15 de juny 2010

L’ OLLA DE GRILLS CONSTITUCIONAL


Si l’economia espanyola és un immens desgavell, el Tribunal Constitucional sembla una olla de grills. No sentim el soroll, però intuïm la remor. Porten prop de quatre anys debatent com castrar l’Estatut, una dotzena d’inquisidors, designats digitalment entre el PSOE i el PP. Un bloqueig d’aquesta magnitud, des legitima qualsevol organisme. En una empresa, d’aquesta inoperància en diríem
droperia. El melodrama va començar quan el PP, el Defensor del Pueblo (no del català, evidentment) i quatre autonomies subvencionades (per nosaltres) van tenir la mala llet de denunciar per inconstitucional l’Estatut de Catalunya. No en tenen prou en robar-nos sinó que a més ens volen escanyar.

Aquestes impugnacions es basen en les 62 esmenes que el President Montilla va presentar al Congrés de diputats espanyol l’endemà d’haver aprovat l’estatut el parlament català. Com que el PSOE no va poder-lo esmenar o manipular, el PP es va encarregar de fer-les-hi la feina bruta impugnant-lo davant del TC. Els hi hauria de caure la cara de vergonya, si és que en tenen. Els prolegòmens d’aquesta ignomínia, la instrucció d’aquest judici aberrant, la va iniciar el Tejero i els seus tricornis el 23 F. La van continuar els Governs de Madrid amb el cafè per a tothom, la LOAPA, la invasió competencial, etc.

Que ningú es vulgui enganyar i deixem de fer l’orni. Hauríem de saber, que la sentència de mort contra l’Estatut, està dictada abans de començar el judici (com es fa en qualsevol dictadura). Amb el vist i plau dels partits espanyols i de l’Estat personificat en el Rei, que la signarà com el Franco signava les sentències. És evident que el pacte fàustic de la transició s’ha trencat. D’una forma unilateral i premeditada, l’Estat ha prescindit i menyspreat la part catalana. Una vegada més hem estat enganyats i traïts. El miratge de l’Estat de les Autonomies, s’ha esvaït. Del federalisme no cal ni parlar-ne, doncs es va morir abans de néixer. Però la desnaturalització del règim autonòmic i la invalidació de l’Estatut arrossega pel pedregar a la pròpia Constitució Espanyola. Davant d’aquesta paròdia, ni la Generalitat, ni els catalans ens podem quedar amb els braços creuats o dormir a la palla. Per responsabilitat i dignitat. També per necessitat. Ens hi juguem el futur com a Poble i el benestar de tot un País.

En el món occidental, civilitzat i culte, al qual pertanyem, impera la democràcia i el poder emana del poble, que s’expressa mitjançà el vot. Aquesta és la única legitimitat i legalitat admissibles en el segle XXI i que imposa la Unió Europea. Però Espanya és diferent, pertany a un altre món. Aquí el que preval, son els dictàmens inapel•lables d’uns funcionaris intocables. A l’Estat espanyol el poder radica més en una burocràcia hereva del franquisme, que no pas en una democràcia. El govern català, la Generalitat i el Parlament, haurien de donar una resposta inequívoca i contundent. De forma immediata i sense concessions i els partits que facin el paperina, els ciutadans els haurien de castigar amb llur vot.

Sense més dilacions, la societat catalana s’hauria de preparar per afrontar uns reptes més decisius. La degradació de la vida política i la davallada econòmica ha arribat a uns extrems intolerables. Hem de lluitar per canviar una situació que ens perjudica greument, hipoteca el nostre futur i que ens aboca a la misèria més absoluta. Ja no es tracta de discutir una sentència. El que qüestionem és el propi Tribunal, la Constitució que l’empara i un Estat Espanyol que en sustenta tot l’entramat. La via autonòmica ja no dona més de si, tot i que l’hem de saber aprofitar per avançar i consolidar el País. L’encaix amb Espanya s’ha demostrat inviable. Els catalans ho hem provat tot i n’hem sortit esquilats. Suposant que l’Estatut fos aprovat integrament, que és molt suposar, l’aplicació, la interpretació i la reglamentació la decidiria el Govern espanyol. Conseqüentment la centralització, l’espoli i la discriminació continuarien exactament igual o pitjor. Ha arribat el moment d’encarar la solució definitiva als problemes plantejats. Utilitzem el dret a l’autodeterminació que la Unió Europea permet i avala. La defensa de l’Estatut i les consultes sobre la independència celebrades arreu de Catalunya, assenyalen inequívocament el camí que cal seguir. El Parlament ha acceptat la convocatòria d’un referèndum sobre la independència de Catalunya. Votem i proclamem ben alt que som una nació i volem un Estat propi. Només l’Estat Català, pot defensar eficaçment els nostres interessos i superar la crisi econòmica que ens ofega. Si volem i votem, podem aconseguir-ho. Només cal llegir i seguir, el “Full de Ruta cap a la Independència”.

Manel Pagès i Panadès.
President de l’Associació Sabadell Memorial
Membre de la Societat Catalana de Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans.


Article publicat al diari ASABADELL+ el dilluns 14 de juny del 2010

01 de juny 2010

Entrevista al nostre President

El periodista sabadellenc Josep Gamell ha fet recentment una entrevista al nostre President en Manel Pagés i Panadès que fou publicada al Diari de Sabadell el dijous dia 20 de maig de 2010 en l’espai LA GASETA DEL DIJOUS.

En aquesta entrevista el periodista qualifica a en Manel Pagès de “sabadellenc i catalanista de soca-rel, un roc de la terra absolutament típic, inconfusible, personalíssim, indestructible que porta les quatre barres i l’escut de Sabadell a la sang”.

Per començar en Manel Pagès, responent les preguntes del periodista, fa un recorregut vital per la seva biografia, des dels records de la seva infantesa, passant pels seus jocs de nen i les seves primeres passes per l'escola i pels estudis de música al Conservatori. També recorda la seva vinculació amb l'Escola Industrial de Sabadell, primer com alumne i mes tard com a professor de física i matemàtiques. Desprès fa esment dels seus anys a l'Escola Industrial de Terrassa com estudiant de Peritatge i més tard la seva entrada al mon del treball, primer a l'empresa ASEA-CES i al cap d'uns any com a responsable de la nova fàbrica de ABB Motors a Sant Quirze

Més endavant el periodista s'interessa pels objectius de l’Associació Sabadell Memorial que en Manel Pagès va fundar, juntament amb d’altres sabadellencs, i aquest li explica la finalitat d’aquesta entitat, dient-li que “es tracta d’una associació sense ànim de lucre que vetlla per la conservació i millora del cementiri municipal, que fomenta també que la ciutat de Sabadell reflecteixi en carrers, places i edificis, la seva història i les seves arrels, defensant igualment el patrimoni històric de la ciutat enfront de l’administració municipal o de qualsevol altre organisme públic o privat”.

Si voleu llegir l’entrevista completa, podeu demanar-la a la nostra adreça de correu electrònic

a.sabadellmemorial@gmail.com

i us serà enviada tot seguit en format PDF.