Fa uns dies vàrem escriure una carta a Carme Forcadell a la presó d’Alcalà Meco. La nostra Associació va tenir la gran sort de poder comptar fa uns anys amb la valorada presència de la Carme en unes conferències programades per parlar de llengua i nació. Li vam fer notar aquesta circumstància en la carta que li vàrem enviar i pocs dies desprès vam rebre una emocionada contestació, de la que reproduïm literalment els següents paràgrafs:
“Recordo perfectament la xerrada que vaig fer amb l’Associació Sabadell Memorial, el que no sabia és que ja en fa 10 anys, a mi ara tot em sembla molt llunyà (...) Malgrat el patiment i sacrifici, tinc esperança en el futur i confio en la gent, en la bona gent com vosaltres, que treballen sense defallir per Catalunya i per la nostra llibertat. Som un gran poble i n’hem d’estar orgullosos. (...) Vull agrair a tots els membres de l’Associació, tot el que heu fet, tot el que feu i tot el que sé que fareu per Catalunya i pel futur en llibertat. (...) No us preocupeu, estic serena i tranquil·la perquè soc conscient d’haver complert amb el meu deure com a Presidenta del Parlament i com a demòcrata i això m’ajuda a superar aquesta terrible situació.”
Aquesta setmana la Carme i la resta de presos polítics tornen a Catalunya. Ho fan privats encara de llibertat, separats de les seves famílies. Hi ha qui creu que mereixen seguir a la presó per pertànyer a una organització criminal i per haver fet una rebel·lió, imaginada només en el cervell del jutge instructor. Altres creuen, com la cap de l’oposició Inés Arrimadas, que va dir en un tuït: “Nuevo pago de Sánchez a los separatistas a cambio de llevarle a Moncloa sin pasar por las urnas. Increíble que el control penitenciario de encausados por rebelión se deje en manos de quienes siguen amenazando con saltarse las leyes y dar otro golpe” i que pensa que els nostres presos polítics mereixen estar empresonats per molts anys i com més lluny millor dels seus fills i les seves parelles, perquè el càstig s’estengui a les seves famílies. Hi ha qui veu en l’apropament ─que el govern espanyol s’ha apressat a fer abans de la reunió prevista amb l'executiu català─ una oportunitat per obrir un nou cicle polític. I finalment hi ha qui seguirà reivindicant que, malgrat el benefici de l’apropament, el que seria de justícia és que tots els presos polítics estesin ja en llibertat i sense cap càrrec.
Amb l’empresonament provisional dels líders sobiranistes catalans, les cartes han esdevingut la principal via per tenir-los, sinó físicament presents, per tenir present la seva veu i per això hem volgut fer-vos arribar de primera mà les paraules i els sentiments de la Carme. Si podeu i fins que no estiguin lliures, escriviu-los cartes, són la seva principal connexió amb l’exterior. Quedar privat de llibertat per raons arbitraries, infundades i falses, és realment un fet trist. No obstant, rebre una carta alleugera el cor de qui pateix aquesta pena i és una ajuda també per a qui l’escriu.
Tot seguit podeu llegir si voleu una altra carta enviada als mitjans per Jordi Turull que rebla i confirma aquests raonaments.
Cartes a la presó
Li deia a la carta que vaig enviar al president Torra i que la Blanca, la meva dona, va tenir el goig llegir en l’emotiu acte de presa de possessió dels nous consellers i conselleres que malgrat l’enorme injustícia i patiment que suposa el nostre empresonament, al meu cor només hi ha espai per la gratitud i el compromís. No hi cap ni una engruna de rancúnia ni ressentiment cap a ningú. I ningú és ningú. I si una cosa ajuda, per sobre de tot, a mantenir aquesta actitud i estat d’ànim, que Déu faci que no la perdi, són precisament totes i cada una de les cartes que rebem a la presó.
Cartes darrera de les quals hi ha una persona per la qual sento una necessitat infinita de fer públic el meu agraïment, ja que mai podré correspondre com caldria davant la impossibilitat material de poder contestar-les totes. Cartes que sense conèixer la persona que les escriu, només veient el municipi d’on prové ja t’alliberen per un instant de tanta monotonia i aïllament. I et transporten a molts records, vivències i paisatges fora dels murs d’aquesta presó.
Cartes plenes de sentiments que t’emocionen i t’omplen d’orgull de veure que formes part d’un país d’una qualitat humana impressionant. Cartes plenes de compromís i perseverança que t’ajuden, i molt, a anar per aquí amb el cap ben alt i la dignitat intacta. I que et donen molta esperança i confiança en que el nostre patiment i sacrifici no serà en va.
Cartes de persones de tota mena, condició i edat. De gent molt gran i d’infants. D’empresaris i d’aturats. De persones plenes de salut i de persones que lluiten per superar una greu malaltia. D’una transversalitat que, per molt que se n’hagi parlat, aquí la palpes i la veus. Cartes de gent que t’ha votat i de gent que et diu que ni ho han fet ni ho faran, però que són el contrast del relat que volen imposar a cops de martell: la causa per expandir la justícia, la democràcia, la llibertat, suma més que no pas separa, uneix a la gent.
Cartes de tots els racons del país i de tots els continents que demostren que el que defensem son valors i ideals universals. Cartes positives, carregades de sentiments, d’orgull i de convenciment del que es defensa i no d’atac als que injustament ens han empresonat. Cartes, en definitiva, que son el mirall d’un país i d’una societat pel que val molt la pena servir. Com ens dèiem l’altre dia amb en Josep Rull, si algú d’aquests que intenta imposar el relat de la confrontació, la violència, la divisió, etc., que de l’anècdota en fa la regla general, si agafés a l’atzar 20 o 30 cartes que ens envien a cadascun dels presos o exiliats, segurament veuria una altra realitat que desautoritza qualsevol relat frontista. Una altra realitat, anònima, que no surt als mitjans però que escriu cartes i que demostra que la majoria de gent a Catalunya es mou a favor de i no pas en contra de. A favor d’allò que és i serà victoriós al segle XXI i volen pacíficament engrandir la justícia, la democràcia i la llibertat i no pas empetitir-la.
Estic emocionat i honorat perquè persones d’aquesta qualitat humana dediquin una estona de la seva vida a fer-nos arribar el seu escalf, el seu suport i, sobretot, el seu compromís. Son cartes que fan que em reafirmi molt més, i cada dia més, en el meu compromís amb la gent, amb el país i amb tot allò pel que injustament ens han empresonat.
No hi ha cap presó que pugui apagar la dignitat, el compromís pacífic i democràtic de tantes i tantes persones tan diferents. A tots els que no us puc contestar, gràcies per tant.
Jordi Turull
Diputat de JxC
Publicada al diari Naciódigital.cat el dimarts 3 de juliol del 2018
