Madrid sí que paga els traïdors: el cas de Sixena

El monestir de Santa Maria de Sixena es troba en aquella zona de Catalunya que anomenem Franja de Ponent, que és la part de Catalunya que Javier de Burgos iniquament va posar sota control de províncies aragoneses el 1833. És un monestir molt antic, fundat en el segle XII. Acabada la Guerra d’Espanya del 1936-39 (coneguda pel malnom de Guerra Civil), el monestir de Sixena, com la gran majoria d’edificis religiosos situats en zona republicana, havia sofert greus desperfectes a mans dels criminals incontrolats de la FAI.

L’agost de 1936, després del saqueig, l’arquitecte i historiador Josep Gudiol va visitar el monestir, que havia quedat força malmès, particularment els frescos, enfosquits pel fum dels incendis. Gudiol va tornar a Barcelona a cercar fons per a rescatar l’art de Sixena. Va aconseguir 4.000 pessetes, que li va donar el llavors conseller de cultura Ventura Gassol, xifra molt alta per a l’època i molt més en plena guerra; a més de pagar-li dos tècnics especialistes en aquestes tasques. Es pot dir que els catalans s’ho van treure del plat per pagar aquesta restauració. Val a dir que el govern de l’estat va aprovar l’operació.

Amb l’ajut de la població de Vilanova de Sixena, es van arrencar les pintures i es van dur a Barcelona, on es van guardar a la Casa Amatller. El 1940, van ser dipositades de forma segura al MNAC i van ser restaurades el 1943 pel mateix Gudiol, acabat de tornar de l’exili. El 1960, el qui era llavors director d’aquest museu, Josep Maria Ainaud de Lasarte va promoure el rescat de la resta dels frescos que encara hi havia a Sixena. D’acord amb les autoritats de llavors, l’estat, l’ajuntament de Vilanova de Sixena i de la mateixa comunitat, la resta de frescos i la resta d’obres d’art també van ser dutes a Barcelona, restaurades i posades sota protecció.

El sostre del monestir es va ensorrar el 1990. Si Catalunya i els catalans no hi haguessin intervingut, totes les obres d’art de Sixena s’haurien perdut per sempre.

El 1992, el llavors conseller de cultura de la Generalitat, Joan Guitart, va arribar a un acord amb la superiora de la comunitat segons el qual el monestir va cedir les obres d’art a la Generalitat a perpetuïtat. El pacte només es trencaria si les obres no estaven ben custodiades, que no és el cas. La cessió va venir acompanyada pel pagament de 40 milions de pessetes per part de la Generalitat de Catalunya, una suma considerable en aquell moment.

Com a conseqüència de la gran davallada de vocacions religioses, la comunitat de Sixena havia envellit molt. El 1980, les monges van ser traslladades a Barcelona, a Vallvidrera, amb les companyes de la seva orde, on hi romandrien fins la seva mort. La darrera va morir l’any 2000.

Catalunya no tant sols va tenir cura de les obres d’art d’aquest monestir, sinó també de les persones. Durant totes aquestes dècades, a Aragó, ningú va moure un dit ni es va preocupar absolutament de res, ni es va gastar un sol cèntim ni en rescatar, ni en restaurar, ni en conservar aquestes obres d’art. Si s’haguessin deixat les obres d’art del monestir sota la responsabilitat dels aragonesos, aquestes ja s’haurien destruït, no existirien. Si Catalunya no hagués acollit les monges del monestir, ves a saber on haurien anat a parar.

Ara, amb la feina feta, els diners gastats, tot el treball fet i les monges ja mortes, els aragonesos, en comptes d’agrair la feina feta per Catalunya, tenen la barra i el cinisme de parlar d’espoli i exigir-ne el retorn a Aragó; retorn d’uns objectes que, cal insistir-hi i remarcar-ho, si no fos per Catalunya ara ni tant sols existirien. Òbviament, no diuen ni una paraula de compensar Catalunya d’alguna manera per les despeses i enrenous provocats pel rescat, trasllat i conservació de totes aquestes obres d’art.

Els tribunals espanyols -no podia ser d’altra manera-, els han donat la raó. No han tingut en compte cap dels arguments de la Generalitat, entre els quals un de ben objectiu: un nou trasllat malmetrà, de ben segur, les obres de forma definitiva i potser irreparable. Fins l’advocat dels aragonesos ha dit públicament que vindrà a recollir les obres amb un camió especialitzat, com si es tractessin de sacs de patates.

Tant se’ls en donen les obres d’art, el que és important és humiliar a Catalunya i premiar els aragonesos que, de tenir una identitat i un idioma propis i d’haver defensat, fins al 1714, els seus drets, els seus furs i el seu autogovern davant el rei de Madrid, les seves autoritats i la inquisició castellana, han passat a sotmetre’s de gust a l’estat espanyol. Hi ha aragonesos enterrats al Fossar de les Moreres, aragonesos que sabien què hi havia en joc, també al seu país. Però d’aquest aragonesos, pel que sembla, no en queden gaires

Potser Roma no pagava els traïdors, però Madrid, pel que es veu, sí que ho fa.

Carles Camp

Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya

12/07/2016

El negoci de la mort

Que morir-se és gratis no ho dubta ningú, i després de tot, és una cosa per la que tots hem passar com a única certesa que tenim en aquesta vida. La qüestió de tot això és sobre el negoci que gira al voltant d'això. Un negoci controlat per aquestes temudes funeràries que són l'última baula de la cadena de la vida. Tot això amb l'objectiu de "descansar en pau" però, atenció! descansar només durant 30 o 50 anys com a màxim, doncs el nínxol o la tomba es "compra" per un temps determinat. Depenent de les normatives, el que fas adquirir una concessió administrativa del terreny, un cop s'acaba t'avisen per si vols renovar. Si els familiars no es fan càrrec del cost, passes a una ossera comuna. Trista ironia. Aquestes darreres setmanes els sabadellencs afectats estan reben unes cartes del concessionari del servei funerari Torra, SA. a tots els titulars que se’ls hi ha acabat la concessió funerària, “emplaçant-los  perquè en el període de 60 dies pugui sol·licitar, si ho estima pertinent, la renovació de la concessió”. Dit en paraules entenedores: s’amenaça als titulars d’expropiar-els-hi la sepultura i el que és més lamentable el seu contingut o sigui les despulles dels éssers estimats, si no paguen la renovació. La nostra associació Sabadell Memorial, ha volgut prendre cartes en aquest assumpte, en el sentit de pressionar l’ajuntament de Sabadell perquè aturi aquest procediment. En el nostre Blog podreu trobar la instància entrada al Registre, on s’exposen abastament les raons de la reclamació i demandes que adreça Sabadell Memorial al nostres dirigents municipals.

Instància a l’Ajuntament de Sabadell

Associació  Sabadell  Memorial  (ASM)   CIF G-63979793, amb registre de l’Ajuntament de Sabadell nº 667 del 10-10-2005, legalitzada  amb el  nº 30.525 de la Generalitat de Catalunya. Amb domicili social a Sabadell  D.P. 08202   carrer de Sant Joan, 20. En el seu nom i com a legal representant de l’Associació Sabadell Memorial, en Manel Pagès i Panadès, amb DNI 38.944.940 Y.  

MANIFESTA:

Amb relació a l’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 3.7, TAXA SOBRE SERVEIS DEL CEMENTIRI MUNICIPAL, el següent:

En aquets moments  els ciutadans de Sabadell estan sent pressionats amb una càrrega totalment injusta ,abusiva i econòmicament insuportable. Ens referim a l’Ordenança Fiscal núm.3.7 TAXA SOBRE SERVEIS FUNERARIS i en especial pel que fa referència a la RENOVACIÓ DE CONCESIÓ, Article 5é 5,4. Torra S.A.  està enviant cartes a tots els titulars que se’ls hi ha acabat la concessió funerària, “emplaçant-los  perquè en el període de 60 dies pugui sol·licitar, si ho estima pertinent, la renovació de la concessió. Transcorregut aquest termini de 60 dies, si no ha sol·licitat la renovació, es comunicarà a l’Ajuntament als efectes procedents. Entre aquests, la declaració de caducitat de la concessió i reversió de la sepultura a l’Ajuntament”.

Dit en paraules entenedores: s’amenaça als titulars d’expropiar-els-hi la sepultura i el que és més lamentable el seu contingut o sigui les despulles dels éssers estimats, si no paguen la renovació. Davant d’aquesta situació voldríem exposar les següents consideracions:

Segons diu l’Ordenança Fiscal 3.7. per la renovació d’un nínxol de 1ª fila s’han de pagar 785,30 € , d’un columnari 1.848,40 € i d’una tomba 626,55 €/m², però com que ara ho gestiona un concessionari, el cost s’incrementa amb un 21%  d’IVA que ha de suportar el contribuent, perquè el pagament ha passat del Ajuntament a una empresa privada.  Per aquest motiu renovar un nínxol costa 950,21 €, un columnari 2.226,4 € i una tomba 758,12 €/m². Una factura pagada per un contribuent a Torra S.A. per la renovació  d’una tomba de 7,32m²  és de 5.380€ IVA inclòs. La renovació d’un nínxol la fan automàticament per 30 anys i d’una tomba per 50.  Normalment les persones que han de fer la renovació, la majoria son pensionistes i aquestes quantitats son un abús totalment injust.  Molts no poden pagar aquestes quantitats i menys en aquestos temps i fer-ho per tants anys, si ho fan és perquè no volen abandonar els seus difunts, siguin pares, fills o germans i aquí l’Ajuntament està jugant amb els sentiments de les persones  i axó es injustificable.

El REGLAMENT DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE SABADELL (Aprovat en sessió 13 Gener 2.009) en la SECCIÓ 1ª Article 26 i 27 diu textualment: “La concessió breu sobre nínxols es podrà concedir per un període mínim de 2 o de 5 anys, cadascuna de les prorrogues tindrà una durada no inferior a 1 any ni superior a 5 anys, amb una màxima durada de 10 anys.  La concessió prolongada es podrà atorgar per un termini MÀXIM de 30 anys.  L’Article 31 diu. La concessió sobre sepultures monumentals i tombes es podrà atorgar per un termini MÀXIM de 50 anys”.

Llavors, ¿perquè un nínxol el fan renovar obligatòriament per 30 anys, quan és permès fer-ho per concessions inferiors?  Perquè una tomba es fa renovar obligatòriament per 50 anys, quan el reglament diu simplement per un màxim de 50 anys?.   Aplicant lo que diu el REGLAMENT, però renovant un nínxol només per una concessió breu de 10 anys ,costaria  316,7 € i una tomba per el mateix període de 10 anys 909,75 €  IVA inclòs , axó seria una carga més lleugera, justa i menys abusiva per el  contribuent. Continuem no estan d’acord amb el criteri que té aquest Ajuntament a l’hora de fer renovació del TITOL FUNERARI, però de moment és URGENT fer-ne una revisió.

Si fem la comparació, una casa normal de la Creu Alta de 138m² habitables i 55m² de pati paga 485€ d’IBI i 62,4€ per les deixalles, total 547,4 €/any. Un pis de 108  m² al centre paga 670€ i 62€ respectivament, total 732€/any. La renovació de CONCESSIÓ  d’una tomba de 7,32 m², val 5.380€ per ”50 anys” i amb una  taxa de 114 € té un cost real anual de 269€. Per tant el cost per m² d’una casa a la Creu Alta té un cost de 3,9€ m²/any i al centre de 6,8€ m²/any i al Cementiri 30,27€m²/any. Es increïble però realment cert, REPOSAR en el Cementiri Municipal és gairebé 6 vegades més car que viure a la ciutat de Sabadell.

Respecte al cost de l’obra, cal tenir en compte que els panteons i tombes van a càrrec del ciutadà, el qual només disposa del terreny. Pel que fa als nínxols aquests van càrrec de l’Ajuntament el qual cobra per una concessió de 30 anys, tan si és nou com de recuperació, d’un nínxol de la 1ª fila: 785,30 € quan el cost real del nínxol és de 250 € . És evident que l’Ajuntament no hi perd res en l’operació, ans al contrari.

També voldríem saber que pensa fer aquest Ajuntament si un ciutadà no pot o no vol pagar aquesta renovació perquè creu que es injusta, ja que cada any  paga la taxa de manteniment que li correspon. Canviar el sistema actual es pura voluntat política, doncs  pràcticament es pagaria el mateix però fraccionat amb els anys. D’aquesta manera es facilitaria el seu pagament.

Pels motius exposats,

SOL·LICITA:

1. Que aquest Ajuntament i de forma immediata, aturi aquest procés i permeti pagaments amb concessions de menys anys a tot aquell que ho demani o en tingui necessitat.
2. Que s’aturin les amenaces d’expropiació i llurs execucions.
3. Que s’elimini el 21% d’IVA. Si no hi ha cap més possibilitat, que la gestió dels serveis funeraris retornin a l’Ajuntament.
4. Que s’equiparin els costos de les sepultures, manteniment, renovacions o compra als preus dels habitatges.
5. Que la concessió del nínxols nous, s’ajusti al cost real de l’obra i el valor d’amortització del terreny. Amb més motiu els de segona mà o recuperats.
6. Que l’Ajuntament deixi de percebre el cànon que cobra a la concessionària segons la seva facturació, ja que en definitiva ho acaben pagant els ciutadans.
7. Que no es faci negoci amb el cementiri perquè és injust, il·legal i il·legítim.
8. Que es prenguin les mesures necessàries per donar satisfacció a les reivindicacions exposades, que són populars i més que justificades.

Sabadell a 31 de març de 2016

Signat, Manel Pagès i Panadès

President de l’Associació Sabadell Memorial                                        

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2014-2015

ELS JARDINETS L'ANY 1925

Aquesta entitat, seguint el seus objectius fundacionals ha realitzat durant el curs 2014-2015 les reunions mensuals per tractar els temes de ciutat i de país, i un seguit d’activitats i d’altres actuacions que es relacionen tot seguit.

El dijous 16-10-2014, a la Sala d’Actes de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell es va celebrar una conferència que amb el títol: “Reflexions jurídiques entorn al 9N” va anar a càrrec de Dolors Feliu i Torrent, llicenciada en Dret (UB), advocada de la Generalitat davant del Tribunal Constitucional i que va participar en la defensa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006).

El mes de desembre de 2014 i a la Sala de Juntes de l’Acadèmia Catòlica, es va fer com cada any l’Assemblea General Ordinària de socis, on s’aprovaren els comptes i s’informà de les activitats dutes a terme durant el curs.

La secció d’urbanisme, ha portat a terme un estudi de la remodelació del Passeig de la Plaça Major i efectuat un debat sobre l’actuació de l’ajuntament en aquest espai urbà i fer una proposta als responsables per estudiar la instal·lació del templet modernista que hi havia a la Plaça del Doctor Robert i que es pot reconstruir amb els plànols existents a l’ajuntament.

Els responsables del tema del cementiri, en els contactes mantinguts amb l’ajuntament i el concessionari del servei, han pogut constatar que el marge d’actuació de la nostra Associació en els possibles litigis entre els ciutadans i l’administració municipal, és cada vegada més limitat. Per tant s’ha decidit potenciar altres actuacions, sense deixar de banda del tot les reclamacions que es puguin fer en aquest terreny.

Pel que fa al Museu Tèxtil, la nostra Associació ha esperonat i donat suport a la creació de l’entitat “Associació de Tècnics Tèxtils de Sabadell”, formada pels teòrics que van ordenar i exposar el mostrari de teixits i que enguany s’ha constituït i legalitzat formalment, amb la seva seu social al Vapor Pissit.
L’activitat de la Unió Catalanista de Sabadell, entitat integrada dins de la nostra Associació, s’han concretat en l’enviament d’informació catalanista per mitjà del correu electrònic a les persones integrades en els nostre fitxers informàtics i en la difusió dins de les xarxes socials dels plantejaments d’aquesta entitat.

Durant l’any s’ha incrementat, en la mesura de les nostres possibilitats, la col·laboració de la nostra Associació amb l’Assemblea Nacional Catalana, assistint a les reunions on se’ns ha convocat i als actes relacionats amb aquesta entitat. Hem continuant també els contactes i les relacions amb d’altres entitats com Òmnium Cultural, Associació de Tècnics Tèxtils i l’Acadèmia Catòlica.

Assemblea General Ordinària 2015

Assemblea General Ordinària 2015

Benvolgut consoci:

D’acord amb els Estatuts de l’Associació, la Junta Directiva en Sessió Ordinària celebrada el passat 16 de novembre d’enguany, va aprovar la convocatòria de l'assemblea GENERAL ORDINÀRIA, de l’Associació Sabadell Memorial, pel dilluns 14 de desembre de 2015, a les 7 del vespre en convocatòria única, en el domicili social de l'associació, radicat en els locals de l'Acadèmia Catòlica de Sabadell, carrer de Sant Joan, 20 de Sabadell,  segons l'Ordre del dia que fou enviat a tot els socis per correu electrònic el dia 24 de novembre de 2015. D'acord amb els Estatuts, aquesta Assemblea es reuneix com a mínim una vegada l'any. És important que tots els socis que pugueu hi assistiu.

Associació Sabadell Memorial

Registre nº 30.525 de la Generalitat CIF G63979793.
Registre de l’Ajuntament de Sabadell nº 667 del 10-10-2005

Els quatre criminals de l'Apocalipsis

El divendres passat 13 de novembre els trets van interrompre el brogit nocturn de París. Estat Islàmic sacsejava, amb set atemptats simultanis, el tarannà serè i les nits despreocupades de la capital francesa. En Manel Pagès, president de la nostra entitat Associació Sabadell Memorial, ha volgut deixar passar un dies per fer una reflexió serena i profunda sobre els fets que, a parer seu, han pogut estar a l’origen dels atacs parisencs. L’article que podeu llegir al nostre Bloc, analitza la cimera de les Açores on es varen reunir Bush, Blair, Aznar i Durão Barroso, i considera que aquell esdeveniment fou l’inici de l’escalada dels atacs dels jihadistes que, des d’aquelles dates fins avui, han multiplicat el número d’atemptats amb un esfereïdor resultat de milers de víctimes mortals.

Els quatre criminals de l'Apocalipsis

Els quatre genets es van reunir a les Açores i sense preveure ni tan sols imaginar-ne les conseqüències, van obrir la Caixa de Pandora.

El quatre criminals per satisfer les seves apetències i en la obnubilació que l'envaïment provoca, van invocar el monstre de la guerra. I la bèstia els hi va concedir la gràcia de poder satisfer la seva cobejança inconfessable. Van aconseguir els seus espuris propòsits per tal d’alimentar la seva cobdícia insaciable. Incapaços de preveure les terribles seqüeles de les seves maquinacions, van materialitzar els seus designis envaint i destruint tot el que van considerar oportú. Van engegar la dinàmica diabòlica de la guerra i la bèstia es va revoltar furiosa contra tots nosaltres. Sense pietat, ni aturador, el terror s’ha escampat absolutament descontrolat, per tot el planeta.

Amb la irresponsabilitat que la impunitat atorga als arrogants, ajuntat amb l'atreviment dels ignorants, el quartet de les Açores va exhibir impúdicament als ulls de la humanitat sencera, la seva aliança ignominiosa. Tots quatre es van retratar, cofois i satisfets d'haver aconseguit els seus propòsits. Ignorant que havien sembrat la llavor de l'odi i la venjança per tota la terra. Amb aquesta estúpida escena, certificaven la seva responsabilitat directe amb tots els actes vandàlics i criminals que la seva insensatesa va desfermar.

Per justificar la seva aventura militar, van utilitzar sense complexos ni vergonya la mentida i l'engany. Van inventar i propagar la informació de que a l’Iraq existien grans arsenals d’armes de destrucció massiva. Sense cap mena de prova i amb molta imaginació, els serveis secrets americans van certificar la seva existència i el gran perill que significaven per la humanitat. Tot era fals. Tampoc van fer cap cas dels informes que denunciaven la inexistència dels artefactes destructius i les conseqüències que aquest error originaria. L’Albert Camus ja ens va deixar dit que “Anomenar malament les coses afegeix més dolor a les desgràcies”.

Tot plegat per amagar les seves veritables intencions. La invasió del país i l’apropiació de les seves riqueses. Van ignorar les grans manifestacions fetes arreu del món en contra de la guerra. També van menystenir les veus assenyades que els advertien de la injustícia que anaven a cometre i el sofriment que generaria la seva irresponsabilitat. Van actuar barroerament en nom d'una democràcia de conveniència. Van prescindir de tot i de tothom i no van tenir cap mirament per la població afectada.

Despertada la bèstia, aquesta ha seguit imparable el seu camí de destrucció i maldat. No s’han salvat ni la gent ni la cultura. Els més afectats i coneguts, Síria, Afganistan, Líbia, Egipte, Iemen i molts d’altres. També Europa. No ens enganyem, la sang dels innocents no apaivagarà la fera. Al contrari l’esperonarà. No oblidem que la guerra és germana bessona del terrorisme.

La primera condició per acabar amb tanta desgràcia i sofriment, és conèixer les causes i els culpables. Els quatre genets de les Açores són força coneguts. Bush, Blair, Aznar i Barroso.

Una segona condició és deixar d’alimentar la bèstia. Si no eliminem les fonts de subministrament tan espiritual com material el mal continuarà viu i fent la seva feina.

Una tercera condició és deixar de fer l’hipòcrita i enganyar. En comptes de defensar els propis interessos econòmics, militars, ideològics i estratègics, s’ha de lluitar atacant al veritable enemic. I no anar en contra dels que s’enfronten a l’Estat Islàmic.

Una vegada les condicions anteriors s’hagin complert, estarem en condicions d’acabar amb la guerra i el terror. Però sempre han de ser els interessats amb la seva pròpia política militar, social, econòmica i religiosa els que ho han de gestionar. I tenint present la història recent dels països on es va destapar la Caixa de Pandora no cometre una vegada més l’error de voler imposar la democràcia occidental com un remei universal. Els talismans no existeixen. Cada País ha d’estructurar-se d’acord amb els seus valors específics i la seva cultura. El que per nosaltres és una solució, per altres pot ser una desgràcia.

No sé si és possible contenir l'avenç del mal o acabar amb els conflictes i el terrorisme. El que veig difícil de moment, és tornar a ficar dins la Caixa de Pandora tot el mal escampat. Espero que tard o d’hora s’aconseguirà. I la bèstia restarà adormida a l'espera que un altre insensat, un Franco, un Hitler o un Napoleó la desperti.

Associació Sabadell Memorial

Manel Pagès i Panadès

President

Sabadell, 18 de novembre del 2015

PRESÈNCIA DE CATALUNYA ALS CARRERS

Hem dit moltes vegades, que una nació sotmesa i espoliada, si encara l’hi queda dignitat i força s’ha de treure el jou com més aviat millor, si no vol morir pobre, menystinguda i despersonalitzada. La reivindicació econòmica, agafa una gran força si va acompanyada per un sentiment nacional profund. Per una forta personalitat diferenciada dels espoliadors. Aquesta personalitat es manifesta, es fa visible, agafa rellevància, en els signes externs que la identifiquen i que les demés nacions o Estats, reconeixen, accepten i validen. Excepte lògicament l’opressor, l’explotador i els traïdors.

En aquests moments, el Govern de la Generalitat, ha iniciat el procés per establir un Estat propi que pugui defensar els interessos de tots els ciutadans que viuen a Catalunya. Que impedeixi el robatori sistemàtic a que ens sotmet l’Estat espanyol, que evidentment no és el nostre. Però si volem reeixir en la nostra lluita per la independència, hem de fer allò que podem i sabem fer. Enfortir la nostra Pàtria. Exhibint la Bandera i l’Escut de Catalunya. També fent visible la nostra història als carrers de pobles i ciutats.

En aquest sentit, l'Associació Sabadell Memorial demana als ciutadans de Sabadell, que es facin ressò d’aquesta iniciativa i es mobilitzin per tal que l’Ajuntament accepti materialitzar les següents propostes:

1)- Canviar el carrer anomenat Covadonga, i posar carrer Carlemany.

El carrer Covadonga, es refereix a la reconquesta castellana, de les terres ocupades pels moros, iniciada pels nobles visigots refugiats a les muntanyes asturianes. És la reconquesta espanyola mitificada per la dictadura franquista. No té cap connexió ni cap significat per Catalunya, ni per Sabadell. En canvi, el nom de Carlemany, emperador dels Francs, evoca la batalla de Poitiers, on el seu avi, Carles Martell, atura la invasió musulmana a França. Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi Carolingi que ajudà a formar els primers Comtats Catalans a les dues vessants dels Pirineus, per impedir les incursions musulmanes. Aquests Comtats signifiquen el naixement de la Nació Catalana. En el moment que s’independitzen dels francs, es crea l’Estat Català, basat en la supremacia del Comtat de Barcelona. Estat que dura fins el 1714 i que ara volem recuperar.

2)- Erigir al passeig de la Plaça Major un monument al General Moragues i posar el seu nom al Passeig.

El general Josep de Moragues i Mas que nasqué el 1669 a Joanetes, és el símbol de la resistència als invasors espanyols. Fou uns dels pocs militars que lluità durant tots els 9 anys que durà la Guerra de Successió a Catalunya, essent protagonista ja des del 1705 en els combats del Congost, fins a la Campanya Catalana de 1713-1714. L’any següent, amb 46 anys, fou capturat per les tropes borbòniques quan intentava fugir de la Catalunya que encara resistia lliure de l'ocupació borbònica. Fou executat sense honors militars, aplicant-se-li el càstig reservat als traïdors: fou arrossegat viu pels carrers, fou decapitat i el seu cos fou esquarterat. La seva calavera decapitada fou penjada en una gàbia al Portal de Mar de Barcelona com a escarni a tots aquells que es resistissin a la tirania absolutista borbònica i a l'administració dels seus lacais botiflers. A Joanetes té dedicat un monument a la seva memòria i a Sort, on va anar a viure quan es va casar, també hi podem trobar un magnífic monument a la memòria d’aquest patriota exemplar. És precisament aquest monument el que voldríem reproduir a Sabadell.

En aquest moments històrics en que el poble de Catalunya vol recuperar la llibertat i l’Estat propi, aquestes dues propostes ajudarien a visualitzar la Nació Catalana, enfortir la nostra identitat i propagar l’ideal catalanista. És molt important lluitar per poder disposar dels nostres recursos econòmics i evitar l’espoli ignominiós a que estem sotmesos. També per poder construir les infraestructures necessàries per la reactivació econòmica i la creació d'empreses única manera de crear llocs de treball.

Tot això és molt important. Però no és suficient sinó va acompanyat per un profund sentiment de pertinença a un País. És el que en diem patriotisme i en el cas específic de Catalunya, catalanisme. Congriar l’economia, els sentiments, la identitat, la personalitat, la llengua, la història i la voluntat de ser catalans, enforteixen la nostra personalitat i és essencial per aconseguir la Catalunya rica, lliure i sobirana que volem: una gran Nació amb el seu corresponent Estat.

Demanem a tots els ciutadans, a totes les Entitats de Sabadell i especialment als partits polítics amb sensibilitat catalanista, que ens ajudin a tirar endavant aquest projecte.

Manel Pagès i Panadès
President de l’Associació Sabadell Memorial

Sabadell, 11 de gener de 2012

LES RELACIONS CATALUNYA ESPANYA

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2012-13

El proppassat dijous 13 de desembre, i a la Sala d’Actes de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, es va celebrar la tercera conferència del Cicle “LES RELACIONS CATALUNYA ESPANYA”, que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, amb el títol:

“L’economia catalana sense Espanya”

La conferencia fou desenvolupada pel Sr. Modest Guinjoan, Doctor en Economia per la UAB i autor del llibre “Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència”. El conferenciant fou presentat pel també economista Dr. Joan B. Casas, Degà del Collegi d’Economistes de Catalunya, que feu una extensa i completa biografia de la carrera docent i professional del Sr. Guinjoan.

Tot seguit oferim un breu resum de la documentada i brillant exposició del Sr. Modest Guinjoan, que fou molt aplaudida pels assistents a la conferència que varen omplir a vessar la sala d'actes:

El conferenciant va començar la seva exposició dient que Catalunya en aquests moments es troba en una cruïlla de camins: un pot portar-nos cap a la independència i l’altre cap a la submissió a Espanya. Si escollim el primer camí, hem d’admetre que és un camí sense retorn i n’hem d’assumir les conseqüències. Una d’elles serà sens dubte un possible boicot comercial, i que va ser l’eix central de la seva exposició. Malgrat tot, abans de veure quins serien els seus efectes, va convenir que Catalunya té un potencial econòmic, industrial i social capaç de superar qualsevol entrebanc en aquest camí.

Per bé o per mal, moltes de les noves adscripcions a l’independentisme es deuen a raons econòmiques. Amb tot, encara hi ha qui que, precisament per raons econòmiques, encara dubta sobre la viabilitat econòmica d’un estat català independent. Malgrat les opinions d’acadèmics de prestigi (i ara polítics) com el conseller Mas Colell o del ex-economista del FMI i professor de Harvard, Kenneth Rogoff en favor d’aquesta viabilitat, la reacció dels empresaris és bàsicament de por, amb tres arguments bàsics: poden quedar fora de la Unió Europea, els espanyols trauran els tancs i segurament no vendrem a Espanya.

Tot seguit i fent referències molt concretes al llibre “Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència”, que el Sr. Guinjoan va escriure en col·laboració amb en Xavier Cuadras Morató, professor titular del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, el conferenciant va explicar que els autors en el llibre han fet un exercici de simulació, amb dades econòmiques a la mà, per demostrar que, tot i que es produís un dur boicot per part dels consumidors espanyols als productes catalans, Catalunya hi sortiria guanyant gràcies a la desaparició del dèficit fiscal.

Aprofundint en el en el cas concret dels efectes d’un possible boicot als productes catalans per part d’un mercat espanyol ressentit pel procés d’emancipació català, el conferenciant va desgranar tots els escenaris possibles que afectarien Catalunya, considerant que hi ha moltes circumstàncies que no podem prendre en consideració. És un procés que tindria moltes incerteses, sobretot derivades del tipus de transició que hi hagués, que tindria repercussions econòmiques. Aquests escenaris són pràcticament impossibles d'estimar d'una manera mínimament rigorosa. En canvi, el dèficit fiscal és conegut, i hem mirat la repercussió comercial que pot tenir si hi ha un boicot, que és una amenaça de la independència, i l'hem intentat quantificar. Per exemple si Catalunya no fos acceptada a la UE, les conseqüències per a l'economia catalana podriren ser que això dificultaria les exportacions a la resta d'Europa, sense cap mena de dubte, però no d'una manera enorme. Hi ha molts països tercers que tenen avantatges comercials que fan que siguin competitius a Europa, però evidentment és un escenari indesitjable. El nostre principal mercat, després d'Espanya, és Europa.

A continuació va establir una hipòtesi de un boicot del 40/20, es a dir que els consumidors espanyols fessin un boicot del 40% en vendes al consumidor i 20% a empreses, encara que sembla que això és tirar llarg doncs difícilment s'arribaria a aquest nivell. L'impacte d'un boicot així podria fer caure un 6% el PIB, però que es veuria compensat àmpliament per la reducció d’un 8% del dèficit fiscal. D’altra banda cal considerar que les empreses competeixen en els mercats que poden i en aquells en què tenen capacitat per implantar-se. El mercat espanyol és un mercat tradicionalment molt important, però també és cert que està perdent pes relatiu en la cistella de clients de les empreses catalanes, i això és normal en un procés de globalització i d'integració europea com el que estem vivint.

Per acabar el Sr. Modest Guinjoan va arribar a la conclusió que el boicot no seria tan greu com ens podríem pensar, ja que al seu parer no podria ser molt llarg en el temps i que es centraria en una sèrie de productes, no en tots, i per a moltes persones podria tenir una durada relativament curta. Depèn molt del tipus de transició política que hi hagués: si fos una decisió molt majoritària a Catalunya, que fos acceptada a Espanya amb resignació, amb una negociació política entre els dos governs i la UE, potser tindríem una situació a la txecoslovaca en què hi hauria antipaties durant un cert temps, però no hi hauria un daltabaix en termes comercials. D’altra banda, també va treure valor al típic argument unionista contra les reclamacions per reduir el dèficit fiscal català contraposant-lo a un superàvit comercial en un context de mercats oberts com l’actual. Finalment va donar dades concretes de la creixent obertura de l’economia catalana al mercat no espanyol, fet que afavoreix la disminució de l’esmentat boicot hipotètic espanyol contra Catalunya.

Al final es va fer un animat col·loqui entre els assistents i el dos economistes presents a la sala i als que van acomiadar amb grans aplaudiments.

LES RELACIONS CATALUNYA ESPANYA

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2012-13

El proppassat dijous 8 de novembre, i a la Sala d’Actes de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, es va celebrar la segona conferència del Cicle “LES RELACIONS CATALUNYA ESPANYA”, que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col•laboració de la Unió Catalanista de Sabadell, sota el títol:

“La societat civil a Catalunya ”

La conferència va anar a càrreg Na Carme Forcadell i Lluís, filòloga. Llicenciada en Filosofia i Ciències de la Informació. Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana i fundadora de la Plataforma per la Llengua.

La conferenciant va confirmar en primer lloc que Catalunya fa més de 300 anys que no té Estat, concretament des de la desfeta del 1714 i per aquest motiu, si volia subsistir com a Nació, la societat civil ha hagut d’assumir aquesta mancança realitzant moltes de les tasques pròpies d’un Estat. La Renaixença, amb la Mancomunitat creada per En Prat de la Riba, n’és un exemple clar. També va destacar que a Catalunya, l’avenç nacional sempre ha anat acompanyat de l’avenç social.

Al llarg de tot aquest temps, només les successives guerres i les dictadures imposades per l’Estat espanyol, han pogut aturar les reivindicacions nacionals catalanes. Però els catalans mai hem claudicat, ni oblidat la Pàtria perduda i hem resistit l’ofec a que hem estat sotmesos.

Un cop superada la dictadura franquista, amb una democràcia incipient durant la transició i al llarg dels darrers trenta anys, l’estat espanyol ha volgut continuar la destrucció de la identitat nacional catalana amb uns mètodes menys ofensius, però igualment nocius per el nostre país. La sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut aprovat pel Parlament i referendat pels catalans ha trencat definitivament qualsevol entesa amb Espanya, que no sigui una separació civilitzada. El darrer cop de porta que el Govern de Mariano Rajoy ha donat a la proposta del Parlament català en forma del Pacte Fiscal ha estat la gota que ha fet vessar el got.

Les iniquitats contra Catalunya, els atacs contra la nostra llengua i l’espoli econòmic a que estem sotmesos, ha indignat i revoltat als catalans. Aquesta situació ha fet néixer un moviment independentista, que ha trasbalsat tot Catalunya. Va exposar tot seguit la Sra. Forcadell, com es van gestar les consultes populars per la independència, que van assolir un èxit impressionant de participació, i que paral•lelament la creació i desenvolupament de l’Assemblea Nacional Catalana, van sembrar la llavor per l’espectacular augment del sentiment independentista al nostre país. També hi van contribuir la manifestació pel dret a decidir de l’any 2010 i finalment l’esclat popular a favor d’un Estat Propi del darrer onze de setembre, que es va fer a Barcelona, sota els auspicis i l’organització de la societat civil, personalitzada per l’Associació de Municipis per la Independència i l’Assemblea Nacional Catalana que van convocar la manifestació i que va aconseguir treure al carrer a 2 milions de persones que van reclamar la independència per Catalunya i que el nostre país esdevingui un nou Estat dins la Unió Europea.

Finalment la conferenciant va assegurar que en les properes eleccions del dia 25 novembre, es decidideix el futur del nostre País. És l’esdeveniment més important per Catalunya en el darrers 300 anys i ha de ser sens dubte el preludi d’un referèndum que pot canviar la història de Catalunya i que si tenim seny, podrem recuperar l’Estat Català i amb ell la plenitud Nacional.

Programa del Cicle d'INFORMACIÓ i DEBAT 2012-2013

Passat, present i futur de Sabadell

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2011-2012

El dijous 19 d'abril, i a la Sala d’Actes del Casal Pere Quart de Sabadell, es va celebrar la sisena conferència del cicle “PASSAT, PRESENT I FUTUR DE SABADELL, en la formació de Catalunya” que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell amb el títol:¡

“Expectatives, reptes i objectius de Sabadell”

La conferència va anar a càrreg d'en Manel Pagès i Panadès, Enginyer, President de l’Associació Sabadell Memorial, membre de la Unió Catalanista de Sabadell, vocal de la Junta de la Societat Catalana de Tecnologia de l’IEC, ex-regidor de l’Ajuntament de Sabadell i autor dels llibres “Full de Ruta cap a la Independència, Catalunya entre la ignorància i el coneixement” i “Sobre la Memòria, evolució, cultura i mnemotècnia”.

A continuació publiquem un breu resum de la seva documentada i brillant exposició, que fou molt aplaudida pels assistents a la conferència:

La importància comercial de Sabadell, va permetre realitzar la Revolució Industrial i ser-ne capdavantera en el nostre País i a Europa. Però en aquests últims anys, s’està convertint en ciutat dormitori i està perdent rellevància respecte a altres ciutats de Catalunya. Podem atribuir aquesta davallada, a diverses causes. La pèrdua de pes específic de la Societat Civil, acompanyat d’un increment del poder polític municipal.

Les facilitats atorgades al sector immobiliari en detriment de la Indústria, dit d’una altra manera, afavorir l’especulació i entorpir l’economia productiva. S’han rebutjat equipaments industrial importants, a canvi de projectes populistes. S’ha boicotejat l’execució d’infraestructures imprescindibles pel creixement econòmic. Hem permès sense dir res, la desaparició de la Caixa d’Estalvis de Sabadell.

Però la causa principal i decisiva en l’empobriment econòmic i cultural ha estat l’espoli econòmic que l’Estat Espanyol perpetra a Catalunya i que puja 20 mil milions a l’any. Si volem recuperar la importància de Sabadell, hem de potenciar la Societat Civil.

Reconèixer els errors comesos i evitar que la gent mediocre i cobdiciosa ocupi càrrecs executius. I com objectiu bàsic i determinant, aconseguir la independència econòmica de Catalunya i instaurar l’Estat Català, per la defensa dels interessos dels ciutadans de Catalunya.