04 de desembre 2019

Al·legacions a les Ordenances Municipals 2020

L'ajuntament de Sabadell va presentar el passat 21 d'octubre les noves Ordenances Fiscals per l'any 2020, on es proposa un increment lineal d'un 2% dels impostos i taxes municipals. La nostra Associació considera inadmissible aquest increment i critica la manca d'imaginació del govern municipal que ha estat incapaç de cercar noves inversions que incrementin els ingressos municipals, sense necessitat d'augmentar la pressió fiscal sobre els ciutadans en un Ajuntament amb els comptes sanejats i amb superàvit de tresoreria. Per això l'ASM ha decidit presentar un seguit d'al·legacions, 14 en total, a aquesta proposta de noves Taxes Fiscals que foren entrades a Registre dins del termini legal i que podeu trobar tot seguit. Restem ara a l'espera de la resposta que l'ajuntament doni a les nostres propostes.

ASSOCIACIÓ SABADELL MEMORIAL (ASM)

Associació que vetlla per la defensa del Patrimoni Històric de la ciutat, dignificar el Cementiri Municipal i fomentar el catalanisme del segle XXI
Adherits al Pacte Nacional pel Referèndum
e-mail:  a.sabadellmemorial@gmail.com   
Blog:  http://associaciosabadellmemorial.blogspot.com/
Associació Sabadell Memorial (ASM) , carrer St. Joan, 20; Sabadell 08202   Telèfon 93 725 7519     Registre nº 30.525 de la Generalitat; CIF G-63979793     Registre de l'Ajuntament de Sabadell, nº 667 del 10-10-2005.

I en el seu nom, Montserrat Barderi i Crusafont, presidenta, Joaquim Clusa i Oriach, vicepresident, Antoni Boleda i Roura, secretari i Xavier Marcet i Morera, tresorer, en relació amb el projecte d’ ORDENANCES FISCALS per l’any 2020, en exposició pública,

ANNEX 1.
RESUM DE NOVES TAXES DE LES ORDENANCES FISCALS 3.7 I 4.7 EN EXPOSICIÓ PÚBLICA (pàg. 6)
ANNEX 2.
PRINCIPALS MAGNITUDS ECONÒMIQUES DE LA CONCESSIONÀRIA TORRA SA, DE 2016, SEGONS L’AUDITORIA DEL PORTAL DE TRANSPARÈNCIA DE L’AJUNTAMENT  (pàg. 7).

EXPOSEM:

QUE LES CONCESSIONS DELS SERVEIS FUNERARIS I DEL CEMENTIRI PRESENTEN, EN LA NOSTRA OPINIÓ, ELS PROBLEMES SEGÜENTS:

1.     Torra, SA. ha aplicat amb criteri restrictiu la data de començament de les concessions de 99 anys de començament del segle XX, i ha demanat la renovació uns anys abans del criteri que va considerar el Síndic, el 2016.

2.     Terminis de concessió de les concessions d'abans del 1988: el nou Reglament aprovat el febrer, beneeix els 50 anys, en contra del criteri del Síndic del 2016, dels 99 anys.

3.     Preus massa alts per les renovacions de sepultures (relació amb el preu de nova construcció): nínxols i tombes i terminis de renovació massa llargs (15 o 30 anys, pels nínxols i 20 o 50 anys per les tombes) que augmenten l'esforç econòmic.

4.     Preus dels serveis funeraris del Tanatori que semblen abusius perquè no estan prou justificats, i no formen part de les Ordenances Fiscals. Es suposa que els preus són lliures, a diferència del preu de l'aigua, per exemple, que l'aprova el plenari municipal.

5.     Preus dels columbaris:
·        els preus actuals rescabalen la totalitat de la inversió (amb gestió i benefici), sense considerar que al final del període es podrà fer una nova concessió (al·legació anterior de rebaixar de 307 € en les reversions a 169,31€, amb justificació de fórmula matemàtica).
·      només terminis de 30 anys, sense incloure la possibilitat de 15, perquè la taula dels 15 anys, no inclou cap columna de preus de nova construcció.

6.     Escassa transparència en la justificació dels preus dels serveis funeraris i del cementiri: els increments de taxes (2% el 2020 amb relació al 2019, que no van tenir increment), cal justificar-los amb estudis econòmics.

7.     Cànons que recapta la concessionària per a l'Ajuntament i que encareixen el servei. A l'auditoria de l'any 2016 http://fitxers.sabadell.cat/transparencia/2016/008708-TorraSAAuditoria2016.pdf  van ser els següents:

a.   Serveis funeraris del Tanatori: 680.000 € (11% dels ingressos de 5,98 M€)
b.   Crematori: 62.578 € (11% dels ingressos de 595. 214 €, subvenció de 26.345 €, per haver superat els objectius indicats el 2010, en plena crisi)
c.   Cementiri: 24.926 € ( 1,5% dels ingressos de 1,649M€)

8.     El Cementiri va tenir un dèficit de -98.141€, el 2016, i que quedaria absorbit amb facilitat, integrant els comptes dels tres serveis, perquè els serveis funeraris del Tanatori van tenir un benefici de 645.126€, i el Crematori de 69.246€.

Entenem que les "concessions dels serveis municipals a empreses", són més aviat un mal negoci per a la ciutadania, perquè estan condicionades per la manca de recursos per invertir en certs equipaments (Tanatori uns –5M€ en terrenys municipals– o, Crematori -1,3 M€) o en la renovació del cementiri i les infraestructures d'accés (els 8,1 M€ del Pla Director del 2010), quan aquests equipaments fan falta. En el nostre cas va ser a l'entorn del 2010, al començament de la crisi, i quan l'Ajuntament gairebé va haver de deixar de fer inversió al seu pressupost. També s'expliquen per la desconfiança de l'administració en la seva capacitat de gestionar serveis. Per sort, l'Ajuntament de Terrassa sembla un exemple d'empresa municipal i serveis funeraris integrats i entorn del Cementiri, i quin estudi comparatiu demanem.

Aquestes concessions a empreses estan també condicionades per l'acceptació del veïnatge, com es va demostrar en l'intent de instal•lar un altra empresa com Mémora al barri de Gràcia.

Als preus dels serveis s'hi incorporen cada any la part proporcional, segons el nombre d'anys de la concessió, per rescabalar la totalitat de la inversió (uns 250.000€ en el cas del Cementiri, 73.000 en el Crematori i 130.000 € pel Tanatori. A més a més cal afegir-hi els cànons municipals (660.000 € pel Tanatori, 24.000 pel cementiri i 63.000 pel crematori).

També s'hi han d'afegir els "beneficis empresarials": 646.000 € del Tanatori, 89.000 del Crematori i dèficit de -95.000 del cementiri.

I encara cal sumar l'IVA que encareixen els serveis que paguem en el 21% i, que si l'empresa fos municipal, no pagaríem. Són 1,26 M€ pels Serveis Funeraris, 0,12 M€ pel CREMATORI 0,12 M€ i 0,35 M€ pel CEMENTIRI, que s'afegeixen a la xifra d'Ingressos dels Comptes de Pèrdues i Guanys de cada servei, de l'any 2016.

Intuïm que Torra SA pot fer una reclamació de revisió de preus i condicions, separant-lo dels altres dos serveis que tenen superàvits, i que justificarà l'augment de preus per raons del dèficit del cementiri, que són del 14,5% dels beneficis totals dels 3 serveis.


No obstant això, el fet que a l'auditoria del 2016 que hem treballat es constati que les "despeses d'estructura" i les d'"indiferenciats" es gestionin conjuntament des de Torra SA i se li faci una assignació a cadascun en funció del nombre de defuncions de cada municipi i servei posa en relleu que la gestió és única, i per tant, els beneficis són agregats, amb independència (sic) que siguin 3 concessions aprovades separadament i per terminis diferents. Es tracta, al nostre entendre, d'un reconeixement de Torra SA QUE LA GESTIÓ ÉS ÚNICA I QUE NO TÉ ESTRUCTURES DIFERENTS NI PER A CADA SERVEI, NI PELS 4 CEMENTIRIS CONCESSIONATS, i per tant, també és única la Caixa i el Compte de Resultats.

Volem recordar, també, com hem fet en anteriors al·legacions que la nostra entitat va demanar un INFORME EMPRESARIAL DE TORRA SA A L'EMPRESA AXESOR, a partir de la informació fiscal i pública dipositada al Registre Mercantil, a l'abast de tothom per una quantitat raonable. L'informe (INFORME - 02/04/2016) dona a Torra S.A. les QUALIFICACIONS, MOLT POSITIVES, següents: "Scoring' 9/10. Riesgo Mínimo. Probabilidad de impago: 0,386%. Calificación: 9/10. Evolución Neutra. TORRA SA obtiene rentabilidad económica como consecuencia de su inversión en activo, lo que a priori, favorece la situación econòmica financiera de la empresa. Alta rentabilidad financiera. El rendimiento neto derivado de la actividad típica que la empresa obtiene como consecuencia de sus fondos propios presenta unos valores elevados (pàg 6-7). Rentabilidad Económica 10,85% (beneficis s./ actius). Rentabilidad Financiera 34,63% (beneficis s./ fons propis). C) RESULTADO ANTES DE IMPUESTOS (A + B) 493.00 736.010 846.648 799.097 945.669 1.208.393 **(2010 - 2014)* (pàg 14)". Aquest informe de l'any 2016, s'ha vist confirmat pel darrer informe de AXESOR rebut amb de data 2/12/2019 on es confirma la que en el darrer dipòsit d'informació de l'exercici 2017 la qualificació continua essent MOLT POSITIVA amb un 'scoring' de 9/10 i un capital social: 84.382 € en 843 accions de 100,37€, i que per manca de temps, encara tenim pendent d'anàlisi.

Cal remarcar, també, que el resum de les nostres demandes les vam resumir a l'article d'ISABADELL, https://www.isabadell.cat/opinio/serveis-funeraris-abusius-a-sabadell-per-associacio-sabadell-memorial/   del 4 de març d'enguany.

Finalment, com ja vam dir a les al·legacions presentades al Reglament del Cementiri, reiterem: "Que, en aquest context de discussió de preus i de terminis de concessió, no podem deixar de recordar els continguts més rellevants de L'INFORME EXTRAORDINARI DEL SÍNDIC MUNICIPAL DE GREUGES SOBRE CEMENTIRI I SERVEIS FUNERARIS, de data 1 de juny de 2016, perquè en cas de resolució judicial, l'Ajuntament hauria de donar la concessió a 99 anys, en lloc de 50, com han fet ja altres Ajuntaments, per a les sepultures quina renovació es va fer abans del 1988, amb repercussió evident sobre l'equilibri econòmic de la concessió. Són especialment els següents (les majúscules són nostres):

         *Des de l'any 2011 el Síndic ha rebut més de CINQUANTA QUEIXES RELATIVES A LES CONCESSIONS FUNERÀRIES I ELS SERVEIS FUNERARIS EN GENERAL, a banda de les nombroses consultes i assessoraments... La ciutadania es queixa principalment dels terminis de les caducitats de les concessions, però també de l'elevat preu de renovar-les, de la manca d'informació de la concessionària dels drets de la ciutadania, de l'elevat cost dels serveis en general, i també dels robatoris que es produeixen dins dels cementiris.* (pàg. 2, paràgraf 1)
         Recomanació 1. *Que les concessions atorgades fins a l'any 1988, cal entendre-les fetes a 99 anys i no a 50 com pretén l'Ajuntament….* (pàg. 9, p.1)
         Recomanació 3. *Que l'Ajuntament modifiqui el Reglament, a banda de REBAIXAR ELS PREUS DE LES RENOVACIONS DE LES CONCESSIONS, MODIFIQUIN ELS TERMINIS DE RENOVACIÓ…* (pàg. 9, p. 3)
         Recomanació 4. *Que s'impulsin mesures que reforcin la TRANSPARÈNCIA EN LA INFORMACIÓ en els preus dels serveis funeraris, i també reforçar el règim d'infraccions i sancions, i els serveis d'inspecció. I s'editi la informació, de forma que sigui clar, i entenedora pel públic en general* (pàg. 9, p.4)
         Recomanació 5. *Que l'empresa concessionària i l'Ajuntament, INFORMIN DEGUDAMENT ALS CIUTADANS I CIUTADANES DELS DRETS que els emparen, i no utilitzin la gestió indirecta per vulnerar el dret a la bona administració* (pàg. 9 final, p.5).


Els OBJECTIUS DE L' ASSOCIACIÓ SABADELL MEMORIAL EN RELACIÓ AMB LES ORDENANCES FISCALS I A TOTA LA GESTIÓ DELS SERVEIS FUNERARIS, en la línia de les presentades a les ordenances Fiscals, al Reglament del Cementiri, el 2018, i als suggeriments pel Reglament dels Serveis Funeraris, són els següents:


- DONAR EL MILLOR SERVEI AL PREU MÉS BAIX POSSIBLE. A recordar l'estudi que va fer l'ASM comparant el cost fiscal municipal d'un habitatge per m² era més de 2,5 vegades el d'un nínxol, incloent-hi el preu de renovació.

- ABARATIR EL PREU DE RENOVACIÓ I NOVA COMPRA, sia per menys termini o per preu absolut, o ambdues, com ja ho vam fer en les campanyes del 2003- 2005, 2010 i 2015, aconseguint baixar dels 50 i 30 anys mínims a 15, junt amb les actuacions del Síndic i altres.

- REDUIR L'ESFORÇ DE PAGAMENT DE LES NOVES CONCESSIONS I LES RENOVACIONS, donant més facilitats a les famílies amb pagaments anuals.

- GARANTIR MÉS TRANSPARÈNCIA en els aspectes de gestió i econòmics amb més informació i justificació anual dels preus dels serveis funeraris i del Cementiri.
  
I per tot això, presentem les següents

AL·LEGACIONS:

  1. Que LES TARIFES DE LES ORDENANCES 3.7 I 4.7 QUEDIN CONGELADES UN ALTRE ANY, atesos els beneficis que la concessionària, en règim real de monopoli, té en els serveis funeraris i en el crematori, com s'ha indicat amb la informació disponible de l'auditoria del 2016, QUE NO TENEN GESTIÓ SEPARADA
  2. Que l'Ajuntament faci públics els ESTUDIS TÈCNICS que justifiquen l'increment del 2% de les ordenances amb relació a les de 2018 i 2019 (que no havien tingut increment).
  3. Que els preus dels serveis funeraris, inclosa la TAXA DE MANTENIMENT ES PRESENTI AMB IVA INCLÒS, i desglossat, en lloc dels preus sense IVA, com es presenten ara.
  4. Que l'Ajuntament expliqui les gestions que ha fet davant de l'Agencia Tributària Espanyola (o Congrés de Diputats) per tal D'ABARATIR I SUPRIMIR L'IVA DEL 21% sobre els preus dels serveis funeraris. I que entenem que no caldria pagar si el servei estigués municipalitzat, o com creiem que és el cas dels serveis de neteja i brossa.
  5. Que els preus de renovació i nova adquisició de les sepultures es pugui fer a terminis i en PAGAMENTS ANUALS, junt amb la taxa de manteniment que faria més assequible el pagament de les quantitats altes de les renovacions i noves sepultures, i que s'inclogui en la normativa de les Ordenances del 2020.
  6. Que l'Ajuntament RECONSIDERI ELS TERMINIS DE CONCESSIÓ DE LES SEPULTURES, especialment en les renovacions, modificant el Reglament aprovat enguany, i rebaixar-los a 10 anys, atesa l'edat avançada de les persones que se'n fan càrrec, i del progressiu increment de les incineracions que ja es situa al voltant del 50% de les defuncions, a la ciutat.
  7. Que l'Ajuntament reconsideri el termini de 50 anys pel de 99, per a les CONCESSIONS D'ABANS DEL 1988, tal com va demanar el Síndic en l'informe extraordinari de 2016, modificant el Reglament aprovat enguany.
  8. Que Torra SA no apliqui amb criteri restrictiu la data de començament de les CONCESSIONS DE 99 ANYS fetes a començament del segle XX, demanant la renovació uns anys abans del criteri que va considerar el Síndic, en resposta a les queixes.
  9. Que l'Ajuntament estudiï la RENÚNCIA AL CÀNON DE L'11% dels serveis funeraris (664.296€) que Torra factura i que, de fet, paguen les famílies, per tal QUE EL SERVEI S'ABARATEIXI EN AQUESTA PROPORCIÓ, Cementiri inclòs. Alternativament que es substitueixi el cànon lineal en funció de la facturació per un lloguer fix de les instal·lacions municipals, si escau.
  10. Que es REBAIXIN ELS PREUS DELS NOUS COLUMBARIS DE LA TAXA 4.7, inaugurats enguany, al considerar que el final del període de concessió de 15 (si és el cas) i de 30 anys, es podrà fer nova concessió, amb preus semblants als de nova construcció. S'ha estimat que per a 15 anys, si és el cas, el preu passaria de 307 a 169€.
  11. Que l'Ajuntament reestudiï la TAXA DE MANTENIMENT DEL CEMENTIRI, la qual entenem hauria d'anar associada a la despesa real, mentre que els preus de les renovacions i noves construccions de nínxols i columbaris ha de relacionar-se amb el preu de les noves construccions, considerant el deteriorament pels anys transcorreguts des de la construcció, en el context del Compte de Resultats de Torra SA.
  12. Que es confeccioni una ESTADÍSTICA ANUAL: inversions anuals i finançament del cementiri, mortalitat i ús del crematori, inversions executades i inversions pendents del cementiri, i publiqui una COMPARATIVA les ordenances Fiscals, almenys amb Barcelona, Terrassa, Manresa i Girona. I que inclogui, també, la comparació, per m², entre el cost del cementiri i els impostos municipals que paga un habitatge mitjà anualment. En relació amb els serveis funeraris: facturació anual i nombre de serveis segons escalat de factures pagades per les famílies.
  13. Que es convoquin NOVES REUNIONS amb les AAVV i entitats interessades, com la nostra, amb la regidoria de Salut i els serveis tècnics, per tal de poder obtenir més aclariments i diàleg de tots els aspectes relacionats amb la gestió i els preus dels serveis funeraris, per tal de fer-ne un replantejament complet que abarateixi i millori els serveis necessaris en els moments més tristos de les famílies.
  14. Que l'Associació Sabadell memorial pugui defensar la present al·legació a la COMISSIÓ INFORMATIVA d'Hisenda de l'Ajuntament, a part de poder-ho fer al Plenari municipal a la sessió d'aprovació de les presents Ordenances.

Sabadell, a 30 de novembre de 2019.

Signat:

ASSOCIACIÓ SABADELL MEMORIAL

31 d’agost 2019

La pancarta de l’ajuntament

Cada migdia de dotze a una (caps de setmana inclosos) més d’un centenar de ciutadans es troben davant del ‘nostre’ ajuntament portant cadascú la seva pancarta que demana la llibertat dels ‘nostres’ presos polítics. L’alcaldessa Marta Farrés amb el suport dels vots unionistes (ho van aprovar per la mínima PSC, Ciutadans i Podemos a la Junta de Portaveus) i sense esperar el primer Ple de setembre, va decidir treure de la façana consistorial la pancarta que demanava ‘LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS’. Això es va fer realitat el 26 de juliol poc abans de les 4 de la tarda.

L’endemà mateix de la retirada, una persona sola, com a protesta es va plantar al migdia a les portes de l’Ajuntament amb una pancarta que demana la llibertat dels presos i, a la vegada, com a mostra de solidaritat amb els dirigents independentistes a la presó, entre ells, la sabadellenca Carme Forcadell, exregidora i expresidenta del Parlament, i també el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Poc a poc, diàriament, s’han afegit a aquesta solitària i solidària persona ciutadans anònims que, a títol personal, es concentren a la plaça Sant Roc en protesta de la retirada de la pancarta. Aquest dissabte fa sis setmanes que el primer ciutadà va plantar-se a la plaça. Dia a dia la quantitat de persones ha anat augmentant, ja que van començar uns pocs i a partir d’aquí la cosa ha anat creixent i cada vegada hi ha més gent. És una iniciativa personal, cadascú hi va l’estona que vol i no cal estar-s’hi tota l’hora perquè ja s’entén que la gent té coses a fer. En el recompte que es fa diàriament dels ‘cigronets’ que cada participant a l’acte col·loca en un pot que, pacientment, mena una parella asseguda al centre de la manifestació, les darreres setmanes s’han comptabilitzat una participació de més d’un centenar de persones, concretament aquest darrer dissabte d’agost 132 ànimes donaven testimoni del seu suport als presos.

Treure una pancarta que demana una mica de justícia és una cosa absurda i contranatura feta  per un ajuntament que vol ser progressista. Hi ha gent a la presó per haver-nos defensat a tots. Estan a la presó perquè han defensat el que la ciutadania va votar. Els sabadellencs es manifesten davant l’ajuntament per solidaritat amb ells i la iniciativa va cobrint dies: ja ha sobrepassat els 35 dies consecutius. Un dels promotors de l’esdeveniment ha dit: “De moment, estarem aquí cada dia fins que els presos surtin de la presó. Intentarem anar-ho fent fins aquell dia”, i defineix l’acció com a “molt del poble”. Diu que ha vingut algun exalcalde i també algun regidor i regidora de l’actual consistori, però “només de passada”. Al acabar l’acte es crida durant uns moments ‘llibertat’ i desprès es fa una breu cantada a l’ombra dels edificis i dels pocs arbres que hi ha a la plaça.

Darrerament s'ha editat un fulletó on es convoca a tots els sabadellencs i sabadellenques el divendres  6 d’agost a 2/4 de nou del vespre (mitja hora abans del pregó), a manifestar-se també amb les pancartes davant l’ajuntament com es fa diàriament, per fer visible a l’alcaldessa, Marta Farrés, quan surti al balcó de la casa de la vila, el rebuig del poble a la seva lamentable actuació al foragitar de la façana la pancarta dels presos.

Aquest dissabte l’escriptor i professor jubilat sabadellenc, Antoni Dalmases, ha publicat un article titulat “Els neutrals”, on critica la retirada de la pancarta i ho argumenta amb el debat sobre la “neutralidad” que pregonen els defensors de la seva desaparició de la façana del nostre ajuntament, dient que “ens han pres la pancarta en nom d’una idea de neutralitat delirant que defensa els que s’incomoden quan es parla de llibertat i de justícia”. Llegiu l’article tot seguit.

Els neutrals

Ens han pres la pancarta, el nostre reclam de llibertat i justícia, que recordava la dignitat que els ciutadans exigim a través del nostre ajuntament. Nostre, sí, de tots els ciutadans que volem que se’ns respecti i que es faci justícia amb els nostres representants exiliats i tancats a la presó per dur a terme el que els vots majoritaris han expressat contínuament. Fa vergonya haver de recordar que els vam votar massivament una vegada i una altra i encara una altra. I que la nostra majoritària elecció pacífica, democràtica, feta segons les lleis dels carcellers, no ha estat respectada. Per això parlo de la dignitat, de la justícia i de la llibertat que ens volen arrabassar els que treuen la pancarta.

Ens han pres la pancarta en nom d’una idea de neutralitat delirant que defensa els que s’incomoden quan es parla de llibertat i de justícia. Neutrals contra la llibertat i la justícia? Gent espantada, de curt abast (“virgensita, que me quede como estoy”). És gros dir-ne justícia i llei de l’arbitrarietat que només pretén perpetuar les coses, desoint la veu i els vots de la majoria. Que no som majoria? Quan ens han comptat? Ah, no, que no ens podem comptar! Que les majories no són aritmètiques, per als neutrals i els seus guàrdies. Estranya, primitiva i feudal visió de la societat. És la neutralitat dels qui apliquen les lleis fetes contra tots els qui no pensen com ells. És la neutralitat d’aquells que abans d’apallissar-nos van patrocinar allò tan hipòcrita de “Parlem/Hablemos”, que quan va ser l’hora es va convertir en “Peguem/ Peguemos”. Els draps blancs de rendició representaven el buit total, el no-res, que quan no van servir d’esquer per a ingenus van desaparèixer. Pot Ser Cert, oi? Podem dir que els neutrals que ara treuen les pancartes representen les sensibilitats que s’ofenen si es reclama la llibertat dels nostres presos i exiliats. Quina sensibilitat tan racional i humana, oi? I es veu que hi ha gent que s’ho creu! És el magnífic resultat de la demagògia institucional i les mentides que escampen els mentiders a sou. Sort que uns quants ciutadans es planten cada dia a la plaça de Sant Roc per reclamar el que és nostre!

Fa uns dies vaig tenir una experiència que molts també deveu haver viscut. Era de vacances, passejava arran del mar i vaig creuar-me una dona que es dedicava amb fúria a arrencar els llaços grocs de la barana del passeig. “Que li molesten?”, li vaig dir en un to ben tranquil, sense alterar-me. “Sí, a la vista!”, em va respondre amb una mirada d’odi d’aquelles que als judicis consideren d’estima patriòtica i de defensa de la constitució. El marit se’m va mig encarar empipat –l’edat no li garantia gaire èxit en un hipotètic enfrontament que jo no pensava pas tenir–, barbotejant unes paraules inintel·ligibles delatores dels seus límits mentals, i es van allunyar remugant, sense arrencar-ne més. L’endemà, al mateix passeig no hi havia ni un llaç. La seva eficàcia destructora és indiscutible i provada. Si alguna cosa saben fer és això: estripar símbols de llibertat, amagar i prohibir les paraules que els posen en evidència… i en diuen ser neutrals!

Com els arrencallaços, els qui embruten pintades que demanen llibertat, els histèrics rabiosos que no suporten les paraules que desemmascaren que la seva neutralitat és només unitarisme, uniformització –el sentit gregari de determinades cultures frisoses de cabdills mereixeria un estudi a fons–; els qui treuen les pancartes que denuncien la seva neutralitat com una forma d’hipocresia covarda rendida als poders dels colpistes del 36, que per fer-se un lífting el 78 van redactar una Constitució simulada que incompleixen (per exemple: l’article 47 parla del “dret a l’habitatge digne i adequat que els poders públics han de fer efectiu”; però ells són més del 155, oi?).

I ara l’Ajuntament neutral (ha! ha!) ha tret la pancarta, fent bons aquells versos del nostre conciutadà Pere Quart que parlava d’ells dient: “Venceren perquè eren forts/ i cruels sense recança. / Com marciren els teus llors / i esfondraren ta esperança / Catalunya, fera mansa…”. I segueix… I nosaltres seguim!

Antoni Dalmases
Escriptor

Article publicat al  DiarideSabadell  el dissabte 31 d’agost del 2019

02 d’agost 2019

Carta Alcaldessa


Aquesta Associació va rebre fa uns dies una carta de la nova alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, en la que ens agraïa la tasca que la nostra entitat desenvolupa a favor de la ciutat i on es posava a la nostra disposició per escoltar totes les idees i propostes que li voléssim fer arribar. Malgrat estem segurs que aquesta mateixa carta fou enviada a les més d’un miler d’entitats registrades a Sabadell, sempre és d’agrair aquest detall en el moment del canvi de consistori.

Fruit d’un debat en la Junta de la nostra associació, celebrada el proppassat mes de juliol fou redactada una carta de resposta a l’alcaldessa, en la que li exposem la nostra opinió, en forma resumida de vuit punts, fent-li palès el punt de vista de l’entitat, posant-nos a la seva disposició per ampliar l’opinió que l’Associació Sabadell Memorial manté sobre els múltiples i greus problemes que pateix des de fa anys el govern de Sabadell, especialment per recordar-li els contenciosos que hem platejat a la Regidoria corresponent, pel que fa al Cementiri Municipal i els serveis funeraris, i sobre els que no hem rebut cap resposta positiva fins ara.

Tot seguit reproduïm la carta de l’alcaldessa i la resposta que la nostra entitat li ha fet arribar, demanant-vos qualsevol crítica o suggeriment que ens vulgueu fer arribar sobre el tema, i agraint-vos que en feu divulgació si ho creieu convenient.




29 de juliol 2019

BUSTOS RETURNS

Quan les sabadellenques i els sabadellencs tornin de vacances podran veure que la pancarta en favor de la llibertat dels presos polítics ha desaparegut de la façana de l’ajuntament. La Junta de Portaveus va aprovar la seva retirada gràcies a una moció de Ciutadans, al·legant que la Casa de la Vila no pot lluir ‘símbols partidistes’. La moció ha tirat endavant amb 14 vots favorables (PSC, C’s i Podemos) , la mínima per aconseguir la majoria absoluta, i 13 en contra (ERC, JxS i Crida). Els llaços grocs i la pancarta que defensa la llibertat dels polítics independentistes no són necessàriament símbols partidistes, ja que la majoria de ciutadans ho senten genuïnament com una qüestió d’humanitat, com ho poden ser les pancartes a favor dels refugiats, de la violència masclista o dels membres del LGTBI. L’alcaldessa Farrés i la seva sòcia Morell han perdut una magnífica oportunitat d’apropar-se amb empatia a una qüestió molt sensible, ja que no hem d’oblidar que a Sabadell tenim dos conciutadans empresonats, la Carme Forcadell i en Jordi Cuixart.

L'onada de calor no només es nota al carrer. Les altes temperatures registrades a l'interior dels jutjats de Sabadell ha obligat a suspendre la declaració de Marta Farrés, citada en qualitat de testimoni en el marc de la investigació del cas Mercuri , de corrupció generalitzada durant la era de Manuel Bustos, en la qual ella va ser regidora. La jutgessa havia citat a Farrés, així com l'exalcalde Joan Carles Sánchez, que va substituir Bustos, per la investigació sobre les presumptes irregularitats en la concessió del contracte del servei de recollida d'escombraries i de neteja a l'empresa Smatsa. En el cas de l’ara alcadessa, Marta Farrés, que en aquella època era la regidora responsable de l'àrea d'Espai Públic, la jutgessa ha posat el focus en un viatge que va fer a Melilla al novembre de 2010, pagat suposadament per Smatsa. Tot plegat un seguit de despropòsits que farà que els cent dies de ‘gràcia’ que normalment es concedeixen a tots els polítics recentment nomenats, esdevinguin completament innecessaris en el cas de Sabadell.

Sembla que el miratge de l’alcaldessa Farrés volent desmarcar-se del seu ‘mentor’ en Manel Bustos, ha durat poc. El retorn del “bustismo” és un fet, si observem que en els escassos quaranta dies que la Marta Farrés exerceix d’alcaldessa, s’han produït a la nostra ciutat un reguitzell d’actuacions que cal estudiar i valorar detingudament, com ho fa el periodista local, Josep Asensio, en el seu article titulat “Vivir del cuento” que ha publicat als mitjans de Sabadell, amb una detallada exposició dels fets ocorreguts els darrers dies i que reforcen el temor de molts sabadellencs que l’estil Bustos hagi retornat a la nostra ciutat. Llegiu l’article traduït al català tot seguit.

”Vivir del cuento”

És impossible no meditar al voltant del que està passant a Sabadell des que la Marta Farrés va assumir l'alcaldia. Gairebé cada dia es produeixen fets que posen en perill el sentit mateix de la democràcia, accions que mai van ser descrites en els programes electorals i situacions que ens auguren un futur molt negre per a la nostra ciutat. Al ja sabut augment del sou dels regidors en un 10 per cent, a les pomposes i falses declaracions d'intencions, a les llarguíssimes sessions de fotos i a l'entrada de Marta Farrés en els jutjats, s'uneix ara la contractació de càrrecs de confiança, nomenats a dit, sense cap tipus de control, ni examen, ni oposició i que, per descomptat, no han de presentar cap informe ni cap valoració al final del mandat, és a dir, d'aquí a quatre anys. Segurament tot això és legal, però dista molt de ser ètic. Des de l'entrada de Marta Farrés a l'ajuntament, les notícies que més s'han succeït són les dels sous exagerats, el retorn d'antics càrrecs de l'aparell de Manuel Bustos i la marxa de Farrés de vacances durant tot el mes d'agost. Tot èticament correcte? No conec cap treballador a qui, després de tan sols dos mesos de contracte, li pertanyi un mes de vacances. Repeteixo, tot legal, amb total seguretat, però tornem al mateix, sense ni una mica d'honradesa.

Se suposava que els polítics havien de donar exemple, però a Sabadell, l'esperpent, va encara més lluny. La parella Morell-Càceres s'embutxacarà la xifra de 415.788,80 euros en quatre anys, sense haver de rendir comptes de la seva gestió, sense fer res, sense complir un horari, sense fitxar, sense inspectors que controlin el seu treball. A això jo li dic "vivir del cuento", una cosa que està molt de moda entre ‘famosets supervivents’ i frustrats, amb falta de diners.

Em diuen, em dic a mi mateix, que la prudència és obligada, que, tot i que la sang em bulli, he de ser respectuós amb aquells que s'autoimposen uns sous d'escàndol, amb aquells que endollen la seva parella amb el pretext que no hi ha ningú millor, que és el més ben preparat per al càrrec. Que, encara que s'apropiés de la marca del partit, tot i que expulsés als militants díscols, tot i que impedís l'entrada a assemblees convenientment manipulades, tot i així, he de mantenir la calma. Sens dubte que ho faré. Bàsicament perquè considero que és complicat lluitar en una ciutat on els seus ciutadans, les seves institucions, estan o bé adormides o mortes o untades. Sorprèn aquest silenci, aquest atapeït vel d'indiferència en comprovar aquesta distorsió, aquesta deformació de la llibertat que condueix a una regidora a campar al seu aire. De fet, estic convençut que l'acció de Marta Morell col·locant descaradament a la seva parella sentimental obeeix a la convicció que res li passarà. La nostra democràcia no contempla la sortida d'un electe davant accions d'aquest tipus. És més; un cop obtingut el càrrec, es reté fins a la mort. Normal; 415.788,80 euros són molts diners, com per no aferrar-se al càrrec. En aquest cas, “la banda se ha puesto de acuerdo para repartirse el botín”, com diria l’Albert Ribera.

La imperfecció de la nostra democràcia implica accions literalment deshonestes, promeses deliberadament enganyoses, davant les mirades d'estupefacció dels ciutadans que hem d'esperar quatre anys per tornar a opinar. En campanya es pot prometre la retirada d'unes pistes de petanca, però quan s'accedeix al càrrec, es respon que això ja no es pot fer. Així, sense immutar-se. Quatre anys que serveixen principalment per oblidar-nos del que va passar al principi, perquè en el fons, som tan primaris i superficials que en tenim prou amb tenir la nostra vorera i la nostra plaça més o menys neta per a perpetuar l'engany amb el nostre vot. I això, amb fer-ho els últims mesos abans de la campanya, ja n'hi ha prou.

Malgrat tot això, ens queda encara el dret a protestar. L'insult no és una solució perquè es giraria en contra. Un ‘escrache’ no és una mala solució però la llei mordassa segueix en vigor i, com he dit, aquesta gent mata per aquest sou i aquesta impulsivitat podria comportar penes de presó.

Així doncs, se m'ocorren dues accions per contrarestar el desvergonyiment amb què certes i certes espavilats fan i desfan i, el més penós, s'embutxaquen grans quantitats de diners a costa dels nostres impostos. En primer lloc, la reacció de les forces vives sabadellenques. Existeixen? Em sembla que no. Passem a la segona possibilitat. Un acte que no comporta cap perill però que té un simbolisme especial. M'ho va proposar un veí de Granollers, fart de promeses incomplertes per part de gestors de la Generalitat. Es tractava d'aixecar-se i anar-se'n cada vegada que el polític de torn iniciava el seu discurs, deixant-lo amb la paraula a la boca. Una mena de ‘escrache’ invers. S’imaginen vostès la cara d'estupefacció del governant quedant-se sol com un mussol davant d'un auditori que, suposadament, estava preparat per escoltar noves mentides.

No sé si la societat sabadellenca està preparada per a accions d'aquest tipus; o si està preparada per a alguna cosa; o si té capacitat de reacció davant d’atropellaments com els comesos per la representant de  “Podemos”  a Sabadell. I és que encara és més greu que això es produeixi en gent que s'autoproclama "d'esquerres" i que ningú d'aquest sector clami al cel davant d'aquesta conjuntura que l'únic que aconsegueix és desmotivar un electorat que es veu novament enganyat, no ja per la formació lila, sinó per individus que s'apropien de la seva simbologia per a benefici propi.

La inacció d'un col·lectiu, en aquest cas Sabadell, és inversament proporcional a la força dels subjectes que proclamen una cosa, però que en fan una altra. La part positiva de tot aquest assumpte és que la informació existeix, que ningú pot dir que no sabia res. El més convenient és que es passés a l'acció, que a sobre de cornuts no haguem de pagar el beure i que, per tant, es prenguin les mesures necessàries perquè aquestes persones que desafien l'ètica, que desvirtuen qualsevol sentiment democràtic amb els seus comportaments, tinguin davant un exèrcit de votants que no estan disposats a empassar-se més gripaus. Aixecar-se (i anar-se'n) cada volta que prenguin la paraula és un acte d'una prudència exquisida, una acció no violenta que exterioritza un rebuig necessari si volem salvaguardar una mica la decència dels valors democràtics. Si no reaccionem, ens devoren.

Josep Asensio
Periodista

Article publicat al digital  iSabadell  el dissabte 27 de juliol del 2019

17 de juny 2019

Reflexions municipals

Gibert (PSC), Farrés (PSC) i Morell (Podemos),
després de firmar el pacte. Autor: David B. 
Un cop Sabadell té ja nova alcaldessa podem dir que el 155 mana a la nostra ciutat, no tant per la traïció de Podem, com per la inutilitat de quatre llistes sobiranistes. Cal dir que al PSC no li va caldre ni el vot de C’s per aconseguir la batllia. Que el sobiranisme no hagi estat hegemònic té dues causes: una de tàctica i un altra d’estratègica. La tàctica és electoral, de divisió de partits, l’estratègica és de manca de continguts en el govern dels darrers quatre anys i d’absència de projecte de futur. Desitgem tot l’encert al govern del PSC, perquè la ciutat no pot restar aturada més temps, però desitgem transcendir-lo des de la mobilització social i l’exigència als partits. La mobilització social ha de contenir l’esforç d’unitat social i aportar horitzó a tothom. És estratègic aportar continguts. I anant als continguts, també podem dir que la batllessa Farrés comença malament: no parlar en el seu discurs de l’excepcionalitat del país i, com a mínim, de la conciutadana Forcadell i del conciutadà Cuixart a la presó, i volent treure, com va dir, la pancarta que demana la llibertat dels presos politics,  com a primera actuació potser no és la millor manera d’encetar un mandat.

Per altra banda no acabem d’entendre que els promotors de l’eslògan:  ‘separats sumem més’, critiquin ara l’existència d’altres llistes independentistes. Aquesta obsessió per ‘eixamplar la base’, ha fet perdre la batllia de Barcelona i ara el senyor Margall critica les llistes de Primàries. No serà, potser, que units hauríem sumat més i avui un independentista seria alcalde de Barcelona i qui sap si també de Sabadell? Poder presentar-se a unes eleccions no és patrimoni de ningú. Això ha de servir perquè a les properes eleccions, els polítics exerceixin la unitat i cedeixin la sobirania de cada partit per construir una plataforma gran i unida. El poble ja hi creu en la unitat. Només falta que hi creguin els polítics.

Per tot plegat ens sembla oportú reproduir dues reflexions sobre aquestes eleccions municipals. La primera és la que el nostre vicepresident i candidat per la llista de Primàries Sabadell, Joaquim Clusa, va fer el proppassat 1 de juny, amb el títol  “Independència i República. Primàries de Catalunya” on publica la seva opinió personal sobre el balanç de la presentació de les llistes sobiranistes a les eleccions locals i els resultats obtinguts. Escriu el senyor Clusa:

“ Vull, primer de tot, agrair molt als 1180 amigues i amics que han donat el seu vot compromès i generós a la candidatura de ’Independència i República. Primàries de Catalunya’ , on hi era al número 27, i que ens han fet costat en una campanya il·lusionant, amb un equip cohesionat, malgrat haver-la començat massa tard, amb limitacions de tota mena.

A la vista del poc suport rebut, haig d’admetre que em vaig equivocar al presentar-me com un partit independentista més, amb l’objectiu d’ajudar més a la unitat (fent de ‘ciment’, com diem) i com a reacció precisament a la falta d’unitat. Aquesta llista hauria pogut esdevenir majoritària amb un 41,7% (amb l’1,3% nostre), davant del 29,9% del PSC i el 10,2% de C’s. Haig de reconèixer que la llista de Podemos amb el 5,2% dels vots té la clau per decantar la alcaldia entre dos programes de ciutat i de país molt diferents.

També dir que, per sort, i amb números a la ma i en base a * https://icon.cat/util/elecciones*, Primàries no hauria perjudicat a cap candidatura independentista, ni en nombre de regidories ni en l’ordre.

Desitjo el millor per a la persona que esdevingui alcalde o alcaldessa, en aquests moments excepcionals de ciutat i de país, i a la qual intentaré donar el meu suport per a tot el que siguin millores per a Sabadell.

Però davant d’una possible alcaldia de PSC i C’s haig de recordar que són els partits que ens van aplicar la píndola de l’ anomenat 155, que va representar la suspensió de drets i llibertats, i que ha portat la presó ignominiosa i l’exili polític. I que ara han suspès als nostres diputats i senador elegits, i s’esforcen que Puigdemont, Comín i Junqueras no puguin seure al Parlament Europeu en unes eleccions on es va obtenir el 50% de suport a Catalunya, a favor de l’ independentisme. El futur Ajuntament hi serà part bel·ligerant per mantenir aquesta situació d’excepcionalitat o per revertir- la.

Al mateix temps que reconec, doncs, que va ser un error presentar-me i dividir el vot independentista, tot i haver esperonat la participació i fer present el mandat de l’1-O2017 per a la independència i la república, també penso que va ser un error, encara més greu, a la vista dels resultats, que ERC, JxC i Crida, no anessin junts, participant en unes primàries de llistes obertes i programa comú, en una ciutat com Sabadell amb molt votants espanyolistes, especialment del PSC i C’s, per raons històriques, sociològiques i demogràfiques i que ja veiem que sempre voldran diluir-nos i enfrontar-nos.

I com que crec que ’Independència i República. Primàries de Catalunya’ ha estat la única candidatura que es va mullar posant al programa les primeres mesures que faríem des de l’ajuntament, les vull tornar a recordar, com a tancament d’aquesta carta, perquè efectivament entenc que és el millor per a la ciutadania, sigui quin sigui l’equip de govern del proper dia 15J, i pel nostre objectiu d’*Independència i República*. Són les 11 següents:

1. Declaració institucional de suport a la República catalana i als presos i exiliats polítics.
2. Retornar les pancartes i llaç groc al balcó de l'Ajuntament i als edificis municipals.
3. Endegar una reflexió compartida per definir una visió del que ha de ser el Sabadell els propers anys.
4. Acordar amb la resta dels partits sobiranistes el Programa municipal dels propers 4 anys amb transparència.
5. Plantejar la reestructuració dels departaments de l'Ajuntament.
6. Establir prioritats al Pla local de l'habitatge (2019-2024/2030).
7. Promoure l'Àrea Vallès en el context de la Regió Metropolitana de Barcelona per deixar de ser perifèria.
8. Declaració als consells comarcals del Vallès Occidental i Oriental per endegar el projecte de l'àrea Vallès.
9. Activar la relació amb els municipis del nostre entorn proper per consensuar estratègies comunes en seguretat, economia, mobilitat, rodal...
10. Establir sistemàtica de neteja dels nostres carrers (vials i voreres).
11. Posar sobre la taula tots els projectes que la ciutadania de Sabadell (entitats, associacions...) estan treballant en aquest moment.

http://clusa-oriach.cat/20190601-COMIAT-DISCULPES%20-EleccionsMunicipals-JClusa.pdf

I crec que ara, i en els propers 4 anys, el més important és fer costat als partits independentistes de l’Ajuntament i a totes les iniciatives que treballin amb generositat de mires per tal d’unir a l’independentisme i fer la feina d’acostar l’ajuntament a la ciutadania, amb informació i debat permanent, consultes quan calgui, i eleccions primàries al seu moment.”

La segona reflexió és l’article que ha publicat el periodista Josep Asensio, amb el títol “El pacte de la vergonya” on analitza el anomenat ‘Pacte de la Concòrdia’ que ha portat al partit de Podem Sabadell a donar suport al PSC per aconseguir l’alcaldia de Sabadell. Llegiu l’article tot seguit.

El pacte de la vergonya

No, no es tracta de fer mal. Es tracta d'una constatació, la meva opinió, amb tota seguretat, però basat en fets demostrables. Puc equivocar-me, és clar, però les evidències són tan clares que el futur que ens espera d’aquest pacte que elles anomenen "de la concòrdia", està molt lluny de ser creïble. El 1972, la cantant italiana Mina es va fer famosa per la cançó ‘Parole, parole’. Doncs això, res més que això, paraules, paraules, a les quals jo afegiria fum fum, fum, alguna cosa al que ja estem acostumats a Sabadell.

Confesso que tan sols fa uns dies, volia manifestar en aquest espai el meu suport a un canvi d'aires, a una recuperació de la confiança, i a no mirar al passat. Tenia en la meva ment diversos paràgrafs que anava a escriure no amb molta passió, però sí amb el convenciment del respecte a allò que les urnes van dir. La meva opció de pacte entre els dos partits guanyadors no va quallar, va quedar descartat i per tant m'inclinava a rebutjar aquest recel que va néixer en mi el mateix dia de les eleccions, quan es va saber que la Marta Farrés era la guanyadora. Estava disposat a esborrar del meu cap el passat d'aquesta militant socialista pertanyent a la ‘gauche divine’, a oblidar els seus deu anys de suport incondicional a Manuel Bustos i el pagament per part d’ Smatsa d'algun viatge privat. De debò que la meva intenció era mirar al futur, un futur molt negre que plana sobre la nostra ciutat, en favor d'una entesa, de la recerca de sinergies que ens compactaren com a ciutadans d'una ciutat malalta. Entenia que fer-nos mal no portava enlloc i que, conseqüentment, la recerca de consensos era i continua sent l'única via perquè Sabadell surti del forat on es troba.

Malgrat tot, la lectura pausada del pacte signat entre Marta Farrés i Marta Morell i, especialment, l'assemblea de Podem de dijous passat m'han tornat a la realitat. El primer perquè, com deia Mina, són meres intencions, meres paraules sense contingut, un aparador al més pur estil Bustos, per molt que em diguin que "al PSC local ja no queda ningú d'aquella època". Puc començar a creure que alguna cosa ha canviat, però Marta Farrés neix i creix en el bustismo més dur, en el qual és difícil oblidar els seus deu anys de col·laboracionisme. Treballar amb corruptes et converteix en corrupte? És evident que no. El que et converteix és en còmplice i no ho dic jo; ho demostren desenes de fotos de Marta Farrés al costat de Manuel Bustos des del mateix dia de la imputació de l'exalcalde.

El "pacte de la concòrdia" és una simple llista d'intencions sense contingut real, un cant de sirenes on les paraules, ben seleccionades, ens fan creure que, ara sí, els barris, el feminisme, la ciutadania, els col·lectius diversos , la participació, els serveis públics, la sostenibilitat, la justícia ambiental i desenes de paraules grandiloqüents queden reflectides en un paper que, pel sol fet de estar escrites ja es pressuposa que arribaran a bon terme. Mireu vosaltres; Marta Farrés ha guanyat les eleccions. Serà la primera alcaldessa de Sabadell. Fins aquí res a dir. Però és que ho va a ser amb el suport d'una regidora que porta temps utilitzant mètodes antidemocràtics per aconseguir els seus propòsits personals. Mal començament per Farrés que pretén ni més ni menys que renunciar a aquestes pràctiques. Mirin cap a Montcada i Reixac, on En Comú Podem ha rebutjat un pacte amb el PSC, també esquitxat per la corrupció de l'entorn de Manuel Bustos. És un altre estil, és clar ...

El que ha passat a l'assemblea de Podemos dijous passat, posa de manifest que la Marta Morell ha traspassat ja tots els límits. El seu vincle directe amb la secretaria general de Podem Catalunya li ha permès sancionar i anul·lar tots aquells que no la recolzen i que constitueixen una majoria gens menyspreable. Coneixedora d'aquesta realitat, va tenir por que es rebutgés el pacte amb el PSC i va aconseguir que no entressin a la sala els díscols, amb l'argument que no van donar suport a Podemos en les eleccions municipals. ¡Però si va ser ella la que no va voler integrar-se en la candidatura de confluència Sabadell el Comú! ¡Però si va ser ella la que no va voler participar en les primàries! Morell no va deixar entrar ni a la premsa, en la seva línia absolutista. Així va guanyar. Les seves ànsies de poder i els seus contactes han aconseguit els seus propòsits, que són i seran una tinença d'alcaldia amb un sou d'escàndol, molt lluny del de la majoria dels seus votants. Però és que, a més a més, aquests 53 vots a favor del pacte amb el PSC representen tan sols el 6 per cent dels inscrits a Podem Sabadell. Una irregularitat que pagarem molt cara. Els inscrits de Podemos humiliats per Morell tenen a partir d'ara una llarga travessa del desert si volen tornar l'ètica a un partit mort a Sabadell, un partit del qual Morell n’ha tret profit només pel nom.

Les pintades aparegudes a la Concòrdia contra Morell no són intranscendents. Morell, per a qui no ho sàpiga, va militar en les joventuts d'ERC, va ser una destacada activista dels CDR i va participar activament en el referèndum il·legal de l'1 d'octubre. Molts ens preguntem què li haurà ofert Farrés perquè de la nit al dia doni suport a un partit que va votar a favor de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya i que segurament retirarà la pancarta dels presos de la façana de l'Ajuntament, amb els vots de Ciutadans. Molts sabem, també, la resposta. Aquesta opacitat és la que em fa ser pessimista de nou.

La parafernàlia dialèctica, unida a les purgues i depuracions dels militants rebels en un partit assembleari sorgit del 15M és un mal començament. Impossible doncs donar suport a un estrany moviment que no està basat en un projecte de ciutat sinó més bé en dos projectes personals. La suma còmplice del ‘bustisme’ i de mètodes stalinistes és un còctel explosiu que igual arregla voreres i places però que assenyalarà i humiliarà a qui es posi en contra i donarà copets a l'esquena als que callin i atorguin. O sigui, un nou "estil Bustos" alguna coseta més moderna però basada en els seus mateixos principis. En tot aquest desgavell m'agradarà saber el paper de Ciutadans, molt digne en l'anterior legislatura, però que té el dilema de donar suport a aquesta espècie de monstre o de participar en projectes de ciutat al marge de qui els proposi.

El panorama no pinta gens bé. Potser torni a canviar d'opinió algun dia. Els fets ho aniran confirmant.

Josep Asensio
Periodista

Article publicat al digital  iSabadell   el 15 de juny del 2019

30 de març 2019

Nova ordenança dels serveis funeraris

Amb data 8 de març proppassat, vàrem rebre un comunicat de la Regidoria de Salut en el que se'ns informava que l’Ajuntament ha creat una Comissió d’estudi per a la modificació de la Ordenança municipal dels serveis funeraris de Sabadell que va ser aprovada l’any 1997 i que, en conseqüència,  amb caràcter previ a la redacció de l’avantprojecte, s’havia de substanciar una consulta pública per tal de recollir la opinió de la ciutadania.

Malgrat que es tracta d’obrir una etapa de suggeriments sobre una normativa existent i tenint en compte que no hi ha cap estudi municipal al respecte, hem cregut necessari que la nostra entitat havia de fer a aquesta Comissió les aportacions i propostes que pensem son necessàries pel bon funcionament del nostre Cementiri, màxim tenint present que l’Associació Sabadell Memorial, ha estat col·laborant  des de l’any 2005 en aquests temes i creiem que l’ajuntament cal que vegi que som perseverants.

Per tot plegat hem redactat un document  que s’ha tramitat  en l’Audiència i informació pública a la redacció de la nova ordenança municipal dels serveis funeraris del nostre ajuntament,  amb data 29 de març, número de tràmit 4241074 i amb 21 punts on s’exposen les consideracions que per nosaltres son importants pel que fa a la nova Ordenança, dels quals destacaríem els següents,   

el punt 4 que diu:

*Entenem que l’Ajuntament arriba molt tard a aquesta revisió, tant perquè la norma d’adaptació a la directiva comunitària de liberalització de serveis de la GenCat que ho condiciona és del 2010, com pel fet que l’Ajuntament de Barcelona ho va iniciar el novembre del 2016 i la va aprovar definitivament el desembre del 2017, i que va tenir una discussió ciutadana important, sobre la necessitat d’abaratir els preus dels serveis funeraris.*

i el punt on 5 exposem que:

*També entenem que la no actualització de les ordenances dels serveis funeraris a la nova normativa de liberalització de serveis ha pogut influir, apart de raons urbanístiques, amb la denegació de la llicència per nou tanatori al barri de Gràcia, la qual hauria trencat el monopoli de la concessionària TorraSA, i quina resolució entenem que va lligada a la discussió que ara s’enceta.*

finalment  els punts 20 i 21 on diem que:

*per tal de recordar que la nostra entitat, l’ASM, en les qüestions del Cementiri i els Serveis Funeraris, ve de lluny i li agradaria anar més lluny encara, amb l’acceptació d’alguns dels seus suggeriments per part de l’Ajuntament que sentim nostre, transcrivim el que es consultable al nostre blog http://associaciosabadellmemorial.blogspot.com/2009/ , quan es va participar en la  informació sobre el Pla Director del Cementiri de Sabadell ( i el qual segurament també caldrà revisar aviat per l’alta proporció de cremacions)*

* donem suport a les 2 localitzacions possibles per nou Crematori i a les 6 de Tanatoris, contingudes a la nova ordenació posada a informació pública, per acord del plenari de dijous passat, i del qual ens en hem assabentat, avui, per la premsa digital,  https://www.isabadell.cat/sabadell/societat/si-una-empresa-vol-fer-un-nou-tanatori-a-sabadell-nomes-podra-fer-ho-aqui/ *.

I PER TOT EL QUE HEM EXPOSAT,

DEMANEM:

1.     Ser considerats  *part interessada*, de la normativa d’administració local del nostre país, per tal d’accedir a tota la informació (actes, estudis dictàmens sectorials, estudis comparatius, avaluacions...) a mesura que es produeixi en la comissió anomenada al decret referit del tinent d’alcalde de l’Àrea de Drets de la ciutadania i Promoció econòmica, en relació a la proposta de revisió de l’Ordenança dels Serveis Funeraris.

2.     Disposar dels acords de l’Ajuntament, i informes tècnics corresponents) en relació a la denegació de la llicència per a un nou Tanatori al barri de Gràcia, de l’any passat.

3.     Disposar dels acords municipals i estudis tècnics corresponents que van eximir a TorraSA de complir l’estàndard de dos aparcaments propers per cada sala de vetlla, tant quan es va construir l’actual Tanatori, com  en l’ampliació recent.

4.     Introduir a la proposta d’ordenança de serveis funeraris per a l’aprovació inicial, tots els estudis,  objectius i continguts de l’Ordenança de Serveis Funeraris de l’Ajuntament de Barcelona i de la seva tramitació, adaptats a la realitat de Sabadell i entorn metropolità, i que s’han detallat a la primera part de la present instància, i en especial, els estudis econòmics de justificació de preus i rendibilitat empresarial, a que es refereix l’article 35.a de l’ordenança vigent, així comi als cànons que rep l’Ajuntament (10% de la facturació), els quals incrementen el preu del servei.



5.     Construcció de places d’aparcament prop del actual tanatori de TorraSA a l’estàndard que pertoqui, avui, i en un radi màxim de 300 m., com demanava l’ordenança de serveis funeraris de Barcelona, posada a informació inicial.

6.     Elaborar una comparativa de preus dels serveis funeraris amb els de Barcelona, Terrassa, Manresa i els municipis on TorraSA té la concessió d’aquests serveis, i que es faci públic quan se’n disposi.

7.     Dictamen tècnic de si cal revisar el vigent Pla Director del Cementiri de 2009, per l’efecte del increment de la proporció de les cremacions.

8.     Noves reunions amb les entitats interessades per tal de constituir una Plataforma sectorial i estudiar i publicar, en forma d’Auditoria, la realitat dels serveis funeraris i el Cementiri de la ciutat.

9.     Que l'Ajuntament faci gestions per tal d'unificar la nova ordenança de serveis funeraris, com a mínim,  dels municipis de Castellar del Vallès, Caldes de Montbui i Sant Llorenç Savall, en els quals l'empresa Torra SA hi té la concessió.

Signat: Junta de l’Associació Sabadell Memorial
(elegida en l’Assemblea Genera de socis del 19 de novembre de 2018 a l’Acadèmia Catòlica)

Presidenta: Montserrat Barderi i Crusafont
Vicepresident: Joaquim Clusa i Oriach
Secretari: Antoni Boleda i Roura
Tresorer: Xavier Marcet i Morera
Vocals: Jaume Giravent, Ramon Montraveta i Vila, Josep Riba i Piqué, Miquel Crusafont  i Sabater, Àngels Pagès i Morales, Mireia Izard i Gavarró, Montserrat Bori i Ferran.

Sabadell a 29 de març de 2019