17 de desembre 2012

LES RELACIONS CATALUNYA ESPANYA

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2012-13

El proppassat dijous 13 de desembre, i a la Sala d’Actes de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, es va celebrar la tercera conferència del Cicle “LES RELACIONS CATALUNYA ESPANYA”, que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, amb el títol:

“L’economia catalana sense Espanya”

La conferencia fou desenvolupada pel Sr. Modest Guinjoan, Doctor en Economia per la UAB i autor del llibre “Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència”. El conferenciant fou presentat pel també economista Dr. Joan B. Casas, Degà del Collegi d’Economistes de Catalunya, que feu una extensa i completa biografia de la carrera docent i professional del Sr. Guinjoan.

Tot seguit oferim un breu resum de la documentada i brillant exposició del Sr. Modest Guinjoan, que fou molt aplaudida pels assistents a la conferència que varen omplir a vessar la sala d'actes:

El conferenciant va començar la seva exposició dient que Catalunya en aquests moments es troba en una cruïlla de camins: un pot portar-nos cap a la independència i l’altre cap a la submissió a Espanya. Si escollim el primer camí, hem d’admetre que és un camí sense retorn i n’hem d’assumir les conseqüències. Una d’elles serà sens dubte un possible boicot comercial, i que va ser l’eix central de la seva exposició. Malgrat tot, abans de veure quins serien els seus efectes, va convenir que Catalunya té un potencial econòmic, industrial i social capaç de superar qualsevol entrebanc en aquest camí.

Per bé o per mal, moltes de les noves adscripcions a l’independentisme es deuen a raons econòmiques. Amb tot, encara hi ha qui que, precisament per raons econòmiques, encara dubta sobre la viabilitat econòmica d’un estat català independent. Malgrat les opinions d’acadèmics de prestigi (i ara polítics) com el conseller Mas Colell o del ex-economista del FMI i professor de Harvard, Kenneth Rogoff en favor d’aquesta viabilitat, la reacció dels empresaris és bàsicament de por, amb tres arguments bàsics: poden quedar fora de la Unió Europea, els espanyols trauran els tancs i segurament no vendrem a Espanya.

Tot seguit i fent referències molt concretes al llibre “Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència”, que el Sr. Guinjoan va escriure en col·laboració amb en Xavier Cuadras Morató, professor titular del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, el conferenciant va explicar que els autors en el llibre han fet un exercici de simulació, amb dades econòmiques a la mà, per demostrar que, tot i que es produís un dur boicot per part dels consumidors espanyols als productes catalans, Catalunya hi sortiria guanyant gràcies a la desaparició del dèficit fiscal.

Aprofundint en el en el cas concret dels efectes d’un possible boicot als productes catalans per part d’un mercat espanyol ressentit pel procés d’emancipació català, el conferenciant va desgranar tots els escenaris possibles que afectarien Catalunya, considerant que hi ha moltes circumstàncies que no podem prendre en consideració. És un procés que tindria moltes incerteses, sobretot derivades del tipus de transició que hi hagués, que tindria repercussions econòmiques. Aquests escenaris són pràcticament impossibles d'estimar d'una manera mínimament rigorosa. En canvi, el dèficit fiscal és conegut, i hem mirat la repercussió comercial que pot tenir si hi ha un boicot, que és una amenaça de la independència, i l'hem intentat quantificar. Per exemple si Catalunya no fos acceptada a la UE, les conseqüències per a l'economia catalana podriren ser que això dificultaria les exportacions a la resta d'Europa, sense cap mena de dubte, però no d'una manera enorme. Hi ha molts països tercers que tenen avantatges comercials que fan que siguin competitius a Europa, però evidentment és un escenari indesitjable. El nostre principal mercat, després d'Espanya, és Europa.

A continuació va establir una hipòtesi de un boicot del 40/20, es a dir que els consumidors espanyols fessin un boicot del 40% en vendes al consumidor i 20% a empreses, encara que sembla que això és tirar llarg doncs difícilment s'arribaria a aquest nivell. L'impacte d'un boicot així podria fer caure un 6% el PIB, però que es veuria compensat àmpliament per la reducció d’un 8% del dèficit fiscal. D’altra banda cal considerar que les empreses competeixen en els mercats que poden i en aquells en què tenen capacitat per implantar-se. El mercat espanyol és un mercat tradicionalment molt important, però també és cert que està perdent pes relatiu en la cistella de clients de les empreses catalanes, i això és normal en un procés de globalització i d'integració europea com el que estem vivint.

Per acabar el Sr. Modest Guinjoan va arribar a la conclusió que el boicot no seria tan greu com ens podríem pensar, ja que al seu parer no podria ser molt llarg en el temps i que es centraria en una sèrie de productes, no en tots, i per a moltes persones podria tenir una durada relativament curta. Depèn molt del tipus de transició política que hi hagués: si fos una decisió molt majoritària a Catalunya, que fos acceptada a Espanya amb resignació, amb una negociació política entre els dos governs i la UE, potser tindríem una situació a la txecoslovaca en què hi hauria antipaties durant un cert temps, però no hi hauria un daltabaix en termes comercials. D’altra banda, també va treure valor al típic argument unionista contra les reclamacions per reduir el dèficit fiscal català contraposant-lo a un superàvit comercial en un context de mercats oberts com l’actual. Finalment va donar dades concretes de la creixent obertura de l’economia catalana al mercat no espanyol, fet que afavoreix la disminució de l’esmentat boicot hipotètic espanyol contra Catalunya.

Al final es va fer un animat col·loqui entre els assistents i el dos economistes presents a la sala i als que van acomiadar amb grans aplaudiments.

Cap comentari: