22 d’octubre 2018

Medalla de la Ciutat


En la concentració de dimarts passat dia 16 d’octubre davant l'ajuntament de Sabadell, de record i exigència de llibertat immediata dels nostres presos i exiliats polítics, al complir-se un any de l’empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart,  es va palesar, per part de l’entitat Òmnium Cultural de Sabadell,  la noble i necessària iniciativa de sol·licitar la concessió de  la Medalla de la Ciutat  “al mèrit per la pau” per als nostres conciutadans Carme Forcadell i Jordi Cuixart , així com també per l’expresident de l’ANC Jordi Sánchez.

La nostra Associació Sabadell Memorial, en Junta Directiva celebrada el proppassat dimecres dia 17, va acordar per unanimitat donar suport incondicional a aquesta generosa iniciativa comanant a la secretaria l’enviament d’un correu d’adhesió a la Delegació de Sabadell d’ Òmnium Cultural fent palès que, les nostres  dues entitats Associació Sabadell Memorial i Unió Catalanista de Sabadell, es posaven a la seva disposició per fer costat a qualsevol altre gestió que fos necessari endegar en el futur. No podem, com a sabadellencs, deixar de pensar en els nostres presos polítics i  donar el nostre escalf a totes i tots ells amb aquesta proposició de concessió de la Medalla de la Ciutat, que sens dubte serà una mostra de la nostra solidaritat. Volem recordar que la Carme Forcadell fou convidada protagonista  de varies conferències celebrades a la nostra Entitat,  on va deixar la seva empremta de catalanitat i patriotisme.

Ens plau comunicar a tots els nostres associats, col·laboradors i simpatitzants l’adhesió de les nostres entitats a aquesta iniciativa d’Òmnium, aprofitant per demanar-vos que, en la mesura de les vostres possibilitats, doneu suport particularment o col·lectiva a aquesta iniciativa ciutadana que esperem sigui una realitat ben aviat.

Amb els millors desitjos per a tots vosaltres, us agraïm d’antuvi el suport que doneu a la llibertat de les preses i presos polítics i alhora també de Catalunya.

Secretariat de l’ASM

01 d’agost 2018

Nou Reglament del Cementiri


Benvolguts associats, col·laboradors, amics i amigues:

El proppassat 29 de juny la Regidoria de Salut de l’ajuntament en feu arribar la convocatòria següent:

El proper dimecres dia 4 de juliol, a les 16:30 h. a la Sala 3 del Casal Pere Quart es farà una reunió per presentar la nova proposta de Reglament del Cementiri a totes les vocalies de Sabadell i associacions interessades.

Al següent enllaç trobareu el document de l’avantprojecte del Reglament així com el tràmit per si voleu fer alguna proposta: https://seu.sabadell.cat/seuelectronica/p/ModiReglCementiri_cat.asp

Esperem comptar amb la vostra presència.

Molt cordialment,

Teresa Corbella Cordomí
Cap de Servei de Salut

Des de l’Associació Sabadell Memorial us volem compartir el document que hem tramés a l’Ajuntament com aportació a la compareixença pública sobre aquest projecte de Reglament del Cementiri, després de la convocatòria del 29 de juny i de la reunió del passat dimecres 4 de juliol al Casal Pere Quart, per si pot ser del vostre interès.

Com us hem anat informant oportunament, la nostre entitat es va constituir l’any 2005, després de fer una campanya ciutadana amb actes públics per tal d’abaratir els preus de les renovacions de nínxols i sepultures que havia creat alarma social. Vam fer noves campanyes el 2010 i el 2015, junt amb el Síndic de Greuges i altres entitats, com les Associacions de Veïns. Estem contents d’haver ajudar a crear més sensibilitat per les qüestions del Cementiri i haver aconseguit també finalment escurçar els terminis mínims de renovació de les concessions, amb el consegüent estalvi que beneficia a les persones més necessitades. Lamentablement no hem aconseguit gaire més.

Els serveis funeraris i tanatori  crematori i cementiri de gestió de Torra SA, adjudicats per l’Ajuntament en 1989, 2007 i 2010 és una empresa que avui factura uns 9 milions d’euros, té 45 persones de plantilla, i treballa a Sabadell (i els municipis de Castellar, Caldes de Montbui i Sant Llorenç Savall) en règim de monopoli, perquè no té competència,malgrat que podria tenir-la. Una empresa d’aquesta entitat que fa un servei públic creiem que mereixeria més transparència i participació ciutadana en les seves decisions, perquè tenim la percepció que els preus són massa alt i el servei millorable, com ja vam exposar en una reunió amb la Federació d’Associacions de Veïns fa uns 4 anys, en la qual hi van participar el nostre President en Manel Pagès (tristament traspassat el mes de gener del 2017) i el vocal de l’entitat en Joaquim Clusa.

Una llàstima no haver disposat de més temps de compareixença pública per unir els esforços de tothom i fer una actuació més unitària davant de l’Ajuntament. Per això vam demanar que s’allargués aquest termini, amb poques esperances d’aconseguir-ho, perquè el ple d’aprovació ja està convocat. Aquestes gestions i al·legacions s’han fet arribar de forma individual a totes les Associacions de Veins de Sabadell i a la Federació d’AAVV.

Restem a la vostra disposició per tal de fer noves reunions i més documents, si ho voleu, per tal de seguir fent aquesta tasca de ciutadania i fer un Sabadell millor i més unit.

Podeu llegir tot seguit, de forma resumida, la part més propositiva del document d’al·legacions al projecte de Nou Reglament del Cementiri, que vàrem fer arribar a l’Ajuntament:


OBJECTIUS DE L'ASSOCIACIÓ SABADELL MEMORIAL EN RELACIÓ AL NOU REGLAMENT DEL CEMENTIRI   I   A  TOTA LA GESTIÓ DELS SERVEIS FUNERARIS

-    DONAR EL MILLOR SERVEI AL PREU MÉS BAIX POSSIBLE. A recordar l’estudi que va fer l’ASM comparant el cost fiscal municipal d’un habitatge per m2 i el d’un nínxol  (incloent-hi el preu de renovació), molt desequilibrat en contra del cementiri.
-     ABARATIR EL PREU DE RENOVACIÓ I NOVA COMPRA. Ja sia per menys termini o per preu absolut, o ambdues, com ja ho vam fer en les campanyes del 2003- 2005, 2010 i 2015, aconseguint baixar dels 50 i  30 anys mínims a 15, junt amb les actuacions del Síndic i altres. .
-       REDUIR L’ESFORÇ DE PAGAMENT DE LES NOVES CONCESSIONS I LES RENOVACIONS, donant més facilitats a les famílies amb pagaments anuals.
-      GARANTIR MÉS TRANSPERÈNCIA en els aspectes de gestió i econòmics amb més informació i justificació anual dels preus dels serveis funeraris i del Cementiri.

DEMANEM:

EN RELACIÓ AL REGLAMENT

  1. L’AMPLIACIÓ DEL TERMINI D’AUDIÈNCIA PÚBLICA des del 12 de juliol fins el 30 de juliol, atès que a la reunió del dia 4 es va posar de relleu que algunes AAVV no disposaven de la informació, la qual va ser tramesa un altre vegada el dijous dia 5.
  2. La CONVOCATÒRIA D’UNA NOVA REUNIÓ amb les AAVV i entitats interessades amb la regidoria i serveis tècnics, per tal de poder obtenir més aclariments i diàleg de tots els aspectes relacionats amb la gestió i els preus dels serveis funeraris.
  3. TERMINI MÍNIM DE RENOVACIÓ DELS NÍNXOLS SIGUI DE 10 ANYS ENLLOC DELS 15 aprovats.
  4. Que el pagament de la renovació es pugui FER EN QUOTES ANUALS, JUNT AMB EL PAGAMENT DE LA TAXA DE MANTENIMENT. Podria representar un pagament anual d’uns 25-35 € en nínxols de 3ª fila, més assequible.
  5. Que es disposi al cementiri d’un lloc amb aigua per poder ESCAMPAR LES CENDRES del difunts, si així ho volen els familiars, amb el reciclatge que faci falta.
  6. Que les ESCALES METÀL·LIQUES per accedir a les files altes dels nínxols es modernitzin i  tinguin més elements de seguretat, i es comprometi en el Reglament.
  7. Que les PERSONES GRANS PUGUIN ACCEDIR ALS NÍNXOLS DE LES FILES SUPERIORS acompanyades de personal del cementiri, demanats amb antelació, si és el cas.
  8. Que es presenti la JUSTIFICACIÓ ECONÒMICA DELS TERMINIS MÍNIMS I PREUS DE LES NOVES CONCESSIONS I DE LES RENOVACIONS en funció de les inversions previstes al  Pla Director del Cementiri del 2007 i els acords de concessió de 2010 del Cementiri. 
EN RELACIÓ A LES ORDENANCES FISCALS I A LA GESTIÓ DELS SERVEIS FUNERARIS  I  TANATORI

  1. Que es faci PÚBLIC L’INFORME ECONÒMIC ANUAL QUE HA D’ACOMPANYAR L’ORDENANÇA FISCAL del Cementiri de cada any, justificant les despeses de manteniment.
  2. RENUNCIA DE L’AJUNTAMENT AL CÀNON DE L’11% dels serveis funeraris que Torra factura i que, de fet, paguen les famílies, i QUE EL SERVEIS S’ABARATEIXI EN AQUESTA PROPORCIÓ.
  3. MILLORA DE les CONDICIONS D’APARCAMENT A L’ENTORN DEL TANATORI MUNICIPAL, ja sigui com a zona blava o com aparcaments temporals.
  4. Que l’Ajuntament expliqui les gestions que ha fet davant de l’Agencia Tributaria Española per tal D’ABARATIR I SUPRIMIR L’IVA DEL 21% sobre els preus. I que entenem que no caldria pagar si el servei estigués municipalitzat.
  5. Que es confeccioni una ESTADÍSTICA ANUAL DEL CEMENTIRI: inversions anuals i finançament del cementiri, mortalitat i ús del crematori, inversions executades i inversions pendents del cementiri, comparació amb els preus de les ordenances Fiscals, al menys amb Barcelona, Terrassa Manresa i Girona
  6. SUPRESSIÓ DE LA SUBVENCIÓ PER PREMI D’INCINERACIÓ DEL 5 I 10% DELS INGRESSOS DEL CREMATORI de més de  pel fet de passar del nombre de 708 incineracions anuals, perquè ja el 2015 n’hi van haver 1037, i que va ser de 25.976€, pel fet que es tracta d’una empresa que té uns ingressos anuals de més de 8 M€.
  7. Atès que les concessions ara  ja no es poden  municipalitzar perquè caldria pagar el lucre cessant a Torra fins 2027, cal fer pedagogia de QUANT COSTARIEN EL SERVEIS FUNERARIS DEL TANATORI I DEL CEMENTIRI FOS DE GESTIÓ MUNICIPAL (COMPARACIO AMB TERRASSA).
  8. Urgència de trobar localitzacions adients al Pla d’Urbanisme perquè es pugui OBRIR A SABADELL NOVES FUNERÀRIES QUE FACIN LA COMPETÈNCIA A TORRA SA I abarateixin els preus.
  9. REUNIÓ ANUAL, ABANS DE FER LES ORDENANCES FISCALS, DE L’AJUNTAMENT AMB LES ASSOCIACIONS DE VEÏNS I ENTITATS INTERESSADES PER TAL DE FER EL SEGUIMENT DELS PROBLEMES I PROPOSTES PLANTEJADES.

Sabadell, 11 de Juliol del 2007

06 de juliol 2018

Carta de Carme Forcadell

Fa uns dies vàrem escriure una carta a Carme Forcadell a la presó d’Alcalà Meco. La nostra Associació va tenir la gran sort de poder comptar fa uns anys amb la valorada presència de la Carme en unes conferències programades per parlar de llengua i nació. Li vam fer notar aquesta circumstància en la carta que li vàrem enviar i pocs dies desprès vam rebre una emocionada contestació, de la que reproduïm literalment els següents paràgrafs:

“Recordo perfectament la xerrada que vaig fer amb l’Associació Sabadell Memorial, el que no sabia és que ja en fa 10 anys, a mi ara tot em sembla molt llunyà (...) Malgrat el patiment i sacrifici, tinc esperança en el futur i confio en la gent, en la bona gent com vosaltres, que treballen sense defallir per Catalunya i per la nostra llibertat. Som un gran poble i n’hem d’estar orgullosos. (...) Vull agrair a tots els membres de l’Associació, tot el que heu fet, tot el que feu i tot el que sé que fareu per Catalunya  i pel futur en llibertat. (...) No us preocupeu, estic serena i tranquil·la perquè soc conscient d’haver complert amb el meu deure com a Presidenta del Parlament i com a demòcrata i això m’ajuda a superar aquesta terrible situació.”

Aquesta setmana la Carme i la resta de presos polítics tornen a Catalunya. Ho fan privats encara de llibertat, separats de les seves famílies. Hi ha qui creu que mereixen seguir a la presó per pertànyer a una organització criminal i per haver fet una rebel·lió, imaginada només en el cervell del jutge instructor. Altres creuen, com la cap de l’oposició Inés Arrimadas, que va dir en un tuït: “Nuevo pago de Sánchez a los separatistas a cambio de llevarle a Moncloa sin pasar por las urnas. Increíble que el control penitenciario de encausados por rebelión se deje en manos de quienes siguen amenazando con saltarse las leyes y dar otro golpe” i que pensa que els nostres presos polítics mereixen estar empresonats per molts anys  i com més lluny millor dels seus fills i les seves parelles, perquè el càstig s’estengui a les seves famílies. Hi ha qui veu en l’apropament  ─que el govern espanyol s’ha apressat  a fer abans de la reunió prevista amb l'executiu català─ una oportunitat per obrir un nou cicle polític. I finalment hi ha qui seguirà reivindicant que, malgrat el benefici de l’apropament, el que seria de justícia és que tots els presos polítics estesin ja en llibertat i sense cap càrrec.
Amb l’empresonament provisional dels líders sobiranistes catalans, les cartes han esdevingut la principal via per tenir-los, sinó físicament presents, per tenir present la seva veu i per això hem volgut fer-vos arribar de primera mà les paraules i els sentiments de la Carme. Si podeu i fins que no estiguin lliures, escriviu-los cartes, són la seva principal connexió amb l’exterior. Quedar privat de llibertat per raons arbitraries, infundades i falses, és realment un fet trist. No obstant, rebre una carta alleugera el cor de qui pateix aquesta pena i és una ajuda també per a qui l’escriu.
Tot seguit podeu llegir si voleu una altra carta enviada als mitjans per Jordi Turull que rebla i confirma aquests raonaments.

Cartes a la presó
Li deia a la carta que vaig enviar al president Torra i que la Blanca, la meva dona, va tenir el goig llegir en l’emotiu acte de presa de possessió dels nous consellers i conselleres que malgrat l’enorme injustícia i patiment que suposa el nostre empresonament, al meu cor només hi ha espai per la gratitud i el compromís. No hi cap ni una engruna de rancúnia ni ressentiment cap a ningú. I ningú és ningú. I si una cosa ajuda, per sobre de tot, a mantenir aquesta actitud i estat d’ànim, que Déu faci que no la perdi, són precisament totes i cada una de les cartes que rebem a la presó.
Cartes darrera de les quals hi ha una persona per la qual sento una necessitat infinita de fer públic el meu agraïment, ja que mai podré correspondre com caldria davant la impossibilitat material de poder contestar-les totes. Cartes que sense conèixer la persona que les escriu, només veient el municipi d’on prové ja t’alliberen per un instant de tanta monotonia i aïllament. I et transporten a molts records, vivències i paisatges fora dels murs d’aquesta presó.
Cartes plenes de sentiments que t’emocionen i t’omplen d’orgull de veure que formes part d’un país d’una qualitat humana impressionant. Cartes plenes de compromís i perseverança que t’ajuden, i molt, a anar per aquí amb el cap ben alt i la dignitat intacta. I que et donen molta esperança i confiança en que el nostre patiment i sacrifici no serà en va.
Cartes de persones de tota mena, condició i edat. De gent molt gran i d’infants. D’empresaris i d’aturats. De persones plenes de salut i de persones que lluiten per superar una greu malaltia. D’una transversalitat que, per molt que se n’hagi parlat, aquí la palpes i la veus. Cartes de gent que t’ha votat i de gent que et diu que ni ho han fet ni ho faran, però que són el contrast del relat que volen imposar a cops de martell: la causa per expandir la justícia, la democràcia, la llibertat, suma més que no pas separa, uneix a la gent.
Cartes de tots els racons del país i de tots els continents que demostren que el que defensem son valors i ideals universals. Cartes positives, carregades de sentiments, d’orgull i de convenciment del que es defensa i no d’atac als que injustament ens han empresonat. Cartes, en definitiva, que son el mirall d’un país i d’una societat pel que val molt la pena servir. Com ens dèiem l’altre dia amb en Josep Rull, si algú d’aquests que intenta imposar el relat de la confrontació, la violència, la divisió, etc., que de l’anècdota en fa la regla general, si agafés a l’atzar 20 o 30 cartes que ens envien a cadascun dels presos o exiliats, segurament veuria una altra realitat que desautoritza qualsevol relat frontista. Una altra realitat, anònima, que no surt als mitjans però que escriu cartes i que demostra que la majoria de gent a Catalunya es mou a favor de i no pas en contra de. A favor d’allò que és i serà victoriós al segle XXI i volen pacíficament engrandir la justícia, la democràcia i la llibertat i no pas empetitir-la.
Estic emocionat i honorat perquè persones d’aquesta qualitat humana dediquin una estona de la seva vida a fer-nos arribar el seu escalf, el seu suport i, sobretot, el seu compromís. Son cartes que fan que em reafirmi molt més, i cada dia més, en el meu compromís amb la gent, amb el país i amb tot allò pel que injustament ens han empresonat.
No hi ha cap presó que pugui apagar la dignitat, el compromís pacífic i democràtic de tantes i tantes persones tan diferents. A tots els que no us puc contestar, gràcies per tant.

Jordi Turull
Diputat de JxC
Publicada al diari Naciódigital.cat el dimarts 3 de juliol del 2018

31 de març 2018

La darrera portada

El Diari de Sabadell ha sortit aquest dijous a la venda per última vegada. D'aquesta manera el diari tanca una etapa amb dificultats econòmiques i laborals de tot tipus. L'empresa propietària “Vallesana de Publicaciones, S.A.“ ha traspassat la capçalera al grup Novapress Edicions i els nous propietaris, Marc Basté i Leo Torrecilla, volen tornar a treure el rotatiu al carrer el 10 d'abril amb un nou equip. La nostra Associació, com entitat que vetlla per la preservació del patrimoni cultural de la ciutat, vol aprofitar per recordar un breu resum de la història del diari, que ha estat sens dubte durant més de 75 anys un referent del periodisme local.

L’any 1942 neix a Sabadell un butlletí de “La Falange“ que, amb el temps es converteix en un diari que es diu ‘Sabadell’. Els directors d'aquesta publicació els nomenava l'alcalde. La direcció, la redacció, els tallers del diari estaven ubicats en uns locals de “La Falange” a la Rambla (l’actual Casal Pere Quart). La connivència del diari amb el poder municipal es fa palesa amb la creació, un significatiu 18 de juliol de 1952 i sota la direcció del periodista local José Cabeza, d’una secció titulada “Diálogos con el Alcalde”, on es publicaven ─suposadament sense cap censura─ les cartes que els ciudatans feien arribar al diari i en les que qüestionaven a l’alcalde, José Mª Marcet, sobre temes o problemes de la ciutat i que el batlle responia per, segons ell mateix escriu en les seves memòries: “complacer a mis peticionarios sin el inconveniente de largas esperas y así poder satisfacer los deseos de un mayor número de ciudadanos, sobre sus problemas o sus aspiraciones, de sus necesidades, sus alegrias o sus tristezas”.

A principis dels anys 70, sorgeix la necessitat de fer un diari que no segueixi només una línia editorial marcada pel “gobierno”, sinó que respongués a les necessitats del carrer, que en aquells dies bullia amb demandes socials i polítiques. L'any 1975, mesos abans de la mort de Franco, el director del ‘Sabadell’, en Josep Palau, es jubila i es busca un substitut que pugui fer la transició d'acord amb els nous temps. El candidat escollit fou Ramon Rodríguez Zorrilla, que en aquella època tenia 35 anys, estava vinculat a diferents associacions municipals i s'havia dedicat a l'ensenyament. Amb Rodríguez al capdavant, el diari crea ‘Vallesana de Publicaciones S.A’.

Amb la mort de Franco, queda palès que no poden continuar editant un diari sotmès a la línia del ‘Movimiento’ i decideixen crear-ne un de nou. El nou ‘Diari de Sabadell’ es crea oficialment el 1977, i des de llavors ha estat l’únic diari de la ciutat. La transició es va veure com l’escenari ideal per treure al mercat una publicació local que vetllés per desmarcar Sabadell de l’absorció de Barcelona. La transformació del ‘Sabadell’ en ‘Diari de Sabadell’ va significar des del principi un diari més obert. Des de les primeres edicions ja hi van aparèixer tots els grups polítics i sindicals. El problema inicial era que no tenien prou treballadors titulats com a periodistes, d'acord amb les exigències legals per la premsa diària. Com que es considerava premsa diària aquella que es publicava més de tres dies a la setmana, el diari va fer servir l'estratègia d'afegir a les capçaleres del dimarts i dels dimecres els subtítols de “Deportivo” i “Económico” respectivament. De fet, el diari havia anat creixent constantment al llarg de la seva història, sense rebre mai cap subvenció. Això els va permetre traslladar-se des de la Rambla, al carrer Calders i, posteriorment, a l'edifici actual al carrer Sant Quirze. Això també els havia permès comptar amb una rotativa pròpia durant molt de temps. Però la crisi econòmica dels darrers anys ha colpejat fortament els mitjans impresos i l'any 2009 van començar a externalitzar la impressió de la publicació.

El diari paulatinament va anar ampliant el personal titulat i va poder suprimir aquells subtítols, sortint de dimarts a dissabte com a ‘Diari de Sabadell’. Si bé inicialment tot el diari era en castellà, actualment era bilingüe. La introducció del català es va anar fent progressivament al llarg del temps, tot i que sempre hi ha pesat més el castellà perquè això va semblar a la direcció que els podria donar més lectors. S’hi anaren incorporant periodistes de la talla de Josep Gisbert, actual cap de política de la Vanguardia, Manuel Moreno, corresponsal d'El País,  i d’altres com Matíes Serracant, Quimet Fité, Rosa Ten, Lluís Papell, Josep Costajussà. etc. que donaren al diari un anys de brillantor que darrerament s’ha anat perdent.

Malgrat la col·laboració i l'esforç de molta gent honesta, el Diari de Sabadell mai és va acabar de treure de sobre la ferum de "Movimiento" i l'acatament als diversos ‘amos’ que la ciutat ha tingut des del 1979. Com exemple, en l’època del ‘bustisme’, algun lector havia comptat fins a 8 fotos de l’alcalde Bustos en una sola edició, era doncs un mitjà de propaganda de l’alcalde.

Que no desaparegui la capçalera del nostre diari local és una gran notícia. Confiem que la nova direcció tingui en compte totes aquestes circumstàncies històriques i emprengui la publicació d’un progressista nou Diari de Sabadell, obert a una ciutat que necessita actualment tenir mitjans i altaveus que critiquin constructivament ja que, en cas contrari, ens vèiem abocats només a llegir publicacions municipals fets amb molt bona intenció, però lògicament parcials en els seus continguts.

Associació Sabadell Memorial

Unió Catalanista de Sabadell

12 d’agost 2017

Concessions de sepultures


Des de l’Associació Sabadell Memorial volem agrair al nou Ajuntament, les modificacions en l’Ordenança Fiscal del Cementiri reduint el terminis i en conseqüència el preu, per la renovació de nínxols i tombes entre un 30 i un 40%, tal com va declarar el regidor Vidal el passat 1 d’agost. Ens satisfà especialment que una part important de les nostres propostes hagin estat  finalment  recollides. Aquesta millora de terminis beneficia a tothom però especialment persones grans sense descendents que se’ls obligava a renovar per 50 anys.

L’Associació Sabadell Memorial (ASM) fou creada l’any 2005 per vetllar en la defensa, conservació i millora del patrimoni històric, urbanístic i cultural de la ciutat i per dignificar les condicions del nostre Cementiri Municipal, i va sorgir precisament de la campanya que aleshores vam endegar per la qual vam aconseguir, després  de moltes entrevistes i reclamacions a l’Ajuntament Bustos, reduir gairebé un 50% les desorbitades taxes proposades. En els darrers dos anys i també amb unes quantes reunions a la casa gran i al Consell de Districte del Centre, plantejàrem les nostres reivindicacions per obtenir una reducció substancial en els terminis de les renovacions, il·lògics i exagerats, així com la supressió o reducció de l’IVA del 21% (i que sembla que aviat vindrà per una llei de l’estat), fent-los-hi veure que eren, per metre quadrat, unes 10 vegades més cares les taxes per reposar en el cementiri que els impostos per viure en un habitatge de la ciutat. Ras i curt, a Sabadell resulta més car morir-se que viure-hi.

Volem deixar constància del nostre insistent treball en aquesta qüestió tan sensible, per el coneixement de tots els sabadellencs i també com a record i homenatge a dues persones, en Manel Pagès i en Lluís Marquès que tristament ens han deixat fa molt poc, que foren de les que més varen treballar i lluitar per aconseguir aquestes millores i que ara des de l’ASM també volem reivindicar.

Miquel Crusafont      president de la Societat Catalana d'Estudis Numismàtics (IEC) i soci de l’ASM
Ramon Montraveta  regidor de l'Ajuntament de Sabadell (1979 – 1987) i soci de l’ASM
Joaquim Clusa          regidor de l'Ajuntament de Sabadell (1979-1980) i soci de l’ASM
Xavier Marcet           secretari de l'Associació Sabadell Memorial (ASM)


9 d’agost de 2017 

22 de juliol 2017

In memòriam

El dilluns 17 de gener, a l’edat de 77 anys ens va deixar en Lluis Marquès i Villacampa, un dels socis fundadors de l’Associació Sabadell Memorial. Des del record pel company desaparegut, aquesta Associació vol deixar constància del seu treball dins la Junta Directiva, que va realitzar amb la mateixa tenacitat i fermesa que ha suportat la seva malaltia.

El Lluís va lluitar sempre per millorar Sabadell i Catalunya des de molt diferents àmbits. Ho va fer com a regidor per Convergència i Unió a l’ajuntament del 1983 al 1987, posant al servei de la ciutat tota la seva estima pel nostre país. Fou membre de la Junta de l’Acadèmica Catòlica on col·laborà per tirar endavant aquesta centenària entitat sabadellenca que aixopluga dins la seva seu del carrer Sant Joan a moltes i variades entitats socials i culturals de la ciutat .

Els seus coneixements del món tèxtil, adquirits treballant com a químic tintorer, el van motivar per col·laborar, juntament amb altres companys de professió, a la creació i desenvolupament de l’Associació de Tècnics Tèxtils, entitat que va aconseguir reunir una important col·lecció de mostraris del tèxtil llaner, exposada fa uns mesos al Museu d’Història de Sabadell.

Des de la Junta Directiva de l’Associació Sabadell Memorial, fou un dels membres que més va lluitar, colze a colze amb nostre recentment desaparegut President en Manel Pagès, per fer entrar en raó als diferents Governs municipals, fins aconseguir abaixar les taxes de renovació de les concessió dels nínxols i tombes del Cementiri Municipal i més endavant per modificar-ne els terminis, en benefici de les persones de mes edat. Va treballar també per promoure i defensar la creació del Museu Tèxtil de la Llana al Vapor Pissit i més recentment en la reivindicació per recuperar el desaparegut templet modernista de la plaça del Dr.Robert, que tants sabadellencs enyorem.

L’acte fúnebre celebrat a l’arxiprestal de Sant Fèlix va aplegar als seus familiars, amics i coneguts, que ompliren de gom a gom l’església, palesant la consideració ciutadana que el Lluís ha merescut a Sabadell.

Els amics i companys que hem tingut la sort de treballat a prop seu gaudint del seu sentit de l’humor i de la seva bonhomia, des d’aquí volem valorar la seva labor i el seu esperit lluitador que ha mantingut fins els darrers moments, i per això el recordarem sempre. Descansi en pau.

Junta Directiva de l’Associació Sabadell Memorial                                       
Juliol del 2017

19 de juny 2017

Que en farem del Passeig dels samalers?

A Sabadell tenim dos aeròdroms, amb les seves corresponents pistes d’aterratge, un situat al costat de Sant Pau de Riusec i l’altre al bell mig de la ciutat. Aquest darrer s’ha originat amb les darreres actuacions municipals i es tracta del que avui porta el nom de Passeig de la Plaça Major. Aquesta denominació no té massa sentit atès que es tracta d’un passeig que no acondueix a cap Plaça Major tal com el seu nom faria suposar. Això no obstant, el cert és que el passeig ha estat sempre conegut popularment com simplement ‘el passeig’, o com ‘el passeig dels samalers’ pels xiprers que el flanquejaven… Això ens porta a recordar amb enyorança aquell passeig de la nostra infantesa, amb el Bar Musical i les tauletes per prendre un vermutet o un refresc en les caloroses tardes d’estiu, amb el sortidor que brollava alegre al capdamunt del passeig i amb els típics fanals de ferro colat que l’il·luminaven els vespres. Ara ens hi han deixat una pista de ciment, amb uns espais que no es poden omplir amb res per culpa de les sortides d’emergència de l’estació soterrada. Potser ens cal reflexionar, entre tots, com fem un nou Passeig dels samalers, amb vida i amb encant, si això encara és possible. L’arquitecte i urbanista en Manel Larrosa, ha escrit un article titulat “Les sabates del Passeig” on, com aquell pintor que comença un nou quadre, dóna unes quantes pinzellades en forma de consells del que, a parer seu, hauria de fer-se en aquest nostre estimat Passeig, per intentar esmenar els esguerros que han perpetrat el manaires de l’ajuntament de tots els colors polítics.

Les sabates del Passeig

El problema del Passeig de la plaça major és, en essència, el problema de Sabadell mateix, però elevat al quadrat. Francesc Trabal ja va escriure que l’única gràcia de Sabadell era no tenir-ne cap. Però ara, 80 anys després, estem molt pitjor… potser ara l’única gràcia ja és ser una desgràcia. Sabadell és una ciutat sense l’autenticitat d’una veritable escenografia urbana.

Un entorn autèntic i amb sentit precisa la presència d’història, aquella que aquí hem dissolt del tot. Tots ens queixem de la manca d’edificis d’un cert valor, de com el Centre ha estat arrasat en onades successives. Sabem que mai hem fet ostentació de capital urbà ni de la representació del patrimoni material i artístic i aquest fet, que conté aspectes positius, a la fi es revela d’una enorme pobresa. Doncs aquesta condició, al centre urbà es multiplica i esdevé un desconcert per la manca de referents de ciutat i d’una representació que pugui ser digne, que ens la puguem mostrar a nosaltres i als forans. I tot això no s’improvisa. Aquesta és la dificultat.

Es pot viure (té sentit?) fer-ho en una ciutat, en un lloc, sense història? Sí, que ho és com es fa realitat a molts barris recents, però és menys sòlid en un centre representatiu.

Una primera diagnosi i remei dels nostres mals podria ser que hem de començar pels peus. Com deien les nostres àvies, per anar mudat primer cal anar ben calçat. No són el mateix els carrers amb lloses i bordons de granet que de ciment. Per sort, és així als carrers de vianants (Gràcia…) i alguns d’altres (Montserrat…). I quan aquest valor s’acompanya amb el cel sense fils elèctrics la humilitat de les façanes sobreviu i assoleix caràcter.

Però per a un espai enorme com el Passeig, la noblesa d’un material, per bo que sigui, però emprat en grans quantitats, no és cap solució. Cal algun element més de valor i autenticitat.

Per exemple a Vic, la Plaça Major té una vorera perimetral però un enorme centre de sauló. És la humiliat del material el que aporta relleu al perímetre edificat. A Sabadell ens cal una cosa similar. Si la cultura arquitectònica de les façanes del perímetre no és suficient, ens cal l’ajut d’un aliat que és la natura: sauló, maó, peces petites, els junts vers, la humitat visible… materials el màxim de naturalitzats. Sense aquests elements, la rigidesa que ens mostra la gran llosa actual, sense cap escletxa ni junt de respir, és totalment ofegant.

La proposta de l’ús de maó al centre ja fa temps la va fer Agustí Puig. El maó fa referència a un element històric present a moltes ciutats europees i el mateix campanar de Sant Fèlix està coronat de maó, per la qual cosa en tenim un referent proper. Només la natura ens pot omplir el buit d’arquitectura, també el verd, però tampoc no sol. Més natura i menys disseny!

Aquest campanar del XVIII és el millor llegat d’aquell segle, com el Pont de la Salut ho és del XIX i potser només la Torre de l’Aigua és emblema del XX. Aquell maó és, doncs, un referent històric a ampliar.

A Terrassa han resolt els paviments del centre amb maons vermells, però són massa industrials. A nosaltres ens calen molt més naturalitzats si hem de compensar la manca d’arquitectura. Millor el maó de les ciutats històriques.

Si el paviment ha de ser un primer element, el contingut dels espais ha de resoldre’s amb la màxima simplicitat. El buit és un valor. El buit ha de ser radical (com a Vic), sense vehicles, sense mobiliari sobrer… L’espai buit és màgic si solament veus façanes endreçades i gent i… silenci. No assolirem mai el pes específic històric de Vic, però l’endreça hauria de ser semblant.

I el valor quiet dels immobles és també un bé a preservar. Ara volen reformar l’edifici entre el Racó del Campanar i el Passeig, una notable casa estil Art Decó, i amenacen revestir-la de pedra! Prou! Ens cal que exactament no passi res, que quedi idèntica. Allà a prop, l’excessiu soroll visual del nou immoble de l’Euterpe explica prou bé com les filigranes han de deixar pas a la immobilitat i la nul·la estridència.

La Casa Duran, sense vida, ens mostra la nostra negativa relació amb el patrimoni mentre que, a quatre passos, el Despatx Lluch, més modern però, ens indica el camí correcte. La tanca del pati al carrer de Sant Joan està presidida per un armari de comptadors elèctrics! i la casa compta amb vídeo porter i ascensor de vidre! Definitivament no en sabem, la marca de Sabadell és la traïció a l’autenticitat en nom del funcionalisme. I després d’haver “modernitzat” la casa, no hi sabem viure! I caldria, almenys, habitar els baixos de la casa, per exemple amb la botiga que ja hi havia i situar un local públic de cara al carrer de Sant Joan.

I sobre un nou sòl amb ànima al Passeig de la Plaça Major hi podria haver un pavelló modern, una porxada d’ús ciutadà, un nou emblema. Però aquest element només serà possible calçat sobre una base amb un profund sentit, que és el que ara ens manca en primer lloc. No cal un ‘Projecte’ en gran de Passeig, calen passos, hem de trobar un sentit. Deixem de creure en un projecte salvador. No hi serà i no hi pot ser.


Manel Larrosa
Arquitecte i urbanista


Article publicat al digital iSabadell el divendres 16 de juny del 2017

21 de gener 2017

ADÈU AL NOSTRE PRESIDENT MANEL PAGÈS I PANADÈS UNA PERSONA COMPROMESA AMB EL PAÍS I AMB SABADELL


A la ratlla dels 80 anys ha mor en Manel Pagès i Panadès, president des de la seva fundació de les nostres dues associacions, Sabadell Memorial i Unió Catalanista de Sabadell.

En Manel des de la seva bonhomia i tenacitat va treballar sempre en diferents moments i fronts polítics i socials de la ciutat i de Catalunya.  La seva desaparició és llei de vida la qual , no per coneguda és menys difícil d’acceptar, però és de justícia que els qui el vam conèixer en aquests diferents fronts li dediquem un recordatori perquè la seva aportació a Sabadell i a Catalunya no se l’emporti la invisibilitat, que massa sovint tenim un cop traspassats.

En Manel fou una persona inquieta des de ben jove, quan va demostrar un interès particular per la música al Conservatori de Sabadell, i quan més tard va evolucionar, des d’una altra derivada del seu coneixement, endinsant-se en la branca de la tècnica, estudiant Enginyeria i fent de professor de matemàtiques, física i química a l’Escola Industrial de Sabadell. Aquest bagatge professional li va obrir les portes a la direcció d’empreses i també dins el mon de la indústria on va aconseguir una gran experiència i reconeixement.

Als anys  70 i com a membre del PSUC lluità intensament per la democràcia i els drets socials, formant part també de l’Assemblea de Catalunya, fet que el va portar a ser empresonat  per la dictadura juntament amb els 113 membres de l’Assemblea.

El Manel Pagès fou un sabadellenc  arrelat sempre a la seva ciutat i a les seves institucions, com l’Acadèmia de Belles Arts o la Cooperativa La Sabadellenca, on va fer-hi de secretari i fou membre com a vocal del Patronat dels Museus de Sabadell i de l'Arxiu Històric Municipal. Aquest afany de servir Sabadell el va dur a presentar-se en la candidatura de Convergència i Unió a l’ajuntament en les eleccions de l’any 1987 on fou escollit com regidor, càrrec que va exercir durant vuit anys.

Membre de l'Institut Català de Tecnologia, del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, de la Societat Catalana de Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans, en la seva vessant didàctica i divulgativa, va escriure varis llibres sobre la memòria, evolució i cultura mnemotècnica i més tard sobre el full de ruta cap a la independència.

Com hem dit al començament, el Manel fou tota la seva vida una persona preocupada per  la defensa de les llibertats, la democràcia, la justícia, els drets socials i l’alliberament de Catalunya i els reptes de Sabadell. Això el va portar a crear l’any 2005 l’Associació Sabadell Memorial un entitat que  vetlla per la defensa del patrimoni històric de la ciutat i per dignificar les condicions del nostre Cementiri Municipal, espai on es fa present la nostra Memòria Històrica. Més endavant  i mogut pel seu anhel nacional va crear l’any 2008 la Unió Catalanista de Sabadell, amb l’objectiu de fer que Catalunya pugui esdevenir un Nació lliure i sobirana. Treballant intensament  en ambdues entitats en Manel a més de ser-ne el president, en fou l’ànima i el seu impulsor  més aferrissat.

Als que hem tingut la sort de treballar al seu costat el seu llegat ens ha d’esperonar a continuar la seva tasca i lluitar sense aturador en defensa del país i de Sabadell, segur que ho seguirem fent per compromís de país i en recordança seva.

Volem fer arribar des d’aquí el nostre condol a la seva família, a la seva esposa Carme que el va acompanyar amb comprensió i paciència en tota la seva intensa activitat política i que va participar activament en el grup de pares de l’escola *Nostre Llar* de Sabadell, del grup d’escoles catalanes de Rosa Sensat els anys 70 i també a les seves filles Àngels i Eulàlia,  que sempre van ajudar al pare generosament en les feines logístiques dels llibres i les entitats.

Manel et recordarem molt. Per molta gent i també per nosaltres la teva absència ens serà dolorosa, però som conscients que el millor homenatge que et podem dedicar és seguir treballant des d’aquest compromís com ho has fet tu.

Descansa en pau.

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ SABADELL MEMORIAL 

26 de desembre 2016

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2016

En compliment del que preveuen els Estatuts de l’Associació, el dia 12 de desembre de 2016 es celebrà en el domicili social de l’Associació  ─locals de l’Acadèmia Catòlica, carrer de Sant Joan núm. 20 de Sabadell─  i en el Saló de Juntes, l’Assemblea General Ordinària de l’any 2016 de  l’Associació Sabadell Memorial (ASM), sota la presidència de la Sra. Montserrat Barderi i Crusafont vicepresidenta primera de l’Associació, en absència per malaltia del President de l’Associació Sr. Manel Pagès i Panadès. La Sra. Vicepresidenta, abans d’iniciar l’Assemblea, va voler excusar l’assistència de la tresorera Sr. Elena Ardanuy per motius mèdics. Tot seguit donà la benvinguda als socis assistents i els agraí la seva presència a l’Assemblea Anual, que es desenvolupà segons l’ordre del dia, enviat per correu electrònic el dia 6 de desembre de 2016 a tots els associats, sota els següents punts:

1.- Lectura i aprovació de l’acta de l’Assemblea General de l’any 2015.
El secretari Sr. Xavier Marcet va procedir a la lectura de l’acta de l’Assemblea General de l’any 2015. que fou aprovada per unanimitat.

2.- Tresoreria. Estat de comptes.
En absència de la tresorera Sra. Elena Ardanuy, el secretari va presentar l’estat de comptes de l’Associació fent tot seguit el següent

ANÀLISI:
L’exercici del 2016 presenta un increment dels ingressos bruts en concepte de quotes de socis però degut a devolucions i cobraments pendents, ha disminuït   l’ingrés net per quotes. La despesa pel lloguer del local s’ha augmentat el darrer any. Les despeses financeres s’han reduït degut al retorn per part del Banc Sabadell de les comissions de manteniment del compte. Tampoc s’han incrementat les despeses per invitacions a ponents, doncs aquest curs només s’ha fet dues conferències. Per tot això el romanent  s’ha incrementat respecte l’any anterior, però cal treballar per augmentar el nombre de socis i el cobrament de quotes pendents per intentar millorar el “cash flow” ja que, en condicions normals, no es podrà fer front a totes les despeses previstes.

3.- Moviment de socis.
El secretari informa que, pel que fa a les altes i baixes de socis durant l’any, s’han produït tres altes.

4.- Activitats.
Enguany s’han celebrat dins el curs 2015-2016 dues conferències en un nou format, aprovat en Junta, de debat-tertúlia. El primer dels debats es va celebrar el dia 21 d’abril i va anar a càrrec de l’historiador Sr. Jaume Benages i Pàmies, autor del llibre “Que no t’expliquin històries”  per tractar sobre “La corrupció informativa de l’Estat espanyol”  que fou presentat pel Sr.Manel Pagès i moderat pel també historiador de la nostra ciutat el Sr. Miquel Crusafont. El segon es va celebrar el dia 12 de maig per exposar i debatre sobre la situació del Cementiri de Sabadell. En absència per motius personals del responsable d’aquesta secció en la nostra Associació Sr. Lluis Marquès, fou el President Sr. Manel Pagès qui va exposar el problema de l’alt cost de les renovacions de concessions i dels serveis funeraris. Tot seguit es va obrir el debat que fou moderat pel secretari Sr. Xavier Marcet. En fer-se una àmplia difusió d’aquest acte per Internet i també a través de les xarxes socials, amb mails específics als mitjans de comunicació i partits polítics de la ciutat, l’assistència de públic fou nombrosa, amb notables intervencions per part dels assistents, molt interessats amb el tema.
Per els propers debats-tertúlia del curs 2016-2017, s’han portat a terme contactes amb ponents de prestigi per parlar, entre d’altres temes, sobre la internacionalització del procés d’independència, el disseny i pacificació del centre de Sabadell, l’economia catalana en el nou Estat, etc.

5.- Seccions.
Urbanisme: En la reunió de Junta del dia 17 d’octubre es va convidar l’exregidor d’Urbanisme, Sr. Marc Batlle, per parlar de la remodelació de la Plaça Major. El Sr. Batlle va fer una interessant exposició de les mancances i falles que, a parer seu, s’han detectat en la urbanització de la plaça, doncs els diversos projectes que s’han fet fins ara no incorporen una visió conjunta del traçat de la plaça i les servituds que l’estació dels FCG i la circulació dels vehicles, tant públics com privats, comporten en l’eix principal de la ciutat. Creu també que Sabadell ha perdut una oportunitat molt bona per fer un projecte integral de pacificació de tot el centre. Pel que fa al templet modernista, reiteradament reivindicat per la nostra Associació, la Junta establirà contactes amb l’arquitecte Pere Vidal, exregidor de cultura de l’ajuntament, per organitzar un debat-tertúliua sobre l’orientació  que s’hauria de donar al templet, en el sentit de debatre arran de la seva funcionalitat, be sigui com a monument modernista o per destinar-lo a espai de concerts, restauració o altres serveis. També es proposa fer una recollida de signatures per demanar la seva reconstrucció. La nostra Associació celebra el canvi de nom que el nou ajuntament ha fet del carrer Alfons XIII, donant-li el nom de carrer de la República, malgrat que per nosaltres hauria estat molt més adient posar-li el nom de carrer de la República Catalana.
Cementiri: S’han portat a terme, apart del debat-tertúliua abans esmentat, nombroses actuacions en el sentit de reclamar a l’ajuntament la reducció de l’IVA de les renovacions, que en l’actualitat és del 21 %, amb tramesa de vàries instàncies a l’ajuntament demanant aquesta reducció i també s’ha sol•licitat diverses vegades entrevistes amb els responsables tant de la concessionària com de l’ajuntament. Igualment s’han mantingut reunions amb la Federació d’Associacions de Veïns i amb regidors de l’oposició.
Museu Tèxtil: A la vista del poc interès demostrat tan per part de l’administració com per part de l’Associació de Tècnics Tèxtils, en endegar i tirar endavant el projecte del Museu Tèxtil, s’han reduït les activitats de la nostra Associació en aquesta secció a l’espera de noves informacions i propostes dels seus directes responsables.

6.- Col·laboracions amb altres entitats
Els contactes de la nostra Associació amb diverses entitats de la ciutat s’han anant produint al llarg de tot l’any, molt especialment  amb l’Acadèmia Catòlica

7.- Renovació de la Junta Directiva.
Com estableixen els Estatuts de la nostra Associació, aquest any no s’escau fer renovació total ni parcial de la Junta Directiva, per tant continuen en els seus càrrecs tots els membres de la mateixa.

8.- Torn obert de paraules i clausura de l’acte a càrrec del President
El Sr. Joaquim Clusa, en nom de tots els associats presents a l’Assemblea, va sol·licitar fer constar en acta la valoració molt positiva de la tasca que porta a terme la Junta Directiva i de manera molt especial el seu President el Sr. Manel Pagès.
Finalment la Vicepresidenta Sra. Montserrat Barderi va donar per acabada l’Assemblea, agraint novament als socis assistents  la seva presència i col·laboració.

Sabadell, 21 de desembre de 2016

Publicat per la Secretaria de les associacions ASM i UCS

31 de juliol 2016

Madrid sí que paga els traïdors: el cas de Sixena

El monestir de Santa Maria de Sixena es troba en aquella zona de Catalunya que anomenem Franja de Ponent, que és la part de Catalunya que Javier de Burgos iniquament va posar sota control de províncies aragoneses el 1833. És un monestir molt antic, fundat en el segle XII. Acabada la Guerra d’Espanya del 1936-39 (coneguda pel malnom de Guerra Civil), el monestir de Sixena, com la gran majoria d’edificis religiosos situats en zona republicana, havia sofert greus desperfectes a mans dels criminals incontrolats de la FAI.

L’agost de 1936, després del saqueig, l’arquitecte i historiador Josep Gudiol va visitar el monestir, que havia quedat força malmès, particularment els frescos, enfosquits pel fum dels incendis. Gudiol va tornar a Barcelona a cercar fons per a rescatar l’art de Sixena. Va aconseguir 4.000 pessetes, que li va donar el llavors conseller de cultura Ventura Gassol, xifra molt alta per a l’època i molt més en plena guerra; a més de pagar-li dos tècnics especialistes en aquestes tasques. Es pot dir que els catalans s’ho van treure del plat per pagar aquesta restauració. Val a dir que el govern de l’estat va aprovar l’operació.
Amb l’ajut de la població de Vilanova de Sixena, es van arrencar les pintures i es van dur a Barcelona, on es van guardar a la Casa Amatller. El 1940, van ser dipositades de forma segura al MNAC i van ser restaurades el 1943 pel mateix Gudiol, acabat de tornar de l’exili. El 1960, el qui era llavors director d’aquest museu, Josep Maria Ainaud de Lasarte va promoure el rescat de la resta dels frescos que encara hi havia a Sixena. D’acord amb les autoritats de llavors, l’estat, l’ajuntament de Vilanova de Sixena i de la mateixa comunitat, la resta de frescos i la resta d’obres d’art també van ser dutes a Barcelona, restaurades i posades sota protecció.
El sostre del monestir es va ensorrar el 1990. Si Catalunya i els catalans no hi haguessin intervingut, totes les obres d’art de Sixena s’haurien perdut per sempre.
El 1992, el llavors conseller de cultura de la Generalitat, Joan Guitart, va arribar a un acord amb la superiora de la comunitat segons el qual el monestir va cedir les obres d’art a la Generalitat a perpetuïtat. El pacte només es trencaria si les obres no estaven ben custodiades, que no és el cas. La cessió va venir acompanyada pel pagament de 40 milions de pessetes per part de la Generalitat de Catalunya, una suma considerable en aquell moment.
Com a conseqüència de la gran davallada de vocacions religioses, la comunitat de Sixena havia envellit molt. El 1980, les monges van ser traslladades a Barcelona, a Vallvidrera, amb les companyes de la seva orde, on hi romandrien fins la seva mort. La darrera va morir l’any 2000.
Catalunya no tant sols va tenir cura de les obres d’art d’aquest monestir, sinó també de les persones. Durant totes aquestes dècades, a Aragó, ningú va moure un dit ni es va preocupar absolutament de res, ni es va gastar un sol cèntim ni en rescatar, ni en restaurar, ni en conservar aquestes obres d’art. Si s’haguessin deixat les obres d’art del monestir sota la responsabilitat dels aragonesos, aquestes ja s’haurien destruït, no existirien. Si Catalunya no hagués acollit les monges del monestir, ves a saber on haurien anat a parar.
Ara, amb la feina feta, els diners gastats, tot el treball fet i les monges ja mortes, els aragonesos, en comptes d’agrair la feina feta per Catalunya, tenen la barra i el cinisme de parlar d’espoli i exigir-ne el retorn a Aragó; retorn d’uns objectes que, cal insistir-hi i remarcar-ho, si no fos per Catalunya ara ni tant sols existirien. Òbviament, no diuen ni una paraula de compensar Catalunya d’alguna manera per les despeses i enrenous provocats pel rescat, trasllat i conservació de totes aquestes obres d’art.
Els tribunals espanyols -no podia ser d’altra manera-, els han donat la raó. No han tingut en compte cap dels arguments de la Generalitat, entre els quals un de ben objectiu: un nou trasllat malmetrà, de ben segur, les obres de forma definitiva i potser irreparable. Fins l’advocat dels aragonesos ha dit públicament que vindrà a recollir les obres amb un camió especialitzat, com si es tractessin de sacs de patates.
Tant se’ls en donen les obres d’art, el que és important és humiliar a Catalunya i premiar els aragonesos que, de tenir una identitat i un idioma propis i d’haver defensat, fins al 1714, els seus drets, els seus furs i el seu autogovern davant el rei de Madrid, les seves autoritats i la inquisició castellana, han passat a sotmetre’s de gust a l’estat espanyol. Hi ha aragonesos enterrats al Fossar de les Moreres, aragonesos que sabien què hi havia en joc, també al seu país. Però d’aquest aragonesos, pel que sembla, no en queden gaires
Potser Roma no pagava els traïdors, però Madrid, pel que es veu, sí que ho fa.

Carles Camp
Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya

12/07/2016