03 de desembre 2011

Passat, present i futur de Sabadell

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2011-2012

El dijous 1 de desembre es va celebrar al Casal Pere Quart de Sabadell la tercera conferència del cicle “PASSAT, PRESENT I FUTUR DE SABADELL, en la formació de Catalunya” que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, sota el títol:

"L’urbanisme a Sabadell. Parcs i jardins públics "


La conferencia fou desenvolupada per Na Teresa Mira i Lozano, arquitecte urbanista i redactora dels plans generals urbanístics de St. Llorenç Savall i de Sta. Perpètua de Mogoda. Avui dia treballa a l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda en temes d’Urbanisme, medi ambient i habitatge. Ha estat també als ajuntaments de Sabadell i el Prat i al Consell Comarcal del Vallès occidental Membre de la Fundació Bosch i Cardellach.Va presentar l’acte, Na Mònica Zamora i Basachs, responsable d’Urbanisme de l’ASM.

La conferenciant va començar la seva exposició tot dient que Sabadell, al igual que totes les ciutats del seu tipus, no poden deslligar-se del País –Catalunya- on estan ubicades. Vivim dins l’àrea mediterrània, influenciats per la seva geografia i clima. Estem condicionats per les nostres arrels històriques. L’estudi i el coneixement dels nostres orígens urbans, ens marca la nostra personalitat i ens desperta el sentiment de pertinença que és el primer pas cap a la independència. El coneixement del passat, saber llegir a la ciutat la seva empremta, no només és imprescindible per poder realitzar una planificació assenyada, també és clau per governar-la.

Tot seguit i acompanyant la seva dissertació amb projeccions dels plànols i mapes adients, la senyora Mira va dir que el desenvolupament racional de la trama urbana, exigeix una planificació, que ha de respondre a uns objectius determinats. Els Plans d’Ordenació Urbanística, depenen de l’Administració. La Llei del Sòl és Estatal i Catalunya no hi té competències i en canvi condiciona l’accés a l’habitatge, les possibilitats de tenir places i parcs, etc. Els Ajuntaments poden urbanitzar i marcar uns criteris de creixement sostenibles, de medi ambient, de prevenció de riscs, salvaguarda dels bens patrimonials, artístics, culturals, naturals, els elements arquitectònics distintius del passat i els aspectes econòmics.

Finalment la conferenciant va concloure la seva exposició afirmant que l’Ajuntament ha d’admetre les opinions dels ciutadans, que poden exercir el seu dret d’acció pública sobre l’urbanisme, i han d’exigir que se'ls escolti i que tinguin en compte les seves opinions i necessitats. La remodelació de la ex Plaça Major afectada en els darrers anys per tota mena d'obres i modificacions que han culminat actualment per les obres del ferrocarril, ha de contemplar les exigències dels afectats més propers, els que més pateixen les conseqüències d'aquestes obres. Si no aprofitem l'oportunitat que ara se'ns presenta potser no en tindrem cap més altra per poder projectar una Plaça Major que esdevingui la "nostra Plaça", com era abans. Els ciutadans tenim el dret de conèixer el pla que l'Ajuntament ha elaborat per a la urbanització del passeig i que guarden en el més absolut secret. Només el seu coneixement públic, pot evitar que es facin més barrabassades urbanístiques en una ciutat que n’ha hagut de patir en excés.

Un cop acabada la conferencia, que fou acollida amb molts aplaudiments per part de les persones que omplien la Sala d'Actes del Casal Pere Quart, es feu un interessant col·loqui amb els assistents on la senyora Teresa Mira pogué ampliar alguns dels temes que no havien quedat prou extensament exposats.

16 de novembre 2011

Passat, present i futur de Sabadell

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2011-2012

El proppassat dijous 10 de novembre es va celebrar al Casal Pere Quart de Sabadell la segona conferència del cicle “PASSAT, PRESENT I FUTUR DE SABADELL, en la formació de Catalunya” que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la inestimable col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, sota el títol:

        “Sabadell en el context de la industrialització catalana”

La conferencia fou desenvolupada pel doctor Esteve Deu i Baigual, Dr. En Història, Professor Emèrit del departament d’Economia i Història de la UAB, Especialista en Història Industrial i de l’Empresa. Ex director de l’ Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell i autor de diversos llibres de la seva especialitat i de nombrosos articles periodístics.

El doctor esteve Deu va iniciar la seva exposició constatant que la base econòmica de Catalunya al inici de la revolució industrial era l’agricultura. Una agricultura especialitzada i diferenciada de l’existent a la resta de l’Estat que estava basada en una economia agrària cerealista. En canvia a Catalunya, estava principalment formada per els cultius de l’oli, el vi i els fruits secs. Aquest fet diferencial, va propiciar la creació d’una xarxa comercial catalana dirigida cap a Espanya i a Europa. L’excedent de capital obtingut en aquests negocis, va permetre posteriorment la creació d’una indústria tèxtil del cotó, del lli i dels estampats. El 70% d’aquesta producció s’exportava principalment als mercats americans.

A mitjan segle dinou, les filadores mecàniques van reemplaçar les filadores manuals. Per dotar a aquests enginys de la força motriu necessària, s’aprofita l’energia hidràulica i posteriorment els vapors que varen permeten la mecanització dels processos productius. Les fàbriques cotoneres, s’ubiquen bàsicament als voltants de Barcelona, i més tard, cercant ma d’obra més barata, es traslladen al costat dels rius, formant-se les conegudes colònies tèxtils. Al Vallès neix la indústria llanera i de l’estam que representa el 100% de la producció peninsular, essent Sabadell una de les ciutats punteres en la fabricació de teixits d’alta qualitat, que li valgué el sobrenom de “la Manchester catalana”.

El conferenciant va exposar tot seguit que, en les fàbriques tèxtils les primeres màquines emprades eren d’importació, i a causa de la dificultat de trobar peces de recanvi, la seva reparació i manteniment va induir la creació de tallers mecànics especialitzats i tota una sèrie d’indústries auxiliars com fusteries, arts gràfiques, químiques, etc. El tallers mecànics comencen copiant i acaben produint els seus propis models i, fins i tot, inventant. En Ferran Casablancas, amb la filatura dels grans estiratges, i els germans Picanyol, amb els telers automàtics, en poden ser un magnífic exemple.

El doctor Deu va finalitzar la seva intervenció afirmant que la guerra, l’autarquia franquista, la miopia empresarial, el sectarisme polític i la globalització han destruït tot aquest esplèndid patrimoni i, el que és pitjor, no hi ha hagut ni renovació ni recanvi en l’entramat industrial de la nostra ciutat i en conseqüència Sabadell ha esdevingut finalment una ciutat dormitori, que ha menystingut els seus orígens i oblidat el seu passat. En l’ordre polític també pot confirmar que la seva societat ha restat fins ara adormida, conformista, i dirigida sense ordre ni concert per una classe política i empresarial que es pot reconèixer per la seva incompetència.

Al finalitzar la seva interessant i brillant exposició, els aplaudiments del públic van complimentar la seva qualitat, obrint-se tot seguit un interessant debat amb els nombrosos assistents a l'acte.

15 d’octubre 2011

Passat, present i futur de Sabadell

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2011-12

El dijous 6 d'octubre de 2011 es va celebrar al Casal Pere Quart de Sabadell, la primera de les set sessions programades del Cicle d’Informació i Debat “PASSAT, PRESENT I FUTUR DE SABADELL en la formació de Catalunya” que, com l'any passat, enguany ha organitzat l’Associació Sabadell Memorial amb la inestimable col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, sota el títol:

“Sabadell una vila de mercat en la Catalunya medieval”

La primera conferencia va anar a càrrec del senyor Albert Roig i Deulofeu, llicenciat en Filosofia i Lletres, historiador medievalista català i arqueòleg. El senyor Roig ha fet diversos estudis d’actuació integral sobre el patrimoni històrico- cultural. Actualment és codirector de l’empresa d’estudis i patrimoni ARRAGO,SL. També és autor de “La vila medieval de Sabadell(segles XI i XVI)" dels Quaderns d’Arqueologia.


El conferenciant va començar la seva dissertació fent un resum del desenvolupament de Sabadell a l’època medieval, dient que la Vila de Sabadell tenia una importància cabdal, molt més del que els sabadellencs ens pensem. Era una vila fortificada amb nombroses torres de defensa, uns valls enormes i portals d’entrada per les diferents vies de comunicació. Els Reis de Catalunya, van atorgar el privilegi de mercat i el de proveïment d’aigües rodades. També recomanaven als pobles del voltant, que en cas de perill busquessin refugi a la nostra Vila, ja que estava molt ben defensada. Gaudia d’una potent indústria artesanal i era un centre comercial, que la seguretat, les bones comunicacions i el mercat afavorien.

Tot seguit va palesar que la ciutat de Sabadell està ubicada en un lloc privilegiat com és la Depressió Prelitorial. Els romans ja van aprofitar aquesta circumstància natural fent passar en aquest indret, en el segle I aC., la Via Augusta, pel mig del pla, on uns segles després si va assentar la vila de Sabadell aprofitant parts de l’antiga via pel traçat dels carrers de la Salut, Sant Quirze i Sant Cugat.

El conferenciant va asseverar també amb rotunditat que Sabadell, per vergonya nostra, és la única ciutat de Catalunya, d’Espanya o d’Europa, que ha destruït tot el patrimoni medieval i fins hi tot la seva Plaça Major. No n’ha quedat res. D’aquesta ignomínia, en son especialment responsables els Ajuntaments d’aquests últims 75 anys que, en funció d’una modernitat dubtosa, una especulació desenfrenada i d’uns criteris ideològics caducats, han menyspreat sistemàticament tot el que fa referència al nostre passat gloriós, origen de la nostra ciutat. Només la iniciativa privada ha pogut preservar uns pocs elements del nostre passat i el seu record. Finalment el senyor Roig va afermar que només coneixent el nostre passat, els nostre orígens, podrem estimar la nostra ciutat.

Acabada la seva interessant i brillant exposició, que els aplaudiments del públic van apreciar, es va obrir un interessant debat amb els nombrosos assistents a l'acte.

25 de setembre 2011

INFORMACIÓ I DEBAT 2011-2012

Benvolguts amics:

Sabadell en aquests últims anys, ha sofert una degradació en tots els àmbits, tan en paràmetres relatius com absoluts. Ha deixat de ser una ciutat industrial per convertir-se en una ciutat dormitori. Del reconeixement internacional hem passat al desconeixement de Sabadell dels propis sabadellencs. D’un alt nivell cultural hem avançat envers la vulgaritat subvencionada. El passat de Sabadell ha quedat colgat pel desconeixement de la joventut i la indiferència general. Els únics que han millorat substancialment, en aquests temps, han estat els governants municipals.

Davant d’aquest panorama desolador, l’ASM ha programat un nou cicle de conferències que intenta conscienciar als sabadellencs sobre la necessitat de canviar aquesta dinàmica nefasta, que ens aboca a la mediocritat dels col·lectius que obliden les seves arrels, malmeten la capacitat creadora i acaben perdent la seva identitat.

Manel Pagès i Panadès
President
__________________________________________________________________

L’ASM, us convida al inici del cicle
INFORMACIÓ I DEBAT 2011-2012

PASSAT, PRESENT I FUTUR DE SABADELL
en la formació de Catalunya

El dijous 6 d’octubre d’enguany, a 2/4 de 8 del vespre al Casal Pere Quart de Sabadell, amb la conferència

Sabadell una vila de mercat en la Catalunya medieval

L’establiment del mercadal. L’urbanisme singular d’una vila murada. Prosperitat del món urbà: comerç i artesanat. Aportació de Sabadell en la formació de l’’Estat Català i la Nació Catalana. La invasió i el Decret de Nova Planta. Els signes d’identitat, la Bandera de Sabadell. La Llengua.

La conferencia anirà a càrrec de

N’Albert Roig i Deulofeu

Llicenciat en Filosofia i Lletres, historiador medievalista català i arqueòleg. Estudis d’actuació integral sobre el patrimoni històrico- cultural. Codirector de l’empresa d’estudis i patrimoni ARRAGO, SL. Autor de “La vila medieval de Sabadell(segles XI i XVI) “ Quaderns d’Arqueologia.

Finalitzat l’acte, anirem a sopar al Restaurant del Mercat, on comentarem la conferència.

Els interessats haurien de comunicar-ho al 93 716 1440 o enviar un E-Mail a l’ASM

27 de juny 2011

Els indignats i el nazisme

L'Associació Sabadell Memorial, veu amb preocupació, com un grup de gent que s’autodenominen “indignats”, han adoptat unes actituds provocadores, antidemocràtiques i anticatalanes, que posen en perill l’estabilitat, el prestigi i la cohesió social del nostre país. També les institucions democràtiques i d’autogovern.

L’existència d’uns mitjans de comunicació i d’unes xarxes socials que possibiliten la difusió instantània i massiva d’informacions i notícies, permet a minories anònimes, sense cap responsabilitat i amb absoluta impunitat, manipular i difondre consignes que promouen mobilitzacions sense objectius concrets i encara menys aportar solucions viables.

Es provoca l’agitació social sense cap més altre objectiu que la desestabilització. Amb la complicitat d’uns intel·lectuals que es consideren progressistes i que es creuen amb possessió de la veritat, però que en el millor dels cassos son uns vulgars tontos útils al servei de gent espavilada i d’objectius molt concrets que res tenen a veure amb el moviment dels “indignats”.

Per aquest motiu tot seguit podeu trobar un escrit del nostre President, que sota el títol “INDIGNATS I ENGANYATS”, fixa i determina la visió de la nostra Entitat arran d’aquest candent tema. Esperem que la nostra opinió, que d’altra banda és compartida per molts altres comunicadors del nostre país, us ajudarà a conèixer i a donar el valor real d’aquest moviment que alguns mitjans de comunicació, d’una forma irresponsable, han difós més del que pertocava.

Indignats i enganyats

Les consultes populars sobre la independència celebrades arreu de Catalunya i la gran manifestació del 10 de juny de 2010 pel dret a decidir, de forma cívica i pacífica, amb més d’un milió i mig de participants, van mostrar a Europa, a Espanya i a molts catalans adormits, que el moviment independentista havia arrelat amb força a Catalunya. També va quedar clar, que aquest procés no tindria aturador i que era irreversible.

Els mitjans de comunicació espanyols, ho van silenciar, atacar o ridiculitzar. El govern, el PSOE i el PP, van intentar per tots els mitjans, impedir-ho o boicotejar-ho. No tan sols no se’n van sortir, sinó que l’hi van donar més ressò. Per l’altre cantó podem constatar, que els ciutadans de Catalunya no han valorat suficientment, la importància que aquests esdeveniments signifiquen pel futur del nostre País.

Els que si han entès les conseqüències que se’n poden derivar i el perill que aquestes manifestacions signifiquen per la unitat d’Espanya i pels seus interessos econòmics, es l’Estat Espanyol. Davant la impossibilitat de contrarestar frontalment el moviment independentista, han optat per desestabilitzar la Generalitat de Catalunya. D’una forma sibil·lina i maquiavèl·lica. I de retruc manipular la informació, confondre a la opinió publica i desviar l’atenció dels veritables responsables, tot donant les culpes als que ho volen arreglar.

El mètode emprat, és d’una eficàcia contrastada, doncs ja va ser utilitzat pels romans i perfeccionat pels Nazis. Consisteix en utilitzar el descontentament popular, per tal de que uns agitadors professionals, canalitzin la protesta contra uns suposats culpables o enemics, que res tenen a veure amb els motius de la indignació.

Els perjudicats per la crisis econòmica, llegeixen el llibre “indigneu-vos” i amb tota la raó s’indignen i protesten. S’hi afegeixen els coneguts vàndals, els rebenta festes i delinqüents de tota mena. A partir d’aquest caldo de cultiu tan sucós, els agents de l’Estat Espanyol entren en acció. Aprofiten la desorientació i la bona fe, per imposar en les assemblees de democràcia real, consignes radicals i desestabilitzadores, amb un objectiu clar i concret. Neutralitzar el moviment independentista.

Als estrategs espanyols, els neguiteja molt més la victòria de CiU que la de Bildu. Si Catalunya es separa, Espanya fa fallida econòmica. Per tan, cal impedir aquesta opció. La moguda comença a Madrid i acaba a Barcelona. Obliguen a retirar l’Estelada de la plaça de Catalunya. Al monument a Francesc Macià, l’embruten i el bategen com a Durruti. Cal parlar en castellà doncs d’aquesta manera ens entenem tots. A Catalunya hem de pagar l’impost de successions i a Madrid no cal. Els mil cinc-cents milions d’euros que ens deu el Govern Zapatero, que no els paguin, doncs se’ls quedaria CiU. Cal fer un districte electoral únic, per tal de marginar els partits nacionalistes. Etc. etc.

En canvi s’obliden que l’Estat Espanyol espolia 22 mil milions d’euros cada any a Catalunya i que això obliga a fer les retallades. No els ha elegit ningú i exigeixen democràcia real, tot maltractant, insultant i robant als diputats elegits democràticament. En una prova de cinisme, els tontos útils que han iniciat aquest desgavell, diuen que no son responsables de res. El que també ha quedat clar, és que aquesta colla no donen cap solució. El que si poden fer, com han demostrat sobradament, és espatllar-ho tot una mica més.

Manel Pagès i Panadès

Sabadell 27 de juny de 2011

26 de maig 2011

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2010-11 "Sobre la independència de Catalunya"

El dijous 5 de maig es va celebrar al Casal Pere Quart de Sabadell, la sisena Sessió i última del cicle d’informació i debat “SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA”, que ha organitzat amb un èxit notable l’Associació Sabadell Memorial amb la inestimable col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, sota el títol:



“Catalunya en una cruïlla històrica”

Aquesta darrera sessió ha consistit en un debat sobre la independència de Catalunya, entre tots els assistents a la sessió i els quatre conferenciants que han participat en el Cicle com a ponents. Per obrir el debat i com introducció, els conferenciants van fer un resum de les seves respectives intervencions i que cronològicament van ser:

Miquel Crusafont i Sabater, historiador.

Va parlar dels orígens de la nació catalana. Formació de l’Estat català. Diferencies històriques en la idiosincràsia entre els catalans i els castellans o espanyols. Invasió i pèrdues de les llibertats individuals, polítiques i nacionals. La repressió i el genocidi cultural que pateix Catalunya des de fa 300 anys per part de l’Estat espanyol. Impossibilitat de poder-nos entendre.

Carme Forcadell i Lluís, filòloga.

En la seva intervenció va comentar els problemes que el català esdevingui la llengua pròpia i nacional de Catalunya. Política d’exterminació del català per part del govern espanyol. Impediments que posa la Unió Europea per declarar el català com llengua oficial. Necessitat de que la Generalitat de Catalunya i els catalans defensin activament la llengua pròpia de Catalunya. Predomini del català a la xarxa, gràcies a que el govern de Madrid no pot fer res per impedir-ho.

Joan B. Casas, economista.

Va fer un repàs de l’economia i l’explotació de Catalunya. L’espoli fiscal que pateix el nostre país i que és de 22 mil milions d’euros anuals i que equival a un 12 % del PIB. Va afirmar que el Fons Monetari Internacional diu que si Catalunya fos independent, seria un dels estats més rics del món. El primer pas en aquest sentit és l’obtenció del Concert Econòmic.

Manel Pagès i Panadès, enginyer.

Va parlar de la independència de Catalunya i de l’Estat català, afirmant que aquests projectes nacionals no tan sols son possibles, sinó que son desitjables i necessaris si volem subsistir econòmicament i com a poble. Cal treballar perquè la massa crítica d’independentistes assoleixi un nivell de més d’un 55%. La Generalitat de Catalunya és l’embrió del futur Estat i el Parlament és l’organisme que l’ha de proclamar.

Després d’aquesta introducció per part dels ponents, és va iniciar un intents debat amb els nombrosos assistents que omplien el saló d’actes del Casal Pere Quart. Es va poder constatar la unanimitat de totes les persones que van intervenir en el debat, de la necessitat que en aquests moments té Catalunya d’aconseguir la independència i cal que tots els catalans, la societat civil i els partits polítics treballin per aquest ambiciós i alhora necessari objectiu.

11 d’abril 2011

Cicle d’ INFORMACIÓ I DEBAT 2010-2011 "Sobre la Independència de Catalunya"

El dijous dia 7 d’abril es va celebrar al Casal Pere Quart de Sabadell, la quinta conferència del cicle d’informació i debat “SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA”, que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, sota el títol:

“El catalanisme de la independència”

La conferencia la va desenvolupar el nostre president en Manel Pagès i Panadès que com be sabeu és Enginyer, vocal de la Junta de la Societat Catalana de Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans, així com també autor dels llibres “Full de Ruta cap a la Independència.” i “Sobre la Memòria, evolució, cultura i mnemotècnia”.

En el saló d’actes del Casal Pere Quart, es van reunir gairebé un centenar de persones que van seguir amb molt interès l’exposició que va fer el conferenciant, qui va començar fent un breu repàs de la història recent de la nostra Nació, especialment pel que fa als primers passos del catalanisme de la Renaixença i a la transició democràtica desprès de la mort del dictador Franco i a les fites assolides fis avui per obtenir una certa autonomia de l’Estat espanyol. Va certificar que aquest Estat s’enduu de Catalunya 22 mil milions d’euros cada any, a canvi de res. Aquest espoli comporta un empobriment progressiu de Catalunya. És en aquests moments, l’argument més important per convèncer als catalans de la necessitat d’independitzar-nos d’Espanya. Les autonomies espanyoles subvencionades amb els diners que paga Catalunya, gaudeixen d’un nivell de vida superior al dels catalans. Tot seguit va comentar les manifestacions fetes recentment per l’exdirigent del Fons Monetari Internacional el senyor Kenneth Rogoff, en el sentit de poder afirmar amb tota seguretat que si Catalunya fos independent, seria un dels països més rics del món. A sobre, el Govern de Madrid intenta destruir la personalitat de Catalunya, els nostres signes d’identitat i la nostra llengua. Espanya s’ha convertit en un mal son per Catalunya.

El Sr Pagès va constatar que abans la majoria d’exportacions de Catalunya anaven destinades al mercat espanyol i que actualment Espanya només rep un 30% dels nostres productes, un altre 30% és per consum propi i l’altra 30% va destinat a la resta del món. L’àrea econòmica de l’arc mediterrani, des de València, Barcelona fins a Lió, és una de les 22 regions més desenvolupades del planeta, per tant el mercat de Catalunya és Europa i el món, no pas Espanya. La independència seria beneficiosa per a tots els habitants de Catalunya. Per aconseguir-la, cal que una majoria de catalans la vulgui i que el parlament de Catalunya la proclami.

El conferenciant va assegurar a tots el presents que la independència és viable, possible i convenient. El nombre d’independentistes, creix d’una manera important i ja sobrepassa el 50 % de la població. Tots plegats hem de continuar treballant per aconseguir una “massa crítica” suficient d’independentistes, que ens permeti assolir aquest objectiu, en un futur que cada vegada és més pròxim.

El Sr. Manel Pagés va concloure la seva conferència afirmant que el catalanisme de la Renaixença, s’ha transformat darrerament en el catalanisme de la independència.

Acabada la seva intervenció, el Sr. Pagès va encetar un interessant col•loqui amb alguns dels assistents que li varen formular preguntes molt interessants, especialment arran de la possibilitat real d’assolir la independència en un termini de temps relativament curt. Això va donar peu a poder ampliar les explicacions donades al llarg de la seva xerrada pel conferenciant.

09 de març 2011

Cicle d’ INFORMACIÓ I DEBAT 2010-2011 "Sobre la Independència de Catalunya"

El dijous dia 3 de març es va celebrar al Casal Pere Quart de Sabadell, la quarta conferència del cicle d’informació i debat “SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA”, que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col•laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, sota el títol:

“L’economia catalana, 22 mil milions de raons per a la independència”

La conferència va anar a càrrec del degà del Colllegi d’Economistes de Catalunya el senyor Joan B. Casas, doctor en Economia Financera i Comptabilitat i Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, que ha estat nomenat recentment membre del Consell Assessor per a la reactivació Econòmica i el Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

El saló d’actes del Casal Pere Quart, es va omplir amb més d’un centenar de persones que van seguir amb molt interès l’exposició que va fer el conferenciant arran de la situació actual de l’economia catalana. Va començar afirmant que Catalunya disposa d’una economia diversificada i competitiva, on cada cop el sector serveis és més important però, sense deixar de banda, que també és encara una potència industrial equiparable a les economies més desenvolupades del món. L’euro ha comportat la internacionalització de l’economia catalana, i ha comportat que si abans la majoria d’exportacions de Catalunya anaven destinades al mercat espanyol, actualment Espanya només ens compra un 30% de la nostra producció, un altra 30% és per consum propi i l’altra 30% s’exporta a la resta del món. Per tant va concloure en aquest apartat que en un hipotètic examen la nota que obtindria Catalunya pel que fa a dèficit i deute, competitivitat i possibilitats de desenvolupament, serien avui de notable alt. Va remarcar peró que aquesta nota podria esdevenir, en un futur no gaire llunyà, molt més baixa pel fet que cada cop la sagnia que representa l’espoli fiscal pel nostre país és més considerable i això pot fer que la nostra salut econòmica se’n ressenti cada cop més.

El Sr. Casas va estudiar tot seguit l’àrea econòmica de l’arc mediterrani, des de València i Barcelona fins a Lió, assegurant que és una de les 22 regions més desenvolupades del planeta. Va fer referència també a la importància que cal donar al corredor mediterrani, és a dir l'eix viari i econòmic entre Barcelona i València i per extensió una línia més àmplia, de Lió i Perpinyà a Alacant o Múrcia. Sembla que ara el ministre de Foment José Blanco ho té clar, o almenys això diu, perquè ja s'ha compromès a potenciar aquesta àrea que, centrada l’estat espanyol, representa més del 20% de PIB.

Arribat aquest punt el conferenciant va endinsar-se en el problema real de l’economia catalana: el dèficit fiscal. Quin és el dèficit fiscal de Catalunya respecte a Espanya? L’últim any del qual es disposen dades oficials contrastades és el 2001 (per causa de la política d’ocultisme del govern de Madrid). Aquest any es varen pagar a Madrid 36.240 milions d’euros i se’n varen rebre 24.932, cosa que suposa una diferència de gairebé el 10% del PIB. Això vol dir que de cada 100€ ingressats pels catalans, més de 9 es perden pel camí. El més greu però és que aquest 10 % del PIB de Catalunya se l’emporta l’Estat Espanyol a canvi de res. En termes absoluts som la comunitat que més paga i, comparativament, menys rep. Tot i tenir només el 15,7% de la població, aportem el 21% dels diners totals. Per exemple, la inversió pública a Andalusia és quasi el doble que a Catalunya, mentre que la seva població que només és de 900.000 persones més que Catalunya. Aquest dèficit és el més gran sofert per cap regió europea o fins i tot mundial, amb renda per càpita similar a la catalana, doncs el dèficit fiscal màxim és d’un 4% del PIB a Alemanya, un 2,5% als Estats Units, un 2% al Canadà i un 2% a Austràlia.

Aquest espoli de quasi 22.000 milions d’euros ( 3’6 bilions de pessetes), comporta un empobriment progressiu de Catalunya i en aquests moments ha de ser l’argument més important per convèncer als catalans de la necessitat d’independitzar-nos d’Espanya. Les autonomies espanyoles subvencionades amb els diners que paga Catalunya, gaudeixen d’un nivell de vida superior al dels catalans. Per tant pel conferenciant la conclusió és clara: la independència és viable, possible i convenient. El nombre d’independentistes, creix d’una manera important i ja sobrepassa el 50 % de la població. Hem de continuar treballant per aconseguir una massa crítica suficient d’independentistes, que ens permeti assolir aquest objectiu, en un futur que cada vegada és més pròxim. Potser el primer pas serà aconseguir un consens entre tota la societat civil i les forces polítiques catalanes per exigir un nou pacte fiscal, que ens doni els mateixos drets que gaudeixen el País Basc i Navarra.

Acabada la seva intervenció, el Sr. Casas va contestar les moltes qüestions que li foren plantejades pels assistents i que van donar peu a un encès debat que va enriquir molt els conceptes i les idees exposades, en el sentit que només la independència, primer financera i després política, pot evitar l’empobriment i la decadència dels nostre país.

09 de febrer 2011

Cicle d’ INFORMACIÓ I DEBAT 2010-2011 "Sobre la Independència de Catalunya"

El dijous dia 3 de febrer, es va celebrar al Casal Pere Quart de Sabadell, la tercera conferència del cicle d’informació i debat “SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA” que organitza l’Associació Sabadell Memorial, amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell , sota el títol:

“La llengua catalana, un signe d’identitat irrenunciable”

La conferència va anar a càrrec de la vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua la senyora Carme Forcadell i Lluís, llicenciada en Filosofia i Ciències de la de la Informació i vocal de la Junta d’Òmnium Cultural de Sabadell.

El més d’un centenar de persones que es van aplegar al saló d’actes del Casal Pere Quart, van seguir amb atenció el tema que la senyora Forcadell va desenvolupar, començant per afirmar que la invasió de Catalunya el 1714 pels exèrcits espanyols i francesos, va provocar que l'ús del català fos prohibit al Principat de Catalunya en el camp oficial amb el Decret de Nova Planta del 1716. Aquest decret va comportar en efecte la prohibició de la llengua catalana i la imposició de l’espanyol com a llengua única i les consegüents represàlies contra els catalans que utilitzessin el català. Varen ser suprimides les universitats catalanes i també es va prohibir l’ensenyament del català a l’escola i fer-lo tot en castellà. Es van castellanitzar els topònims, els noms propis i els cognoms. Va comportar també la prohibició d’utilitzar el català en qualsevol acte públic o oficial. Els llibres i els diaris només es podien imprimir en espanyol.

La conferenciant va continuar exposant que, cap al 1830 quan comença la Renaixença, el català torna a agafar una considerable empenta. La guerra i la dictadura franquista destrueixen la mínima recuperació de la llengua i tornen a imposar a sang i foc l’espanyol. Després de la mort del dictador, es va iniciar una nova etapa de recuperació lingüística amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya (1977) i el català va esdevenir cooficial amb el castellà.

Tot seguit la senyora Forcadell va fer una revisió detallada de la llei de Normalització Lingüística de l’any 1983 que garanteix l'ús oficial d'ambdues llengües per tal d'assegurar a tots els ciutadans la participació en la vida pública, i posava com a objectiu l'ensenyament i el coneixement de totes dues llengües, les equilibrava en els mitjans de comunicació social, evitant també qualsevol discriminació per motius lingüístics i especificava les vies d'impuls institucional en la normalització lingüística a Catalunya. També va parlar abastament de la posterior llei de Política Lingüística de l’any 1998 que pretenia consolidar el procés impulsat per la llei de Normalització Lingüística de l’any 1983 en l'àmbit de l'administració i de l'ensenyament, adaptar a les necessitats del moment la regulació dels mitjans de comunicació i les indústries culturals i establir una normativa lingüística destinada al món socieconòmic, tot plegat amb l'objectiu d'avançar en la generalització del coneixement complet i de l'ús normal de la llengua catalana, la qual cosa havia de permetre donar un nou impuls a l'ús social de la llengua.

Tot i aquest reguitzell de lleis i normes la conferenciant va afirmar que la repressió contra la llengua, l’espoli i l’escanyament econòmic continuen. Sota un vernís democràtic, l’Estat espanyol persegueix implacablement el seu objectiu d’assimilar Catalunya, destruir la nostra identitat i fer desaparèixer el català. D’una forma barroera el PP i subtilment el PSOE, utilitzen tots els mitjans al seu abast, especialment els tribunals, la immigració i els mitjans de comunicació per anorrear la llengua catalana i deixar-la com a llengua residual, potenciant el castellà per intentar que esdevingui l’única llengua a Catalunya.

Va concloure la seva intervenció dient que, al seu parer, ha arribat l’hora que el Govern de la Generalitat i tots els catalans, plantem cara als nostres enemics i defensem la nostra cultura, els nostres interessos i d’una forma especial la nostra llengua.

Tot seguit es va fer un interessat col·loqui amb els presents i la conferenciant que van aportar moltes idees per aconseguir els objectius de potenciar l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida social i pública.