de Catalunya. No obstant, cap de les xifres publicades és correcta i totes són més baixes que les calculades correctament. Sorprèn el grau de desconeixement per part de l’Agència Tributària per a calcular aquest impost tal com s’aprovà i també tal com era fins el 31 de desembre passat. Aquesta falta de rigor es veu agreujada per la utilització a l’anunci de l’adverbi en present "Ara", quan les xifres així assenyalades només s’assolirien passats els 18 mesos que falten fins al pròxim 1 de juliol de 2011. Quant, mentrestant, molta gent perd els seus familiars.

Per a més informació i veure les xifres correctes, podeu veure-les tot seguit i també recomanem que visiteu la pàgina

www.NOsuccessions.org

Per veure més be l'anunci enganyós
feu doble CLIC a sobre de la imatge

Editorial publicat al Butlletí de l’Associació per a la reforma de l’impost de Successions el 5 de febrer de 2000.

05 de febrer 2010

El vapor Pissit i el Museu Tèxtil de Sabadell


L’ASSOCIACIÓ SABADELL MEMORIAL, ha defensat des de la seva creació, el Patrimoni Cultural de Sabadell i d’una forma especial el seu llegat històric. Sabadell neix i s’engrandeix amb la indústria tèxtil. Era coneguda al món com la Manchester catalana i com el primer centre tèxtil llaner d’Espanya.

L’Ajuntament vol ubicar al Vapor Pissit uns equipaments culturals, sense tenir previst com a seu del futur MUSEU TÈXTIL DE SABADELL, , cosa que comportaria la destrucció de les instal•lacions industrials existents. És desolador que encara no tinguem el Museu. Però seria una vergonya per tots els Sabadellencs i una ignomínia per l’Ajuntament que es deixés perdre l’oportunitat de conservar aquest equipament tan emblemàtic i un referent històric de primer ordre, insubstituïble per poder bastir el futur Museu.

Demanem a tots els sabadellencs que es mobilitzin i lluitin per evitar aquest nou espoli, a mans dels que n’haurien de ser els seus garants. Per aquest motiu reproduïm la carta que es va publicar a la premsa de Sabadell, escrita per un membre de la Comissió de Teòrics Tèxtils.

L’ÚLTIM BASTIÓ

L’ajuntament actual està planejant ubicar al Vapor Pissit el Teatre del Sol i altres serveis culturals així com un espai més ample per la Joventut de La Faràndula. Estem d’acord en proporcionar espais a les activitats culturals i lúdiques, però ens sentim espoliats al fer-ho en un vapor que estava destinat a acollir la part central i més important del Museu de la Indústria Tèxtil Llanera de Sabadell, adquirit per l’ajuntament amb càrrec a l’erari públic, en el qual tots hem participat. El seu ús ha de ser públic i no d’entitats privades.

En aquest edifici (carrer del Sol cantonada Alemanya) encara hi existeix la filatura de carda (assortiment Serracant) més emblemàtica de la nostra ciutat. Què se’n farà? Ningú és capaç, avui, de desmuntar-la i tornar-la a muntar. No tenim operaris experts. Si el Vapor Pissit no es repensa pel tèxtil, la filatura s’hauria de destruir i llençar.

Dels quatre locals destinats per l’anterior consistori el mes de febrer del 1998 a ocupar-los amb les diferents fases de la nostra indústria tèxtil (aprovats amb l’estudi pressupostari corresponent i diners disponibles, segons Jordi Calvet fa constar en el Diari de Sabadell del 29 de setembre del 1999) aquest és l’últim bastió que desapareixerà del programa aprovat i que havia de ser el principal centre del complex tèxtil estudiat per historiadors com J.M. Benaul i Jordi Calvet. Els altres tres locals, com el despatx Lluch ara és d’ Atenció Ciutadana, el Molí de sant Oleguer ara és centre de joventut i el Vapor Buxeda Vell és un museu de l’evolució energètica.

La Comissió de Teòrics (jubilats) que estem encara –ja farà sis anys – catalogant altruísticament de bona fe i amb il·lusió els mostraris, les fitxes de fabricació, arxius de mostres d’orientació, passatges i dibuixos, llibres d’entrades al despatx, llibres tècnics, arxius de tintoreria i de filatura, retrats teixits i altres elements del Museu d’Història, hem començat a ordenar i seleccionar la maquinària existent en els dipòsits municipals. Comptàvem en l’assortiment singular de cal Pissit com una joia més de la nostre història ciutadana i que no hauria calgut desmuntar, deixant-lo en el mateix lloc que sempre ha ocupat. El Vapor Pissit és l’edifici de configuració industrial més important i antic que es conserva a Sabadell. Construït l’any 1842 és el més significatiu i únic, mereixedor d’exposar-hi, amb modernitat, la nostra història tèxtil pròpia de Sabadell en les seves vessants tècniques, socials i econòmiques. Hi serem a temps?


Hem parlat amb el Sr. Lluís Monge, responsable de la Regidoria de Cultura, amb el qual varem decidir tenir una reunió de reflexió. No obstant, la nostra comissió, després de debatre el tema, ha arribat a la conclusió que hem de recuperar el Vapor Pissit pel tèxtil i es pregunta perquè no es pot retirar la decisió que té “in mente” l’ajuntament d’ubicar entitats privades lucratives en un edifici públic pagat entre tots. Perquè no es poden respectar els primer acords? Què es pensa fer amb la selfactina, a la vista de la impossibilitat de poder-la traslladar. Quina explicació donem als 4.000 ciutadans, signants de la Plataforma a favor del Museu Tèxtil, en referència al Vapor Pissit i el seu ús establert fa ja fa12 anys?

Ens agradaria una resposta escrita i compromesa del Sr. Monge al Diari de Sabadell per tal d’aclarir les incògnites que a tots se’ns desperten.

Josep Cusidó

Membre de la Comissió de Teòric Tèxtils

Carta publicada al Diari de Sabadell el dimarts 22 de desembre de 2009