05 de desembre 2010

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2010-11 sobre la independència de Catalunya

El dijous 2 de desembre del 2010, es va celebrar al Casal Pere Quart de Sabadell, la segona conferència del cicle sota el títol:

“La Renaixença de Catalunya una tasca escapçada”

La conferència va anar a càrrec d’en Miquel Crusafont i Sabater, Doctor en Història i Enginyeria, president de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics de l’Institut d’Estudis Catalans. Soci també de l'Associació Numismàtica Espanyola i del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, col·laborador amb nombroses institucions catalanes i espanyoles en assumptes relacionats amb la numismàtica.

Més de mig centenar persones van omplir el Casal Pere Quart i van seguir amb atenció el tema que el Dr.Crusafont va desenvolupar i que resumim a continuació:

En primer lloc va parlar de la invasió de Catalunya el 1714 per les tropes espanyoles i franceses, que va comportar la destrucció de l’Estat Català i de la Generalitat, amb les consegüents represàlies contra els patriotes catalans, la prohibició de la llengua catalana, la instauració de l’absolutisme i la imposició de contribucions i impostos abusius. Tot seguit va esmentar el conferenciant que, al seu parer, amb l’Oda a la Pàtria d’Aribau es pot dir que comença a Catalunya la Renaixença que segueix amb Frederic Soler (Serafí Pitarra), Mossèn Cinto Verdaguer i d’altres. Va parlar també d’Enric Prat de la Riba, el seny ordenador, que crea la Mancomunitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l’Escola Industrial, l’Escola d’Administració Pública, etc. Tot això és anorreat per la Dictadura del General Primo de Ribera. Més tard amb l’adveniment de la República es restaura la Generalitat i es reprèn la Renaixença, que queda definitivament destruïda per la guerra civil i la dictadura franquista. Finalment el conferenciant considera que, tot i l’adveniment de la democràcia, l’espoli de Catalunya continua i la guerra contra el català el protagonitza ara el PP a través del Tribunal Constitucional, dipositaris del nacionalisme espanyol.

Tot seguit es va fer un debat entre els assistents que van proposar qüestions, que tant el conferenciant com el nostre President senyor Pagès, van respondre extensament.

07 de novembre 2010

Benet XVI visita Catalunya

El govern espanyol persisteix amb la seva obsessió de subjugar i espoliar el nostre País. D’una forma sanguinària com va perpetrar el criminal Franco o de forma democràtica com ho practica l’Estat Borbònic. El PSOE i el PP s’han repartit la feina. El PSOE des del govern i en nom de la solidaritat, ens roba, ens perjudica amb infraestructures tercermundistes i ens discrimina en els serveis socials. El PP en nom de la sagrada unitat d’Espanya, utilitza els tribunals per dividir i ofegar la nostra llengua, marginar la nostra cultura i destruir la nost ra identitat nacional.

Amb un estatut esguerrat, un tripartit fracassat i un PP que ens ha declarat la guerra, la única possibilitat de sobreviure, és la independència. Cal aprofitar esdeveniments o circumstàncies per preparar i fer possible aquest objectiu. En aquest sentit, és bàsic difondre els nostres símbols nacionals. La nostra identitat és percebuda i coneguda si es fa visible als demés. L’hem de donar a conèixer de la mateixa manera que Espanya fa tot el possible per impedir-ho.

Dintre de poc, el Papa Benet XVI visitarà la capital de Catalunya, per beneir el Temple de la Sagrada Família de Barcelona. El món sencer estarà pendent d’aquesta visita i milions de persones seguiran l’esdeveniment per la premsa, la ràdio i la TV. És un fet històric important que ens permet de donar a conèixer les nostres reivindicacions. Una forma de fer-ho, és mostrar al món, també al Papa, els nostres signes d’identitat nacionals amb civisme i educació.

És forassenyat que partits que integren la Generalitat, facin campanya en contra d’aquesta visita. En canvi és important i oportuna, la iniciativa d’Òmnium Cultural de facilitar banderes als veïns per on ha de passar el Papa. Aparquem idealismes tan legítims com estèrils i donem-l’hi la benvinguda amb la bandera de Catalunya, la nacional o l’estelada.

Manel Pagès i Panadès
President de l’Associació Sabadell Memorial

Article publicat al diari digital ASABADELL.cat el divendres 5 de novembre de 2010

28 de juliol 2010

Després de la Manifestació

Ja res tornarà a ser igual. El 10 de juliol es van manifestar per Barcelona, sota el lema “Som una Nació; Nosaltres decidim” prop de dos milions de persones contra la sentència de mort de l’Estatut. Però el crit majoritari dels manifestants, era per la independència de Catalunya i la bandera omnipresent, l’Estelada. L’estupidesa i l’anticatalanisme visceral del PP, amb la complicitat del PSOE, han propiciat allò que volien impedir. En la seva obcecació paranoica per la indissoluble unitat d’Espanya, han enfortit un procés independentista, impensable fa ben poc temps i amb una empenta que res ni ningú podrà aturar.

Tot i la seva transcendència, els partits nacionalistes espanyols i els mitjans de comunicació madrilenys, han tergiversat, amagat o menyspreat, un esdeveniment que marcarà un abans i un després en el llibre de la història. També assenyalarà el moment en que va començar, la secessió de Catalunya de l’imperi espanyol. Tot sigui dit, un imperi decadent, obsolet i tronat. Que no es facin il·lusions la caterva d’ignorants, hereus del llegat franquista. El procés és irreversible i tard o d’hora, Catalunya tindrà un Estat propi que vetllarà pels seus interessos i pel benestar dels catalans.

L’Estat espanyol en la seva obsessió uniformadora i centralista, ha construït una entelèquia abocada al fracàs econòmic i polític. Imposar com un dogma de fe, que la unitat d’Espanya és sagrada, porta per la seva essència antidemocràtica i franquista, inexorablement a la desafecció. La seva incapacitat d’adaptar-se als canvis que conformen un nou ordre mundial, el condemnen a l’ostracisme. Per molt que ho vulguin ignorar i amagar, Espanya s’esfondra sense remei. La crisi institucional i econòmica que els Governs espanyols, amb el seu sectarisme jacobí i la seva incompetència han creat, és la constatació més evident de la necessitat de separar-nos.

Manel Pagès i Panadès,
President de l’Associació Sabadell Memorial

27 de juliol de 2010

03 de juliol 2010

La clau de la independència radica en l’Estatut


El TC, després de quatre anys d’estudiar la forma de destruir, anihilar o anul·lar l’Estatut aprovat pel nostre Parlament i en referèndum pels catalans, finalment ha dictat la sentència de mort. La Generalitat, el Parlament, els partits i els catalans, hauríem d’ignorar i fer cas omís d’aquesta arbitrarietat. No l’hem d’acatar, no l’hem d’acceptar, ni l’hem de complir. La nostra desobediència ha d’arribar tan de lluny com puguem, tan com siguem capaços. Només la força i la violència ens poden impedir d’exhibir els nostres símbols nacionals, parlar sempre en català, cantar els nostres himnes, proclamar que som una Nació, preparar la independència i lluitar per aconseguir un Estat propi.

La resistència a les imposicions espanyoles, només serà possible si els catalans estem units en la defensa dels nostres interessos. Seria un greu error, que el moviment catalanista es fracturés entre els que defensen l’Estatut i els que el rebutgen per inservible. Com més autonomia, poder polític i econòmic aconseguim, més possibilitats tindrem d’aconseguir la independència. Lluitar per un autogovern més fort, no està renyit amb la lluita per a la independència, ans al contrari, les dues es complementen i s’enforteixen. Cal saber aprofitar l’autonomia, per avançar cap a la plena sobirania.

Fan una mala feina, aquells que en nom de la independència, boicotegen les manifestacions a favor de l’Estatut. Aquests forassenyats es situen objectivament, en el mateix bàndol de l’anticatalanisme visceral, que lidera el PP. Aquestes accions que trenquen la unitat, per molta xerrameca radical que exhibeixen, a part de l’afany de protagonisme, només serveixen per donar ales a la quinta columna unionista. Anem doncs a la manifestació del 10 de juliol contra la sentència del TC i per la independència.

Manel pagès i Panadès.
President de l’Associació Sabadell Memorial
Autor del llibre, “Full de Ruta cap a la Independència”


Sabadell, 2 de juliol de 2010

15 de juny 2010

L’ OLLA DE GRILLS CONSTITUCIONAL


Si l’economia espanyola és un immens desgavell, el Tribunal Constitucional sembla una olla de grills. No sentim el soroll, però intuïm la remor. Porten prop de quatre anys debatent com castrar l’Estatut, una dotzena d’inquisidors, designats digitalment entre el PSOE i el PP. Un bloqueig d’aquesta magnitud, des legitima qualsevol organisme. En una empresa, d’aquesta inoperància en diríem
droperia. El melodrama va començar quan el PP, el Defensor del Pueblo (no del català, evidentment) i quatre autonomies subvencionades (per nosaltres) van tenir la mala llet de denunciar per inconstitucional l’Estatut de Catalunya. No en tenen prou en robar-nos sinó que a més ens volen escanyar.

Aquestes impugnacions es basen en les 62 esmenes que el President Montilla va presentar al Congrés de diputats espanyol l’endemà d’haver aprovat l’estatut el parlament català. Com que el PSOE no va poder-lo esmenar o manipular, el PP es va encarregar de fer-les-hi la feina bruta impugnant-lo davant del TC. Els hi hauria de caure la cara de vergonya, si és que en tenen. Els prolegòmens d’aquesta ignomínia, la instrucció d’aquest judici aberrant, la va iniciar el Tejero i els seus tricornis el 23 F. La van continuar els Governs de Madrid amb el cafè per a tothom, la LOAPA, la invasió competencial, etc.

Que ningú es vulgui enganyar i deixem de fer l’orni. Hauríem de saber, que la sentència de mort contra l’Estatut, està dictada abans de començar el judici (com es fa en qualsevol dictadura). Amb el vist i plau dels partits espanyols i de l’Estat personificat en el Rei, que la signarà com el Franco signava les sentències. És evident que el pacte fàustic de la transició s’ha trencat. D’una forma unilateral i premeditada, l’Estat ha prescindit i menyspreat la part catalana. Una vegada més hem estat enganyats i traïts. El miratge de l’Estat de les Autonomies, s’ha esvaït. Del federalisme no cal ni parlar-ne, doncs es va morir abans de néixer. Però la desnaturalització del règim autonòmic i la invalidació de l’Estatut arrossega pel pedregar a la pròpia Constitució Espanyola. Davant d’aquesta paròdia, ni la Generalitat, ni els catalans ens podem quedar amb els braços creuats o dormir a la palla. Per responsabilitat i dignitat. També per necessitat. Ens hi juguem el futur com a Poble i el benestar de tot un País.

En el món occidental, civilitzat i culte, al qual pertanyem, impera la democràcia i el poder emana del poble, que s’expressa mitjançà el vot. Aquesta és la única legitimitat i legalitat admissibles en el segle XXI i que imposa la Unió Europea. Però Espanya és diferent, pertany a un altre món. Aquí el que preval, son els dictàmens inapel•lables d’uns funcionaris intocables. A l’Estat espanyol el poder radica més en una burocràcia hereva del franquisme, que no pas en una democràcia. El govern català, la Generalitat i el Parlament, haurien de donar una resposta inequívoca i contundent. De forma immediata i sense concessions i els partits que facin el paperina, els ciutadans els haurien de castigar amb llur vot.

Sense més dilacions, la societat catalana s’hauria de preparar per afrontar uns reptes més decisius. La degradació de la vida política i la davallada econòmica ha arribat a uns extrems intolerables. Hem de lluitar per canviar una situació que ens perjudica greument, hipoteca el nostre futur i que ens aboca a la misèria més absoluta. Ja no es tracta de discutir una sentència. El que qüestionem és el propi Tribunal, la Constitució que l’empara i un Estat Espanyol que en sustenta tot l’entramat. La via autonòmica ja no dona més de si, tot i que l’hem de saber aprofitar per avançar i consolidar el País. L’encaix amb Espanya s’ha demostrat inviable. Els catalans ho hem provat tot i n’hem sortit esquilats. Suposant que l’Estatut fos aprovat integrament, que és molt suposar, l’aplicació, la interpretació i la reglamentació la decidiria el Govern espanyol. Conseqüentment la centralització, l’espoli i la discriminació continuarien exactament igual o pitjor. Ha arribat el moment d’encarar la solució definitiva als problemes plantejats. Utilitzem el dret a l’autodeterminació que la Unió Europea permet i avala. La defensa de l’Estatut i les consultes sobre la independència celebrades arreu de Catalunya, assenyalen inequívocament el camí que cal seguir. El Parlament ha acceptat la convocatòria d’un referèndum sobre la independència de Catalunya. Votem i proclamem ben alt que som una nació i volem un Estat propi. Només l’Estat Català, pot defensar eficaçment els nostres interessos i superar la crisi econòmica que ens ofega. Si volem i votem, podem aconseguir-ho. Només cal llegir i seguir, el “Full de Ruta cap a la Independència”.

Manel Pagès i Panadès.
President de l’Associació Sabadell Memorial
Membre de la Societat Catalana de Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans.


Article publicat al diari ASABADELL+ el dilluns 14 de juny del 2010

01 de juny 2010

Entrevista al nostre President

El periodista sabadellenc Josep Gamell ha fet recentment una entrevista al nostre President en Manel Pagés i Panadès que fou publicada al Diari de Sabadell el dijous dia 20 de maig de 2010 en l’espai LA GASETA DEL DIJOUS.

En aquesta entrevista el periodista qualifica a en Manel Pagès de “sabadellenc i catalanista de soca-rel, un roc de la terra absolutament típic, inconfusible, personalíssim, indestructible que porta les quatre barres i l’escut de Sabadell a la sang”.

Per començar en Manel Pagès, responent les preguntes del periodista, fa un recorregut vital per la seva biografia, des dels records de la seva infantesa, passant pels seus jocs de nen i les seves primeres passes per l'escola i pels estudis de música al Conservatori. També recorda la seva vinculació amb l'Escola Industrial de Sabadell, primer com alumne i mes tard com a professor de física i matemàtiques. Desprès fa esment dels seus anys a l'Escola Industrial de Terrassa com estudiant de Peritatge i més tard la seva entrada al mon del treball, primer a l'empresa ASEA-CES i al cap d'uns any com a responsable de la nova fàbrica de ABB Motors a Sant Quirze

Més endavant el periodista s'interessa pels objectius de l’Associació Sabadell Memorial que en Manel Pagès va fundar, juntament amb d’altres sabadellencs, i aquest li explica la finalitat d’aquesta entitat, dient-li que “es tracta d’una associació sense ànim de lucre que vetlla per la conservació i millora del cementiri municipal, que fomenta també que la ciutat de Sabadell reflecteixi en carrers, places i edificis, la seva història i les seves arrels, defensant igualment el patrimoni històric de la ciutat enfront de l’administració municipal o de qualsevol altre organisme públic o privat”.

Si voleu llegir l’entrevista completa, podeu demanar-la a la nostra adreça de correu electrònic

a.sabadellmemorial@gmail.com

i us serà enviada tot seguit en format PDF.

12 d’abril 2010

El full de ruta cap a la independència


Presentació del llibre d’en Manel Pagès i Panadès


El proppassat dijous 8 d’abril, es va celebrar al casal Pere Quart de Sabadell, la conferència i presentació del llibre, “Full de Ruta cap a la Independència” amb el subtítol de “Catalunya entre la ignorància i el coneixement” d’en Manel Pagès i Panadès amb pròleg d’en Joan Laporta i Estruch.

La presentació de l’acte va anar a càrrec de Àlex Fenoll i Cruells, d’Òmnium Cultural de Sabadell i fou seguit amb molta atenció per més d’una cinquantena de persones.

En Manel Pagès i Panadès, de l’Associació Catalana de Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans i President de l’ASM, va fer la sinopsi del seu assaig dient que ha tractat d’escriure un llibre didàctic, entenedor i amè. Recorda en els primers capítols que l’Estat Català es va formar fa més de mil anys i que en fa 296 va ser destruït a sang i a foc, pels exèrcits francesos i espanyols. Constata més endavant que el principal enemic de Catalunya és l’Estat espanyol i a partir del Catalanisme de la Renaixença, formula el Catalanisme de la Independència. Assenyala que els nostres drets es basen en la història i en la voluntat popular i no en cap Constitució. Denúncia el genocidi cultural, l’espoli i l’asfíxia econòmica que impunement ens sotmeten els Governs de Madrid. Exposa la necessitat de modificar el rumb i els límits de la via autonòmica i fer-ne un instrument d’emancipació. Per la defensa dels interessos de Catalunya i dels Catalans, reivindica el dret de la Nació Catalana, a posseir el corresponent Estat. Expressa el deure de continuar la tasca de la Renaixença i la responsabilitat d’iniciar la Reconquesta de l’Estat Català. Emfasitza la importància d’Internet en aquests afers i finalment descriu amb claredat, senzillesa i rigor, els passos necessaris per aconseguir aquests objectius.
En acabar l’exposició dels motius que l’ha portat a escriure aquest llibre, tant el mateix Sr. Pagès com el Sr. Fenoll van contestar a les qüestions que li foren presentades per moltes de les persones assistents i amb aquest col•loqui es va tancar l’acte.

Secretariat de la Associació Sabadell Memorial

18 de febrer 2010

Museu Tèxtil i demagògia

L’Associació Sabadell Memorial ha defensat des de la seva creació, el Patrimoni Cultural de Sabadell i d’una forma especial el seu llegat històric. Per aquest motiu vam impulsar la constitució d’una Comissió formada per diverses Entitats Ciutadanes per la creació d’un MUSEU TÈXTIL DE LA LLANA. També vam donar suport al grup de teòrics tèxtils, que han dedicat desinteressadament temps i esforços per recuperar els mostraris tèxtils que Sabadell va generar i que sense l’esforç d’aquests abnegats treballadors jubilats, s’haguessin perdut irremissiblement. Afirmem que és una fita molt important que esmena una greu mancança cultural i històrica de Sabadell, l’acord del Ple de l’Ajuntament del 2 de febrer passat, pres per unanimitat, de convertir el Vapor Pissit en la seu del futur Museu Tèxtil i rehabilitar la maquinària existent, aprofitant els fons d’ajut Europeus.

Si algú hi està en contra, que ho digui clarament. El que no és admissible, és voler desacreditar amb mitges veritats i demagògia barata, un projecte que gaudeix del suport majoritari, tan polític com social, de la Ciutat de Sabadell. Dir que en comptes del Museu hauríem de preocupar-nos de l’atur, és pura demagògia. Les preocupacions o el treball dels ciutadans no poden eliminar l’atur. Els qui s’haurien de preocupar de la greu crisi econòmica, generadora de l’atur, son el Govern de la Generalitat i sobretot el Govern Espanyol que són els que tenen el poder i les competències per fer-ho. És alarmant la incapacitat que demostren per poder eradicar aquest terrible flagell.

El nom de Sabadell, apareix per primera vegada el 1.050. Al 1400 es basteixen els primers molins drapers al Ripoll i al 1559 es funda el Gremi de Paraires. Al 1800 amb l’aigua del Ripoll i al 1900, amb la construcció dels vapors, Sabadell deixa de ser pagesa i artesana i entra en l’Era Industrial. Sabadell neix i s’engrandeix amb la indústria tèxtil i es converteix en una Ciutat moderna i en un centre Industrial capdavanter. Esdevé el primer centre llaner d’Espanya i es un referent internacional, anomenada la Manchester catalana. Aquests és el nostre patrimoni més preuat. El que tenim de recordar i conservar.

L’Arxiu Històric no té res a veure amb un Museu. Voler canviar-lo de lloc en plena crisi, és llençar diners en va. El Museu de Paleontologia, té entitat pròpia internacionalment reconeguda. Els altres Museus, devaluats amb plafons didàctics i amb una pretesa modernitat que fa riure, són d’interès local i ja estan bé allà on són. En canvi disposar d’un Museu Llaner especialitzat, seria d’interès per a tots els estudiosos d’arreu del món i un reclam turístic de primer ordre. Potser això si que ajudaria a pal•liar l’atur. Pontificar que les instal·lacions, màquines i mostraris, no tenen cap importància o que son casolans o que no aporta cap valor afegit, amb arguments falsos i tendenciosos, més que una irresponsabilitat, és una estupidesa. Cal dir que la majoria dels Museus Industrials i Tecnològics de Catalunya i sobretot d’Europa, no son cartells i textos trets d’Internet, sinó instruments i fàbriques que funcionen. Només cal viatjar i anar a visitar-los. En quan al Vapor Pissit, té la suficient capacitat per poder bastir una part important del futur Museu Tèxtil llaner. Amés és l’edifici de configuració industrial més important i antic que es conserva a Sabadell. Construït l’any 1842 és el més significatiu. Mereixedor d’exposar-hi amb dignitat, la història tèxtil específica de Sabadell en les seves vessants tècniques, socials i econòmiques.

El Museu Tèxtil a cal Pissit no hipoteca res. La selfactina tampoc. Encara menys un hipotètic i desconegut Projecte Museístic, que no sabem on s’ubicarà. Però presentat amb arguments tan estrafolaris com que “tindrà cara i ulls” , que no serà narcisista ni provincià i d’altres llocs comuns que no paga la pena reproduir. El que no es pot acceptar, és contraposar una entelèquia, a un Museu Tèxtil avalat per la majoria dels sabadellencs. El que si ha hipotecat el futur Museu Tèxtil, ha estat la incúria municipal que ha permès que gran quantitat de maquinària, molta d’ella única, hagi desaparegut i d’altre s’hagi deteriorat. En comptes de promoure aquest Museu, els diferents Ajuntaments o no han fet res tot i el mandat dels Plens o han generat impediments o simplement l’han boicotejat. Només ens queda un dubte. ¿L’article que va sortir en el Diari de Sabadell, denigrant el Museu Tèxtil nonat, estava inspirat per alguna Autoritat Municipal que vol continuar amb el mateix joc d’aprovar públicament un projecte, per després impedir-ho a la pràctica o era una opinió individual, fruit de l’animadversió contra la industria tèxtil, tan de moda aquests últims anys?

Manel Pagès i Panadès
President de l’Associació Sabadell Memorial.


Article publicat al Diari de Sabadell del divendres dia 26 de febrer de 2010


06 de febrer 2010

Un anunci enganyós



El passat 27 de gener van aparèixer als principals diaris de Catalunya anuncis de la Generalitat a pàgina sencera i pagats per tots els contribuents, en els que es pretenia informar sobre la reforma de l’impost de successions aprovada recentment pel Parlament de Catalunya. No obstant, cap de les xifres publicades és correcta i totes són més baixes que les calculades correctament. Sorprèn el grau de desconeixement per part de l’Agència Tributària per a calcular aquest impost tal com s’aprovà i també tal com era fins el 31 de desembre passat. Aquesta falta de rigor es veu agreujada per la utilització a l’anunci de l’adverbi en present "Ara", quan les xifres així assenyalades només s’assolirien passats els 18 mesos que falten fins al pròxim 1 de juliol de 2011. Quant, mentrestant, molta gent perd els seus familiars.

Per a més informació i veure les xifres correctes, podeu veure-les tot seguit i també recomanem que visiteu la pàgina

www.NOsuccessions.org

Per veure més be l'anunci enganyós
feu doble CLIC a sobre de la imatge

Editorial publicat al Butlletí de l’Associació per a la reforma de l’impost de Successions el 5 de febrer de 2000.

05 de febrer 2010

El vapor Pissit i el Museu Tèxtil de Sabadell


L’ASSOCIACIÓ SABADELL MEMORIAL, ha defensat des de la seva creació, el Patrimoni Cultural de Sabadell i d’una forma especial el seu llegat històric. Sabadell neix i s’engrandeix amb la indústria tèxtil. Era coneguda al món com la Manchester catalana i com el primer centre tèxtil llaner d’Espanya.

L’Ajuntament vol ubicar al Vapor Pissit uns equipaments culturals, sense tenir previst com a seu del futur MUSEU TÈXTIL DE SABADELL, , cosa que comportaria la destrucció de les instal•lacions industrials existents. És desolador que encara no tinguem el Museu. Però seria una vergonya per tots els Sabadellencs i una ignomínia per l’Ajuntament que es deixés perdre l’oportunitat de conservar aquest equipament tan emblemàtic i un referent històric de primer ordre, insubstituïble per poder bastir el futur Museu.

Demanem a tots els sabadellencs que es mobilitzin i lluitin per evitar aquest nou espoli, a mans dels que n’haurien de ser els seus garants. Per aquest motiu reproduïm la carta que es va publicar a la premsa de Sabadell, escrita per un membre de la Comissió de Teòrics Tèxtils.

L’ÚLTIM BASTIÓ

L’ajuntament actual està planejant ubicar al Vapor Pissit el Teatre del Sol i altres serveis culturals així com un espai més ample per la Joventut de La Faràndula. Estem d’acord en proporcionar espais a les activitats culturals i lúdiques, però ens sentim espoliats al fer-ho en un vapor que estava destinat a acollir la part central i més important del Museu de la Indústria Tèxtil Llanera de Sabadell, adquirit per l’ajuntament amb càrrec a l’erari públic, en el qual tots hem participat. El seu ús ha de ser públic i no d’entitats privades.

En aquest edifici (carrer del Sol cantonada Alemanya) encara hi existeix la filatura de carda (assortiment Serracant) més emblemàtica de la nostra ciutat. Què se’n farà? Ningú és capaç, avui, de desmuntar-la i tornar-la a muntar. No tenim operaris experts. Si el Vapor Pissit no es repensa pel tèxtil, la filatura s’hauria de destruir i llençar.

Dels quatre locals destinats per l’anterior consistori el mes de febrer del 1998 a ocupar-los amb les diferents fases de la nostra indústria tèxtil (aprovats amb l’estudi pressupostari corresponent i diners disponibles, segons Jordi Calvet fa constar en el Diari de Sabadell del 29 de setembre del 1999) aquest és l’últim bastió que desapareixerà del programa aprovat i que havia de ser el principal centre del complex tèxtil estudiat per historiadors com J.M. Benaul i Jordi Calvet. Els altres tres locals, com el despatx Lluch ara és d’ Atenció Ciutadana, el Molí de sant Oleguer ara és centre de joventut i el Vapor Buxeda Vell és un museu de l’evolució energètica.

La Comissió de Teòrics (jubilats) que estem encara –ja farà sis anys – catalogant altruísticament de bona fe i amb il·lusió els mostraris, les fitxes de fabricació, arxius de mostres d’orientació, passatges i dibuixos, llibres d’entrades al despatx, llibres tècnics, arxius de tintoreria i de filatura, retrats teixits i altres elements del Museu d’Història, hem començat a ordenar i seleccionar la maquinària existent en els dipòsits municipals. Comptàvem en l’assortiment singular de cal Pissit com una joia més de la nostre història ciutadana i que no hauria calgut desmuntar, deixant-lo en el mateix lloc que sempre ha ocupat. El Vapor Pissit és l’edifici de configuració industrial més important i antic que es conserva a Sabadell. Construït l’any 1842 és el més significatiu i únic, mereixedor d’exposar-hi, amb modernitat, la nostra història tèxtil pròpia de Sabadell en les seves vessants tècniques, socials i econòmiques. Hi serem a temps?


Hem parlat amb el Sr. Lluís Monge, responsable de la Regidoria de Cultura, amb el qual varem decidir tenir una reunió de reflexió. No obstant, la nostra comissió, després de debatre el tema, ha arribat a la conclusió que hem de recuperar el Vapor Pissit pel tèxtil i es pregunta perquè no es pot retirar la decisió que té “in mente” l’ajuntament d’ubicar entitats privades lucratives en un edifici públic pagat entre tots. Perquè no es poden respectar els primer acords? Què es pensa fer amb la selfactina, a la vista de la impossibilitat de poder-la traslladar. Quina explicació donem als 4.000 ciutadans, signants de la Plataforma a favor del Museu Tèxtil, en referència al Vapor Pissit i el seu ús establert fa ja fa12 anys?

Ens agradaria una resposta escrita i compromesa del Sr. Monge al Diari de Sabadell per tal d’aclarir les incògnites que a tots se’ns desperten.

Josep Cusidó

Membre de la Comissió de Teòric Tèxtils

Carta publicada al Diari de Sabadell el dimarts 22 de desembre de 2009